Els equips del Museu de Prehistòria, depenents de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, treballen en aquest jaciment des de 1928. La campanya anual d’excavacions arqueològiques ha sigut duta a terme per l’equip dirigit per Helena Bonet i Jaime Vives-Ferrándiz. De la present campanya s’extrauen novedoses perspectives d’investigació sobre els ibers, ja que els resultats obtinguts permeten esclarir que els orígens de ‘La Bastida de les Alcusses’ són més antics del que es pensava.
Fins ara el jaciment permetia documentar la fundació d’una ciutat a finals del segle V abans de Crist, destruida cap al 330 a.C. de manera violenta. Per tant, aquest enclavament sols va ser ocupat durant tres generacions, ja que no és tenía contatació d’ocupacions posteriors. Però les investigacions de l’actual equip permeten asseverar que la seua historia va ser molt més complexa i intensa, documentant fases constructives posteriors d’altres ocupacions.
El resultat més destacable d’aquesta campanya és la confirmació de l’existència d’una primera ocupació que data del segle V abans de Crist, totalment arrasada per a construir la muralla i les cases veïnes conegudes d’anteriors excavacions.
Els estudis segueixen el seu curs i portarà encara un temps fitar una cronologia molt més precisa. L’entitat i el carácter d’aquestes construccions és sumptuari a tenor dels objectes que s’han trobat ja que s’han recuperat arreus de montura, com un mos de cavall (part de la brida que s’introduïx en la boca de l’animal per a governar-ho) o una arracada d’or. Esta ocupació es localitza només a la zona oest de l’asentament, la qual va ser arrasada per a construir el poblat que veiem actualment.
Altre dels resultats, és la constatació que després de l’abandó del poblat va haver-hi una altra ocupació. Així ho testifiquen les evidències de restes de murs i sòls que s’han vist sobre els afonaments de les cases. Datar aquesta ocupació i quin tipus de persones i motivacions tingueren és l’objectiu de l’investigació científica dirigida des del Servei d’Investigació Perhistòrica del Museu.
Què s’investiga i per què?
El projecte d’investigació en ‘La Bastida de les Alcusses’ està estructurat en dos preguntes: ¿Com va ser la vida quotidiana durant els segles V i IV a.C. a la vall del riu Cànyoles? i ¿Com s’explica la fundació i l’abandó d’esta ciutat amurallada?. Les respostes a aquestes preguntes están interrelacionades i pasen per utilitzar metodologies arqueològiques que permeten traure informació de les restes materials, especialment en les cases, en l’ocupació del paisatge o en les relacions de la gent que vivia a poblats fortificats als relleus de la vall. Aquesta zona és un espai privilegiat per a examinar qüestions històriques fonamentals com són els canvis en l’organització social durant el primer mileni abans de Crist.
La raó principal és que la comarca de la Costera té una documentació arqueológica rica en poblats i necròpoli. De fet, el mateix equip del Museu va excavar l’any passat un altre assentament fortificat proper, ‘La Mola de Torró’ de la Font de la Figuera, ja que va estar ocupat durant el mateix període que ‘La Bastida de les Alcusses’. També s’estan duent a terme pesquises sobre els camps de cultiu de l’època ibérica localitzats a ‘La partida del Ramblar’, també a la Font de la Fiquera, amb l’objectiu de conéixer l’activitat agraria.
El diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, ha traslladat la seua felicitació a l’equip del Museu de Prehistòria: “per la seua labor sostinguda en el temps, que ha convertit el jaciment de ‘La Bastida de les Alcusses’ en un enclavament emblemàtic per al coneiximent i l’interpretació de la cultura valenciana”.
Darrere de la pista d’una arracada d’or
Una de les troballes més significatives d’aquesta campanya a ‘La Bastida de les Alcusses’ ha sigut una arracada d’or, característica d’aquest período i poc freqüent de trovar. Des de 1928 no s’havia trobat cap peça així. Aquesta es la cinquena arracada d’or que es descobreix al jaciment. Les altres quatre aparegueren juntes en 1928 mentres s’excavava al sector central del jaciment. En relació amb aquesta troballa, que pertanyia al algún personatge de l’elit, els investigadors tenen ara que abordar la comprensió global de l’espai de la zona oest, a la que es va trovar la peça, ja que procedeix d’un estracte sols excavat parcialment.
Un equip d’investigació pluridisciplinar
A les excavacions han participat una quinzena d’especialistes entre conservadors i becaris del Museu de Prehistòria, investigadors d’universitats nacionals i internacionals, professionals de l’arqueologia i del patrimoni i estudiants en formació.
Els estudis de l’estratigrafia, de les restes constructives i dels materials recuperats estan en curs per part de l’equip científic del projecte coordinat des del Servei d’Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de la Diputació Provincial de València. El projecte, a més, compta amb el recolçament financieri del Pla Nacional D’investigació del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
A l’inventari, dibuix, fotografía i catalogació de les restes (ceràmica, metalls, carbons, llavors, fauna o sediments) hi ha que sumar la posterior restauració de les troballes més relevants que seran exposades en un futur a les sales del Museu de Prehistòria. Finalment, les conclusions extretes es sumaran a les explicacions dels guies del jaciment.
