L’Arxiu municipal de Xàtiva proposa difondre alguns dels nostres documents històrics
Des de l’arxiu municipal de Xàtiva continuen amb la iniciativa per tal de difondre alguns dels nostres documents històrics. Al llarg de l’any es pretén publicar una ressenya que anomenarem «Document del mes». Coincidint amb alguns efemèrids tractarem de donar a conéixer alguns aspectes de la nostra història, a través dels documents custodiats al nostre arxiu.
Aquest mes de febrer tractarem, la temàtica: «Bombardeig i Guerra Civil» coincidint amb el 81° aniversari del bombardeig de l’estació de trens per part de l’aviació feixista italiana, que en 1939 va deixar 145 víctimes i centenars de ferits.
Document: «4 lecciones útiles para el salvamento y protección de la población contra los ataques aéreos» Lg-5234/9
Ressenya:
Any rere any es celebra en l’espai immediat a l’estació ferroviària una commemoració al bombardeig patit a 1939 en eixe mateix lloc. Molt s’ha escrit d’aquest lamentable i sanguinari esdeveniment històric de la nostra ciutat, i sense ànim de repetir el que ja s’ha dit, voldríem mostrar un dels documents conservats al nostre arxiu que pot ajudar i ampliar el coneixement del context i situació en els quals es va produir aquesta lamentable fita.
Aviació i Guerra Civil
L’aviació va experimentar una ràpida evolució al llarg del primer terç del segle XX, i la seua utilitat com a arma va revolucionar el mode de fer la guerra gràcies a les ràpides millores tècniques que permetien amb un augment de la velocitat i capacitat de càrrega, carregar les cada vegada més sofisticades armes i bombes. Des de l’ús d’aviació de guerra a la I Guerra Mundial, els conflictes bèl·lics van adquirir un nou camp de batalla, el cel, on no existien fronteres físiques. La rereguarda ja no era un lloc completament segur, així doncs la població civil es veia inclosa dins del camp de batalla en un estat d’indefensió.
Refugis i atacs a la població
Les autoritats civil es van veure amb una nova necessitat: gestionar la protecció de la rereguarda. Ara la defensa ja no era únicament responsabilitat dels militars sinó que la població civil havia de desenvolupar mesures pacífiques per evitar els efectes de la nova i devastadora guerra. A la majoria de les ciutats mitjanament populoses es construïren i habilitaren refugis per protegir la població civil dels bombardejos, ja vingueren per mar, terra o aire, els quals ens han deixat un dels principals vestigis o testimonis de la Guerra Civil. Concretament, a la nostra ciutat tenim coneixement d’un refugi entre el carrer Ànimes i la plaça del Trinquet, encara que les autoritats van ordenar, en cas de bombardeig, a tot i tota propietari i propietària que tinguera celler que albergara tota persona possible, servint de refugis improvisats o a l’ús.
Les terres valencianes van ser un focus d’atacs cap a civils, perquè malgrat tindre el front lluny, suposaven la rereguarda del bàndol republicà. L’exèrcit sublevat va demostrar al llarg del conflicte que la població civil era un objectiu més, una oportunitat de cavar pressió al govern de la república, minvar la seua moral i transmetre un missatge coercitiu als ciutadans. La base aèria de Mallorca, on s’ubicava l’Aviazione Legionaria italiana, era una amenaça constant per a les poblacions del llevant peninsular, així doncs, els avions italians van ser els responsables dels quantiosos bombardejos a Alacant, València, Dénia, Almeria, etc.
Junta de Defensa Passiva
Les Juntes de Defensa Passiva naixen amb el propòsit de minvar les pèrdues humanes en la població civil la llarg del conflicte, i amb l’objectiu d’arribar a tota la població. La defensa passiva s’organitzà a escala nacional, provincial i local. En els municipis, la Junta estava presidida per l’alcalde, ajudat de personal tècnic municipal, d’un assessor militar, un metge, un farmacèutic o químic -per als gasos de guerra-. Les seues funcions eren diverses englobant des de l’evacuació, alerta i protecció civil en casos de bombardejos, fins a la formació e instrucció del personal civil, a l’hora que devia preocupar-se per la infraestructura -incendis, transmissions i comunicacions-.
Document
El present document és una mostra de les principals activitats de la Junta de Defensa Passiva de Xàtiva: la instrucció de la població civil front als bombardejos. Podem llegir com és una constant evitar riscos innecessaris, com la cerca d’heroisme o l’observació, apartar als ciutadans del carrer i dur-los als refugis o zones de protecció. A falta de refugis, explica molt bé els llocs que s’han d’evitar i el procediment de protecció ideal, perquè com diu:
«Para el enemigo todo grupo de personas, sin parar en condición o sexo, es un objetivo. Es la consecuencia de la pràctica feroz de los postulados de la guerra total.»
Bibliografia
PEINADO CUCARELLA, José: La defensa de la ciudad de Valencia 1936-1939. Una aproximación arqueológica de la Guerra Civil Española. Tesi doctoral, València: Universitat, 2015.
RAMÍREZ ALEDÓN, Germán; MAINAR, Eladi; BELDA, Ferran; et al: El Bombardeig de Xàtiva, 1939 : Recull d’estudis. 2ª ed. ampliada i revisada. Xàtiva: Ulleye, 2009. (Col·lecció «una Ullada a la Història»).
