Per: Josep Sanchis Martínez, és un gran coneixedor de la història de les tradicions i costums de Xàtiva, i enguany ha recopilat en IV articles titulats «BREU HISTÒRIA DE LA FIRA DE XÀTIVA», quins són els orígens de la nostra Fira. Articles que anirem publicant durant els dies de la no Fira d’aquest 2020.
Des de 1250, any que el Rei Jaume I atorga des de Lleida a la ciutat de Xàtiva el privilegi de celebrar un mercat i fira de bestiar, fins als nostres dies han transcorregut 770 anys desenvolupant-se esta activitat ininterrompudament, tret dels obligats períodes de parèntesi per guerres, epidèmies o catàstrofes.
Dels seus inicis a l’actualitat, la Fira de Xàtiva ha patit diversos canvis, com haver començat a celebrar-se als seus inicis entorn l’11 de novembre, per la festivitat de Sant Martí de Tours, dins la tardor amb la proximitat del fred, no existint constància de l’any què passa a celebrar-se el 15 d’agost i els dies successius, coincidint amb la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, i per tant associant-se al fort caliu de l’estiu.
També ha patit canvis en la seua ubicació, perquè va començar situant-se l’activitat de compra-venda a l’actual plaça de Sant Pere, junt al Portal de Cocentaina -llavors anomenada plaça del mercat de la carn o dels porxets de la fira- desplaçant-se posteriorment per la paret de la muralla que vorejava la ciutat on és troba actualment el Jardí del Bes, arribant a ser ocupada totalment pels equins, bovins i ovins que ací duien per a comercialitzar. Al pas del temps va crèixent l’espai físic de la fira fins abastar el Camí de Sant Antoni, situat junt a la carretera del Genovés. Des d’esta part de la ciutat es desplaça fisicament, aquesta fira del bestiar fins al Portal Fosc (avuí Portal de València).
Amb la incorporació d’altres activitats comercials com foren les relacionades amb el bestiar: colleró, albardes, ramals, sàries, anganells, aixamugues, aixavegons, aladres,… i utensilis per als treballs dels llauradors al camp (forques, llegons, aixades, pales,…) així com els objectes de terrissa: cànters, botijes, llibrells, gerres,… i els articles de metal d’ús a casa: quinqués, llaunes, paelles, etc, tots aquests llocs de venda anaren progressivament vorejant la muralla, hui ja inexistent, que delimitava la línia de l’Albereda, pel Portal Fosc al de Santa Anna, al del Lleó, el de Sant Francesc o de la Ferreria o el dels Banys fins ocupar la Plaça La Bassa.
Procedència de les fotografies: penjades actualment en diverses xarxes socials d’Internet (Facebook, Twitter, Instagram, …)
(continuarà)
Josep Sanchis Martínez
