Raimon «cantà» de nou a Xàtiva

  • El cantautor va entonar durant uns segons la cançó «He passejat per València sol» durant un acte en la Casa de la Cultura
  • Intervingué en la conferència en record del periodista Vicent Ventura promoguda per la Fundació Raimon i Annalisa

AGUSTÍ GARZÓ

Raimon ha cantat de nou a Xàtiva. No, no; ningú s’alarme: no ha tornat als escenaris ni, per tant, s’han perdut un sobtat concert seu que no estava anunciat per cap lloc. En realitat, Raimon va cantar a cappella mig minut de la cançó He passejat per València sol. Aquesta cançó, del disc de 2011 Rellotge d’emocions, fa un brevíssim esment a Vicent Ventura (i a Estellés, Fuster, Ausiàs March…) i precisament era el que tocava dijous a la Casa de la Cultura: parlar de Ventura, del prolífic periodista i intel·lectual valencià del qual enguany es compleix el centenari del seu naixement a Castelló de la Plana, el 1924. El professor i exconseller del govern de la Generalitat Vicent Soler i el també professor Antoni Espasa van glossar la figura de Ventura, erudit valencianista i personatge indispensable dels combatius anys del tardofranquisme polític. Va guiar la presentació Purificació Mascarell, autora que ara per ara té a les llibreries la seua darrera publicació, Como anillo al cuello (Ed. Ariel). Es va fer lectura d’una carta de l’expresident de la Generalitat i actual ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París, Ximo Puig, dedicada expressament per a l’acte de Xàtiva. S’havien acabat les intervencions de tots tres i del mateix Raimon, i quan Mascarell anava a acomiadar tots el cantautor xativí va demanar un torn de paraula. Fou quan va versar amb tota l’entonació musical intacta allò que diu «He passejat per València sol, on n’hi ha gent que m’estima molt. On hi ha gent que m’estima poc. On hi ha gent que no m’estima gens. He caminat pel carrer la Pau. March i Fuster m’han enlluernat. Roig i Estellés se m’han barrejat. Alfaro i Ventura m’han animat…». Un entusiasta aplaudiment va premiar el gest de Raimon, retirat dels escenaris des de 2017.

Fou el final. Abans, i dins d’un acte promogut per la Fundació Raimon i Annalisa, Soler va destacar la figura de Ventura assenyalant, entre altres coses, que els qui ara governen en la Generalitat ho poden fer per què alguns, com Ventura, van demanar i exigir l’autogovern. Del periodista va destacar, tanmateix, el seu vessant polifacètic, ja que fou columnista dels diaris Levante, La Vanguardia o Informaciones, va fundar l’agència Publipress o mantingué un permanent compromís polític amb el socialisme. Fou, de fet, un dels impulsors i cofundadors del Partit Socialista del País Valencià, PSPV. Soler va recordar que haguera estat un magnífic corol·lari per a la seua carrera obtindre l’escó d’eurodiputat el 1991, quan va formar part de la coalició Europa de los Pueblos. Polemista, conversador, conferenciant, tertulià, escriptor… Ventura, nascut a Castelló de la Plana, no va arribar, però, a cap càrrec polític important per què la seua trajectòria periodística el va allunyar de la primera línia. Tot i que la seua influència és ben evident i reconeguda dins del nacionalisme valencià d’esquerres, tal com recordà l’exconseller. Soler reivindicà amb fervor i entusiasme tot allò que Ventura va representar, i es mostrà molt content de fer-ho a Xàtiva i en una intervenció al costat de Raimon.

Espasa, per la seua banda, feu un recorregut més personal per la vida de Ventura, de qui el seu oncle era íntim amic. El professor, qui va tindre en Ventura, a més, un economista que li donava lliçons, recordà que era un lector voraç de periòdics (tots els nacionals, més Le Monde) i que li agradava molt passejar pels paisatges de la Marina Alta. Dénia, de fet, era el seu gran referent després de València i de Castelló de la plana. Pel que fa a Raimon, impulsor de l’acte, només feu un breu comentari sobre com va conéixer Ventura. Fou a les primeries dels anys seixanta, de la mà de Joan Fuster. Raimon contà que va descobrir Fuster —amb qui després tindria una profunda amistat i una fecunda relació epistolar— per un assaig que havia escrit en 1955, El descrédito de la realidad. Posteriorment vingué el primer concert, les primeres converses i l’assistència de Raimon a la tertúlia setmanal en València on acudia Fuster. A aquelles tertúlies hi acudia sempre Ventura, «i des d’eixe moment tinguérem contacte ja sempre», va evocar.

Van assistir a l’acte l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la regidora xativina i diputada autonòmica Xelo Angulo; el diputat provincial del PSPV-PSOE Vicent Mascarell; i els regidors de l’Ajuntament de Xàtiva Natxo Reig, Alfred Boluda, Vicent Lluch, Lena Baraza, Francisco Suárez i Amor Amorós. Tanmateix, estigué l’esposa de Raimon, Annalisa Corti, cotitular de la fundació que porta el nom dels dos. Fou el segon acte de la fundació. El primer tingué lloc a finals de 2022, amb motiu del centenari de Joan Fuster (Converses sobre Fuster, també a la Casa de la Cultura) i amb les intervencionsde Raimon, Josep Palomero i Antoni Furió.

En finalitzar l’acte es va produir una anècdota. Raimon i Annalisa van emprar l’ascensor per a baixar del saló d’actes a la planta baixa de la Casa de la Cultura. Dins, van coincidir amb el regidor de Vox Francisco Suárez, qui portava crosses per una lesió. Tot i el breu temps de coincidència, en eixir de l’ascensor es va veure que Suárez i Annalisa conversaven. Ell es va presentar com a regidor de Vox i els va felicitar per l’acte dut a terme a Xàtiva, i ella molt somrient li va dir que era la primera vegada que estava tan a prop d’un càrrec de Vox. El regidor Suárez, tot i la posició ideològica del seu partit, ha tingut ja nombrosos gestos de cortesia institucional i personal amb l’equip de govern com la seua assistència a aquest acte de Raimon, a la manifestació de l’orgull LGTBI o al recordatori de les víctimes de Mauthausen.

No hay comentarios

Dejar respuesta