Xàtiva, 17 de setembre de 2026.- Les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del futur Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) començaran oficialment el pròxim dilluns, 21 de setembre, donant inici a una de les actuacions patrimonials i culturals més importants dels últims anys a Xàtiva.

Amb motiu de l’inici imminent dels treballs, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i el regidor d’Obres, Ignacio Reig, han mantingut hui una reunió de coordinació amb l’equip tècnic responsable del projecte, encapçalat pels arquitectes Ramon Esteve i Carlos Campos, per tal d’abordar els últims aspectes previs a l’inici de les obres i coordinar el desenvolupament de l’actuació.

La intervenció es va adjudicar a la UTE formada per Estudio Métodos de la Restauración SL i Torrescámara y Cía de Obras SA, per un import de 9.327.737,46 euros, IVA inclòs, i compta amb un termini d’execució de 24 mesos.

El projecte contempla la rehabilitació integral del Reial Monestir de Santa Clara, un conjunt patrimonial d’especial valor per a la ciutat, amb l’objectiu de recuperar els seus espais i adaptar-los als nous usos culturals que acollirà el futur Centre Raimon d’Activitats Culturals.

El CRAC naix com un espai dedicat a la creació, la investigació i la difusió de la cultura, amb una especial vinculació amb la figura de Raimon i amb el patrimoni musical i literari valencià. Les futures instal·lacions estan concebudes per acollir exposicions, activitats artístiques, concerts, conferències, programes educatius i diferents iniciatives de caràcter cultural i divulgatiu.

La proposta arquitectònica, redactada per Ramon Esteve Estudio de Arquitectura i Carlos Campos González, planteja una intervenció respectuosa amb la configuració històrica i arquitectònica del conjunt, al mateix temps que permetrà adaptar-lo als nous usos culturals i ciutadans. L’accés principal es mantindrà pel carrer Montcada i es recuperaran i posaran en valor els elements patrimonials més significatius de l’edifici.

L’actuació compta, a més, amb diferents vies de finançament, entre les quals es troba una subvenció d’1 milió d’euros de la Diputació de València, concedida dins del Pla de Recuperació de Patrimoni Valencià, després que el projecte de Xàtiva obtinguera la màxima puntuació tècnica entre els 63 projectes presentats.

«Han sigut molts anys de treball, de reunions, de tràmits administratius i també d’alguns entrebancs, com la decisió de la Generalitat Valenciana de no construir en aquest emplaçament el nou Palau de Justícia; però finalment hem aconseguit superar totes aquestes dificultats i hui podem dir que tot aquest esforç ha valgut la pena», ha assenyalat l’alcalde Roger Cerdà, qui ha remarcat que «l’inici de les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del CRAC és una notícia molt satisfactòria per a Xàtiva, perquè ens permetrà recuperar una part fonamental del nostre patrimoni i, al mateix temps, convertir aquest espai en un nou referent cultural capaç de projectar la nostra ciutat cap a l’exterior i cap al futur».

Cerdà ha destacat també la importància de la col·laboració entre l’equip tècnic, l’Ajuntament i l’empresa adjudicatària durant els pròxims mesos, «per garantir que una actuació de tanta complexitat es desenvolupe amb totes les garanties i amb el màxim respecte per un edifici patrimonial com Santa Clara».

Amb l’inici dels treballs, Xàtiva avança així en la recuperació d’un dels seus conjunts patrimonials més destacats i en la creació d’un nou espai cultural que aspira a projectar la ciutat i el llegat de Raimon més enllà de les seues fronteres.

La entrada Xàtiva arrancarà la setmana que ve les obres del Centre Raimon d’Activitats Culturals a Santa Clara aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 22 de juny de 2026.- Xàtiva ha adjudicat definitivament les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del futur Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), una de les actuacions estratègiques més importants per al futur cultural i patrimonial de la ciutat.

L’obra ha sigut adjudicada a la UTE Estudio Métodos de la Restauración SL – Torrescámara y Cía de Obras SA per un import de 9.327.737,46 €, IVA inclòs. Una vegada enllestit el procediment administratiu, l’Ajuntament ja ha establit contacte amb l’empresa adjudicatària per tal de coordinar els pròxims passos previs a l’inici dels treballs, que previsiblement arrancaran a partir del mes de setembre.

El projecte, obra dels prestigiosos arquitectes Ramon Esteve i Carlos Campos, permetrà recuperar i posar en valor un dels edificis patrimonials més emblemàtics de Xàtiva, declarat Bé d’Interés Cultural, transformant-lo en un espai cultural de referència amb projecció valenciana i estatal. La intervenció contempla una actuació integral sobre el conjunt monumental, respectant la seua configuració històrica i arquitectònica, al mateix temps que l’adapta als nous usos culturals i ciutadans.

