Document del mes: Setembre
Temàtica: Restitució del nom a la Ciutat de Xàtiva
Document: LG-410
• Esborrany del memorial presentat a les Corts de Cadis, per Joaquim Llorenç Villanueva, en nom del governador i Ajuntament, per restituir el nom a la ciutat de Xàtiva.
Requesta:
A la història de Xàtiva és molt fàcil caure en els episodis estereotipats com la conquesta de Jaume I, la crema i destrucció, la diputació provincial, el bombardeig, etc. Es tracta d’esdeveniments coneguts per totes i tots les xativins, així doncs, la tradició oral i les commemoracions ben els han mantés a la memòria col·lectiva. El que se’ns escapa moltes vegades, és que un bastiment de documents amb un treball constant d’historiadors i historiadores sostenen aquestes icones de la memòria col·lectiva. Per això, aquest mes hem decidit commemorar una de les fites històriques amb els seus documents testimoni: la restitució del nom de Xàtiva.
Com és per tots i totes conegut, després de la crema i expulsió dels seus pobladors que patí Xàtiva en 1707. Cremat el seu arxiu i expulsats els seus habitants, s’intentava ara fundar un nou municipi, una colònia: Colonia nueva de San Felipe. Així, el nom de Xàtiva quedava esborrat, oblidat i soterrat en la història. No obstant això, la mesura de Felip Vé sols afectà en la superfície, perquè més que l’entorn físic, són les comunitats les que conformen la identitat, i mentre aquestes no canvien, aquesta segueix estant present.
La memòria i identitat comunitària no canvià, i encara que acceptà l’ordre reial com no podia ser d’altra manera, s’esmentava sempre que es podia el seu antic nom amb la fórmula: Colonia nueva de San Felipe, antiguamente Xàtiva. La conclusió d’aquest procés arribà en el període legislatiu de les Corts de Cadis, quan un diputat nascut a Xàtiva proposà el restabliment del nom.
A les corts de Cadis van acudir vint-i-un diputats valencians, d’entre tots ells, dos eren de la nostra ciutat: Joaquim Llorenç Villanueva i Manuel Albelda. d’ambdós, Manuel tingué molt poca activitat als debats de Cadis, mentre que Joaquim Llorenç fou el quart diputat amb més intervencions. La notícia de l’elecció la rebé el sis d’abril de 1810, sense perdre temps va enviar una missiva a l’Ajuntament agraint-ho i mostrant la seua predisposició a afavorir en tot el que puga la seua ciutat natal. Fins el 26 de juny no partirà de Xàtiva a la seu de les corts, on no arribà fins el 23 d’octubre ja que la caravana de diputats van ser retinguts en Cartagena per una epidèmia de febra groga.
La primera menció del projecte de canvi de nom la donà Joaquim Llorenç en una carta a l’Ajuntament, datada del 12 d’abril, on demana es busquen en l’arxiu els documents relacionats amb el canvi de nom. L’ajuntament procedí i Villanueva confeccionà el 3 de juliol un primer esborrany, mentre que el text definitiu fou aprovat el 20 de juliol per l’ajuntament. Dos mesos més tard, el 26 de setembre de 1811 Joaquim Llorenç va llegir públicament el memorial i la càmera legislativa de Cadis aprovà el restabliment del nom de Xàtiva. La notícia arribà a la ciutat un mes més tard, el 28 d’octubre, decidint que s’anuncie la notícia en bàndol el 5 de novembre.
El document que mostrem el mes de setembre, és aquell esborrany que s’aprovà un 20 de juliol de 1811, el qual va ser llegit pel diputat Joaquim Llorenç Villanueva, i que fou determinant per a que Xàtiva recuperara el seu nom i, amb ell, la seua història, prestigi i memòria. Es tracta, no sols d’una moció més de les corts de Cadis, sinó d’un important testimoni de la pervivència de la identitat local perduda d’una ciutat que no oblidà. Dos apunts hem de fer de tot aquest procés, primer el fet que la petició de Villanueva i, consegüentment el decret, esmenten «Xativa» sense castellanitzar, amb la «X». En segon lloc, en el procés de sol·licitud és clau l’existència i treball de l’arxiu municipal, perquè aporta la base testimonial que demostra el vertader nom de la ciutat, la seua destrucció en guerra i la refundació posterior. Els arxius locals n’eren entitats molt vives i consultades molt a sovint, sobretot en plets i judicis, i en aquest cas per a demostrar un esdeveniment històric.
BIBLIOGRAFIA
CONEJERO I MARTÍNEZ, Vicent: “El xativí En Joaquim Lorenzo i Villanueva, parlamentari liberal i reformador eclesiàstic. La seua trajectòria des de la Il·lustració fins al primer liberalisme. 1757-1837”, en Papers de la Costera, núm. 6. Xàtiva, Associació d’Amics de la Costera, 1989, p. 69-92.
RAMÍREZ ALEDÓN, Germán. “El diputado Villanueva y la restitución del nombre de la ciudad de Xàtiva. En el 150 aniversario de su muerte”, en Fira d’Agost, 1987. Xàtiva, Ajuntament, 1987, p. 61-72.
RAMÍREZ ALEDÓN, Germán.“Joaquín Lorenzo Villanueva. Joaquín Lorenzo Villanueva y la crisis de la Ilustración valenciana”, en Fira d’Agost, 1993. Xàtiva, Ajuntament, 1993, p. 92-109.
SEVILLA ANDRÉS, Diego: “Joaquín Lorenzo Villanueva”, en Játiva. Libro de la Feria, 1963. Xàtiva, Ajuntament, 1963, s.p.
