La festa fallera no s’entendria sense la mirada dels més menuts, i enguany eixa mirada és la d’Ada Domínguez i Diego. Amb una energia que contagia i un somriure que no s’esgota, la Fallera Major Infantil de Xàtiva 2026 ens conta com està vivint aquest any tan màgic. De «bressol faller» i amant de la xaranga i la germanor, l’Ada ens demostra que, encara que siga xicoteta, la seua passió per la nostra festa és gegant. Descobrim el costat més divertit i espontani de la nostra representant infantil.

Què sents en saber que eres la representant de tots els xiquets i xiquetes de Xàtiva?

Sent molta energia i molta emoció! És un orgull ser la màxima representant infantil del món faller de la nostra ciutat.

Recordes el moment de la cridada? Amb qui estaves en eixe instant màgic?

Eixe moment sempre es quedarà en el meu cor. Estava acompanyada pels meus pares, les meues dames i alguns familiars. Va ser un dia realment màgic i ple d’emocions.

Com és Ada quan es trau el trage de fallera? Què t’agrada fer?

Soc una xiqueta que s’apunta a tot! Soc estudiosa, però també tinc molta energia. En el meu temps lliure el que més m’agrada és estar amb la meua família i amb els meus amics.

Eres «fallera de bressol», veritat? Qui et va encomanar aquesta passió?

Sí! Tota la meua família és fallera i tenen la mateixa passió que jo. L’estima per la festa me la van transmetre els meus pares, i els estic molt agraïda per haver-me donat aquest sentiment. Ells estan vivint l’any amb molta intensitat i m’acompanyen a tot arreu.

Les Falles són esgotadores… No et cansen mai les sabates de fallera?

La veritat és que no! Quan fas una cosa que t’agrada i que has esperat tot l’any, tots els mals desapareixen. Encara que… de vegades sí que estic un poc «pudenta», hahaha!

Parlem de la teua Cort d’Honor i els teus acompanyants. Com és la relació amb ells?

No sols són companyes, són les meues amigues! Amb elles i amb els acompanyants anem a passar el millor any de la nostra vida. Ells mai em deixen a soles, em recolzen i fan que cada acte siga súper divertit. Som una bona colla!

Quin és l’acte que esperes amb més ganes?

Espere amb molta il·lusió la Crida, perquè és quan oficialment comencen les falles i anunciem que ja arriba la nostra festa tan esperada.

En què s’assemblen l’Ada del dia a dia i la Fallera Major Infantil?

M’assemble a la FMIX en la responsabilitat i la il·lusió de representar a Xàtiva. I a l’Ada del dia a dia perquè continue sent una xiqueta normal i somniadora que gaudeix dels seus.

El Joc de les Paraules d’Ada

Li hem dit una paraula a l’Ada i això és el primer que li ha vingut al cap:

• Mascletà: MARÇ
• Músic: XARANGA
• Foc: CREMÀ
• Falla: GERMANOR
• Flors: OFRENA
• Cort d’Honor: AMISTAT

Per acabar, quin missatge envies als xiquets i xiquetes de Xàtiva?

Que aquest any serà molt especial per a tots! M’agradaria veure-vos gaudint pels carrers amb tota l’alegria. Viurem les falles amb molta intensitat. Us espere a tots gaudint de la nostra benvolguda FESTA FALLERA!

La entrada Ada Domínguez i Diego: Pura energia i il·lusió al capdavant de les Falles infantils de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El secretario autonómico de Medio Ambiente afirma que «Queremos crear un cinturón verde inundable que proteja a los municipios frente a futuras danas»

La Comunitat Valenciana encara la reconstrucción tras las devastadoras inundaciones del 29 de octubre, que causaron graves daños humanos, materiales y medioambientales. La Conselleria de Medio Ambiente trabaja en una estrategia de recuperación a medio y largo plazo, con proyectos clave como la creación de “flotadores verdes” que amortigüen futuros episodios extremos, y la mejora de infraestructuras hidráulicas. En esta entrevista, el secretario autonómico, Raúl Mérida, detalla también la situación actual de l’Albufera tras la dana, los avances en su recuperación, la colaboración con los regantes para garantizar el aporte de agua y los trabajos coordinados con las universidades y ayuntamientos. Además, aborda actuaciones en parques naturales como el del Túria y el de Chera-Sot de Chera, y se alerta sobre la urgencia de limpiar los cauces y barrancos para prevenir nuevas catástrofes. El mensaje es claro: solo desde la cooperación institucional se podrá garantizar la protección del territorio y la seguridad de las personas.

—¿Cómo calificaría el impacto de las inundaciones del 29 de octubre en el medio ambiente?

—El 29 de octubre, la Comunitat Valenciana, y especialmente los municipios situados en la zona zero, sufrieron un auténtico tsunami medioambiental que derivó en una catástrofe humanitaria que todos conocemos. Evidentemente, el impacto fue enorme por dos motivos: se perdieron vidas humanas, pero también se vio afectada la forma de vida de todas las personas que permanecieron en la zona.

Cuando ocurre una catástrofe de tal magnitud, se pone en cuestión todo el sistema de actuación y los procedimientos que tú lleves adelante. Por ejemplo, en urbanismo hemos detectado la necesidad de sacar adelante nueva normativa que permita recuperar esos municipios y que, además, refuerce la protección en zonas con histórico de inundaciones: o que no se pueda construir o que haya unas figuras de protección con respecto a la construcción

En cuanto a infraestructuras, son fundamentales las obras que debe ejecutar la Confederación Hidrográfica del Júcar, tanto en el Magro como en el barranco del Poyo. Como decía el representante del Colegio de Ingenieros de Caminos de València: con esas actuaciones el agua nos habría subido más del tobillo. Con lo cual, podemos ver la magnitud y la importancia que tienen esas obras.

—¿Qué otras acciones contempla el proceso de recuperación?

—Es importante diferenciar entre reconstrucción y recuperación. La reconstrucción es

todo lo que se hizo a partir del 29 de octubre y te cuento incluso la experiencia personal, porque yo no salí de aquella zona, estuve allí trabajando con mi con todo el equipo de la Conselleria de Medio Ambiente a pie de barro.

La recuperación implica diseñar una estrategia a medio y largo plazo. En este sentido, además de las obras hidráulicas en barrancos, planteamos la creación de un “flotador” natural en torno a los municipios más afectados. Queremos que sirva de amortiguador ante futuros episodios extremos.

Este flotador estaría formado por infraestructuras hidráulicas inundables, como parques urbanos y corredores verdes. Queremos aplicar un modelo similar al de la marjal de la playa San Juan de Alicante. Ese proyecto de parque inundable podría llevarse a estas zonas y ayudaría también creando unos verdes hasta la Albufera.

—¿En qué fase se encuentra este proyecto?

—Estamos desarrollando el proyecto junto con la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València y un equipo de técnicos de la Conselleria. Esperamos presentarlo este verano.

—¿Cuál es la situación actual de l’Albufera? ¿Es un desastre natural de tal magnitud como se como se dice en algunos medios?

—No, no es un desastre natural, aunque podría haberlo sido. Desde el 29 de octubre, la Secretaría Autonómica de Medio Ambiente activó todos sus recursos. Cada dirección general trabajó en su ámbito. En urbanismo, elaboramos una cartografía de las zonas afectadas para tener una radiografía clara de lo ocurrido. En tema de residuos, se aprobaron resoluciones urgentes para facilitar su gestión, además del trabajo presencial a pie de barro en las zonas más dañadas.

En Prevención de Incendios, nos pusimos a trabajar en todos los caminos afectados, que son muy importantes a la hora de apagar un incendio: sitios donde hay balsas o lugares que son necesarios atravesar para llegar al punto de incendio.

Luego, desde Medio Natural, nos centramos en dos parques: el del Túria y el de l’Albufera. El del Túria sufrió alteraciones en su cauce en puntos como Villamarchante, donde el río cambió su curso bajo el puente debido al arrastre de lodo. Antes el río pasaba más hacia la derecha de los arcos y ahora ha cambiado y está pasando por arcos más a la izquierda.

En la Albufera, la preocupación fue inmediata por su importancia ecológica. Digamos que prácticamente al día siguiente, el 31 de octubre, ya trabajaban allí el subdirector de Espais Naturals y el director general. El subdirector incluso trasladó su oficina al Centro de Interpretación de la Albufera. La prioridad era analizar el agua, por un lado, por si hubieran llegado arrastrados por el agua componentes tóxicos o contaminantes. Por otro lado, en ese momento municipios de la zona cero, como Paiporta o Alfafar, etcétera, se habían quedado sin alcantarillado, literalmente. Con lo cual, se estaba vertiendo al Barranco del Poyo. La EPSAR (Entidad Pública de Saneamiento de Aguas Residuales), que depende también de la Conselleria de Medio Ambiente e Infraestructuras, en este caso de la Secretaría Autonómica de Infraestructuras, trabajó desde el primer momento para que hiciera una obra que impidiera la llegada de vertidos a la Albufera. Y, la verdad, es que en muy poquito tiempo esa obra estaba ya funcionando, por lo que ya cortamos los vertidos, pero se habían producido una serie de vertidos que habían llegado hasta el lago de la Albufera. Y luego, también, la cantidad de elementos que llevó la propia riada.