El futur Centre Raimon d’Activitats Culturals albergarà el llegat del cantautor xativí Raimon i es concep com un espai destinat a la creació, la investigació i la difusió de la cultura i del patrimoni musical i literari valencià. Les instal·lacions acolliran exposicions, conferències, concerts, activitats artístiques i programes de caràcter educatiu i divulgatiu.

L’actuació també contempla la recuperació dels espais històrics del monestir i la seua integració dins d’un recorregut funcional que connectarà el conjunt monumental amb la vida cultural de la ciutat. L’accés principal es mantindrà pel carrer Montcada, preservant i restaurant els elements patrimonials més significatius de la façana i dels espais interiors.

L’actuació compta amb diferents vies de finançament, entre les quals destaca la subvenció d’1 milió d’euros concedida per la Diputació de València dins del Pla de Recuperació de Patrimoni Valencià, una ajuda que va ser atorgada després que la proposta de Xàtiva obtinguera la màxima puntuació tècnica entre els 63 projectes presentats.

«Hui és un dia important per a Xàtiva perquè la Junta de Govern ha adjudicat una de les obres de major transcendència dels últims anys i que podrà iniciar les obres al pròxim mes de setembre» ha manifestat l’alcalde Roger Cerdà. I ha subratllat la doble vessant de la intervenció: «Amb aquesta actuació serem capaços de rehabilitar i posar en valor el Reial Monestir de Santa Clara i, al mateix temps, aconseguir un centre cultural de referència per al nostre territori, el Centre Raimon d’Activitats Culturals».

La entrada Xàtiva adjudica definitivament les obres del Centre Raimon d’Activitats Culturals aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

El llibre era el de Raimon. Però la veu fou la de Pep Gimeno, Botifarra. La presentació en la Casa de la Cultura del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc, de Miquel Alberola, es va sumar divendres a les ja habituals ocasions en les quals en un acte sobre Raimon no està present… Raimon. El periodista Paco Cerdà plantejà una brillant conversa amb l’autor de la que tots dos van anar extraent tant detalls coneguts com aspectes poc o gens divulgats. Feu una introducció l’editor, Joan Carles Girbés (Ara Llibres, Barcelona), qui va mostrar la seua satisfacció per poder fer la presentació a la Casa de la Cultura. El seu parlament va donar pas a un vídeo gravat a casa de Raimon on ell contesta a preguntes relacionades amb aquesta biografia. El cantant qualificà de «molt seriós» el treball d’Alberola, bromejà amb que sap ja més coses de la seua vida que ell mateix. Botifarra, acompanyat a la guitarra per Toni Porcar, va cantar Jo vinc d’un silenci; després, la seua Casino Principal (del darrer disc, Ja ve l’aire) i finalment una vigorosa versió d’Al vent amb postisses. Pep ja havia cantat per Raimon (amb ell d’espectador) en 2023, en l’acte d’inauguració de la mostra amb la col·lecció del cantant donada al Museu de Xàtiva. A l’acte de divendres van assistir l’alcalde, Roger Cerdà; i els regidors Amor Amorós, Alfred Boluda, Ignasi Reig, Susana Gomar i Pedro Aldavero. En finalitzar la presentació, l’autor va signar desenes d’exemplars.

Alberola destacà de Raimon l’actitud «indomable», ja que mai ha claudicat davant pressions o ofertes. Com la de cantar en castellà, qüestió que hagués multiplicat la seua fama en segons quins contextos. També va recordar que en la transició, i més endavant, a Raimon els partits que havien lluitat contra la dictadura el volien «com a símbol o trofeu. Per treure alguna cosa». Però ell sempre es va negar. I assegurà que, tot i la significació tan enorme que té al respecte, Raimon «no és un autor polític», ja que la seua obra poètica és més abundant que la combativa. «Ell començà amb una cançó podria dir-se que metafísica, com Al vent. Després ve Diguem no, que sí que és un posicionament. Però ell ha tornat sempre a la poesia, a les cançons d’amor», destacà. Per tant, tot i l’esacassa significació política en el sentit de recolzar a un determinant partit o fer manifestacions públiques massa explícites, Alberola lamenta la «persecució de la dreta» contra el cantant i «el fantasma permanent de l’anticatalanisme». I critica que fa sis dècades que pateix, primer, la censura franquista, les prohibicions; després, el menyspreu dels primers anys de la democràcia o, més endavant, les actituds hostils de l’alcalde Rus ací a Xàtiva… «I ara mateix, en 2026, eixa dreta vestida de neoliberal que sempre l’ha perseguit tracta d’evitar que es faça el centre cultural a la seua ciutat. És una persecució inacabable», va dir.

