Neus Castellano Tudela està des de l’any passat al front de la García Márquez de Barcelona després de vint-i-un anys treballant al sistema públic de la capital catalana
La instal·lació fou inaugurada en 2022 i guardonada per la IFLA el passat dilluns 22
AGUSTÍ GARZÓ
Pel maig de l’any passat, a Neus Castellano li van demanar un article per al Llibre de la Fira de Xàtiva. Va dir que no, que era materialment impossible ficar-se a escriure: estava poques setmanes abans d’inaugurar-se una descomunal biblioteca a Barcelona de la que ella era la directora. Un any després, la paraula donada fou llei i la xativina lliurà al coordinador (a un altre coordinador diferent) l’article promés feia un any. Un any després, també, aquella biblioteca que apareixia als mitjans com una iniciativa ambiciosa i sorprenent ha estat escollida la millor del món per la IFLA, la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques. La notícia, el dilluns 21 d’agost, la va pillar de viatge pel centre d’Europa. L’article seu al Llibre de la Fira d’enguany parla dels Sarthou. Personatges més bibliotecaris, impossible.
Neus atén a Diari Digital per telèfon, des de Bruges (Bèlgica). Tot i que estar de viatge l’ha alliberada de l’assetjament mediàtic, ha hagut d’atendre un bon grapat de mitjans. És molt clara en assenyalar que el premi, en certa manera, va a una biblioteca concreta però en aquest cas és un reconeixement al sistema públic de biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona, on ella treballa des de 2000. Ha dirigit altres biblioteques, com les Roquetes, la Francesc Candel o la Xavier Benguerel del districte de Sant Martí.
«Bàsicament, la biblioteca guanya el premi com a millor biblioteca inaugurada en 2022. Valoren biblioteques públiques de tot el món», explica Castellano. «Mai havia arribat [a poder guanyar] una biblioteca del sud d’Europa, ja que sempre miren molt cap al nord i l’excel·lència d’aquests països. Ens presentàvem Shanghai, una biblioteca de 110.000 metre quadrats; això significa unes 38 García Máquez… i després hi havia tres biblioteques del voltant de 4.000: la nostra, la d’Austràlia i la d’Eslovènia, que era la meua favorita», confessa. El jurat, per concedir-li aquest guardó, valora «la interacció amb l’entorn i la cultura local de la biblioteca, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i els serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i la connexió social, la digitalització i les solucions tècniques dels serveis i el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible que marquen les Nacions Unides», segons explica l’Ajuntament de Barcelona.
Neus corrobora els criteris del premi. «S’ha valorat sobretot la cosa arquitectònica, per què en un any i escaig no tens oportunitat de desenvolupar plenament un projecte, tot i que la García Márquez té moltes coses en marxa ja. Més específicament —afig— es té en compte: sostenibilitat, petjada zero de carboni, flexibilitat dels espais… És la primera biblioteca on, a banda de taules i cadires, el mobiliari informal té la mateixa importància que el formal, és a dir, tenim butaques, hamaques, pufs… per a quedar-se a llegir, per a estar allí. És allò que diguem el tercer espai d’una biblioteca: no és ni ta casa ni el teu lloc de feina. No és anar a agafar llibres, és anar i passar estona. I això ho aconseguix aquest tipus de mobiliari», explica Neus Castellano. «Jo era escèptica, pensava que només seria attrezzo per no: funciona. En definitiva, que és espectacular, que està tota feta en fusta, la llum exterior que rep…», resumeix.
Efectivament, la Gabriel García Márquez de Barcelona és una instal·lació diàfana i lluminosa, com una gran cafeteria de port de mar. Es troba en el barri de la Verneda i la Pau, en el districte de Sant Martí, i consta de sis plantes amb una estructura de fusta vista de quasi 4.000 metres quadrats. La biblioteca, que es va estrenar l’any passat i està especialitzada en literatura llatinoamericana, se suma a la prestigiosa llista de biblioteques que han rebut aquest reconeixement. Les últimes han sigut la Missoula Public Library (EE UU), la Deichman Bjørvika (Noruega) i la Oodi Hèlsinki Central Library (Finlàndia).
