Dues efemèrides relacionen Calixte III i Sant Vicent Ferrer

Demà es compleixen 600 anys de la mort del sant i dilluns 8 d’abril es commemora l’elecció d’Alfons de Borja com a papa Calixte III

Demà, divendres 5 d’abril es compleix el sisé centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, motiu pel qual l’arxidiòcesi de València ha declarat any sant jubilar. Però és que, a més a més, dilluns 8 de d’abril farà 564 anys des que el xativí Alfons de Borja fóra elegit com a papa Calixte III. La coincidència d’ambdues efemèrides al calendari ens retrotrau a la relació que mantingueren aquestes dues figures universals de la cultura valenciana.

Segons conta la tradició, la relació entre Alfons de Borja, després Papa Calixte III, i Sant Vicent Ferrer es remunta a la infantessa d’aquest primer. Així, autors com Miquel Navarro citen un passatge de la seua vida en què l’any 1409, sent un xiquet, va presenciar a València un sermó del dominic Vicent Ferrer, qui en acabar es va aproximar al jove Alfons Borja i li va profetitzar que arribaria a papa i que després el canonitzaria. Segons la crònica del dominic Pietro Ranzano: «una vez que predicaba el santo dominico en Valencia, estando presente entre la multitud el joven Alfonso, se dirigió a él y le dijo: -Te felicito, hijo, pues debes saber que serás máximo ornato de tu patria y de tu familia. Obtendrás la mayor dignidad entre los mortales, y a mí, una vez difunto, me colocarás en grandísima y altísima veneración. Mientras tanto, procura perseverar en tus estudios».

Encara que es tracta d’un fet no documentat, sí que existeix documentació en la qual queda palés que Calixte III relatava aquesta anècdota amb total convenciment: «solía decir a los cardenales y al Maestro de toda la Orden fr. Marcial que siempre había tenido por cierto su pontificado desde que San Vicente se lo prometió «. El que sí és ben cert és que Alfons de Borja va ascendir al soli pontifici el 8 d’abril de 1455 i, molt poc després, el 29 de juny de 1455 va canonitzar a Sant Vicent Ferrer. Aquest procés s’inicià en 1453, durant el pontificat de Nicolau V i, per tant, abans de l’ascens de Calixte III. No obstant això, va ser Calixte III qui rebé les actes de la investigació del procés i va anunciar formalment la canonització, després de sotmetre’l a votació pel Consell Cardenalici.

El manuscrit original d’aquest procés, hui desaparegut (encara que existeixen còpies) ocupa un total de 600 folis i inclou 380 testimonis de la època, com ara el de Alfons II el Magnànim. A més, recull més de 860 miracles atribuïts a la intercessió del predicador valencià, nombrosos documents notarials i texts sobre la vida quotidiana i predicacions del sant en les seues dos darreres dècades de vida.

Després de la cerimònia, Calixte III va ordenar que les actes del procés es custodiaren a Roma, on desaparegueren en 1527. No obstant això, hi existia una còpia en la ciutat italiana de Palermo, que actualment encara es conserva i de la qual es va fer una altra còpia per a València, en 1572. Més tard, en 1577, es faria una tercera còpia per a Sant Luis Bertrán i en 1590, altra més per al dominic Vicente Justiniano Antist, que probablement és la que actualment es conserva a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

No hay comentarios

Dejar respuesta