Paco Cerdà posà l’accent en les referències a Xàtiva en l’obra de Raimon i en els ingredients de la infantesa i la joventut que van anar modelant el futur cantant, com el fet que tocara la flauta en la Música Nova, que son pare fora el president d’eixa societat o que a la ciutat existira una emissora, Radio Játiva, on ell va donar unes curioses primeres passes com a prescriptor musical. I Alberola reafirmà eixa observació ja que si bé hi ha cançons explícites sobre Xàtiva, «també n’hi ha d’altres en les que Xàtiva no apareix. Però està. De fet, Al vent no pot ser una cançó més xativina: la fa en un viatge en Vespa de Xàtiva a València, quan ell i el pilot tornaven d’una visita a la ciutat on ell li havia mostrat sa casa, el nucli antic, el Castell… Més inspirada per Xàtiva, impossible», explicà Alberola. Cerdà, a títol personal, confessà que té un moment fundacional en la seua condició de seguidor de Raimon: en l’institut Josep de Ribera, quan estudiava, el professor Filibert Pons va possar un dia Bella de vós, som amorós. «Filibert no sap fins a quin punt em va marcar eixa cançó de Raimon!», va proclamar l’autor de Presentes i Premi Nacional de Narrativa de 2025. Ara ja ho sap, per què Filibert estava entre els espectadors.

La entrada Botifarra posa veu a Raimon aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Miquel Alberola (Quatretonda, 1958) i Raimon (Xàtiva, 1940) tornen a ajuntar-se. Ara, a través de la que sembla ser la biografia definitiva sobre el cantant xativí. Almenys, la que s’ha redactat quan la trajectòria musical ja està tancada i els 85 anys de l’autor d’Al vent semblen aportar suficient perspectiva. La presentació de Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026) tindrà lloc aquest divendres a la Casa de la Cultura de Xàtiva, a les 18.30 hores. L’acte està anunciat com una conversa entre Alberola i el periodista i escriptor Paco Cerdà. I comptarà amb la intervenció musical de Pep Gimeno, Botifarra. «Miquel Alberola retrata Raimon i retrata una història que ens explica no només qui és ell, sinó qui som nosaltres», destaca l’editorial.

Alberola presentà a Xàtiva en 2023 Cròniques des de Madrid. Un periodista a la Cort (Drassana, 2023), un recull d’articles i reflexions dels anys a Madrid (2015-2019); una insòlita pròrroga a la seua trajectòria periodística quan el seu diari, El País, en tancar la delegació que ell dirigia a València, el va destinar a Madrid per cobrir la (aleshores, convulsa) informació de la Zarzuela, del Congrés dels Diputats i del Senat. Precisament els anys d’El País (i molt abans, els d’El Temps) van permetre a Alberola mantenir un contacte personal i periodístic que ara pren forma de culminació amb aquesta biografia «no acadèmica, distinta», assenyala l’autor.

Tota relació té un moment fundacional. Alberola explica que fou quan un dia, sobtadament, va escoltar Al vent «a la ràdio de casa. Segurament, Ràdio Andorra o Ràdio París, emissores que sintonitzaven de tant en tant els meus pares. Anys després, jo sabria que les emissores espanyoles tenien ordres taxatives de no emetre les seues cançons», recorda. «Fou una sensació estranya —afig— per què per a mi, el valencià era una llengua normal, clar, però que a efectes de la vida estructurada per i des de la dictadura no funcionava. No existia més enllà de l’àmbit domèstic o dels àmbits molt locals», explica. «Anys després, és clar, ja vaig començar a comprar els seus discos, a assistir als seus recitals».

Sobre la manera de treballar per a enllestir aquest ambiciós volum, Alberola explica que ha comptat «amb totes les facilitats tant de Raimon com d’Annalisa. Entre ells dos i jo hi havia una relació de fa anys, i molta confiança. Compartíem la convicció que era el moment de fer-la per què, a diferència d’alguns treballs anteriors, ara ja Raimon havia culminat la seua trajectòria professional [es retirà el 2017]; ja havia gravat tots els discos que havia de gravar, i també hi havia prou perspectiva per a abordar el repte. Era un procés tancat, i es donaven totes les condicions per a poder-ho fer. Per exemple, el llibre de Fuster sobre Raimon —explica el biògraf— es fa quan ell té només 23 anys; tenia molt poca biografia encara. I treballs més posteriors, com el d’Antoni Batista, es centraven molt en aspectes musicals més que personals».

S’ha escrit molt sobre Raimon, sobre les seus cançons. Però també té racons inexplorats la seua trajectòria. «Com que jo els havia ajudat a ordenar i escanejar la correspondència personal de Raimon, he detectat algunes vies poc explorades pels treballs anteriors que podien singularitzar la biografia», assenyala Alberola. «He mantingut moltes converses presencials i telefòniques amb ell a Xàbia, a Barcelona… Hi ha coses personals en el sentit d’abordar la seua personalitat, jo diria que complexa personalitat: com és el seu procés creatiu, l’alt sentit autocrític que sempre ha tingut… Crec que aquestes coses, que les contem en el llibre, no són massa conegudes i oferim alguns detalls al respecte», anuncia.