En este sentido, lo primero que hicimos fueron inspecciones en toda la zona, eh todas las brigadas se volcaron y, con el subdirector, descubrimos que muchos de los elementos que habían sido arrastrados por la dana permanecían en el interior de las garrafas, lo que había permitido aislarlos. Y muchísimos blísters. Desde la Dirección General de Educación y Calidad Ambiental sacamos casi 70.000 kilos de elementos de residuos dispersos. Todo esto permitió tener esa primera radiografía que nos permitió situar en lo siguiente.

-¿Cuál fue esa segunda fase o intervención?

-A ver si lo explico bien. La Albufera, evidentemente, había sufrido la dana, pero no estaba tan mal como pudiéramos imaginarnos al principio viendo la magnitud de la catástrofe.

Todas las analíticas que se realizan y que están colgadas en la web de la Consellería, por parte de la universidad y del propio parque, no daban unos resultados alarmantes. La prueba más evidente es que no ha habido un colapso, en cuanto a que no ha habido aparición de peces muertos ni ha habido aparición de aves muertas El estado del lago no era tan malo como se pensaba. Estamos hablando de los días siguientes a la dana. Luego se ampliaron todavía los análisis: hace unos días se presentaron más de 600 000 € que vamos a invertir en analíticas.

A día de hoy, la Albufera se está recuperando. Elaboramos un plan de tres fases para la recuperación. Primero, retirar todos los elementos y residuos que se pudiera en ese momento. En esa primera fase, algo muy importante es que se colaboró estrechamente con la Guardia Civil en la búsqueda de desaparecidos. Además, bajando los niveles del lago; es decir, moviendo los niveles de agua del lago para que ellos pudieran realizar su búsqueda y poniendo a disposición de la Guardia Civil a todos los efectivos también del parque.

Segundo, incrementar todo lo que eran los controles de la Albufera en cuanto a   los niveles del agua. Y en la tercera fase teníamos una ambición: ¿qué necesita el parque si el elemento principal del parque es el agua? Pues necesita agua. Estábamos en un contencioso con la Confederación Hidrográfica del Júcar para que nos diera del 2024 los 20 hm m³ del Turia y 10 del sistema Júcar como dice el Plan Hidrológico, pero no nos lo da. Nos esperamos al resultado de ese contencioso, que además casi con toda seguridad hubiera sido recurrido. La Albufera se hubiera pasado muchos años sin el agua que necesitaba. Desde el primer momento nos reunimos con los regantes del Júcar y del Turia y hemos llegado a un acuerdo que durante los próximos 3 años garantizará los aportes de agua a la Albufera. Esto permite la renovación del agua de la propia Albufera. Todos los usos tradicionales que hay en el parque fijan su mirada en una solo en un solo interés: el bienestar del parque, la mejora de la calidad ambiental del parque y de la biodiversidad.

-¿Qué es lo más que preocupa ahora mismo de la Albufera? La presencia de tóxicos diluidos, aunque has comentado que muchos quedaron envasados, la presencia de microplásticos, sedimentos de basuras en el fondo…

-No, para mí, todas esas partes se están trabajando. El Ayuntamiento de Valencia está haciendo también unas inversiones muy importantes en el parque. Nosotros, por nuestra parte, en la limpieza. La renovación del agua también va a ser muy positiva: ya se está produciendo el cumplimiento del pacto; no es simplemente un documento, sin más, teórico o utópico, sino que es una realidad.

Para mí lo más preocupante, lo que yo pediría para el parque, es seguir trabajando con consenso, seguir en esa línea de no buscar enfrentamientos. Y luego, eso sí, tenemos como proyecto de futuro lo que llamamos el gemelo digital.

Vamos a crear una reproducción del parque de forma digital que obtiene información de unos sensores que se colocan en el parque, que se plasman en una pantalla y que nos permite no solamente tener la visión directa, completa y al momento de cómo se encuentra el parque y de los aportes de agua que está habiendo, sino también de algo que es fundamental: este gemelo digital nos permite realizar supuestos; es decir, qué ocurriría si volviera otra dana, qué ocurriría si en vez de una dana se tratara de otro tipo de tóxicos, ¿qué ocurriría? Es decir, cómo evolucionaría el parque ante esos distintos peligros. Eso es lo más preocupante.

-¿Cuál es la situación del agua?

En cuanto al agua, estamos trabajando bien, con normalidad. Lo único que nos preocupa es poder seguir trabajando con todos los usos y todos los componentes que viven en la Albufera: principalmente es la agricultura; los grupos ecologistas y entidades que velan por la biodiversidad en el parque; los pescadores, que es otra actividad muy importante tradicional en el parque, y el resto de actividades como pueden ser las embarcaciones que circulan por el parque o, por ejemplo, la caza, que es otra actividad esencial que forma parte del equilibrio de todo el parque.

Todo eso es la Albufera. Y luego, por supuesto, nos hemos comprometido a trabajar estrechamente con el Ayuntamiento de Valencia en la calificación del parque como reserva de la biosfera. Debemos aclarar una cosa: la reserva de la biosfera no va a traer restricciones a ninguna de las actividades que se producen en el parque.

-Antes mencionaba la modificación en el cauce del Turia por Vilamarxant. ¿Cuál es la situación del parque natural del Turia?

-Se está trabajando en recuperar los itinerarios y también infraestructuras como son los puentes. Es muy importante que esos puentes sean de materiales que permitan el paso del agua y que sean fuertes y no buscar tanto los ornamentos, sino la funcionalidad. Habíamos tenido experiencias anteriores con alguno de los puentes ardiendo al ser de madera. Hemos recomendado que no se permita el baño porque todavía hay que realizar algo fundamental que es la limpieza. Dentro del río puede haber elementos cortantes. En el caso del centro de interpretación, la valoración técnica nos ha recomendado la demolición. Ya estamos trabajando con el propio Ayuntamiento de Villamarchante, donde estaría esa nueva instalación.

-¿Pasemos a otro. El parque de Chera-Sot de Chera es el gran olvidado de este desastre natural? En algunas poblaciones como estas es mayor la dependencia socioeconómica del entorno natural que en otras zonas.

-En este parque, como en general en toda la Comunidad, pero en la zona afectada sobre todo la provincia Valencia y Castelló, hemos realizado un contrato por parte de prevención de incendios que está basado en arreglar todos los caminos. Y en este parque en concreto se van a arreglar también todos los caminos, que han quedado destrozados,y hemos tenido una reunión con los municipios para explicárselo. Son más de 90 millones de euros que se dedican a eso. Son importantes esos caminos por el tema de los recorridos que puede hacer la gente, los senderos. Pero también porque por ahí pasan medios de extinción y conduce muchas veces o bien a los propios observatorios o bien a los lugares donde hay balsas con agua. Me gusta mucho reconocer una cosa: que los parques naturales no deben de verse como un enemigo, sino como una fortaleza que lucha contra el despoblamiento. Durante este año y el año pasado estamos potenciando la marca Parques Naturales.

-¿Cómo potencian la marca Parques Naturales?

-Entre otras cosas, realizando las famosas ferias que se habían habían dejado de celebrar. Antiguamente se celebraba una feria de la marca Parque Naturales en Valencia. Este año ya la hemos recuperado en el mercado Colón, pero vamos a celebrar otra en Alicante dentro de muy poquito y otra en Castellón. Esto nos permite fijar los productos que se fabrican in situ en el parque natural o de elementos extraídos de los parques naturales. Es algo muy importante para luchar contra el despoblamiento.

-Al margen de las zonas más directamente afectadas por la dana, ¿qué medidas se están tomando en otros espacios naturales ante la posibilidad de episodios similares en cabeceras de ríos o o barrancos? Por ejemplo, ¿está preparada la Sierra Calderona y el barranco de Carraixet para una gota fría de estas características? ¿Qué pasaría con unas lluvias similares en la cabecera del río Palancia?

-Estamos en conversaciones con la Confederación Hidrográfica del Júcar. Tenemos un diálogo permanente y una exigencia que hacemos es que limpien los barrancos.

La Confederación nos ha manifestado en alguna ocasión que las cañas son especie invasora y corresponde limpiarlas a la Conselleria de Medio Ambiente, pero no es así. Lo saben. Ellos son los propietarios y tienen las competencias en esos cauces. El responsable directo es la Confederación Hidrográfica del Júcar. Y limpiar esos barrancos de cañas, ahora ya sabemos que es esencial. Ya lo sabíamos, pero ahora es que nos lo ha demostrado desgraciadamente la dana, porque en la playa lo hemos visto: esas cañas se convierten en auténticas jabalinas, en lanzas, cuando son arrastradas por el agua. Es esencial un mantenimiento adecuado

-En resumen, ¿qué lección debemos aprender de la dana?

