El xativí Pablo S. Martínez guanya el premi del Festival Samhaim Baucogna al millor llargmetratge de terror

«Berenice» és una pel·lícula ambientada en el segle XIX i filmada íntegrament a Xàtiva que indaga en la desesperació d’un home que ha perdut tota la seua família

DiariDigital 28 de maig 2024. El xativí Pablo Suárez Martínez ha guanyat l’el premi al millor llargmetratge de terror en la convocatòria del mes d’abril del Festival Internacional Samhain Baucogna, un certamen molt prestigiós entre creadors novells i independents que mensualment reconeix els millors treballs audiovisuals en diferents gèneres i d’entre centenars de peces procedents de creadors d’arreu del món. La cinta, d’una hora i huit minuts, es titula Berenice i es va filmar a Xàtiva: en localitzacions com el jardí del Palasiet, el Cementeri Municipal, el Calvari Alt, la botiga d’antiguitats de Luis Llorens així com en diversos carrers del barri antic. A més de basar-se en una història original de Pablo Suárez —que en la pel·lícula fa servir el pseudònim de Pauley S. Martin—, el film és fruit també d’un guió seu, tanmateix com el muntatge. Igualment, Pablo és l’actor protagonista. Nascut a Madrid en 1979, el director viu i treballa a Xàtiva des de fa uns vint anys. Com Pablo S. Martínez ha publicat diverses novel·les com ara Hotel Metropolitan, L’amant de Mrs. Wetherby o Camp Red Valley, així com l’assaig La verdad sobre la igualdad sexual.

Però si la pel·lícula premiada destaca pels seus mèrits artístics, no és menys ressenyable que això ha sigut possible malgrat la limitació de mitjans tècnics. I és que ha sigut gravada amb un telèfon mòbil. S’ha filmat «amb un sol mòbil, dos trípodes i un simulador d’efectes de llum; sense dotació econòmica de cap mena», assenyala el seu autor. A més, el muntatge final ha cobrat forma a través d’una aplicació de mòbil, afig.

Segons explica el mateix Pablo, la pel·lícula mostra «a un artista devastat per la pèrdua de la seua esposa i les seues dues filles que planeja llevar-se la vida. És quan descobreix fortuïtament la nina de la major: no obstant això, en recordar la seua extrema maldat i que la nina va ser enterrada amb la xiqueta, dubta què fer amb ella. Prompte descobrirà que la nina està maleïda i que té la responsabilitat de desfer-se d’ella», destaca. Una pel·lícula anterior de Pablo, La última cabaña a la derecha, rodada en el càmping Los Carasoles de Navalón, va guanyar igualment el premi al millor curtmetratge de terror del mes de febrer juntament amb una altra pel·lícula alemanya en el mateix festival internacional.

No hay comentarios

Dejar respuesta