«En general, és una biografia distinta. Té un enfocament no acadèmic. I alterna el periodisme narratiu amb l’assaig», diu l’autor. «He tractat de posar molt d’èmfasi en els orígens, per què crec que són determinants en la seua obra: en la seua complexitat de conviccions, decepcions i crisis. També en la seua tan extraordinària com desconeguda projecció internacional, i també era necessària una extensa contextualització. Les coses que passen al voltant són molt importants per a entendre completament Raimon».

Tot i que sobradament coneguda per episodis com la censura o les prohibicions d’alguns dels seus concerts, «també hi ha coses pot ser menys conegudes com la vigilància a què se’l sotmetia fora d’Espanya, on funcionaris de les ambaixades, dels consolats, controlaven qui anava als seus recitals; qui assistia com a públic, qui l’aplaudia massa. O qui sopava després amb ell o amb qui es reunia. Eren informacions que en acabant remetien detalladament al Ministeri d’Informació i Turisme del futur fundador del Partit Popular, Manuel Fraga Iribarne», conta Alberola en el llibre. «Aquesta persecució de la dreta persisteix des de la dictadura, arriba al present. Tant si porta la indumentària feixista d’aleshores com la neoliberal d’ara, tal i com acaben de fer bloquejant el Centre Raimon i Annalisa de Xàtiva», denuncia.

La entrada La Casa de la Cultura de Xàtiva acull la presentació de la biografia de Raimon del periodista Miquel Alberola aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 24 de setembre de 2025.- Un total de cinc empreses han registrat oferta per a dur a terme les obres de rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara, amb l’objectiu d’implantar el Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC).

Es tracta d’una actuació estratègica per a la ciutat de Xàtiva, que compta amb un pressupost base de licitació que ascendeix a 10.244.632,02 euros i fixa un termini d’execució de 24 mesos a partir de l’inici dels treballs. El projecte, redactat per Ramón Esteve Estudio de Arquitectura i l’arquitecte Carlos Campos González, contempla una intervenció integral sobre l’edifici per adequar-lo als nous usos culturals i fer-lo plenament accessible.

El finançament es completarà amb fons municipals i amb una subvenció nominativa de la Generalitat Valenciana superior als tres milions d’euros. A més, també es contempla la col·laboració de la Diputació de València i la Unió Europea, a través dels programes i ajudes dels fons europeus.

Amb aquesta rehabilitació, Xàtiva recuperarà un dels seus immobles més emblemàtics, declarat Bé d’Interés Cultural. El Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) es concep com un projecte de gran transcendència, ja que no sols permetrà recuperar i posar en valor el Reial Monestir de Santa Clara, sinó també dotar-lo d’un ús cultural i ciutadà de primer nivell. L’espai albergarà el llegat del cantautor Raimon, una de les figures més universals de la música i la cultura valenciana contemporània, i servirà alhora com a plataforma per a la creació, la investigació i la difusió del patrimoni musical i literari valencià, amb vocació d’obertura a l’àmbit internacional.

El camí per a fer realitat aquest projecte es va iniciar amb les conversacions mantingudes entre l’Ajuntament de Xàtiva i la Generalitat Valenciana, que cristal·litzaren en un conveni signat l’any 2021 amb la Presidència de la Generalitat. Des d’aleshores s’han anat desenvolupant les diferents fases: la redacció del projecte arquitectònic, la definició del finançament i la tramitació administrativa necessària per a la licitació de les obres. Ara, amb l’inici imminent dels treballs, el CRAC fa un pas decisiu cap a la seua materialització.

La entrada El Centre Raimon d’Activitats Culturals atrau a cinc empreses per a la seua execució aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Josep Sanchis Martínez

En 1974, la Corporació Municipal de l’època, presidida per l’alcalde Eduardo Llagaria, incorpora al programa de la fira, per primera vegada, un acte on es canta en la nostra llengua, amb una fi de festa on actuaren el Grup de Danses de la Secció Femenina de Xàtiva i una figura rellevant del món de la cançó folk (així constava al programa) que va ser Maria del Mar Bonet.

Amb el nom de I FESTIVAL FOLK EN VALENCIÀ es va dur a terme sobre un escenari muntat al Jardí de Maria Marín de Selgas (actual Parc de la Pau) el segon dia de Fira -que estava dedicat a la Joventut- divendres 16 d´agost a les 20.00 h

Un any després, 1975, el tema de la cançó va prendre més força en Xàtiva (tot i que encara Franco no havia mort) perquè es torna a programar un acte semblant, que figura als programes de fira organitzat per la Delegació Local de la Joventut, amb la denominació de II FESTIVAL DE LA CANÇÓ EN VALENCIÀ, al mateix lloc, convocant-se com a concurs. Deguda la gran quantitat de participants solistes i grups inscrits es va fer per fases eliminatòries: una primera el diumenge 17 d’agost, a les 19.00 h i altra segona a les 23.00 h, realitzant-se les semifinals l’endemà, dilluns 18 d’agost a les 19.00 h amb la final a les 23.00 h la qual guanya un jove de Pedreguer conegut com Lluís «El Sifoner» que inicia a partir d’ací una carrera notòria.