-Yo, de verdad, si algo deberíamos aprender de la dana es a no volver a pronunciar jamás en la vida “que cada palo aguante su vela” y entender que cada palo es de todos y que tenemos entre todos que colaborar. En ese sentido, nosotros en los parques sí que estamos realizando la limpieza y en los cauces de los ríos estamos haciendo diques que supongan una contención del agua. Eso lo hacemos y pedimos autorización a la Confederación Hidrográfica del Júcar para poder hacer esos diques. Pero, evidentemente, los barrancos tienen que limpiarlos el propietario, en este caso la Confederación y es muy importante que los limpie.

-Y los cauces a su paso por núcleos urbanos, ¿corresponde a los ayuntamientos?

-Pues yo diría que el cauce, aunque esté dentro de una zona urbana, es competencia del de la Confederación Hidrográfica. Sí. Porque para mí sigue siendo competencia de la Confederación Hidrográfica del Júcar.

La entrada Raúl Mérida: «La DANA del 29 de octubre fue un tsunami mediambiental y humano que obliga a repensar nuestras infraestructuras» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Quin sentiment experimentes al ser la representant de tota la comunitat fallera xativina?

Sobretot molta felicitat, però també molta responsabilitat al ser la representant del coŀ lectiu faller.

Com vas rebre la cridada que anaves a ser Fallera Major Infantil de Xàtiva (FMIX)? Amb qui estaves? Com et sentires?

Amb molts nervis. Ma casa estava plena d’amics, familiars, gent de la meua falla, les dames, els acompanyants, veïns… Quan va telefonar Roger, no podia quasi parlar. Em vaig emocionar tant que només feia que plorar. Els meus amics m’abraçaven i no paraven de cridar. Era tot un caos, un caos molt bonic. Em vaig sentir la persona més afortunada de tot el món.

Com és Vera? Quina és la teua afició?, quin és el teu dinar favorit?, quina música t’agrada?

Sóc una persona molt divertida, alegre i molt amiga dels meus amics. No em costa gens fer noves amistats. Sóc molt carinyosa i molt emotiva. La meua afició és el ball. Estic en una escola de ball de Canals i m’encanta ballar i anar de campionat. El meu dinar preferit són les mandonguilles amb tomaca que fa ma mare. M’agrada tota aquella música que puc ballar en un tik-tok.

Com imagines aquestes falles? Són com les esperaves?

M’imagine estes falles divertides, especials i esgotadores. Tot el que he viscut fins ara ha sigut molt especial. La veritat és que els actes que preparen els membres de la junta són inoblidables. Hem fet un gran grup entre tots i segur que allò que ens espera encara serà millor que el que hem viscut fins ara.

Des de quant eres fallera? La teua família també ho és? Qui et va aficionar a aquesta festa?

Sóc fallera des que vaig nàixer, fa ara 12 anys. Els meus pares i les meues cosines. Em va aficionar a esta festa ma mare. Ella és fallera des de molt menuda i porta el món de les falles al seu cor.

Anem a fer un joc… Jo et dic una paraula, i tu sense pensar-ho massa, em dius el primer que te vinga al cap… has de fer-ho molt ràpid, quasi sense pensar, MASCLETÀ … ; MÚSICA…; FOC…; FALLA…; FLORS…; CREMÀ…; CORT D’HONOR…

Mascletà: Tremolor per tot el cos.

Música: Xarangues.

Foc: Tristesa.

Falla: Família.

Flors: Color

Cremà: Final

Cort d ´honor: Amistat

Quin és l’acte faller que estàs esperant amb iŀ lusió?

La crida. Em fa molt de respecte, però estic segura que m’encantarà dirigir-me a tots els xiquets i xiquetes de Xàtiva.

Hi ha alguna cosa que no t’agrada de les falles?… tal vegada les sabates un 19 de març a les dues del matí?

El que menys m’agrada de falles són les matinades per a anar a la perruqueria a fer-me el monyo de fallera, encara que després m’encanta com queda i el meu perruquer té més paciència que un sant.

Què ens contaries interessant de la teua cort d’honor? Com els vas elegir? Sou tots/es amics/ amigues?

A la majoria d’ells els vaig conéixer l’any passat, quan vam ser falleres majors i presidents de diferents comissions. A banda de les falles, el grup de pares també va fer molta amistat i quedaven quan no teníem actes. Portem ja quasi dos anys junts i som un grup molt divertit i ens encanta fer plans.

Ara que no ens llegeix ningú…, com és Patri, la FMX?

A Patricia la vaig conéixer el dia de les convivències i des del minut 1 vam congeniar. És carinyosa, súper divertida, la meua confident i m’encanta estar amb ella . S’ha convertit en poc de temps en la meua germana major. L’adore!

Quin missatge enviaries al món faller, per aquest any?

Que siguen feliços, que disfruten de les falles al màxim perquè tarden un any en tornar (podrien ser cada 6 mesos). Que siguen igual d’especials que van a ser per a mi i vull donar-li les gràcies a totes les comissions per les mostres d’estima que he rebut i que m’han fet sentir com si formara part d’elles.

La entrada Entrevista a la Fallera Major Infantil de Xàtiva Vera Langa Suñer aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Quin sentiment has experimentat al considerar-te la representant de tota la comunitat fallera xativina?
És el major orgull que, com a dona fallera, he pogut experimentar en este any faller, des del més alt. Per a mi, és un doble orgull, ja que vaig poder representar el món faller xativí en 2011 sent la fallera Major Infantil de Xàtiva. Sens dubte serà enguany una vivència que portaré per sempre en el meu cor. I com jo dic “ estic in love” amb les falles.

Què és allò que hi vas pensar, és a dir, els primers pensaments que et van vindre quan et van cridar i et van dir que series la Fallera Major de Xàtiva (FMX)?

“Felicitat” és el primer que vaig sentir. Estava envoltada de la meua família i d’amics que van reaccionar amb molt d’entusiasme, per la qual cosa vaig pensar que anava a ser un any inoblidable. I així està sent. Em sent molt feliç i molt orgullosa.

Què ens diries de la teua Cort d’Honor? Tenies clar qui t’acompanyaria en aquesta aventura?

I què puc dir. Teníem clar que era un projecte de les cinc, les mateixes cinc que fa tretze anys, quan vaig ser fallera Major Infantil en 2011. Quan vaig comentar la idea de presentar-me, totes van reaccionar immediatament amb un SÍ rotund. Sense elles, este somni no hauria sigut possible. Hem repetit després de tant temps i ho estem vivint com a persones adultes, gaudint al màxim i, sobretot, totes juntes. Amb elles a la fi del món. Gràcies a elles soc ací. Gràcies Paula, Marta, Raquel i Sara.

Què significa per a tu ser FMX? És un somni complit?

Què o qui et va animar a presentar-te? Ser Fallera Major de Xàtiva, sens dubte, és un somni complit. És la culminació a una trajectòria fallera que visc des de molt xicoteta. Per a presentar-me, em vaig adonar que estic en el meu millor moment i que només era qüestió de temps i eixe temps, havia arribat. Era el moment de les cinc.

Qui és Patricia? Conta alguna coseta de com eres i així que et puguen conèixer un poc millor.

Soc una dona hiperactiva, nerviosa, amb molta facilitat per a relacionar-me, amant dels animals i de professió sanitària. M’agrada gaudir del temps que passe amb les meues amigues i les seues parelles. No hi ha res més important en la vida que estar i ser feliç amb la gent que t’envolta. D’altra banda, està la meua benvolguda gosseta Eli, una Braco de Weimar, que també és molt fallera.

Què esperes d’aquestes falles? Com penses viure-les?
Només espere gaudir al màxim de la festa i que tothom, faller o no, ho facen amb mi. Viure amb l’energia de la vida que comporten les falles i que quan això acabe siga un record inesborrable en els nostres cors.

Com estàs vivint aquest any faller tan especial? Tens alguna anècdota que contar-nos?
És un any frenètic, on no he parat des de l’esperada crida de l’alcalde. Tots els caps de setmana tinc l’oportunitat de gaudir d’una quantitat d’actes impressionant, dins i fora de la nostra Ciutat, que m’han permés conéixer a moltíssima gent, com per exemple a les falleres majors d’altres ciutats i també, a la meua família fallera de 2024. Les falleres majors de totes les comissions, no són sol falleres majors, sinó que, també, s’han convertit en amigues per a tota la vida, no podria passar sense cap d’elles. I com no, la meua benvolguda junta local fallera, que pera mi, que més que una junta són ja amics molt importants en la meua vida. Especialment, vull donar les gràcies a la presidenta Celia Gorrita per tot el suport que m’ha donat i per convertir-se en més que una amiga, no podem passar sense cridar-nos contínuament. Celia, et vull un munt! Tinc moltíssimes anècdotes per a poder contar, però, com he dit al principi, soc molt nerviosa i el dia de la presentació, vaig acabar caient per les escales de casa vestida de fallera, ja quasi quan venien a arreplegar-me. Per sort, tot va quedar en un esglai.

