• El vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és la primera opció de la majoria dels residents, les necessitats dels quals per a desplaçar-se són el treball, la sanitat i l’oci
El 86% dels viatgers residents en municipis de La Canal de Navarrés mostra el seu malestart amb el servei de transport públic que ofereixen les diferents administracions. És la principal conclusió de l’estudi sobre hàbits de mobilitat realitzat per la Universitat de València i finançat per la Diputació en aquesta comarca, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei. Els dos organismes també han fet estudis similars en La Regió muntanyenca, La Vall d’Aiora i El Racó d’Ademús.
Les enquestes, dutes a terme a persones de diferents edats que resideixen habitualment en aquests municipis, almenys 10 mesos a l’any, a través d’entrevistes personals entre novembre i desembre de 2020 i el mateix període de 2021, conclouen que l’ús del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és l’opció preferida per a un percentatge altíssim, davant la falta d’opcions de transport públic que suposa un problema greu per als qui necessiten desplaçar-se i no tenen carnet.
I això que en el cas de La Canal de Navarrés si que existeix alguna alternativa en transport públic, cas de la línia ferroviària, però encara així presenta percentatges molt similars als d’altres comarques amb menys opcions, amb un 90% d’usuaris del transport privat enfront d’un ús
residual de l’autocar i la línia de Rodalia de Renfe, entorn del 5% cada servei. Els principals destins són Xàtiva, capital de la veïna comarca de La Costera, i València.
La principal reivindicació dels usuaris del transport públic de La Canal de Navarrés és augmentar la freqüència dels autocars que arriben als seus municipis (78%). Si l’espectre s’amplia a aquells que usarien el transport públic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l’increment de freqüències, és la posada en marxa de línies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d’oci. En canvi, l’oferta de taxi rural (47%), la baixada del preu del bitllet (16%), o els cotxes de lloguer compartit (10%) no apareixen com a necessitats prioritàries per als habitants de la comarca.
En general, aquestes reivindicacions es produeixen en el context de pobles amb una estructura demogràfica envellida, un nivell baix d’equipament públic amb absència de residències per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de desplaçament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.
Realitat comarcal
La realitat d’aquestes comarques d’interior, afectades pel fantasma de la despoblació, és que el vehicle privat s’erigeix en el mitjà predominant de transport en més d’un 90% dels casos, en un 76% sent el propi viatger el que condueix i en el 16% com a acompanyant. El perfil de viatjant és majoritàriament el de l’home d’entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d’aquests municipis d’interior són les dones majors de 65 anys.
Entre l’escàs percentatge de població que recorre al transport públic al no disposar d’una altra opció per a desplaçar-se, destaquen percentatges com el 93% d’usuaris que no disposa de permís de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d’estudiants. Amb aquestes xifres s’esbossa el perfil de l’usuari de les línies d’autobús que arriben a aquests pobles, generalment amb escasses freqüències i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a realitzar visites.
Competències i paper de la Diputació
Els estudis impulsats per la delegació de Polítiques contra la Despoblació de la Diputació i executats per la Universitat parlen de zones on el principal problema no és la desocupació, amb xifres d’atur fins a quatre punts per sota de la mitjana autonòmica, en el cas de La Regió muntanyenca. Sí, en canvi, la falta de determinats serveis bàsics que obliguen els residents a desplaçar-se diàriament, i a fer-ho per compte propi davant les escasses alternatives de transport públic.
El problema de la mobilitat rural emergeix com una de les principals mesures per a combatre la despoblació i comença a ser tinguda en compte per les administracions. Aquests estudis situen la realitat de quatre comarques valencianes d’interior i conviden als responsables estatals, autonòmics i provincials a reflexionar sobre com fer front al problema i que la mobilitat no acabe sent un obstacle insalvable a l’hora de decantar-se per viure en el medi rural.
Malgrat que les competències en transport públic les té la Generalitat, la Diputació de València està disposada a destinar recursos que milloren les freqüències del transport intercomarcal «a través de la col·laboració institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes autonòmics de diferents àmbits», explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.
L’estudi adverteix de les «al·lusions difuses» al transport rural en la llei estatal de mobilitat sostenible, on aquest servei es considera obligatori en municipis de més de 20.000 habitants i s’aposta per la coordinació entre les autonomies per a millorar el transport en l’àmbit rural. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana té en marxa un programa per a optimitzar rutes i estimular el transport a demanda.
La Diputació, per part seua, concedeix una línia d’ajudes directes als ajuntaments de municipis en risc de despoblació, que poden utilitzar-se per a inversió o despesa corrent, i finança el transport escolar entre les escoles rurals de diferents municipis. Dins de les competències en matèria d’infraestructures, la institució provincial ha realitzat una forta inversió en les carreteres de la seua xarxa per a millorar la seguretat en els desplaçaments comarcals i intercomarcals.
L’anàlisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputació proposa als ens públics fixar les prioritats donant resposta a preguntes bàsiques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finança i com es garanteix la seua viabilitat. És el punt de partida perquè l’acció de les administracions públiques contribuesca a millorar la comunicació dels pobles d’interior i al fet que les dificultats per a desplaçar-se no es convertisquen en un problema per a habitar aquestes zones.