Des d’aleshores fins l’actual fira han transcorregut 51 anys on ha passat de tot: canvis de lloc on s’ha realitzat el Festival de la Cançó: Parc de la Pau, Auditori Municipal («Penjapernils») Mercat d’Abastos Vell, plaça Sant Jordi, plaça del Mercat, plaça de la Seu… participacions de grups d’altres autonomies i llengües com, l’eusquera Oskorri, els canaris Mestisay, els andalusos Salpicao, el xilé Angel Parra, els egipcis Músicos del Nilo, etc.

També va haver-hi anys on no es va programar la cancò per decisió de l’equip de govern municipal, des de mitat dels anys 90 fins 2015 (per això enguany en lloc de la 51 edició figura al programa la número 28)

Pel Festival han desfilat grans referents de la cançò bé en grup bé solistes com Quico Pi de de la Serra, Paco Muñoz, Lluis Miquel i 4Z, Al Tall, Lluís El Sifoner, Companyia Elèctrica Dharma, Marina Rosell, La Trinca, Remigi Palmero, Sisa, Saó, Tomeu Penya, Enric Angulo, Remigi Palmero, Joan Bibiloni, Els Pavesos, Carraixet, Raimon, Ovidi Monllor, Pep Gimeno «Botifarra», Feliu Ventura, Andreu Valor…,

Enguany, a la Fira 2025, tindrem el divendres 15 d’agost a les 23.00 h a l’escenari de la placa de la Seu a LA MARIA + AMICS (entre ells Pep Gimeno «Botifarra») en l’edició XXVIII del Festival de la Cançó.

Llarga vida al Festival de la Cançó de la Fira d´Agost de Xàtiva!

– Fotos procedents de xarxes socials d’Internet.

La entrada LA FIRA DE XÀTIVA, D’AHIR A AVUI aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 21 de juliol de 2025.- La Junta de Govern de l’Ajuntament de Xàtiva ha aprovat aquest dilluns per unanimitat iniciar la licitació de les obres de rehabilitació en el Reial Monestir de Santa Clara per a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), un projecte clau per a la ciutat que compta amb el suport de la Generalitat Valenciana.

El pressupost base de licitació ascendeix a 10.244.632,02 euros i contempla un termini d’execució de 24 mesos des de l’inici de les obres. L’actuació, que forma part del conveni signat el 2021 entre l’Ajuntament i la Presidència de la Generalitat, permetrà posar en valor un dels espais patrimonials més emblemàtics de la ciutat i fer-lo accessible com a centre de creació, investigació i difusió cultural vinculat a la figura de Raimon i al patrimoni musical i literari valencià.

El projecte, redactat per Ramón Esteve Estudio de Arquitectura i Carlos Campos González, preveu una intervenció integral sobre l’edifici del monestir per adequar-lo als nous usos culturals. Les obres es licitaran mitjançant procediment obert i es finançaran amb fons municipals i una subvenció nominativa de la Generalitat, que aportarà més de tres milions d’euros. A més a més, també s’ha sol·licitat finançament a la Diputació de València i a la Unió Europea, mitjançant les ajudes corresponents als fons europeus.

Des de l’Ajuntament de Xàtiva s’ha posat èmfasi en la importància d’aquesta actuació per a la dinamització cultural, educativa i turística de la ciutat. Tal com s’ha destacat en ocasions anteriors, el CRAC naix amb la voluntat de ser un espai de referència en l’àmbit de la cultura contemporània, arrelat al territori però amb vocació internacional.

«Aquesta és una grandíssima notícia que possibilita que, abans d’acabar aquest any, puguen iniciar-se les obres de rehabilitació. Unes obres de rehabilitació que entenem que són de gran transcendència, ja que van a permetre la recuperació d’un dels edificis patrimonials més importants de la nostra ciutat, com és el Monestir de Santa Clara, declarat Bé d’Interés Cultural», ha expressat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha remarcat que «apostem per treure a la llum una part fonamental del nostre patrimoni, transformant aquest BIC en el Centre Raimon d’activitats culturals que, sens dubte, ajudarà a promocionar culturalment la nostra ciutat i afavorirà la projecció externa de la mateixa a través del món de la cultura».

La documentació de la licitació estarà disponible en els pròxims dies al perfil del contractant de l’Ajuntament i en la Plataforma de Contractació del Sector Públic, així com al Diari Oficial de la Unió Europea.