Com tots sabem ta mare és modista i ara estarà molt enfeinada, en algun moment tu l’ajudes? Ella t’ajuda a vestir-te en el diferents actes? Com ho compagina?

Si. La meua mare és indumentarista i té treball per damunt del cap. Per a mi ella és imprescindible ja que sense ella esta aventura no haguera sigut possible. És una peça indispensable en la meua vida. I clar que l’ajude sempre que puc. Això de la confecció no ho porte molt bé, però a la botiga faig el que puc quan puc. Per descomptat que ella m’ajuda a vestir-me i espere que puga fer-ho tota la vida. Per a mi és un orgull que siga la meua mare i la meua indumentarista alhora. Ella sap molt bé com portar el treball cap a les seues clientes i clients i alhora fer que jo lluïsca tan bé com siga possible. És la millor!

Quin de tots els actes fallers als quals has assistit t’ha agradat més? I dels que queden quin és el que estàs esperant amb moltes més ganes?
L’acte que més m’ha agradat ha sigut la presentació com a Fallera Major de Xàtiva, per ser l’acte més protocolari, però record amb molt de grat el dia del Nomenament, que com a anècdota ens el va donar el temps just al finalitzar ja que es va obrir el cel i va ploure tot el que semblava impossible. I pot ser que l’acte que més espere amb molta emoció i sorpresa, siga la crida ja que enguany és un any de canvis per a què resulte, fins i tot, més inoblidable.

Quin acte, en general, és per a tu el més emotiu?

Soc molt de tradicions, per això, l’acte que més m’emociona és l’ofrena a la Verge de la Seu. Estic segura que ploraré en veure’m davant ella i envoltada de tots els meus éssers estimats.

De tots els vestits que hi tens, quin és el que més t’agrada? Quin triaries per color, forma…?

La veritat és que tinc una coŀ lecció de vestits. Soc una enamorada de la indumentària valenciana i dedicant-se la meua mare al que es dedica, ha sigut realment fascinant el poder lluir estos vestits. Però si haguera de triar, triaria el vestit que hem pogut rescatar de quan vaig ser Fallera Major Infantil de Xàtiva en 2011, un teixit espolí en color blanc, que és el meu major tresor. 12- Vera i tu, heu tingut temps d’estar a soles i pensar o xarrar un poquet sobre com seran aquestes falles, fora de la comissió? Per a mi, Vera ha sigut un gran descobriment, ha sigut una germana xicoteta, plena d’anècdotes adolescents que sempre em conta i de les quals em fa partícip, fent que d’alguna forma, torne a la meua infància. Estes falles, per a les dos seran inoblidables i amb moltes ganes que la setmana fallera arribe ja, encara que això supose que alhora vaja a acabar. I, sobretot, tenim moltes ganes de dir allò de “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”.

Com t’agradaria que te recordarà la gent una vegada acabe el teu any com a FMX?

M’agradaria que em recordaren com una dona fallera molt pròxima a tothom, que ha sabut congeniar amb tots i crear vincles d’amistat. Jo amb esta idea em quede satisfeta. He de dir que per a  mi està sent un any magnífic i si li donane la volta a la pregunta, recordaré a tothom que he conegut enguany amb moltíssima gratitud i estima. M’emporte a tothom en el cor i quan dic a tots, és a tots.

Quin missatge enviaries al món faller, per aquest any?

Sens dubte, donaria les gràcies pel gran acolliment amb quèl m’han rebut, sempre atents i afectuosos amb mi i amb les meues dames. Les falles són una festa meravellosa a la qual se li dedica molt temps i esforç, però que després val la pena ja que arribat el moment, eixe esforç i dedicació s’hi converteix en recompensa. Gràcies a vosaltres esta festa va cap avant i hem de fer entre tots que vaja a més, sempre amb ànim i sense defallir i perquè les noves generacions puguen contagiar-se de l’entusiasme que portem a la sang i així, puguen fer este relleu generacional tan important. Falleres, fallers, Gaudim d’estes falles 2024 al màxim com si no hi haguera un demà. Què ja estem en falles!!!!!

La entrada Entrevista a la Fallera Major de Xàtiva, Patricia Giner Montagud aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

· Documents del Diplomatari Inèdit de Xàtiva de l’historiador Mariano González Baldoví permeten desmentir afirmacions donades per bones des de fa dècades

· L’alcalde de Xàtiva presenta hui dimarts (19.30 hores) en la Casa de la Cultura els quatre volums d’una descomunal tasca investigadora encetada el 1978

AGUSTÍ GARZÓ

El volum de documents sobre Xàtiva i el seu àmbit d’influència és gran o en realitat s’ha perdut moltíssim i només coneixerem una mínima part? Com és de notable o no eixa conservació de documents comparada amb la d’altres ciutats similars?

La documentació perduda en la Crema de Xàtiva va ser immensa. Potser encapçalaria la relació amb els llibres d’actes dels jurats, i tota la resta de documents municipals. Cal esmentar també els llibres de la Cort de la Governació i la del Justícia; la gran majoria dels protocols notarials, els arxius de les ordres religioses, de l’hospital, l’almodí, i molts dels arxius particulars. ¿Què queda? Res. En parlar d’altres poblacions entre cometes similars estaria aplicant-se un criteri, una escala comparativa actual, perquè no hi havia al regne altra ciutat diguem-ne similar a Xàtiva més que Oriola, capital de governació; Xàtiva ho era de sotsgovernació, el que suposa un munt de documents relacionats amb les Corts abans esmentades, que eren tribunals, inexistents en les que no eren capitals. A més, el fet de ser seu de tribunals feia que es concentraren ací molts notaris, i que ací es tractaren plets de municipis de tota la governació: tot perdut. Pel que fa als arxius municipals de poblacions actuals similars a Xàtiva, només cal comparar les prestatgeries del nostre arxiu amb la quantitat de llibres i documents conservats en Alzira, Sueca o Ontinyent, en segles passats de menor importància urbana, política i administrativa, i que hui conserven un arxiu magnífic.

Quin és el document més important de tots els que ha tingut ocasió de localitzar?

Potser el que cita l’obligació imposada en 1596 per l’arquebisbe Ribera i el Consell General de la ciutat de  que tots els habitants havien d’abonar una almoina a la Junta de Fàbrica de la Seu equivalent al 3% de l’import de totes les mandes i llegats deixats als testaments, quantitat que es sumava a les cises imposades al consum. També és ben interessant el que hui diríem plec de condicions tècniques, amb gran detall, tant en lo construcció com en l’ornamental,  per a la construcció en 1756 de tres cases front a l’església de Sant Domingo.

Quina informació ens proporciona, per exemple, un testament?

La informació fonamental d’un testament és la designació d’hereus i legataris, la de marmessors i la de tutors de menors si els hi ha. Potser la més atractiva siga la dels llegats, per la gran diversitat i quantitat d’informació; per exemple: si deixaven certa quantitat per acabar el retaule X, podrem datar l’execució de la pintura. Altres testadors sense descendents directes, deixaven llegats a germans, cunyats, nebots, renebots, amb la qual cosa es poden enllaçar genealogies inesperades, com és el cas del testament de Margarita Ruís, o del rector de Tous, Jaume Borja. En altres casos, com el de Domingo Guàrdia o el de Manuel Jordà, informen de la gran riquesa, dels seus negocis i inversions, proveïdors, etc. Un aspecte ben interessant dels testaments, com dels censals, és que citen les afrontacions de les cases i propietats agrícoles, amb el que coneixem qui eren els propietaris veïns, i en ocasions, si es disposa d’altres testimonis posteriors, saps com s’ha transmès la propietat, i qui són els que afrontaven en eixa època. Pots traçar una successió de posseïdors de no pocs edificis importants, durant tres segles o més.

Algun dels documents trobats, matisa, modifica o desmenteix rotundament informacions anteriors que es tenien sobre algun aspecte de la història de Xàtiva?

Sí en tots els casos. Per exemple, els documents del Diplomatari deixen clar que el director de la fàbrica de la Seu en 1598 era Pedro Ladrón, i no va intervindre en res Joan Pavia; que Jacomart no és l’autor del retaule de Calixte III de la Seu, sinó Reixach; que el Mestre de Borbotó estava actiu encara en 1534; que el palau d’Alarcó es va alçar en el segle XVII, no en el XVIII com vaig afirmar fa molts anys; que Hipòlit Sanç no va ser cavaller de Malta, com figura en les biografies, i probablement no va participar en el famós combat contra els turcs de 1585 que narra en la seua obra; que la crema de la ciutat va ser general i molt destructiva, no selectiva i lleugera com diuen alguns cronistes; que el carrer Trobat no es va dir mai de Juan Bautista Trobat, entre altres coses perquè aquest jurista va viure en la Corretgeria, i després en València; que la presó existent junt a la Casa de la Ciutat no es va dir mai del Justícia, sinó de la Ciutat, Reales Cárceles o Presó Comuna; que l’Hospital no era ni es va dir mai Reial, perquè no va ser fundat pel rei, cas contrari figurarien els quatre pals en l’escut; que el Portal de l’Almetla era la desapareguda Porta Romana del dibuix de Wyngaerde, i no la medieval, més a ponent, que queda en peu; que la casa gran de la plaça Santa Tecla no va pertànyer mai al comte d’Olocau i marqués de Llanera, per més que ho diga Sarthou; i que la Costera era i és una part reduïda del nostre hinterlad, dit sempre Horta de Xàtiva. Es com si a la comarca artificiosa de València, per exemple, li digueren Poblados Marítimos…

Ha anat a cegues en algunes de les recerques o només ha buscat allà on hi havia indicis de trobar alguna cosa rellevant?

