LA CREMA DE XÀTIVA, JUNY DE 1707

Per: Josep Sanchis Martínez.

El dia 19 de juny, es pren com a data per recordar a Xàtiva, l’incendi que durant alguns dies, a mitjan del mes de juny de 1707 va tindre lloc en la nostra ciutat, conseqüència de la represàlia que l’exèrcit borbònic, a les ordres del general d’Asfeld, va exercir sobre els xativins en haver-li oposat ferma resistència durant la Guerra de Successió a la corona d’Espanya.

Durant la contesa, Xàtiva fou una de les ciutats on la majoria dels seus habitants va prendre part a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona d’Espanya, contraposat a Felip V, que descendent de la branca borbònica, francesa, també optava al tron espanyol.

Des d’Almansa, les tropes borbòniques, després de guanyar la batalla als aliats austracistes (anglesos, hugonots) es van dividir en dues columnes, una d’elles es va dirigir cap a Xàtiva, trobant-se amb la resistència dels habitants de la ciutat el que va provocar el seu assetjament i bombardeig amb artilleria.

Cronològicament els fets es daten així:

El 8 de maig de 1707 es rendix la ciutat de València. Xàtiva es convertix aleshores en punt clau de la defensa del Regne, per la qual cosa el governador de la ciutat, Miguel Purroy, ordena la construcció de fortificacions militars que són defeses per 5.000 hòmens entre els que figuren micalets, voluntaris de Dénia, soldats anglesos i els seus 18.000 habitants

El 22 de maig arriben les tropes borbòniques a les portes de les muralles de Xàtiva instal•lant les seues peces d’artilleria front a 3 dels portals més importants dels 9 que emmurallaven la ciutat. Es va iniciar l’atac artiller i de tropes d’infanteria dos dies després, assetjant pel Portal de Santa Tecla (aprop de l’actual ambulatori d’especialitats El Espanyoleto)i el dels Banys (actual plaça la Bassa bocacarrer Sant Francesc) i també el de Sant Jordi més amunt, en la zona oest de Xàtiva.

Tot i que va hi haver una fèrria defensa que des de cadascuna de les cases s’oposava a l’invasor, la superioritat militar dels atacants va poder amb la defensa, sembrant els carrers de cadàvers i inclús a l’edifici del convent i església de Sant Agustí es va executar part dels seus habitants. Conquerida la ciutat, es va saquejar mentre els seus habitants fugien d’ella.

Arribava el torn d’afrontar l’assalt al castell on s’havia fet forta la resistència, aconseguir finalment entrar, després d’intensos bombardejos, efectiamtse la capitulació el dia 5 de juny.

El 17 de juny de 1707 les tropes de l’exèrcit borbònic iniciaven la destrucció i incendi de la ciutat de Xàtiva exercint així, “per dret de conquesta”, un càstic exemplar sobre aquells que s’havien oposat amb les armes a les seues pretensions. Durant diversos dies les flames van calar a l’interior i exterior dels edificis i béns dels veïns de Xàtiva.

Així es va originar el malnom de “socarrats” per als habitants de la ciutat, per la seua relació amb el foc que ens va cremar. Es pretenia esborrar de la memòria la nostra ciutat i per això quan es va decidir la seua reconstrucció i tornada d’habitants, cap a finals d’aquell any, se li va imposar el nom de ·Colonia Nueva de San Felipe” (en castellà pur i dur) nom que va romandre fins a les Corts de Cadis de 1811 on per iniciativa del nostre diputat Joaquim Llorenç Villanueva, li fou restituït el de Xàtiva.

Com a recordatori d’aquella infame actitud del rei Borbó, al Museu Municipal de l’Almodí de Xàtiva es troba, des de fa un fum d’anys, el marc del quadre de Felip V disposat boca per avall. És una xicoteta venjança dels xativins amb qui, faltat de la clemència del vencedor, tan mal va tractar a la nostra ciutat, físicament i moral

 

No hay comentarios

Dejar respuesta

2 × 2 =