L’acte tindrà lloc aquest divendres i comptarà amb les intervencions de l’autor; del periodista i escriptor Paco Cerdà i del cantaor Pep Gimeno, Botifarra
AGUSTÍ GARZÓ
Miquel Alberola (Quatretonda, 1958) i Raimon (Xàtiva, 1940) tornen a ajuntar-se. Ara, a través de la que sembla ser la biografia definitiva sobre el cantant xativí. Almenys, la que s’ha redactat quan la trajectòria musical ja està tancada i els 85 anys de l’autor d’Al vent semblen aportar suficient perspectiva. La presentació de Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026) tindrà lloc aquest divendres a la Casa de la Cultura de Xàtiva, a les 18.30 hores. L’acte està anunciat com una conversa entre Alberola i el periodista i escriptor Paco Cerdà. I comptarà amb la intervenció musical de Pep Gimeno, Botifarra. «Miquel Alberola retrata Raimon i retrata una història que ens explica no només qui és ell, sinó qui som nosaltres», destaca l’editorial.
Alberola presentà a Xàtiva en 2023 Cròniques des de Madrid. Un periodista a la Cort (Drassana, 2023), un recull d’articles i reflexions dels anys a Madrid (2015-2019); una insòlita pròrroga a la seua trajectòria periodística quan el seu diari, El País, en tancar la delegació que ell dirigia a València, el va destinar a Madrid per cobrir la (aleshores, convulsa) informació de la Zarzuela, del Congrés dels Diputats i del Senat. Precisament els anys d’El País (i molt abans, els d’El Temps) van permetre a Alberola mantenir un contacte personal i periodístic que ara pren forma de culminació amb aquesta biografia «no acadèmica, distinta», assenyala l’autor.
Tota relació té un moment fundacional. Alberola explica que fou quan un dia, sobtadament, va escoltar Al vent «a la ràdio de casa. Segurament, Ràdio Andorra o Ràdio París, emissores que sintonitzaven de tant en tant els meus pares. Anys després, jo sabria que les emissores espanyoles tenien ordres taxatives de no emetre les seues cançons», recorda. «Fou una sensació estranya —afig— per què per a mi, el valencià era una llengua normal, clar, però que a efectes de la vida estructurada per i des de la dictadura no funcionava. No existia més enllà de l’àmbit domèstic o dels àmbits molt locals», explica. «Anys després, és clar, ja vaig començar a comprar els seus discos, a assistir als seus recitals».
Sobre la manera de treballar per a enllestir aquest ambiciós volum, Alberola explica que ha comptat «amb totes les facilitats tant de Raimon com d’Annalisa. Entre ells dos i jo hi havia una relació de fa anys, i molta confiança. Compartíem la convicció que era el moment de fer-la per què, a diferència d’alguns treballs anteriors, ara ja Raimon havia culminat la seua trajectòria professional [es retirà el 2017]; ja havia gravat tots els discos que havia de gravar, i també hi havia prou perspectiva per a abordar el repte. Era un procés tancat, i es donaven totes les condicions per a poder-ho fer. Per exemple, el llibre de Fuster sobre Raimon —explica el biògraf— es fa quan ell té només 23 anys; tenia molt poca biografia encara. I treballs més posteriors, com el d’Antoni Batista, es centraven molt en aspectes musicals més que personals».
S’ha escrit molt sobre Raimon, sobre les seus cançons. Però també té racons inexplorats la seua trajectòria. «Com que jo els havia ajudat a ordenar i escanejar la correspondència personal de Raimon, he detectat algunes vies poc explorades pels treballs anteriors que podien singularitzar la biografia», assenyala Alberola. «He mantingut moltes converses presencials i telefòniques amb ell a Xàbia, a Barcelona… Hi ha coses personals en el sentit d’abordar la seua personalitat, jo diria que complexa personalitat: com és el seu procés creatiu, l’alt sentit autocrític que sempre ha tingut… Crec que aquestes coses, que les contem en el llibre, no són massa conegudes i oferim alguns detalls al respecte», anuncia.
«En general, és una biografia distinta. Té un enfocament no acadèmic. I alterna el periodisme narratiu amb l’assaig», diu l’autor. «He tractat de posar molt d’èmfasi en els orígens, per què crec que són determinants en la seua obra: en la seua complexitat de conviccions, decepcions i crisis. També en la seua tan extraordinària com desconeguda projecció internacional, i també era necessària una extensa contextualització. Les coses que passen al voltant són molt importants per a entendre completament Raimon».
Tot i que sobradament coneguda per episodis com la censura o les prohibicions d’alguns dels seus concerts, «també hi ha coses pot ser menys conegudes com la vigilància a què se’l sotmetia fora d’Espanya, on funcionaris de les ambaixades, dels consolats, controlaven qui anava als seus recitals; qui assistia com a públic, qui l’aplaudia massa. O qui sopava després amb ell o amb qui es reunia. Eren informacions que en acabant remetien detalladament al Ministeri d’Informació i Turisme del futur fundador del Partit Popular, Manuel Fraga Iribarne», conta Alberola en el llibre. «Aquesta persecució de la dreta persisteix des de la dictadura, arriba al present. Tant si porta la indumentària feixista d’aleshores com la neoliberal d’ara, tal i com acaben de fer bloquejant el Centre Raimon i Annalisa de Xàtiva», denuncia.
