Document històric del mes de l’Arxiu municipal de Xàtiva “Fira de Xàtiva”

Document del mes: Agost Temàtica: Fira de Xàtiva

Document: Propaganda comercial publicada als llibres de la Fira d’Agost de Xàtiva. Anys 1945-1952.

Resa una famosa dita local que “a la Fira no vages si no tens diners, què veuràs moltes coses i no en compraràs res″. Doncs com sempre, la saviesa popular és molt encertada i un clar reflex de la realitat, ja que la Fira de Xàtiva s’ha destacat sempre per la seua important vessant comercial.

Si bé és cert que la Fira d’Agost, la nostra festa gran, concentra una gran quantitat d’atractius: turístics, culturals, musicals, esportius, d’oci, etc. també és cert que des dels seus orígens la seua principal finalitat ha sigut la de configurar un espai comercial ampli i concentrar productes de molt diversa procedència. Un fet que amb el temps va aconseguir que els forasters acudiren religiosament a Xàtiva per visitar la nostra fira i aprofitar per adquirir productes que d’altra manera els resultaria molt més difícil de localitzar.

Un clar exemple de la seua vessant comercial és la data en què es celebrava la fira originalment. Tal i com denota el text original, el famós privilegi atorgat per Jaume I en l’any 1250 elegeix el dia de Sant Martí per a la data d’inici de la fira, és a dir, l’11 de novembre, atenent als calendaris agrícoles i coincidint amb el període posterior a la recollida de les collites de la temporada d’estiu i tardor, sobretot en relació a la collita del raïm i les primeres produccions de vins.

A més a més, hi ha que aclarir la finalitat que aquestes fires tenien per al desenvolupament urbà i econòmic de les ciutats, un fet determinant per a que Xàtiva obtinguera tal privilegi reial. Evidentment, l’establiment de fires a les ciutats tenien un objectiu fonamental per al repoblament cristià de Jaume I. D’una banda es pretenia potenciar les ciutats que ja gaudien d’una activitat comercial important, com és el cas de Xàtiva, una ciutat que amb la fabricació d’un paper de gran valor durant l’època àrab, suposadament ja tindria un gran pes en l’economia local. D’altra banda, el suport reial per a la celebració d’aquestes activitats comercials, esdevindria una reactivació comercial i un atractiu per a la repoblació cristiana i la creació de riquesa i una economia més dinàmica, d’ací que el monarca garantira amb el seu privilegi la pau necessària per al seu desenvolupament, a més d’oferir una sèrie d’avantatges als comerciants participants:

“[…] i tothom que vinga a les susdites fires se’n torne bo i sa. Per tant que no siguen empenyorats o impedits per les culpes o delictes d’altre ni per cap deute, que deguen per si o per d’altres, mentre, duren les susdites fires i fins que no tornen a llurs cases, i no estiguen obligats a pagar arreu del reialme de València cap peatge ni lleuda de les coses que duguen a les susdites fires o se n’emporten des de la primera vegada que les susdites fires se celebraran fins a tres anys tots complets”.

Com veiem, durant més de 700 anys, la Fira ha sigut un motor per a l’economia i el comerç local, i ha sabut mantindre l’interés dels forasters en visitar la nostra ciutat i fer ús dels nostres recursos comercials. Una prova de l’interés que suscitaven els nostres comerços i de la importància de la Fira com a aparador de gran visibilitat dels comerciants de Xàtiva és la multitudinària presència dels spots o anuncis publicitaris que, al llarg del temps trobem als llibres de la fira.

És per això que, precisament aquest mes, i en homenatge a tots aquells comerços tradicionals de Xàtiva, el nostre “document″ és un recull d’alguns d’aquests anuncis tan vistosos i interessants. Els llibres de la fira d’agost sempre han mostrat aquesta vessant comercial i s’han convertit en un espai preferent per a donar visibilitat als comerciants locals. Els anuncis que arrepleguem en aquest post s’han extret dels llibres de la fira dels anys 50 i 60, i són una clara mostra dels grans professionals en tots els àmbits que configuren la xarxa econòmica i comercial de Xàtiva.

Els moments actuals pels quals travessem estan obligant als xicotets i mitjans comerços de Xàtiva a donar el millor de sí mateixos per tal de superar aquesta crisi tan atípica. De ben segur que entre totes i tots aconseguirem superar-ho. Aquest any no celebrem la Fira d’Agost, però el seu esperit com a motor econòmic i comercial es manté gràcies als grans professionals que en tots els sectors lluiten dia a dia per convertir Xàtiva en una ciutat on podem trobar i proveir-nos de pràcticament qualsevol producte o servei. Gràcies pel vostre esforç!

Bibliografia accessible:
CATALÀ SANCHIS, Salvador: “La Fira d’Agost: essència històrica de Xàtiva”, dins: Llibre de la Fira. Xàtiva, Ajuntament, 1999. p. 37-43.
FITÓ ROSELLÓ, Llanos: “Origen medieval de les fires”, dins: Llibre de la Fira. Xàtiva, Ajuntament, 1998. p. 31-33.
GANDIA ÁLVAREZ, Enrique: “La Fira de Xàtiva, una fira d’orige medieval”, dins: Llibre de la Fira. Xàtiva, Ajuntament, 1996. p. 36-40.
GARRIDO RICO, Sebastià: “Privilegi que el rei en Jaume concedeix a la Vila de Xàtiva per a celebrar mercat els dimarts i fira per Sant Martí”, dins: El nostre Institut. Xàtiva, Institut Josep de Ribera, 2000. p. 91-98.
GRAU MOMPÓ, Toni: “Als orígens de la Fira: La Fira de l’Assumpció”, dins: Llibre de la Fira. Xàtiva, Ajuntament, 1983. p. 20-21.
SANCHIS MARTÍNEZ, Josep; BOLUDA PERUCHO, Mª Lourdes: Fiestas y tradiciones de Xàtiva. Xàtiva, Ajuntament, 1999.
VVAA. Llibre de la Fira de Xàtiva, vol. 1. Xàtiva, Ajuntament, 2000.

 

No hay comentarios

Dejar respuesta

11 − 4 =