«Volem recuperar el votant que havia confiat en el nostre partit i que s’ha sentit decebut, frustrat, enganyat»
Entrevista
Amb experiència en la gestió pública (fou presidenta de la falla Juan Ramón Jiménez i secretària de la Junta Local Fallera) Yolanda Pérez Ferri mamprén un repte total: sumar amb la seua candidatura en un moment, ara com ara, en què la marca resta. Lidera Ciudadanos com a candidata a alcaldessa de Xàtiva i compta de número dos amb un notable de la política local, el que fou regidor del PP Jorge Herrero. Diu que la seua llista abasta un ampli ventall de perfils. I es mostra moderadament contenta pels resultats de l’enquesta de l’IES Josep de Ribera, ja que sense conéixer-se encara qui seria el candidat o candidata quasi els dona un regidor. I en els temps que corren al seu partit, no és poca cosa. La formació política ve de perdre els seus dos representants a l’Ajuntament de Xàtiva: per la baixa voluntària de Maria Beltran, que se n’ha passat al PSPV-PSOE. I per l’expulsió de Juan Giner en recolzar un govern amb trànsfugues en contra de les advertències de la direcció del partit. Ella, però, assegura que el nou Ciudadanos ja no té res a veure amb eixe passat recent tan convuls.
AGUSTÍ GARZÓ
—Allò d’assumir un repte no és una frase feta: lidera Ciudadanos quan aquest partit té un panorama electoral molt negre i els seus candidats poden patir eixe desgast.
—És evident que, per una banda, la marca actualment resta més que suma. Però al final creguem que és una qüestió de persones que creuen en un ideal, i esta és una llista de persones que tenim una idea de ciutat. Volem que aquesta siga una ciutat amable, que la gent es trobe a gust. Eixa és realment la motivació. Al remat, en els municipis, en les ciutats, són les persones les que mouen a la gent a il·lusionar-se i tal vegada no tant la marca. I en això estem. Tenim il·lusió i tenim ganes independentment de com estiga ara la marca, i hem considerat que havíem de continuar amb eixe treball, de no deixar de costat a eixes persones que tenen eixa tendència ideològica… Ens devem a ells.
—La candidatura com reflexa tot això?
—De la candidatura, pel que fa a les persones que la formen, supose que molta gent ja sap que qui m’acompanya en el segon lloc de la llista és Jorge Herrero. És una persona tranquil·la, respectuosa i que ens aporta molta experiència política [fou regidor del PP durant 12 anys]. Creguem que era la persona idònia per a crear eixe interés entre els votants, perquè al final, en una candidatura necessites gent amb perfils diferents, gent diversa, i que cadascuna d’eixes persones aporte alguna cosa diferent i que globalment tot sume. Això crec que fa possible que puguem rebre suport des de diversos tipus de perfils o de pensaments.
—Quin tipus de col·lectiu és ara mateix Ciudadanos, com funciona, quin suport social té?
—A Xàtiva els afiliats s’han reduït, però sí que és cert també que des que es va fer pública la meua candidatura n’hi ha gent que s’havia distanciat del partit, però ara està tornant clarament i ens diu que veu un altre tipus de projecte, que té una altra il·lusió… I pensem que és molt factible que el partit es revitalitze. Pel que fa a l’estructura, tenim una junta directiva que és un poc la que coordina totes les accions que portaran a cap. Hi ha també una persona coordinadora d’aquesta agrupació, que en aquest cas soc jo també i que a més a més he d’intentar que la resta de poblacions properes tinguem una certa estructura.
—Parlem de l’enquesta del Ribera. Disgust pel marge de 0-1 en l’obtenció del regidor o esperança després del que ha patit aquesta formació durant l’últim any?
—Respecte a l’enquesta, primer que res vull dir que es va fer, i així es va dir el dia que es feu pública, abans de saber-se qui era el candidat o candidata de Ciudadanos. De la mateixa manera que tampoc es sabia quin seria en el Vox. Per tant, si a nosaltres, sense saber qui és el candidat ja ens donen quasi un regidor… Això és molt positiu! Així que ara que la ciutadania sap ja qui és la candidata, quins són els que completen la candidatura i que eixa candidatura és molt seriosa, considerem que el suport perfectament pot ser i ha de ser major.
—Què ha fet malament Ciudadanos des de dalt perquè la regidora Maria Beltran deixara el partit sobtadament, que no l’acta de regidora, i fera costat a al PSPV-PSOE i que Juan Giner acabara expulsat? No es va saber controlar o redreçar eixa situació tan anòmala?
