Es tracta del sisé llibre del conegut «versaor» de les falles que signa gran part de la seua producció tant narrativa com poètica com el Trellater
AGUSTÍ GARZÓ
Tot el temps que fa que va morir Joaquín Cerdà és el temps que el seu germà, José Ramón, porta escrivint. Així es mesura la trajectòria del Trellater, un escriptor vocacional que quan va faltar Ximo va escriure una sentida carta al director d’un periòdic. La primera carta va donar pas a una segona. I la segona, a l’encàrrec del mateix mitjà d’una columna per abordar un assumpte local. I d’aquí, a signar una columna de periodicitat intermitent, Des de la serra Vernissa. Cerdà (Xàtiva, 1956) volia tant el seu germà i compartia tantíssimes coses amb ell (vacances, esmorzars, viatges, gustos, aficions…) que, com a teràpia, va buscar una cosa que fora nova; que no hagués compartit mai amb Joaquín i així no evocar-lo permanentment, de tan dolorós com era el record persistent quan feia, ara sol, les mateixes coses que abans feien els dos junts. Així ho confessava dimarts l’autor de Xàtiva, en la presentació en la Casa de la Cultura de Xàtiva del seu sisé llibre, Trellats al voltant de l’amor: L’amor a la Mediterrània. Va presentar l’acte el seu amic i director de la Biblioteca Municipal de Xàtiva, Cèsar Pla, qui va dir trobar lligams entre l’obra de Cerdà i la d’Estellés pel que fa a l’erotisme en els versos. O que fins i tot detecta aromes de les cançons de Raimon, a qui per cert Cerdà va dedicar un llibre il·lustrat pel Paco Roca xativí, Raimon. Cantant de cantants.
Amb aquest llibre, Cerdà —oncle de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i del professor i reeixit escriptor Ximo Cerdà— reprén una de les seues obsessions: l’erotisme. Ho va fer de manera més directa amb Tonet i Refeleta (2020), un autèntic repàs a les típiques i tòpiques aproximacions valencianes al sexe però sempre des de la vessant més popular i valenciana. I ara ho fa des d’un punt de vista més elevat, alternant prosa i poesia. Va més lluny amb les seues aspiracions literàries i aconsegueix, així, un volum més acurat i molt més reflexiu, fins i tot —ell, que es confessa una persona feliç— amb una certa malenconia. També la memòria i els records són ingredient habitual de la producció de Cerdà, qui en 2019 va bolcar totes eixes vivències (viscudes, rememorades, tal vegada reelaborades…) amb l’extens i emotiu El rebost de la memòria.
En aquest d’ara mateix, la destinatària de gairebé tots els continguts eròtics i amorosos del llibre no és una altra que l’esposa de Cerdà, Mª José, objecte de desig de l’autor. Porten junts des dels 18 anys. El de Xàtiva no es talla a l’hora de presentar al lector les sensacions, els anhels i, en general, el desig que li genera aquesta relació. «Tu estaves distreta i despreocupada fins que vas advertir tímidament que et mirava. Ens ruboritzàrem els dos al mateix temps; tu per sentir-te observada i jo per sentir-me descobert observant-te», escriu Cerdà en un dels trellats, que és com anomena cada capítol. Per cert, que el trellat (no en el sentit pejoratiu que pot pensar-se) va ser una suggeriment de Pep Gimeno, Botifarra, que a més a més el va batejar —quan José Ramón ja portava molts anys de versaor per als cartellets d’algunes falles de Xàtiva— com el Trellater, malnom que se li ha quedat i del que presumeix obertament.
En aquest llibre, segons digué en la presentació, hi ha també un sentit de pertànyer a un territori: en aquest cas, un espai global i divers com la Mediterrània, un espai que Cerdà somnia «sense fronteres, com un gran poble únic de tots els actuals països, pobles que donen a aquesta mar», Així, amor i Mediterrània són dos conceptes que li donen combustible creatiu: «L’amor a la Mediterrània és un amor passional. Amb molta obsessió soterrània, possessiva i tradicional. És un amor exclusiu i sincer, protector i gelós. Tremendament matiner, i normalment molt fogós», resumeix.
FOTO: Cèsar Pla i José Ramón Cerdà, dimarts a la Casa de la Cultura de Xàtiva.