La entrada Aprovada per unanimitat la licitació de les obres del Centre Raimon de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 30d’abrilde 2025.- El plenari municipal de Xàtiva ha aprovat, amb els vots favorables de l’equip de govern, l’abstenció de VOX i el vot en contra del Partit Popular, el dictamen relatiu al projecte d’execució de les obres d’Intervenció al Real Monestir de Santa Clara per a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), una infraestructura que pretén convertir-se en referent cultural a nivell valencià i estatal.

En octubre de 2018 l’Ajuntament de Xàtiva va tancar l’adquisició del Monestir de Santa Clara, edifici històric del segle XIV que es trobava en estat d’abandonament des de l’any 2006, amb la intenció de la seua posada en valor i d’atorgar-li un ús públic al servei de la ciutadania. Així, es va acordar que la zona nord es destinarà als nous jutjats de Xàtiva; mentre que la part amb major valor patrimonial, es destinaria a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC). Aquesta aprovació del projecte suposa l’apertura del procés preparatori per a la licitació de les obres, contemplant el llançament de la licitació a finals del mes de maig.

«Pretenem seguir en la línia de continuar apostant pels productes turístics, culturals i patrimonials. A més, en aquest cas, amb una valuosíssima aportació com és la donació que ha fet el nostre fill predilecte, Raimon, a la ciutat de la seua obra d’art, amb un valor patrimonial altíssim, que permetrà projectar la ciutat cap a fora, que és, en definitiva, el que hem de pretendre en intervencions d’aquest tipus», ha manifestat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha remarcat que «aquesta ciutat no s’entendria sense haver respectat el seu patrimoni, com s’ha fet en tants i tants altres edificis com ara l’Antic Hospital, Sant Domènec o la Casa de la Cultura; i sense seguir projectant la ciutat cap al futur i cap a l’exterior, perquè la ciutat siga cada vegada més referent a nivell cultural des del territori valencià».

D’altra banda, el portaveu socialista Ignacio Reig ha exposat que «amb el dictamen favorable de la comissió informativa de Foment, hem portat a plenari l’aprovació del projecte d’execució de les obres per a la implantació del Centre Raimon d’Activitats Culturals, que compta amb un total de 10,2 milions d’euros en tres anualitats: 2025, 2026 i 2027. Amb aquest projecte es consolida l’aposta pública de recuperació del nostre nucli antic amb un altre equipament públic en un edifici excepcional per a la nostra ciutat».

Per la seua part, el regidor de Cultura Alfred Boluda (Xàtiva Unida) ha manifestat que «aquest és un pas més per fer realitat un projecte esperat, il·lusionant, transformador i necessari. Un projecte que vol retre homenatge a un mite de la cançó, una figura destacadíssima de la Cultura, que ha portat el nom de Xàtiva arreu del món. I el CRAC serà un referent cultural perquè va lligat també a la riquesa dels materials que allotjarà. Una extraordinària col·lecció d’art contemporani amb obres de Miró, Tàpies, Alfaro, Viladecans, Ginovart, Heras, Boix o Armengol entre d’altres». Boluda també s’ha preguntat «quina institució autonòmica es negaria a que una de les seues ciutats emblemàtiques dispose d’aquest equipament cultural? Qui es pot negar a donar viabilitat a un projecte tan important per a Xàtiva si no és que està cegat per uns prejudicis ideològics?».

El regidor del Partit Popular Eduardo Llopis ha defensat el seu vot en contra assegurant que «aquest especial interès en actuar sobre el nostre patrimoni contrasta clarament amb l’abandonament del mateix, com així ho acredita la seua manifesta deixadesa en recuperar i en posar en valor altres elements patrimonials de la ciutat com ara la plaça de Bous o l’hotel Murta», i ha insistit en què «darrere de la intenció de rehabilitació d’un monument del nostre patrimoni s’amaga un projecte balafiador i megalòman que no respon a les necessitats reals de Xàtiva».

En aquest sentit, l’alcalde Roger Cerdà ha respost que «des de 2006, quan se’n van anar les Clarisses de Santa Clara, vostès s’han oposat a donar una solució pública a aquest edifici. En aquells anys, la megalomania de la que parlen vostès estava pendent d’una plaça de bous de 14 milions d’euros que en aquest moment encara no està en ús perquè en falten més de 3 o 4 per a poder posar-la en marxa».

Contracte programa

D’altra banda, el plenari municipal ha aprovat per unanimitat el dictamen relatiu al contracte programa entre la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, i l’Ajuntament de Xàtiva, per a la col·laboració i coordinació interadministrativa i financera en matèria de Serveis Socials, entre 2025 i 2028.