Els arxius ordenen els documents per les seccions als que pertanyen: Real Audiencia, Cancelleria regia, Mestre Racional, Batlia, Clero, Manaments i empares, Inquisició, Protocols notarials, Reparto del equivalente, etc, segons època. Per tant, es busca la informació en el caixó corresponent a l’assumpte que interessa en aquell moment. No obstant, en la mateixa caixa o llibre, de vegades apareixen notícies rellevants, sense relació amb el que buscaves, que es copien per sumar-los als que ja es tenen. Només en el cas de l’Arxiu de la Seu vaig anar sistemàticament caixa per caixa, a veure què trobava, perquè la classificació del contingut és genèrica, no catalogràfica, i podia eixir qualsevol cosa.

Ha hagut un moment en què la recollida de dades s’havia de tancar… En quin o quins arxius creu que es pot trobar documentació?

En els grans arxius: Històric Nacional, Castrense, Simancas, Segovia, Nobleza de Toledo, Corona d’Aragó, Regne de València, Diocesà i Corpus Christi de València. I també en els municipals de València, Ontinyent, Alzira, en alguns estrangers, como ara París, Viena i Vaticà, i en nobiliaris com el de la Casa d’Alba, de Medinaceli, de Cardona, etc.

El seu treball, evidentment, és per a especialistes; per a investigadors/historiadors que el facen servir com un punt de partida. Tot i això, considera que el ciutadà no expert en la matèria pot accedir al Diplomatari a manera de consulta, de curiositat?

El Diplomatari recull la gran diversitat de l’activitat humana: la gent compra, ven, pledeja, concerta casaments, demana o concedeix préstecs, cau malalta, mor, deshereta a fills, té amants i fills bastards, que en ocasions són legitimats i per tant poden heretar. Tenen terres i cases, viuen en tal o qual lloc, tenen amics i enemics, són molt religiosos, o violents, roben i maten. Algunes famílies són immigrants o es troben aïllats en un entorn que li és hostil o desconegut. Si poden, formena pinya amb altres connacionals, en un seguit de matrimonis endogàmics. Els caps de llinatges porten un control exhaustiu durant segles de qui és la seua parentela, perquè hi ha herències que depenen del grau de consanguinitat. La societat en conjunt, manté una distància entre classe o estament al que pertany cadascú. Podria seguir enumerant; no obstant, amb el que ja he dit, es pot deduir que el Diplomatari, orientat, en efecte,  als estudiosos, no ho és sols per als historiadors: i, sense voler esgotar totes les opcions, serà útil també als arquitectes, urbanistes, lingüistes, juristes, etnòlegs, o als interessats en l’estudi de les mentalitats.Naturalment, el curiós que vullga assomar-se a un món passat, molt distint, i alhora  no tan diferent al nostre, perquè l’ésser humà manté en essència els defectes i virtuts a través dels segles, pot fer-ho i consultar-ho. Ha de tenir en compte, com en tota matèria acadèmica, que empra un vocabulari porfessional no casual, o assimilable a la nostra època. Per posar uns exemples senzills: cavaller, ciutadà, senyor, mossén, honorable, discret o magnífic no eren tractaments capriciosos. Per tant, la interpretació correcta del text en qüestió depén de captar de cada vocable, el valor semàntic que comporta.

El Diplomatari hauria d’ampliar-se, tot i que ja no siga vosté qui ho faça? Considera necessari, convenient… que la tasca continue d’alguna manera?

Pense que sí, per tractar-se d’un instrument de treball per a tercers. Com he dit en altre lloc, vaig haver de suprimir documents per altres van publicar durant el llarg període de preparació, i també eliminar altres, per raons tècniques, atés que les màquines d’imprimir no donaven per a lloms mes grossos i calia no ultrapassar el nombre de quadernets que podien admetre.No obstant, la hipotètica ampliació del Diplomatari —que exigeix un treball immens, per cert, gratis et amore– , al meu entendre, pot enfocar-se de dos maneres: Una continuació estricta hauria de redactar-se de manera que formara una sola obra, amb autors diferents, és a dir: per tal de connectar una ampliació amb aquest Diplomatari, els nous textos trobats i afegits haurien de referir-se, enllaçar amb els anteriors, amb notes de peu de pàgina. Només així seria útil com una obra única.L’altra opció és confegir un nou Diplomatari, amb els criteris del seu autor, i esperar que cada investigador treballe amb dos fonts autònomes d’informació. Ja puc avançar que, de tindre unes denes menys d’anys, jo mateix faria una continuació.

Creu que del Diplomatari es poden traure algunes conclusions de naturalesa general?

Tot i que el diplomatari és extraordinàriament dispers en matèries, si es veu en conjunt, permet traure algunes conclusions, de les que em detindré només en dos. La noblesa urbana actuava no sols dirigint el municipi, sinó també com a model de vida de la resta. A mesura que la noblesa de major estatus o més antiga es traslladava a viure a València, llogaven les senyories, cases i terres, i vivien de la renda —eren les elits extractives que empobrien la ciutat. Els substituts van fer igual en quant van poder, perquè viure de renda era elegant i no donava maldecaps. Quan s’aboliren els privilegis de classe en el segle XIX, la burgesia que va prendre el poder, va calcar les pautes: la meta era viure sense arriscar capital, sense treballar. És a dir, en el fons, va perpetuar el model de l’Antic Règim. I si en plena Il·lustració del Set-cents la noblesa xativina afirmava que “Toda novedad tiene contra sí la presunción de mala”, la burgesia del XIX tenia a gala no treballar, perquè treballar no era de senyors, deien. Una ciutat amb tal idisioncràsia no podia més que anar reculant.Una altra característica que destaca és que la noblesa de Xàtiva, propietària de senyories minúscules, per tant de rendes molt menors que les grans cases titulades de València, castellanes i andaluses, va anar enllaçant amb elles sense pausa. Fins el punt que seria quasi impossible trobar aristòcrates valencians que no tinguen arrels en Xàtiva, i gens estrany en nobles hui residents en Madrid.

La entrada «Ni Jacomart és l’autor del retaule de Calixte III de la Seu de Xàtiva ni Hipòlit Sanç va ser cavaller de Malta» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Matilde Marín és l’alcaldessa d’Énguera des de 2019. Preocupada per la situació d’un poble gran però amb l’amenaça del descens poblacional tan pròpia de l’interior valencià, considera que la Fira de l’Oli que aquest cap de setmana inundarà la localitat oferisca una imatge de vitalitat. La cultura de l’olivera és això a Énguera: més que un cultiu, més que una activitat. Una tradició amb solera, un vincle familiar amb la terra. Marín desitja que aquesta fira no siga una meta solament, sinó un punt de partida.

AGUSTÍ GARZÓ

Què suposa aquesta primera Fira de l’Oli d’Énguera?

Aquesta primera edició de la Fira de l’Oli és un repte que tenia plantejat l’Ajuntament d’Énguera, la finalitat del qual no és una altra que donar un impuls econòmic complementari a la nostra població. Com se sap, som un municipi d’interior en el qual el nombre d’habitants està disminuint; tenim ací el problema de la reculada demogràfica i per això l’ajuntament es va plantejar dur a terme diferents accions que suposaren una millora en les economies de les famílies enguerines. Per tant, la implicació de l’ajuntament és total. Nosaltres ho pressupostem i, per fi, després de treball i esforç, ho tenim ací ja tot preparat per a aquest cap de setmana.

Quina cultura de l’olivera existeix a Énguera, què té d’especial?

