· En aquest paratge de la serra, els religiosos viuen la seua vida contemplativa i fraterna, d’oració i servei
«Estem molt units a don Enrique perquè ja sent Bisbe auxiliar ens va acompanyar i va ajudar a buscar terrenys i a portar avant aquest projecte»
L’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, ha visitat als Germanets i Germanetes del Corder, en Navalón, on va oficiar sent Bisbe auxiliar en 2007 una de les primeres misses en els terrenys d’aquesta comunitat on més tard es van alçar dos Xicotets Monestirs.
En 2013, just abans d’anar-se’n com a bisbe a Tortosa va passar una altra vegada per Navalón, ja que volia visitar l’obra ja començada.
Tant les Germanetes com els Germanets del Corder compten amb el seu propi monestir en Navalón, encara que comparteixen la capella com a espai comú per a les celebracions eucarístiques i els oficis de dies solemnes.
El monestir de les Germanetes va ser el primer a ser construït, les obres del qual van començar en 2008, i més tard els Germanets van alçar en el mateix paratge el seu propi, a partir de 2012. A més, compten amb una altra comunitat de Germanetes del Corder a València ciutat, en el barri de Benicalap, on viuen dia a dia el carisma del Corder vivint la missió segons la tradició de les ordenés mendicants.
Precisament, en la trobada amb l’Arquebisbe han participat tots ells, Germanets i Germanetes. Monsenyor Benavent va oficiar una missa en la capella, va compartir el menjar amb ells, i va conéixer de prop a tota la comunitat.
Segons el religiós Serafín, que resideix en el Monestir de Germans -anomenat Xicotet Monestir «Lumen Crucis»- al costat d’altres quatre Germans, «estem molt units a don Enrique perquè ja sent Bisbe auxiliar ens va acompanyar i va ajudar a buscar terrenys i a portar avant aquest projecte». I es dona la circumstància que, després de la nostra invitació, «torna ara a Navaló, com a Arquebisbe, i volem conéixer quina espera de nosaltres», expressa.
En aquest paratge de la serra Navalón, les Germanetes i Germanets viuen la seua vida contemplativa i fraterna, d’oració i servei, després dels passos del Corder. Un lloc privilegiat per a l’oració i el silenci, al qual contribueixen el paisatge buidat ple de pins i romer mediterranis, i la situació geogràfica apartada.
Les germanetes són presents a la ciutat de València des de l’any 2000 i els germanets van arribar a la Diòcesi l’any 2008. «A partir de l’any 2008 comencem a ajudar a construir el Xicotet Monestir de les germanetes «Llum de la Transfiguració, i en el 2012 construïm l’el nostre anomenat «Lumen Crucis», «en els quals tants han contribuït amb la seua ajuda», assegura. Així, recorden «els camps de treball amb joves vinguts de València, l’ajuda de les parròquies, la gratuïtat de tants materials proveïts per empreses, els donatius de nombrosos benfactors», entre altres tantes iniciatives.
Horaris de litúrgia i retirs, oberts a tots
En el Monestir de Navalón, tots els oficis litúrgics «estan oberts als que vulguen vindre a compartir l’oració al costat de nosaltres». La missa de cada dia, inclosos dissabtes i diumenges, se celebra normalment a les 12.30 hores. Després, «poden compartir el menjar al costat de nosaltres, posant en comú el que cadascun haja portat».
A més, al llarg de l’any, en ocasió d’un cap de setmana o de ponts prolongats, proposen retirs per a joves a la muntanya de Navalón. «Són dies privilegiats per a meditar junts la Paraula i estar a l’escolta del Senyor».
També és possible «vindre en grup a passar un dia junts. Grups de catequesi, parròquies, col·legis, etc, compartir l’eucaristia, el menjar i un temps de testimoniatge i treball en comú», asseguren des de la comunitat, que no compta amb hostejaria, però «en la mesura de les nostres possibilitats, podem donar acolliment».
Com arribar
El Xicotet Monestir es troba en un paratge apartat de la regió muntanyenca de Navalón. Per a arribar amb cotxe el trajecte més senzill és prendre l’eixida 14 de l’Autovia A-35 anomenada «Navaló», entre els municipis de Moixent i la Font de la Figuera.
La Comunitat del Corder va ser fundada el 6 de febrer de 1983 per Mons. Jean Chabbert, arquebisbe de Perpinyà, i el 16 de juliol de 1983 va ser reconeguda com a part de la Família de Santo Domingo. Utilitzen els diminutius -germanets i germanetes- per a tindre sempre present que és en la petitesa on, segons l’evangeli (Mateo 11), es revela el Senyor.