En aquest sentit, la regidora del PSPV-PSOE i responsable de l’àrea de Benestar Social, Xelo Angulo, ha indicat que «aquest document garanteix el finançament mínim necessari, però no recull les necessitats reals i actuals de la ciutadania perquè no estan contemplats els nous serveis que demana adaptar la llei i tampoc el nou decret de tipologies que porta ajornant-se durant diversos exercicis sense posar-se en marxa perquè això comportaria un pressupost major. Malgrat tot això, aquest equip de govern, per responsabilitat i per donar continuïtat a tots els serveis que es presten a la ciutadania, anem a votar a favor».

La portaveu de Xàtiva Unida Amor Amorós ha manifestat que «entenem que la col·laboració amb la Conselleria i la coordinació és molt necessària i, malgrat que a través d’altre espai reclamarem les qüestions que creguem que són necessàries, anem a votar a favor del text que planteja la Conselleria perquè el sistema d’atenció no pot parar i la nostra ciutadania es mereix que fem l’esforç de continuar de moment en els mitjans que ens han oferit».

Per la seua part, el portaveu del Partit Popular Marcos Sanchis ha destacat «l’esforç que ha fet la Generalitat, que no es va a tancar en banda en cap moment per millorar els serveis, perquè el que pretenem tots és que es milloren els serveis als nostres veïns».

Altres punts

Al plenari també s’ha aprovat amb els vots favorables del PSPV-PSOE i de Xàtiva Unida i l’abstenció del Partit Popular i VOX la modificació d’ordenança fiscal reguladora de l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) i els dictàmens referents a la modificació del pressupost amb suplements de crèdits i el reconeixement extrajudicial de crèdit.

A més a més, s’han tractat tres mocions presentades pel PSPV-PSOE i Xàtiva Unida: per a la defensa del sistema públic de pensions Xàtiva – La Costera, per al manteniment de la delegació de competències del Pla Edificant per a les obres de l’Attilio Bruschetti i per a exigir que es finance adequadament el Contracte Programa d’Itineraris d’Inclusió Social. La primera ha sigut aprovada per unanimitat i les altres dos han eixit avant amb els vots favorables de l’equip de govern, l’abstenció de VOX i el vot en contra del Partit Popular.

La entrada El plenari de Xàtiva dona llum verda al projecte del Centre Raimon d’Activitats Culturals aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

AGUSTÍ GARZÓ

Raimon ha cantat de nou a Xàtiva. No, no; ningú s’alarme: no ha tornat als escenaris ni, per tant, s’han perdut un sobtat concert seu que no estava anunciat per cap lloc. En realitat, Raimon va cantar a cappella mig minut de la cançó He passejat per València sol. Aquesta cançó, del disc de 2011 Rellotge d’emocions, fa un brevíssim esment a Vicent Ventura (i a Estellés, Fuster, Ausiàs March…) i precisament era el que tocava dijous a la Casa de la Cultura: parlar de Ventura, del prolífic periodista i intel·lectual valencià del qual enguany es compleix el centenari del seu naixement a Castelló de la Plana, el 1924. El professor i exconseller del govern de la Generalitat Vicent Soler i el també professor Antoni Espasa van glossar la figura de Ventura, erudit valencianista i personatge indispensable dels combatius anys del tardofranquisme polític. Va guiar la presentació Purificació Mascarell, autora que ara per ara té a les llibreries la seua darrera publicació, Como anillo al cuello (Ed. Ariel). Es va fer lectura d’una carta de l’expresident de la Generalitat i actual ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París, Ximo Puig, dedicada expressament per a l’acte de Xàtiva. S’havien acabat les intervencions de tots tres i del mateix Raimon, i quan Mascarell anava a acomiadar tots el cantautor xativí va demanar un torn de paraula. Fou quan va versar amb tota l’entonació musical intacta allò que diu «He passejat per València sol, on n’hi ha gent que m’estima molt. On hi ha gent que m’estima poc. On hi ha gent que no m’estima gens. He caminat pel carrer la Pau. March i Fuster m’han enlluernat. Roig i Estellés se m’han barrejat. Alfaro i Ventura m’han animat…». Un entusiasta aplaudiment va premiar el gest de Raimon, retirat dels escenaris des de 2017.

Fou el final. Abans, i dins d’un acte promogut per la Fundació Raimon i Annalisa, Soler va destacar la figura de Ventura assenyalant, entre altres coses, que els qui ara governen en la Generalitat ho poden fer per què alguns, com Ventura, van demanar i exigir l’autogovern. Del periodista va destacar, tanmateix, el seu vessant polifacètic, ja que fou columnista dels diaris Levante, La Vanguardia o Informaciones, va fundar l’agència Publipress o mantingué un permanent compromís polític amb el socialisme. Fou, de fet, un dels impulsors i cofundadors del Partit Socialista del País Valencià, PSPV. Soler va recordar que haguera estat un magnífic corol·lari per a la seua carrera obtindre l’escó d’eurodiputat el 1991, quan va formar part de la coalició Europa de los Pueblos. Polemista, conversador, conferenciant, tertulià, escriptor… Ventura, nascut a Castelló de la Plana, no va arribar, però, a cap càrrec polític important per què la seua trajectòria periodística el va allunyar de la primera línia. Tot i que la seua influència és ben evident i reconeguda dins del nacionalisme valencià d’esquerres, tal com recordà l’exconseller. Soler reivindicà amb fervor i entusiasme tot allò que Ventura va representar, i es mostrà molt content de fer-ho a Xàtiva i en una intervenció al costat de Raimon.