És cert que a Énguera es dona una situació molt diferent amb el cultiu de l’olivera respecte al que succeeix en altres pobles, per exemple d’Andalusia, i és que és rar el veí d’Énguera que no té les seues oliveres, encara que siga uns pocs arbres. Això fa que la Cooperativa del Campo d’Énguera estiga formada per moltíssims socis, perquè entorn del 95% de les famílies són socis de la cooperativa en tindre oliveres. Això genera un vincle especial, i que totes les famílies sàpien el que és anar a agafar olives i tot el que comporta el seu cultiu, la seua recol·lecció, el seu trasllat a l’almàssera… Hi ha una relació especial diria jo entre els enguerins i aquest cultiu, sí. És una qüestió familiar, de pares a fills…

L’oli d’oliva verge extra està pels núvols…

Respecte al preu actual de l’oli… Què més ens agradaria que aqueix augment del preu que paguen els consumidors realment es vera reflectit en la butxaca dels enguerins que venen aquest producte…

Com pot ajudar la Fira de l’Oli a l’economia local?
Dins dels plans de futur pensats per al nostre poble, considerem que aquesta Fira de l’Oli puga ser l’inici d’alguna cosa. Volem que es quede. Que la Diputació de València puga integrar-la dins de les seues fires i mostres gastronòmiques, que hi haja més edicions i en definitiva que durant aquest cap de setmana, que serà la primera que organitzem, hi haja una repercussió gran dins del municipi quant al comerç local, la restauració… Per a això precisament és el gran nombre d’activitats programades entorn d’aquesta Fira de l’Oli.

Com promocionaria la Fira de l’Oli?

Doncs m’agradaria convidar a tots aquells que estiguen prop d’Énguera o no tan a prop al fet que es desplacen al nostre poble, que coneguen Énguera els qui potser encara no la coneixen. Estem ben connectats amb València, tenim a prop l’autovia. La gent de València capital, amb una miqueta de carretera, a penes uns 45 minuts, pot estar ací i els garantisc que descobriran el que és una tradició, una cultura i en definitiva quasi una manera de viure. Es portaran el que podríem dir una bona fotografia d’Énguera i així que tal vegada decideixen tornar en futures ocasions.

La entrada Matilde Marín:»Aquesta primera edició de la Fira de l’Oli d’Énguera és un repte que tenia l’Ajuntament» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Té experiència en la política municipal —fou regidor quatre anys (2007-2011) dins del govern d’Alfonso Rus— i en la gestió autonòmica, com a director general de l’IVAJ. Ara és regidor en l’oposició. Però vol ser alcalde; alcalde de Xàtiva. Llança un missatge de seguretat absoluta en la victòria que cap enquesta coneguda li dona, tot i que el PP creix de manera indubtable. Falta saber quant. Pot beneficiar-se de la desfeta —si n’hi ha també localment— de Ciudadanos, de què a Vox finalment no li voten tant o que el PSPV-PSOE patisca el desgast de la gestió de huit anys i es quede lluny de la majoria. Es referma en la seua decisió de no acudir a cap dels nombrosos debats entre els aspirants a l’alcaldia, però no ha deixat d’escoltar que pot ser un posicionament erroni. Confronta el seu model de «persona normal que fa vida normal» amb el d’un alcalde, Roger Cerdà, de qui diu que «només va actes públics» però que mai se’l veu comprant en una botiga, passejant o fent esport com ell, sosté. Es refereix a l’alcalde quan parla d’ell de vegades com «el senyor Cerdà» i de vegades com «Roger». L’entrevista és una traducció al valencià, ja que es va fer en castellà per preferència del candidat.

AGUSTÍ GARZÓ

—Per què eixa decisió tan dràstica i tan sorprenent de no acudir als debats entre candidats, més encara quan es tracta d’un partit d’oposició i no de govern, que és generalment qui rep els pals en eixos actes?

—Des d’un principi, decidírem que si la nostra campanya era estar al carrer, porta a porta, persona a persona, plaça a plaça, no havíem d’allunyar-nos d’eixe full de ruta. I a més teníem la derivada que ja portàvem quatre anys en el ple intentant parlar amb l’alcalde, intentant pactar i arribar a acords, i com això és impossible i en moltes ocasions ens ha mentit i ens ha enganyat, decidírem que no era el moment de segurir-li el joc i asseure’ns amb ell en cap lloc. Exos són els dos motius: el tipus de campanya que anàvem a fer, i que amb eixa persona que ens ha mentit i enganyat no anàvem a debatre res.

—Però si acudeixen a un debat i l’alcalde, segons vostés, falta a la realitat o directament diu mentides, no seria una bona oportunitat rebatir-li i evidenciar-ho amb ell al costat i davant desenes d’espectadors?

—Sí, sí, nosaltres li hem rebatut moltes vegades. Però ell té els seus mitjans, i nosaltres els nostres. I pensem que la millor manera de vendre la nostra proposta no era estar en un debat amb ell on ens mentirà, si no eixir al carrer proposant i donant-li les solucions directament als nostres veïns. Al que nosaltres no ens neguem és a estar amb la gent, carrer a carrer; plaça a plaça…

—L’enquesta del Josep de Ribera li dona un creixement. Quina anàlisi o quina valoració extrau d’aquesta enquesta, ja que ara com ara és l’única gran enquesta de referència?

—Cap. Cap en el sentit de dir que se circumscriu a un treball d’un centre educatiu, que com a treball em sembla que està molt bé i per això felicite els professors i als alumnes que han participat, però no crec que això siga al final el que succeirà. Nosaltres sabem que al Partit Popular en totes les poblacions de més de 20.000 habitants, altres enquestes ens diuen que guanyarem les eleccions.

—Al PSPV-PSOE tampoc li agradarà massa, li dona una certa reculada…

—Torne a repetir que l’enquesta del Ribera és un treball que està molt bé, però com diuen les persones que l’han confeccionada, no deixa de ser un treball d’uns alumnes de primer i segon de Batxillerat si no recorde malament. No determinarem el futur de la ciutat, entre cometes, en l’enquesta perquè torne a repetir que el Partit Popular té majoria en altres enquestes.

—I a eixes sí que els fa cas…

—Sí.

—Vist així, es planteja només que la victòria o també obri la porta a un resultat per blocs ideològics i a un possible pacte entre partits conservadors?

—Nosaltres només ens plantegem guanyar, de fet el nostre lema és: guanyar. Tenim un projecte i tenim les solucions que volem aplicar perquè hem estat no ja aquests quatre anys, sinó que portem huit anys en l’oposició i aquests últims quatre d’una manera molt intensa al carrer i en el partit treballant perquè Xàtiva millore. Els pactes que ens plantegem són amb els nostres veïns i les nostres veïnes, que són els que tots els dies ens diuen: volem que hi haja canvi a Xàtiva. Aquest és l’únic pacte que veiem.

—Però si el PP guanya les eleccions i no té majoria suficient, quin escenari contempla? Caldrà plantejar-se-ho, com a mínim, no?

—Ho veurem el dia 29… Encara que el dia 29 igual descansem [riu], i el dia 30 començarem a valorar possibilitats que es puguen donar. Però repetisc, el que ens plantegem és guanyar, que és el nostre lema i és el que ens trasllada la gent: que volen canvi. I la gent que vol canvi ens està mirant a nosaltres; és que ens ho està dient. Veurem això en el que es tradueix, però ara com ara la realitat que veiem és que Xàtiva vol canvi, i està apostant pel Partit Popular.

—La candidatura suposa una gran renovació respecte al que va ser el PP durant més de vint anys, fins al 2015…

—Home, fixa’t que de les deu primeres persones només tres som o hem sigut regidors actualment. És molta renovació. I la mitjana d’edat és molt baixa, estem parlant de gent molt jove però amb una certa experiència a nivell professional que, per això mateix, hem comptat amb ells. Venen del món empresarial, del món emprenedor… Gent que alça la persiana tots els matins; funcionaris, professionals, esportistes, gent que ve del món del turisme… Al final és una llista que ha buscat eixos sectors prioritaris i poder promocionar-los i treballar-los. La gent que genera ocupació són els nostres emprenedors, gent que sap l’important que és que l’administració siga facilitadora i que estiga al teu costat. I que no siga un problema per a aquells que volen crear ocupació. És una llista transversal i adaptada a les necessitats de la nostra ciutat, de gent que coneix la realitat de la nostra ciutat.

—Parlem de gestió. L’equip de govern i particularment l’alcalde defensa el sanejament, indubtable, de les arques públiques i la reducció del deute. Com lligen el missatge: el PSPV ha sanejat, el PSPV ha reduït el deute heretat… Ho veuen així?

—Jo crec que després de huit anys parlar de sanejament dels comptes… És que ja no els dona de si. És que això ja no es pot esgrimir [riu]. Fixa’t, del pressupost que vam tancar l’any passat, el de 2022, només es van executar en inversions pressupostades el 15%. Això, si ho traslladàrem a un examen [gargoteja sobre un croquis en un foli] i puntues de zero a deu, que executes un 15% seria que has tret un 1,5 de nota. Eixa xifra en un examen és una cosa molt deficient. L’equip de govern actual ha de respondre per l’abandó, per la conflicitivitat amb nombrosos sectors i col·lectius de la nostra ciutat, i després per no executar i no estar. No estar per a la gent que ens diu lo bruta i abandonada que està la ciutat. Però ja no sols això, és que torne a repetir: en inversions és tot una mentida.

