La tradició de «les Catalinetes» a Xàtiva

Les Catalinetes tenen lloc el 25 de Novembre de cada any, dia que el santoral dedica a Santa Catalina

Per Josep Sanchis Martínez

D’entre les tradicions que encara tenen vigència en la ciutat de Xàtiva, sent quasi exclusiva d’aquesta població, a pesar que hi ha dades que indiquen que també se celebra o celebrava en altres localitats de les comarques de La Costera i de la Canal així com a Ibi, cal ressaltar la festa coneguda com. Les Catalinetes que tenen lloc el 25 de Novembre de cada any, dia que el santoral dedica a Santa Catalina d’Alexandria, verge i màrtir,

A Xàtiva celebren aquesta festa els xiquets i últimament, exclusivament els escolars que són els que l’han recuperat donant-li un nou impuls després que estiguera fa unes dècades en vies d’extinció perquè no es prestava la mínima atenció a la data. Tan sols el costum dels forns i pastisseries locals de pastar en aquest dia els saborosos panets coneguts com a catalineta i algunes cases dedicades a fabricar torrons característics d’aquest dia, han aconseguit mantenir la flama encesa fins que els professors dels col·legis de Xàtiva van reiniciar el costum de portar als seus alumnes en excursió a menjar i berenar a l’aire lliure, entre jocs i cançons infantils.

Així doncs, ara, recuperada aquesta tradició, es realitzen eixides a llocs propers a la ciutat com són als jardins, el paratge d’Alboi, La Cova Negra, Camí de la Bola, la faldilla de la Muntanya Vernissa, el Portet, la costa del Castillo, l’Ermita de Santa Anna, l’Ermita del Puig, o les pedanies de Sorió, Annauir i Torre de Lloris, encara que en els últims temps també s’observa una tendència a realitzar excursions amb autobús a llocs més llunyans com les visites al zoològic, l’assistència a sessions infantils en el Teatre, o jugar en el Gulliver del llit del riu Túria de la ciutat de València, així com visitar fàbriques en producció com una activitat més del programa escolar.

Tradicions gastronòmiques

Però allò que ha representat la vigència d’aquesta celebració en la ciutat de Xàtiva ve de la mà de la gastronomia que acompanya aquest dia. Les mares preparen als seus fills allò que al seu torn a elles els van preparar les seues progenitores: un panet conegut amb el nom de catalineta, fabricat amb farina, oli i llavors que li donen un gust característic, exquisit i inconfusible, que ens recorda immediatament la festa; les xicotetes barretes de torró anomenat de gat, fabricat amb ametles senceres amb la seua pell interior inclosa, banyades en sucre cremat, així com un altre torró fet de cacauet triturat, el qual cada vegada és més difícil de trobar a causa de les normes que imposa el màrqueting actual, que ha impedit es puga adquirir en establiments on la seua venda era tan habitual com necessària en uns altres temps: l’antiga Casa Reig, la desapareguda Cooperativa Obrera Santa Fe, Dolços Campos, Torroneria La Xixonenca, diferents establiments comercials de la nostra Plaça del Mercat i alguns forns; ara el cacauet ha sigut substituït per l’ametla en algun d’ells. També s’acompanyen per al berenar, castanyes crues, dàtils dolces i alguna que una altra mandarina, que completen aquesta tradició culinària dels xiquets i també d’alguns majors que no es resisteixen a rememorar els seus temps d’infantesa.

Igualment existeix una cançó popular infantil, en valencià, que entonen els xiquets en aquest dia mentre realitzen les seues excursions i jocs a l’aire lliure, tot esperant l’hora del berenar, la lletra de la qual resa així:

Les catalinetes juguen a boletes,
els catalinots juguen a bolots,
tú Catalineta,
tú que vas i vens,
dis-li a ta mare
que vinga correguent.

Les catalinetes roden pel molí
Una coca bamba
I un trago de ví,
tú Catalineta
tú que vas i vens
dis-li a ta mare
que vinga correguent.

Les catalinetes juguen culleretes
els catalinots juguen cullerrots
tú Catalineta
tú que vas i vens
dis-li a ta mare
que vinga correguent,
correguent!