La historiadora de Xàtiva explica que «aquesta biblioteca no és una cosa aïllada en Barcelona; és [el fruit] d’una feina de vint-i-un anys, que són els anys que portem amb el Pla Municipal de Biblioteques que es signà en l’any 1999 per acord de tots els grups municipals. Això és important dir-ho, per què poques vegades es posen d’acord tots els grups municipals en una cosa. És un consens que hui encara continua. Tu sentiràs tirar pestes d’un partit contra l’altre en tot, però el sistema de biblioteques públiques de Barcelona no s’hi toca per què hem aconseguit molt de reconeixement de part de la ciutadania», subratlla la directora. «Aleshores, suposa visibilitat d’una feina de més de vint anys de Biblioteques de Barcelona; suposa que un model que ja era de referència en l’Estat espanyol, per què ens criden de molts llocs, suposa situar en la base del consum cultural del ciutadà les biblioteques… Cada veí de Barcelona té una biblioteca a 15 minuts de sa casa a peu».
«A més a més —explica Neus— la biblioteca ha estat molt encertada pel que fa al nom que porta, ja que Gabo [Gabriel García Márquez, Nobel de Literatura i autor de fites universals com Crónica de una muerte anunciada o Cien años de soledad] va estar molt relacionat amb la ciutat; de fet, els fills encara conserven casa a la ciutat i tenen amics per ací. I a més a més, la comunitat llatina ha fet de la biblioteca un espai de socialització i de trobada. Això no vol dir que no tinga literatuira en català, clubs de lectura en català, llibres en anglés o llibres de tot tipus… No. Només és que té una part especialitzada en llatinoamericana. Des d’allà ens han recolzat molt i, de fet, fem aterrar a Espanya el mes que ve la Fundación Gabriel García Márquez. I ja comencem a treballar amb ells de cara als deu anys de la mort de Gabo i els cent del seu naixement, en 2027. Tot això és una projecció internacional que també ha cridat l’atenció de la gent de la IFLA», detalla Castellano, qui també destaca que «és una biblioteca situada en un barri de classe treballadora; l’autor de Palacios del pueblo, Eric Klinenberg, que ens va visitar l’any passat, es va quedar meravellat. Estem en un barri, Sant Martí i la Verneda, que no té ni Sagrada Família, ni Gaudís, ni coses d’aquestes… I són 1.100 persones al dia utilitzant un servei públic», remarca.
Sobre la repercussió personal del premi, Neus explica amb certa ironia que «la notícia ha tingut un enorme rebombori, però tots sabem que era agost i que tot això passarà en no res… En l’àmbit personal, per a mi, i sé que va sonarà a tòpic però no ho és, suposa una satisfacció. Jo vaig arribar ací des del País Valencià sense feina, com molts valencians de l’època de Zaplana i companyia, encara que ara també n’hi ha, que partíem d’allà per buscar-nos la vida. I arribe aquí i està muntant-se el sistema de biblioteques de Barcelona. Jo tinc la llicenciatura d’Història, la diplomatura en Documentació i després vaig fer Gestió i Documentació també. En eixe sentit, arribe en el moment just. Puge al tren en marxa, un tren que s’havia ficat en marxa un any abans. I diguem-ne que jo he vist nàixer aquest projecte i he format part d’ell des del principi, porte, per tant, vint-i-un quasi vint-i-dos anys a Biblioteques de Barcelona, i per a mi és una satisfacció molt gran veure com ha crescut aquesta cosa. I el qui té el verí de l’atenció al públic… Jo no em veig treballant fora de la biblioteca pública, tot i que també és de veres que és molta energia. Jo sé les hores que tire allí, però a mi m’agrada la gent, m’agrada no saber què passarà. Una biblioteca és un equipament on entra molta gent que no saps que demanarà, és a dir, treballem sense guió. Per tant, i resumint, per a la meua trajectòria particular és una satisfacció», assevera. El seu missatge a les xarxes socials fou aquest: «Que érem la millor biblioteca del món ho sabíem des que vau començar a omplir-la de vida. Perquè la millor biblioteca és la que té els millors usuaris. Gràcies, gent de Sant Martí, la Verneda i la Pau. Sou els millors i ara ho sap tot el món! Aquest premi és per vosaltres!».