—Hi ha dues grans obres en marxa ja, fa molt poc i quasi damunt de les eleccions. Però porten darrere molta faena prèvia: el tercer pavelló i el nou Pla de la Mesquita. Creu que és bagatge suficient? S’ha fet poc en quatre anys?

—Jo crec que s’ha fet poc o res. La sensació que ens queda és que Xàtiva està abandonada, i que del Pla Edificant fixa’t que no s’ha executat res. Només ara han començat amb el Pla de la Mesquita, quan se suposa que ja es va modificar el pressupost en 2019 i es deia que era per a fer-ho ja i inaugurar-lo en breu. I la veritat és que acaba de començar, i és l’única obra. Del Pla Edificant, zero! Nosaltres li diem el Pla Fracasant. Amb tot el que va fer el Partit Popular en matèria d’instal·lacions edcuatives… I en matèria d’esports no han fet res. El pavelló l’estan fent ara, veurem quan l’acaben. Però és que una Ciutat Esportiva que se’ls va deixar nova, quasi a estrenar, en 2011, i dotze anys després no han fet res: ni els camps de gespa artificial tenen manteniment. Han sigut incapaços de gestionar aquelles infraestructures que se’ls han donat, i després no han creat cap nova. Per això tenim tan gran dèficit per als nostres esportistes i els nostres clubs. No han posat en marxa res en huit anys.

—Marcos Sanchis és molt dur amb la figura de l’alcalde. Quins defectes li veu; compta amb l’oposició, els escolta, dialoga, els té en compte…?

—Roger ens ha enganyat en nombroses ocasions. La primera va ser amb la ubicació del centre de salut al costat del Teresa Coloma. No va haver-hi manera de poder llevar-ho d’allí. Ni volia [aqueixa ubicació, pegat al col·legi] el centre educatiu, ni volia Xàtiva Unida, ni volíem nosaltres. I en contra absolutament de tots va dir que havia d’anar allí i que havia d’anar allí. És a dir que de pactar, poc. Un altre episodi, bé, hi ha hagut varios, va ser amb el centre històric. Era una moció en un pla en el qual ell ni va estar. I va ser pitjor, perquè Xelo Angulo [regidora del grup socialista] es va atrevir a dir que tot el tema de la plataforma del centre històric estava manipulat per algun partit polític. Quan una persona vol pactar, ajudar, col·laborar, resoldre un problema… Quan una persona vol això, dir el que van dir la veritat és que ajuda poc. Que una persona o dues, que potser no, puguen estar vinculades a un partit polític no pot invalidar la seua crítica. I ni l’alcalde ni Xelo Angulo poden eixiramb  que no existeix el problema. Jo recorde que en eixe ple ja vaig dir que com és possible que en tres anys haja sigut incapaç d’asseure’s a parlar amb la plataforma per a tractar de veure solucions a un problema tan important per a la ciutat [com el estat de la xarxa d’aigües i les seues filtracions]. O el mateix amb el Carraixet… Per desgràcia, exemples hi ha molts. Al Carraixet se’ls va dir que el preu de l’aigua seria un preu polític i resulta que aqueix preu, quan vinga [el rebut] pagaran cinc vegades més per l’aigua que en el nucli urbà de Xàtiva. Amb el tema Bixquert, fa quatre anys es va traure de la mànega això de l’alcalde pedani i nosaltres ens posicionem en contra però perquè creiem que el que cal fer és dotar d’una partida econòmica específica a Bixquert, i bé: han passat quatre anys i ha incomplit eixa promesa de l’alcalde pedani. Com eixa, moltes. No podem pactar amb una persona que dia rere dia ens enganya. I no és que m’enganye a mi, és que es tracta de veïns. Els veïns del centre històric, els del Carraixet, els de Bixquert… A més a més, vol enfrontar-los.

—Roger Cerdà ix al carrer, se l’ha trobat?

—[Riu]. No, no.

—Ho dic perquè el PP assegura que vosté és un candidat que escolta a tots i que ix al carrer diàriament i en canvi a l’alcalde només se’l veu en actes públics…

—És que és veritat, fins i tot en una falla ho han tret… Només va d’acte públic en acte públic. Una definició que em va fer un veí de Xàtiva d’això és que a mi, eixa persona, em veia com a alcalde perquè em veia com una persona normal. Un veí normal i corrent, perquè a mi se’m veu pel carrer, compre, vaig amb els meus fills, vaig als mandaos com deia la meua àvia… Jo a l’alcalde si el veig és sempre amb cotxe, en actes, però d’una altra forma no. Jo camine, vaig en cotxe, rotlle, passege, converse, faig de tot. I no he deixat d’atendre mai a ningú pel carrer. I això que molta, però molta gent em para i em diu això o allò. I ho percebem, i em demanen: no canvies. Però ell, al carrer no ix.

—En vídeo sí que ix…

—En vídeo ix molt…

—I això a vosté no li agrada massa.

—El que ens crida l’atenció és que no s’havia fet mai un tipus de contracte per a exaltar, encara que ells diuen promoció de la ciutat, a cinc mesos de les eleccions. Un contracte que en quatre anys no s’ha fet , i quina casualitat que a quatre o cinc mesos de les eleccions es faça aquest tipus de contracte. Bé. Jo, no ho faria. Per a què una empresa, si ja m’ho faig jo, si ja tinc a un de premsa, si ja tinc a un per a no sé què… Però a quatre mesos de les eleccions? El que fa les coses al final és perquè ha sigut un mal estudiant. I així, normal que et traguen en una falla dient que estàs tot el dia fent-te vídeos. Tot el dia!

—No és una pregunta, és una afirmació: Xàtiva està bruta.

—Sí.

—Què es pot fer?

—Netejar-la.

—…

—És que és una de les primeres mesures que prendrem: li prendrem el pols a la neteja de Xàtiva. És que no paren de dir-nos-ho, aquest matí sense anar més lluny. Xàtiva mai ha estat tan bruta. Si et diuen que Xàtiva mai ha estat tan bruta és perquè en altres èpoques, la ciutat estava clarament neta, molt més neta. Cal començar a cuidar-la. Jo ara mateix no tinc el pressupost ací, però si el tinguera et diria: això anirà a neteja, això també. I evidentment caldrà posar més mitjans dels que es posen ara.

—La contracta està a punt de licitar-se. La coneixen? Detecten millores, novetats…?

—Crec que allò més important del contracte es veu que és el porta a porta en el centre històric… i això ens agradaria… Però jo no vull ser el primer en tot, no vull ser el primer a provar alguna cosa a veure com va i resulta que no, que no cal fer el porta a porta. Perquè això què significa, que hem de pujar el rebut del fem? Jo no estic d’acord amb això. Jo no vull pujar-li el rebut del fem als veïns. És que el COR… Cal recordar que el COR [Consorci de Residus], des que va entrar el senyor Cerdà, s’ha duplicat quasi [el rebut]. Duplicat. Quan se suposa que era una cosa que calia eliminar, i resulta que ha sigut president del COR durant set anys. President d’alguna cosa que ell deia que era una mentida, que de fet fins ho va denunciar. Va dir que era il·legal, que calia eliminar-ho, que no calia pagar-ho… Home, si fins i tot animava als veïns a no pagar el COR. I després en entrar ell van haver de pagar-ho i amb recàrrec. Anima que no paguen el rebut, i després té la cara de presidir-lo. I ha estat set anys i no és que no ho ha baixat, el rebut, sinó que l’ha pujat.. A més, per desgràcia, som de les poblacions del COR que pitjors rànquings tenim en recollida selectiva. Les pitjors dades. Alguna cosa mal hauran fet…

—L’equip de govern, sobre la neteja, al·lega que és una contracta molt tancada i que no és tan fàcil intervindre sobre la manera de treball d’una gestió externalitzada…

—Clar que cal estar damunt, com que no? Però si van traure un contracte fins i tor per a controlar al que controla. Jo crec que ací al final el que passa és que el govern municipal està a altres coses, i no està en controlar a les empreses que estan gestionant serveis a la nostra ciutat. És que està passant també als parcs, els parcs estan abandonats. S’està jubilant gent en la brigada i no s’està reposant… Ni en la brigada [municipal] ni en la brigada de parcs i jardins. Han deixat el carrer. Com no ixen al carrer, l’han deixat. I jo el que vull és recuperar el carrer, que hi haja gent que arregle les voreres, que hi haja més brigada. Es jubilen i no ve més gent… Fins va haver-hi un rumor que l’ajuntament volia carregar-se la brigada de parcs i jardins. Només cal veure El Palasiet, de pena. Però és tot. Quan una ciutat no va cap amunt, va cap avall.

—Tornant a un tema de carrer, sens dubte un debat permanent és el de la presència de la Policia Local. En honor a la veritat, la desaparició dels agents al carrer és de l’últim govern del PP. Però el PSPV no ho ha resolt. Tornarà la Policia de Barri? Podria donar una resposta molt concreta a una qüestió tan concreta?