—Respecte de la primera persona, evidentment ningú sabia que eixa situació anava a donar-se. Va ser una decisió personal. La notícia, per tant, fou impactant per a tots, ja que suposava passar de tindre dos regidors a només un, i Ciudadanos com a partit quedava més desprotegit dins del consistori. I pel que fa a Juan [Giner] el problema que es va crear des d’un principi és que se li va explicar clarament que no podia governar amb una persona trànsfuga per què, a més a més, ell havia dit als mitjans de comunicació, reiteradament, que la regidora [Maria Berltrán] era una trànsfuga. Per tant, si tu estàs en l’equip de govern el que has de fer és trencar eixe pacte, ja que estàs criticant una cosa i recolzant-la al mateix temps. Ell no va voler trencar el pacte, i se li va obrir un expedient i va ser expulsat. Eixa situació què origina? Que la gent, el ciutadà que havia confiat en el nostre partit, se sentira decebut, frustrat, enganyat… Volem recuperar a eixe votant. Era gent que sí, que en part votaria a la persona com he dit abans, però que votà també a l’ideari de Ciudadanos. El candidat, la persona, suma. Però a la base que votava a Ciudadanos per convicció i no tant per ells dos la vas decebre al quedar-nos sense representació.
—Cs ha donat suport a pràcticament tota l’acció de govern socialista dels últims huit anys. Què creu la candidata actual que no hauria d’haver recolzat o per què considera que no hauria d’haver anat tant acompanyat d’un govern socialista?
—Jo crec que una cosa és recolzar i l’altra és sempre acceptar; acceptar-ho tot. Encara que estigues amb un govern, has de ser fidel als teus principis. I eixes idees que portaves dins d’un projecte, defensar-les. I evidentment, són dues ideologies que poden coincidir en moltes coses però en altres no. Pense que s’hauria d’haver consensuat més projectes però sempre intentant complir també el teu programa, o defensar el teu projecte tal com era i no com era solament el de l’equip de govern. En el moment en què tu deixes Ciudadanos i actues com independent, ja pots recolzar exclusivament el que tu vols. Però abans, no. O no tot. I si has d’enfrontar-te, no parle de barallar-te, has de rebatre i has de fer valer també el teu ideari i no només el d’ells.
—Tornant a l’enquesta. El PSPV recula i la majoria d’esquerres tindria majoria però baixa globalment. Quin escenari veu al respecte?
—Estem veient en les últimes enquestes que han fet que s’apropen prou al que després són els resultats reals. Però si ens fixem en l’última enquesta que es va fer, en el 2019, a Vox també li donaven de dos a tres [regidors] i finalment no en va traure cap. Per tant, en el moment en què es realitza l’enquesta moltes persones encara estan indecises i jo pense, personalment, que eixes persones n’hi ha moltes que fins a l’última setmana o fins i tot segons s’alcen eixe dia decidiran el vot a última hora. En conseqüència sí que és creïble, però no m’atreviria a donar-li un 90 ni un 80… per què la gent canvia molt la seua visió segons van passant els dies i van veient els candidats, veient com actuen. En aquell moment, per exemple, no sabíem tampoc que el PP no anava a anar a cap debat i ara se sap. Si es fera ara l’enquesta no sé què passaria. És factible, podria ser, s’aproxima… Sí. Però després dels últims esdeveniments no sé què dir, no m’atreviria a dir si al 80 o al 90% eixa enquesta ja és vàlida i ja reflecteix el que ha de passar. Per què aquestes tres coses que he comentat poden fer variar molt el vot i en l’enquesta no es van poder reflectir encara.
—Els pactes tornaran a estar damunt de la taula després del 28M?
—Jo, a priori, no veig res clar. Jo crec que fins que no es vegen els resultats no es parlarà de pactes. Per què el PSOE pensa que eixa enquesta no li ha donat el que ells pensen que trauran, que jo crec que ells pensen que trauran el mateix [que en 2019, 10 regidors] o més. Si tu estàs segur de què trauràs suficients vots com per a governar, si jo tinguera eixa autoestima i pensara que vaig a traure’n dotze, doncs de moment clar que no pacte amb ningú ni pensaria tampoc que he de pactar amb ningú. Així que de pactes ara… I per la part de la dreta tampoc arribaríem, no sumem.
—Quina proposta cridanera o quin anunci «marca Ciudadanos» han pensat per tractar de seduir als electors?
—El primer que vull que quede molt clar és que Ciudadanos no ha vingut per a fer cap proposta que no es puga complir. Nosaltres no volem enganyar ningú. La gent que ens vote serà per què realment creu que allò que proposem és viable; que allò que anem a fer és per a tots. Volem ser plurals, volem que tots estiguen inclosos en eixes propostes que anem a fer. Però com et dic, són propostes reals i que es podran complir a curt termini. Per a fer propostes que no es poden complir, ja estan la resta… Ciudadanos no ha vingut a això.
