Amb motiu de la commemoració del bombardeig de l’estació de Xàtiva, a la sala de columnes de la Casa de Cultura de Xàtiva s’inaugurarà hui l’exposició «L’Hospital Sueco-Norueg d’Alcoi», amb obres de l’artista alcoià Toni Miró i amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.
El treball de Miró commemora la fundació d’aquesta institució solidària què en en temps de la Guerra Civil Espanyola es va instal·lar a l’antiga Escola Elemental i Superior d’Indústries d’Alcoi per iniciativa dels comitès d’ajuda humanitària creats tant a Suècia com a Noruega. El regidor de Cultura, Jordi Estellés, afirma que «es tracta d’una magnífica oportunitat per admirar l’art compromés i solidari d’un dels artistes valencians contemporanis més importants». L’exposició es podrà visitar fins el proper dia 18 de gener.
L’Hospital Sueco-Norueg d’Alcoi es va inaugurar el 25 d’abril de 1937 com a un hospital de campanya dotat amb personal sanitari i auxiliar per atendre els ferits de guerra. En aquells moments, Alcoi estava a la rereguarda dels fronts de guerra. Després de la marxa dels nòrdics, el nou centre es va denominar Hospital Militar Base i va acollir malalts i ferits fins el 16 d’octubre de 1938, quan va ser atacat en el quart bombardeig que va patir la ciutat d’Alcoi. Arran aquest atac, es varen traslladar als ferits a Ontinyent i la Vila Joiosa. En aquell moment, l’Hospital Sueco Norueg comptava amb uns 700 llits i uns 685 pacients.
Un artista que no deixa indiferent
La crítica situa l’obra de Toni Miró en el corrent artístic anomenat realisme social. La seua trajectòria s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofigurativisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s’identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.
L’historiador Àngel Beneyto ha dit sobre aquesta exposició que «és contemplar l’obra d’un artista compromés amb la història i el present, amb el passat i el nostre temps mitjançant la utilització de textures, de formes, de colors i d’intencions certament testimonials i provocadores, que sacsegen la consciència de l’espectador amb la intenció de sensibilitzar-lo i de no deixar-lo