—Fa falta, fa falta. Necessitem més presència policial. Ho veiem als carrers, ho veiem en Bixquert. En la reguarda de Bixquert fa huit anys estava Pau [un agent] i ara diuen que han posat a un altre per a vigilar coses de medi ambient… Ací ens coneixem tots, és fals: no hi ha policies al carrer, no hi ha suficent policia.

—Per tant, és partidari de reforços?

—Clar, clar. Però si al final el treball de la Polcía Local queda fins entelat i sembla que estiguen ací només per a posar multes, i no. Si hi haguera més, podrien fer més coses. Però no poden perquè no hi ha suficient personal. Nosaltres [el govern del PP anterior a 2015] sí que vàrem apostar; incrementàrem policies, vàrem fer la nova seu policial que calia traure fora [de l’edifici de la Casa de la Ciutat] perquè allí ja no podien estar…

—Un candidat a l’alcadía de Xàtiva i d’un partit amb opcions de ser el més votat ha d’estar disposat al fet que potser li canvie la vida en breu. S’ha fet eixe plantejament?

—Sí.

—I com ho veu?

—Com veiem tan clara la possibilitat de guanyar i governar, evidentment a casa la família, els meus fills, la meua dona, ja saben que, que… Que, sí, que pot passar això, que m’hauran de compartir amb els veïns i que ja no estaré només per a ells.

—O siga, que té assumit que es pot quedar-se sense vacances aquest estiu…

—Possiblement. O en tot cas, poques. L’any passat ja no vaig tindre perquè vaig haver d’estudiar oposicions, així que enguany amb el govern municipal ens tocarà estar ací. Jo amb la meua dona porte tota la vida, i amb els meus fills… Mira si ho tenen assumit que la xicoteta, quan veu a Carlos Mazón [candidat del PP a la Genealitat] en la tele diu: papà, mira, el teu amic. És a dir que estan vivint la política des de molt xicotets. Sí, està assumit.

—Pose’s en situació: és proclamat alcalde. Que faria el primer dia, la primera hora en el despatx? O per simbòlic o perquè fa falta, què seria absolutament lo primer?

—Doncs jo sí que… perquè a més és una cosa que ens ho estan traslladant moltíssims veïns… El primer que faria és convocar als veïns del centre històric i asseure’ns; a més precisament per això: per eixe simbolisme, ja que el senyor Cerdà en els últims tres anys ha sigut incapaç d’asseure’s amb ells. Així que allò primer seria convocar-los, asseure’ns i donar una solució al tema de la xarxa d’aigua potable.

—I de seguida, organitzar la Fira…

—Clar, però veurem què ens deixen organitzar…

—Ho dic perquè després de l’últim govern de Rus, el nou alcalde, Roger Cerdà, va haver de muntar la Fira, que és un mos molt gros, des de zero. El PP no va deixar fet res.

—Bé, jo crec en la professionalitat dels funcionaris, dels tècnics municipals de la Fira i ho treballarem bé perquè molta feina jo sé que ja l’estan fent ara. El que sí que vull deixar clar és que en la zona de Juan Francés [l’ampliació per a les grans plataformes mecàniques] no va a haver-hi atraccions. Perquè és lògic: els veïns ens han dit que no volen, que no hi ha un control efectiu del soroll. Però és que també els firers diuen que no volen anar allà; que està lluny, que pega molt el sol, que hi ha moltes hores de sol i no els compensa. Així que, si els firers no volen i els veïns no volen. tampoc.. No ho posarem allí, això ho tinc claríssim.

—Per tant, ja té algun espai alternatiu no?

—[Dubta]. Eh, eh… Ho reubicarem… Bé, ara no tinc ací un plànol… Però bé, el que es va posar allà són quatre atraccions que veurem on encaixen, o com reubiquem el tema. El que no faré, com va fer Roger, és paraetes enmig del Reial de la Fira. El Reial no es toca.

La entrada Entrevistem a Marcos Sanchis. Candidat a l’alcaldia de Xàtiva pel Partit Popular aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Laura Hernández i Fernández, candidata a Fallera Major de Xàtiva 2023

Coneix a les tres candidates a Fallera Major Infantil de Xàtiva 2023

NOA ESPLUGUES I SOUSA, de la Falla Sant Jaume

Concha Pérez Beltrán, de la Falla Ferroviària

PAULA MOLINA I ROMERO, de la Falla del Raval

Jesús González i Sarión, President de la Junta Local Fallera de Xàtiva

La entrada Coneix a les candidates a Fallera Major i Fallera Major Infantil de Xàtiva 2023 aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La entrada Entrevistamos a Javier Piqueres, director del Hotel-Restaurante Montsant de Xativa aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva acull una nova edició de la tradicional Fira Outlet i comercial que organitza l’Associació comercial ADEXA. La Fira és en botiga, per la qual cosa les persones interessades hauran d’acudir a l’establiment participant. Finalitzarà el dissabte 3 d’octubre. Participen un total de 58 comerços, 54 dels quals seran de Xàtiva, havent-se adherit tres comerços de Canals i un del Genovés

Ens trobem a les portes de l’edició més atípica de la Fira Outlet i Comercial de Xàtiva i la Costera. Com es presenta?
Es presenta, sobretot, amb molta il·lusió per ser una iniciativa tradicional però nova a la vegada, ja que en compte d’omplir de carpes i de gent l’Albereda, donades les circumstancies sanitàries, anem a adaptar la Fira en cada establiment. És una mostra de les nostres ganes de seguir treballant pel comerç de Xàtiva i de les ganes de reactivar la ciutat econòmicament. El comerç té molta il·lusió i s’ha bolcat en la iniciativa. Pensem que va a ser tot un èxit.

– Què trobaran els visitants i com es desenvoluparà?
Tindrà lloc del 28 de setembre al 3 d’octubre en l’horari comercial habitual. Els visitants trobaran la mateixa qualitat de sempre, la que caracteritza al comerç de Xàtiva. Trobaran estoc d’altres temporades en uns preus de bogeria, així com articles de nova temporada de promoció. Un ampli ventall de possibilitats a l’abast de tots. El format és innovador malgrat que la base i la idea és la mateixa. Podran distingir els establiments amb uns “totems” de grans dimensions a les façanes. Hem realitzat un plànol on hem ubicat totes les tendes participants i la idea és que els clients les visiten per trobar els productes que responen a les seues necessitats. És una campanya que respecta la tradició de la nostra Fira Outlet i Comercial.

-És aquesta edició una de les més importants de la Fira per la situació econòmica derivada per la pandèmia que estem vivint?
És una de les edicions en la que més interés tenim de que isquen bé els resultats i la promoció de venda. El nostre comerç està en una situació molt crítica i no volem que ningú tanque la persiana. Estem treballant molt perquè volem que els nostres comerciant puguen vendre inclús més que a l’Albereda. Si els resultats són positius ens plantejarem poder donar-li continuïtat.

-Enguany no es pot realitzar l’habitual programació al voltant de la Fira.
No podem fer-la però anem a invertir-ho en la realització de sortejos i concursos a les xarxes socials. Per exemple, tenim el sorteig d’un sopar a un restaurant d’ADEXA; un pack de regals valorat en més de 1.000 euros; i 300 euros de regals en 10 xecs de 30 euros i el sorteig.

La Fira Outlet destaca per una alta participació i una molt bona acollida dels associats d’ADEXA.

 – En les circumstàncies actuals, quines xifres de participació hi ha previstes?
Estem molt sorpresos, molt contents i molt satisfets. No ens esperàvem aquesta collida ja que era una proposta nova i no sabíem com anaven a respondre. Cal destacar que la gran majoria de comerços són de Xàtiva, 54, i els altres 4 són de la comarca. A més, gràcies a aquesta iniciativa i a tota la dinàmica de treball que portem des del confinament molts comerços s’han associat a ADEXA. Estem treballant moltíssim.

– Per què anima als comerciants de la zona que no ho siguen a donar el pas i formar part d’ADEXA?
Perquè som una família que comparteix el mateix objectiu i la mateixa lluita: aconseguir que Xàtiva seguisca sent una ciutat comercial, plena d’aparadors, que és el que dóna llum i vida als nostres carrers. Formar part d’ADEXA, per una quota simbòlica, té una gran repercussió en el propi negoci en quant a campanyes, a publicitat, a informació..

-Finalment, per què convida als nostres lectors de Xàtiva i de les comarques veïnes a vindre a gaudir la propera setmana de la Fira Outlet i Comercial?

Convide a tot el món a vindre a les nostres tendes. Aquesta campanya s’ha creat amb molta cura i fem una crida a la ciutadania més forta que mai. Els carrers tenen llum quan el comerç està obert i volem que Xàtiva seguisca tenint la llum que la caracteritza i que els nostres comerços puguen seguir donant tanta qualitat, tanta atenció personalitzada i tanta estima cap als seus clients com sempre.

Font: Semanari  L’Informador

La entrada Mª José Díaz Patiño “Volem que Xàtiva seguisca tenint la llum dels seus comerços” aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.