Espasa, per la seua banda, feu un recorregut més personal per la vida de Ventura, de qui el seu oncle era íntim amic. El professor, qui va tindre en Ventura, a més, un economista que li donava lliçons, recordà que era un lector voraç de periòdics (tots els nacionals, més Le Monde) i que li agradava molt passejar pels paisatges de la Marina Alta. Dénia, de fet, era el seu gran referent després de València i de Castelló de la plana. Pel que fa a Raimon, impulsor de l’acte, només feu un breu comentari sobre com va conéixer Ventura. Fou a les primeries dels anys seixanta, de la mà de Joan Fuster. Raimon contà que va descobrir Fuster —amb qui després tindria una profunda amistat i una fecunda relació epistolar— per un assaig que havia escrit en 1955, El descrédito de la realidad. Posteriorment vingué el primer concert, les primeres converses i l’assistència de Raimon a la tertúlia setmanal en València on acudia Fuster. A aquelles tertúlies hi acudia sempre Ventura, «i des d’eixe moment tinguérem contacte ja sempre», va evocar.

Van assistir a l’acte l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la regidora xativina i diputada autonòmica Xelo Angulo; el diputat provincial del PSPV-PSOE Vicent Mascarell; i els regidors de l’Ajuntament de Xàtiva Natxo Reig, Alfred Boluda, Vicent Lluch, Lena Baraza, Francisco Suárez i Amor Amorós. Tanmateix, estigué l’esposa de Raimon, Annalisa Corti, cotitular de la fundació que porta el nom dels dos. Fou el segon acte de la fundació. El primer tingué lloc a finals de 2022, amb motiu del centenari de Joan Fuster (Converses sobre Fuster, també a la Casa de la Cultura) i amb les intervencionsde Raimon, Josep Palomero i Antoni Furió.

En finalitzar l’acte es va produir una anècdota. Raimon i Annalisa van emprar l’ascensor per a baixar del saló d’actes a la planta baixa de la Casa de la Cultura. Dins, van coincidir amb el regidor de Vox Francisco Suárez, qui portava crosses per una lesió. Tot i el breu temps de coincidència, en eixir de l’ascensor es va veure que Suárez i Annalisa conversaven. Ell es va presentar com a regidor de Vox i els va felicitar per l’acte dut a terme a Xàtiva, i ella molt somrient li va dir que era la primera vegada que estava tan a prop d’un càrrec de Vox. El regidor Suárez, tot i la posició ideològica del seu partit, ha tingut ja nombrosos gestos de cortesia institucional i personal amb l’equip de govern com la seua assistència a aquest acte de Raimon, a la manifestació de l’orgull LGTBI o al recordatori de les víctimes de Mauthausen.

La entrada Raimon «cantà» de nou a Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva,24de setembrede 2024.- Amb motiu del centenari del naixement de Vicent Ventura i Beltran, la fundació Raimon i Annalisa ha organitzat la conferència «Vicent Ventura, l’home i el polític» el pròxim dijous, 26 de setembre, a les 20.00 h a la Casa de Cultura de Xàtiva. A l’acte intervindran Raimon, Vicent Soler i Toni Espasa.

Vicent Ventura, nascut a Castelló de la Plana, va ser un reconegut intel·lectual i un dels fundadors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnich. Va ser fundador també de l’agència Publipress i va col·laborar a variades publicacions de premsa com el Levante, la Vanguardia, Madrid, Informaciones, l’Avui i Serra d’Or, entre altres.

Ventura també va ser un dels primers defensors de l’esquerra nacionalista valenciana per la integració en la Comunitat Econòmica Europea (CEE), i l’any 1977 va publicar «Política per a un país», un assaig, disponible a l’editorial Tresiquatre, on va destacar la necessitat de recuperar les senyes d’identitat i de l’autoestima valenciana en un marc de construcció europea, així com una crònica de les vicissituds polítiques del trànsit entre els últims mesos de la dictadura i els primers de la monarquia.

En definitiva, va ser un personatge clau en la història de la transició valenciana i company i coetani del cantautor xativí, Raimon, a qui l’unia una relació d’amistat i respecte mutu per les seues contribucions a la història i la cultura del País Valencià.

La entrada Xàtiva acull la conferència «Vicent Ventura, l’home i el polític» de la Fundació Raimon i Annalisa aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.