El passat dissabte es va celebrar el plenari ordinari corresponent al mes de febrer. Entre els punts de l’ordre del dia figurava l’aprovació de la plurianualitat de la despesa de construcció del nou col·legi Pla de la Mesquita. El regidor d’Hisenda, Ignacio Reig, va aclarir que «les obres estan finançades al 100% per la Generalitat Valenciana i, per tant, que l’Ajuntament de Xàtiva no ha de assumir cap despesa, ni tan sols els interessos que pogueren reportar-se, ni per suposat realitzar cap préstec». El també portaveu del PSPV-PSOE va continuar explicant que «com és gestió normal i corrent des de que la Generalitat té les competències en Educació, la ciutat posa a disposició els terrenys. Sembla estrany tenir que aclarir aquestes coses en aquest plenari, però lamentablement així és», va valorar Reig en al·lusió a la intervenció de la portaveu popular Mº José Pla.
Per la seua banda, la regidora d’Educació, Amor Amorós, va detallar que «el Pla Edificant crea un marc normatiu que els ajuntaments hem d’encaixar en el nostre funcionament. La incorporació de crèdit és un tràmit necessari per a la continuïtat de l’expedient. La despesa la paga la Conselleria d’Educació amb càrrec al capítol 7 de transferències de capital, en el punt 422.20». Actuant com a portaveu del grup d’EU, Amorós va manifestar el seu desacord amb les informacions aparegudes en premsa sobre la suposada contractació d’un préstec per part de l’Ajuntament, «ja que generen confusió», a juí de la regidora.
L’origen de la polèmica es troba en unes manifestacions de la portaveu del Partit Popular, Mº José Pla, qui en el plenari va criticar que «Xàtiva té que posar 1,7 milions d’euros per a la construcció del Pla de la Mesquita». Segons la regidora popular, «l’Ajuntament finança a la Generalitat». Malgrat tot, els populars votaren a favor de la plurianualitat.
Intervenció torna a certificar el compliment del Pla d’Ajust
Un altre dels assumptes econòmics abordats al plenari va ser la dació de comptes sobre l’informe de la Intervenció Municipal al respecte del seguiment del pla d’ajust. Aquest informe conclou que «s’acompleix amb el Pla d’Ajust malgrat que no s’hagen imputat cap tipus de mesures d’ajust, donat que la situació econòmica financera de l’ajuntament actual permet complir amb el Pla d’Ajust sense haver d’aplicar mesures addicionals».
El regidor d’Hisenda, en una dura intervenció, va recordar que «l’aprovació d’aquest pla era condició imprescindible per a accedir als préstecs del Pla Montoro i que, mentre aquest ajuntament tinga deutes procedents de aquella interminable relació de factures, s’haurà de complir amb rere any amb una gestió econòmica rigorosa i allunyada del que passava en anteriors legislatures». Reig va insistir en què «a Xàtiva continuem pagant amb interessos factures de 2009, 2010 i 2011 sense crèdit, sense expedient i sense responsabilitat. Faria bé la portaveu del Partit Popular en recordar aquestes coses a l’hora de comentar la situació econòmica de l’Ajuntament. Potser, ens ajudaria a tots a no reincidir en els errors de gestió passats».
El portaveu d’EU, Miquel Lorente va ser molt crític amb el Ministeri d’Hisenda. Per a Lorente «no té sentit que el Ministeri ens obligue a mantenir préstecs que podríem amortitzar i estalviar despesa financera que podríem destinar a millorar serveis per a la ciutadania». El primer tinent d’alcalde va destacar que «ara tenim procediments de contractació públics i transparents que aporten seguretat jurídica. El període de pagament de factures compleix amb la llei».
Per la seua banda, en la que va ser la seua darrera intervenció com a portaveu del grup municipal Compromís, Cristina Súñer va dir que «els ajuntaments han d’endeutar-se per a inversions que milloren els serveis municipals». Súñer va puntualitzar que «en 2012, de manera excepcional, es va permetre l’endeutament per a pagar despesa corrent. En aquell moment, el nostre ajuntament va aflorar 12 milions d’euros de deute irregular de capítol 2, no d’inversions, de factures en calaixos. D’eixos 12 milions, 4 no tenien procediment adequat per a la despesa. Algunes de les obres no tenien ni tan sols iniciat un expedient».
