La cantant gallega actua per tercera vegada a Xàtiva (1984 i 2014) i ofereix un emotiu concert en el tancament del festival d’estiu
AGUSTÍ GARZÓ
Determinats intèrprets juguen a favor. Arriba un moment, amb més de quaranta anys de trajectòria, que un concert com per exemple el de Luz Casal és una mostra de fervor incondicional per part del públic. I així fou dissabte, en el tancament de Nits al Castell d’enguany. Cal dir que la cantant gallega té una veu ben potent, que canta mot entregada —i això que venia de tres concerts consecutius: dimecres, dijous i divendres— i que no només viu de rendes, ja que és coherent amb el que suposa la gira d’un nou disc: cantar-ne unes quantes de les noves (i, per tant, desconegudes). Però també, què amb alguna de les seues cançons més reeixides ja ha aplicat una nova manera de cantar-les que sembla més una adaptació a les dificultats vocals que no pas una reinterpretació diguem-ne artística. Només en això i en algun desafinament podem trobar un mínim motiu de queixa. En la resta, tot fou entrega i satisfacció davant d’una artista que ja té el segell de figura indiscutible i que oferí un concert enlluernador i inoblidable.
Luz Casal va tocar 23 temes a Xàtiva. Es podria dir que el concert tingué tres blocs. En un primer, el més llarg, va incloure temes del nou disc i dels més coneguts. Per exemple, començà amb Las ventanas de mi alma, que dona títol a l’àlbum. La va interpretar amagada darrere del lleuger teló de fons, una cortineta de cables amb suficient transparència per a deixar veure de fons el Castell Menor alhora que permetre projeccions audiovisuals. Ja en la quarta cançó va oferir un tema dels ben populars, No me importa nada. Del repertori previst a Xàtiva sembla que va anul·lar Un lugar perfecto per interpretar Es por ti mescalada en castellà i en valencià, en aquest cas els fragments del Boig per tu, del grup Sau, que va versionar ja fa anys. El públic premià el gest d’emprar el valencià amb aplaudiments durant la interpretació. Seguidament, Besaré el suelo, Entre mis recuerdos (un poc lenta, com descompassada…) i Un nuevo día brillará van escalfar definitivament la primera hora, que clouria amb Hola, qué tal, Que corra el aire, Quizás y Antes que tú. Presentada la banda, aleshores va irrompre en escena el tram més roker de la nit: Plantado en mi cabeza, Rufino, Loca i Un pedazo de cielo. Tot un esclafit sonor que va donar pas a un fals final del concert amb la retirada completa d’ella i dels músics.
Quedava el tram final. La cantant es va canviar de roba (ja s’havia alleugerit abans en llevar-se la casaca negra de l’outfit de gala inicial) i amb un vestit de nit tornà a l’escenari per seduir tothom amb la indispensable Piensa en mi. Continuà amb Negra sombra, homenatge a Rosalía de Castro. Després, Suave es la noche (un bolero del nou disc). I com a colofó, la formidable Te dejé marchar. Un fermall ben escollit per a un concert de tan gran intensitat emotiva.
El recital era molt difícil que defraudara, així que públic i intèrpret tingueren moments de gran complicitat com en el tram final d’Un nuevo día brillarà. Luz Casal dirigí els espectadors durant uns quants minuts fins que tots cantaren a l’uníson la coneguda tornada (Quiero ver el rojo del amanecer. Un nuevo día brillará, se llevará la soledad...). També quan convidà el públic a ficar-se dempeus per acompanyar la part més rockera. Va recordar que només nou anys abans ja havia cantat al festival Nits al Castell, en 2014, i que la fortalesa era un lloc de màgica bellesa. També digué que ja havia estat a Xàtiva molts anys abans, el 1984. «Gràcies per comptar amb nosaltres de nou», digué agraïda pel retorn a Xàtiva i de nou en aquest espai. També donà les gràcies a seguidors i seguidores que van a cadascun dels seus concerts i que estigueren igualment a Xàtiva, on li lliuraren dos ramells de flors i un ventall amb la portada del disc serigrafiada.
Cinc músics talentosos i brillants acompanyaren Luz Casal, entre ells alguns del prestigi musical del bateria i percussionista Tino di Geraldo (Luis Eduardo Aute, Paco de Lucía, Golpes Bajos, Hombres G…) o Tony Cardona, guitarrista que ha tocat en diverses gires amb Joaquín Sabina, Serrat, Gurruchaga…
FOTOS: MARIA LOZANO (@lacroniques)
