Enarborant altres mons possibles. Instal·lació escultòrica d’Inmaculada Abarca en el Festival Molt més maig de Cartagena, Múrcia, del 23 de maig a 2 de juny.
G.M. Xàtiva 28 de maig de 2024. L’escultora xativina Inmaculada Abarca, seleccionada en la Convocatòria pública per a la realització d’una instal·lació artística en el marc del Festival Molt més maig 2024 de Cartagena (Múrcia), exposa l’obra realitzada ex profeso i que pot apreciar-se fins al dia 2 de juny.
L’artista ha col·locat, amb el suport dels bombers de Cartagena, sis banderes realitzades amb roba usada de dona: vestits, faldes i camises amb estampat florejat, en un lloc emblemàtic de la ciutat: l’Esplanada Parc Torres, des d’on s’albira tota la ciutat. Les banderes es troben a mitja asta en pals de 10 metres d’altura.
L’obra reivindica la possibilitat de pensar en un present i un futur pròxim, on la violència de tota mena, però en particular, cap a les dones, desaparega per complet. Aquestes banderes són una metàfora visual en clau femenina en favor de la igualtat, de l’aprofitament de recursos, en contra de la violència, dels conflictes bèl·lics, dels abusos i, en general, de l’ésser humà com a objecte de consum. Tant des del punt de vista artístic com simbòlicament, es tracta d’un material poderós, ja que conserva l’empremta (costures, botons, traus, volants, etc.) de les dones que la van usar, convertint-se així en un homenatge a les dones que han sigut assassinades o s’han vist obligades a desplaçar-se o canviar les seues vides per aquesta mena de violències.
A partir de l’ornament vegetal, present a vegades, en els estampats de les peces femenines, l’obra es concep com una reflexió en contra de la violència que permet abordar l’ambigüitat amb la qual, en determinades societats i encara en l’actualitat, es consenten pràctiques ancestrals, el comerç d’éssers humans o la generació de conflictes globals que sembren violència i desigualtat.
La construcció d’aquestes banderes florejades recupera el significat de les insígnies totèmiques ancestrals empleades històricament per diferents cultures. Col·locant-se a la part alta d’un pal, amb la seua elevació, o com aquestes, a mitja asta, les banderes transmeten la voluntat de situar la projecció del símbol triat (en aquest cas l’ornament floral i els estereotips en relació amb la bellesa) per damunt del nivell normal. D’aquest fet deriva el simbolisme general de la bandera com a signe d’història i autoafirmació. La manera de vestir generalment ens identifica, i, en aquest cas, les flors de tots aquests vestits revisen de manera crítica els estereotips creats entorn de la bellesa i que encara hui, es mantenen ‐com al llarg de tota la història de l’ésser humà‐ estretament vinculats tant als cicles propis de la naturalesa com al femení. Visibilitzar aquestes problemàtiques permet reflexionar sobre la idea que, després de l’alegria, la bellesa i la festa que evidencien aquestes “boniques” banderes florejades, es denuncien els estereotips relacionats amb la bellesa mateixa, el consumisme o el tràfic de persones, com a activitats que no dignifiquen a l’ésser humà. Plantejar aquest tipus de qüestions és una invitació a trobar altres estratègies per a resoldre els conflictes, enarborant, com indica el títol de l’obra, altres mons possibles.
Les banderes van ser confeccionades de manera col·laborativa, en el Taller de costura creativa de la Universitat Popular de Cartagena, amb costureres que van participar en el projecte de manera voluntària. El material tèxtil va ser proporcionat pel Projecte Abraham de Múrcia, associació que treballa per una societat més justa, solidària i sostenible, a través de diverses activitats vinculades a la gestió integral dels residus.