—Si són reals, factibles i concretes… Ens pot avançar alguna?
—Sí, sí. En tenim dues de molt concretes. Primer que res, el que proporcionarem a tots els ciutadans és un sistema que es dirà «Tú Trámite Fácil». Per a què? Sabem que hi ha molta gent major que no té ordinador o que no és capaç d’utilitzar la seu electrònica, i volem que en tres o quatre punts estratègics hi haja ordinadors i persones [recalca, amb gestos], per què un ordinador sense una persona que ajude a qui no sap no val per a res. Persones, com dic, que els ajuden amb qualsevol tràmit. Hui tot va a través d’internet, des de ta casa pots comprar una entrada, demanar una cita… i eixes persones han de poder-ho fer també. I si no tenen ordinador o no tenen qui els ajude en eixe moment, podran anar a la Casa de la Cultura, a l’Ajuntament, a la Casa de la Joventut i que els ajuden a fer eixe tràmit. La burocràcia de l’ajuntament cada vegada és més gran i necessitem que dins de l’ajuntament hi haja algú que siga capaç d’ajudar al ciutadà a presentar o gestionar tota eixa documentació. Pensem que és incoherent que de vegades et demanen documentació i no hi haja ningú a l’abast de la gent per explicar-li com es tramita tot això. És que, per exemple, de vegades un pare o una mare no saben com demanar una beca per al seu fill, es passen dies per vore com es fa… No, no. S’ha d’ajudar-los en tot el procés. En l’ajuntament hi ha molta gent, són professionals de l’administració. Eixa és una de les dues coses molt concretes que portem. I és molt fàcil de fer.
—La segona.
—Sí, sí, pel que fa a la segona proposta és impulsar el turisme. És una de les assignatures pendents. Sí, últimament és cert que s’ha revitalitzat un poc… Però al final cal organitzar-se. I si el turisme no el tens organitzat, no pot funcionar. Tu has de tindre un entramat entre comerç, hostaleria, museus… per què quan ve un turista el que no pot trobar-se és tot tancat. Tu has de saber la quantitat de turisme que ve un dissabte, un diumenge. Ha d’estar programat, ha d’haver-hi alguna manera de filtrar o de saber que ve una excursió de tantes persones, i poder dirigir-los, explicar-los on poden anar, quins són els horaris. Una persona no pot baixar del tren i no saber ni on s’ha de dirigir. Es podrien posar uns panells explicatius a la porta de Renfe. I el que baixe del tren mire i diga: estic ací i puc anar allà. Això està en molts llocs, no és novetat. Però és que ací no ho tenim. O un QR amb els llocs on dinar. La gent va pel carrer i et pregunta on puc anar, on puc anar? Això no dona una bona imatge.
—Canviant totalment de tema. Yolanda Pérez ve del món faller, ha sigut dirigent fallera molts anys. Què espera de les Falles la candidata?
—[Pausa] Què espere de les Falles… Realment, el que espere del món falles és que sàpiga empatitzar amb la política. Què vol dir això? Jo ho explicava en el debat [de candidats, al casal d’Abú Masaifa el mes passat]. I és que canvia molt quan estàs allí i quan estàs ací. Quan estàs ací saps el que s’ingressa per impostos, les despeses, les necessitats, les nòmines dels treballadors, la llum… Són unes despeses que les paguem tots, i per això des de fora sembla que hi ha diners per a tot i per a el que tothom vulga, i realment així no és. Del món faller, per tant, espere que siga empàtic, que sàpiga entendre que les seus reivindicacions seran estudiades i que segur que en el moment en què es puga dur a terme, tindran allò que reclamen. El més important ara com ara és un espai multiús, però clar és el que jo vaig dir en el debat: en un espai de temps de pocs mesos l’ajuntament acometrà inversions de molts milions, com els tres milions del pavelló, els tres milions del museu de Raimon, o el milió i mig del nou pressupost de la neteja. Estem parlant de molts diners que ja estan compromesos, per tant jo no veig capacitat econòmica per a un nou gran projecte. Si tu has d’adequar un local, té un cost. Però si l’has de fer de nou… Si un pavelló costa tres milions, què pot costar un lloc multiús de les dimensions necessàries? El consistori ara no té tres milions. I si has d’equipar-lo, quants diners has de sumar encara a eixos tres milions? Per tant, a curt termini no crec que siga una cosa prevista. Una altra cosa serà d’ací a què acabe la legislatura i en funció de la resta d’inversions.
—Ha parlat de la neteja i de la nova contracta i el seu pressupost… És suficient?
—És que no sols és una qüestió de pressupost. Primer que res has de mirar si la gestió està fent-se de forma correcta. Primer, eixe estudi: per què no funciona la neteja? Quin és el problema? S’està gestionant com cal? Fa poc jo he vist a un empleat de la neteja amb la mànega tirant aigua a mansalva i et pares a pensar: primer, si tu faries això a ta casa. Per què si jo només faig que tirar aigua… només estic canviant la brutícia d’un lloc a un altre, no l’estic arreplegant. Ja només això, no s’està fent com cal. Tires aigua i canvies la brutícia de lloc, quin sistema és eixe? O com pot ser que hi haja eixa barbaritat de xiclets apegats a terra? Xiclets de fa anys… No he vist mai ningú amb una rascleta llevant-los. Està clar que és una qüestió de civisme també, per què la gent hauria de tirar-ho al fem, a la paperera o guardar-s’ho fins que veja una… I eixa és una altra: per l’Albereda, quantes papereres hi ha? La gent podria pensar: m’espere a tirar-ho, ja que en uns pocs metres n’hi haurà una. Però no. Així que augmentar per augmentar si el sistema de neteja serà el mateix? Augmenta per a què? Per a més dotació? Per a més hores de treball? No ens ho han explicat.
—Una candidatura sempre té un caràcter propositiu. Però també és una crítica al govern municipal com ara acaba de fer amb el tema del turisme o la neteja. Però què més falla i que es fa mal en l’actual govern perquè Ciudadanos siga un partit que vol estar de nou ací?
—Una de les coses que creguem que s’ha de millorar és l’ajuda al comerç, eixa adhesió al comerç local. Hi ha iniciatives, sí, però es queden curtes. Si tu vas per Xàtiva veus que molts locals tanquen i hauríem de saber per què, quina és la raó perquè eixa persona ha decidit abaixar la persiana; saber si l’ajuntament, des de les seues competències, pot ajudar a eixes persones que continuen amb la seua activitat. Una altra cosa que pense que no s’està fent bé és la promoció de la ciutat, s’ha de promocionar-la més. Eixa marca turística no està potenciada, no tenim un lloc, per exemple, on comprar un record de Xàtiva. Jo no l’he trobat. També el manteniment dels nostres monuments i edificis en general. Si veus la Font del Lleó o la dels 25 Dolls, la de brutícia que hi ha al voltant… Quan un turista veu això, quina imatge de ciutat donem?
—Com veu a Roger Cerdà com a alcalde? Se l’acusa de no anar pel carrer, de no ser el mateix candidat ara que en 2019 o menys encara en 2015…
—Personalment, jo no he tingut cap relació ni contacte. Però en els últims mesos pel meu càrrec en la junta [secretària de la junta Local Fallera] sí que hem tingut més contacte. I hem parlat… Respecte a quina és la relació que jo crec que té amb la ciutadania, jo diria que sí que va als actes, això es veu, però al carrer, carrer, jo fa temps que no l’he vist fent una passejada, pel comerç. No és prou que et reunisques al teu despatx. Això d’eixir al carrer no és nou. Però el ser més proper i tindre eixa complicitat amb la gent, no la té.
—En certa manera està corroborant el que es diu que només se’l veu en actes públics…
—Sí, sí, no ho dic jo, es pot comprovar… És molt fàcil criticar des de fora i vull ser molt empàtica, però quan sents pel carrer crítiques no et pots tancar. I penses: si ixes, et criticaran directament. Però és el que toca en un polític, en un governant. Tot no poden ser flors. I eixa és la primera premissa, saber que rebràs crítiques. I a continuació, transformar eixes crítiques i resoldre el problema. Tu has de saber que una crítica si ve de moltes persones és per què és real i concreta, no és que siguen quatre d’un altre partit que et volen destrossar. Si et qüestionen reiteradament sobre un tema des de molts punts diferents serà perquè reflexiones i acceptes que la gent pot tindre raó. Són huit anys ja, sí, possiblement al final la forma de protegir-te és no eixir al carrer perquè no et diguen. Tal vegada serà que estàs ja molts anys governant i que ja has estat massa temps sense resoldre un tema de fa anys, així que ara evites que t’ho recorden una vegada i una altra quan et veuen pel carrer. Pot ser. Com actuaria jo? No ho sé. Jo he estat en càrrecs, com el de presidenta de falla i no vaig deixar d’anar mai al casal! A més a més, el meu caràcter m’impedeix no eixir al carrer [riu] jo necessite eixir, parlar amb la gent, escoltar. Si igual la gent et dona una solució! Ah, i escoltar a la gent és tot l’any i durant quatre anys, no només a cinc mesos de les eleccions…
