Tras subirse al cajón, Beltrán se mostró enormemente emocionado y agradecido por el apoyo recibido: «Hemos dado el primer paso de un gran sueño. He luchado y caído, pero siempre me he levantado porque sabía que era capaz de mucho más», expresaba el setabense, quien quiso dedicar el podio «a toda la gente que ha estado a mi lado en los momentos difíciles», así como al equipo FLP Racing Team y a sus patrocinadores (Motoruta Xàtiva, Auto Gilfer, BMA Motos, PCO Racing, Hedra Garden, Valdonaire y Levy Cars) por acompañarle en su camino hacia la élite.

Junto al gran resultado de Alberto Beltrán en SSP300, el fin de semana en Aragón dejó un excelente balance para la expedición de pilotos valencianos, respaldando el gran nivel del motociclismo autonómico. Destacaron las notables actuaciones de Javi Palomera en la categoría reina de SBK con una segunda y una tercera posición, el sensacional papel de Marcos Ludeña en SSP tras alzarse con la victoria en una carrera y firmar un segundo puesto en la otra, el valioso tercer puesto de Fermín Valero en la primera carrera de ESBK Talent, y el brillante e impecable doblete de Álvaro Fuertes, quien dominó de principio a fin al conseguir el primer puesto en ambas carreras de la categoría Sportbike.

Un talento de Xàtiva entre el estudio de Automoción y la alta competición

A diferencia de otros jóvenes de su edad, la trayectoria de Alberto Beltrán García siempre ha estado ligada a la pasión, la disciplina y el trabajo manual. Antes de subirse a los circuitos de velocidad, Alberto pasaba horas en el taller familiar de Xàtiva restaurando motocicletas antiguas junto a sus padres, Elena y Rafa, prefiriendo mancharse las manos de grasa antes que jugar a los videojuegos.

Esa misma destreza y dedicación es la que hoy aplica a sus estudios del Electromecánica y Automoción Grado superior en su ciudad natal (Xàtiva), demostrando que su habilidad con la mecánica y el pilotaje de precisión a más de 200 km/h son dos facetas plenamente compatibles que se complementan en cada carrera.

Con tan solo 8 años, tras subirse a una vieja pitbike y aprender a cambiar de marcha de forma autodidacta en cuestión de horas, su familia entendió que su vocación estaba sobre las dos ruedas.

Sin embargo, el camino hacia la alta competición no estuvo exento de obstáculos. En pleno aprendizaje, llegó un diagnóstico inesperado: Diabetes Tipo 1.

«Lo primero que le pregunté a la doctora fue si podía seguir pilotando», recuerda Alberto. Lejos de venirse abajo, asumió la gestión de su enfermedad con la misma madurez con la que apura la frenada en cada curva.

Un expediente deportivo de escala nacional e internacional

Compaginar las exigencias de su formación académica de Arte en Xàtiva con los entrenamientos de alto rendimiento no le ha impedido cosechar éxitos constantes en los principales trazados del país e internacionales:

• Subcampeón autonómico y reconocimiento oficial: Proclamado subcampeón de la Comunidad Valenciana de Minimotard 85cc y 7.º de España, méritos que le valieron la distinción de deportista de élite de la Comunidad Valenciana.
• Copa KTM / R4C: Acumuló victorias de etapa, podios y vueltas rápidas en trazados emblemáticos como Jerez, Cheste, Navarra y Cartagena.
• Proyección internacional con Yamaha: En su año rookie en la R3 bLU cRU Challenge (categoría SS300), se proclamó subcampeón nacional y representó a España en la Superfinal Mundial de Estoril (Portugal), firmando la vuelta rápida de carrera frente a los mejores pilotos internacionales de la marca.

Actualmente, tras su reciente logro en MotorLand Aragón, Alberto continúa peleando en los puestos de cabeza del Campeonato de España de Superbike (ESBK – SSP300).

Un proyecto de alcance nacional: Visibilidad, trabajo y superación

El proyecto deportivo de Alberto Beltrán trasciende el patrocinio convencional. Es el respaldo a un estudiante y deportista de Xàtiva que abandera un proyecto de emprendimiento social y de concienciación sobre la diabetes tipo 1, la resiliencia y la igualdad de oportunidades.

Para que un joven de familia trabajadora pueda sostener la estructura que exige un campeonato de velocidad a nivel nacional e internacional, el patrocinio de empresas locales, regionales y de ámbito nacional es una pieza clave.

¿Qué aporta esta alianza a las empresas patrocinadoras?

• Visibilidad nacional e internacional: Presencia de la marca en el carenado de la motocicleta, el mono del piloto, el paddock/hospitality, fotocalls, retransmisiones televisivas, reportajes de prensa y redes sociales (@albertobeltran_96).
• Valores de marca potentes: Vinculación directa con la disciplina artística, el esfuerzo, la salud, el deporte inclusivo y la superación sin límites.
• Retorno e incentivos fiscales: El patrocinio deportivo a un deportista de élite ofrece atractivas deducciones fiscales en las declaraciones de renta o sociedades.
• Estructura técnica de primer nivel: Alberto cuenta con la dirección de Francisco López Ricarte y el trabajo en motores de PCO Racing.

Un impulso para conquistar el campeonato

Con un presupuesto estimado de 32.500 € por temporada (destinado a inscripciones de certámenes nacionales e internacionales, neumáticos, recambios, puesta a punto, logística y equipación con airbag de alta seguridad), el equipo de Alberto invita a patrocinadores y empresas colaboradoras a nivel nacional a sumarse a esta aventura y acompañarlo en el resto de la temporada del ESBK.

¿Cómo ayudar a Alberto Beltrán en su carrera?

Para seguir compitiendo al máximo nivel y cubrir los elevados costes de las carreras, la preparación técnica y la gestión de su equipamiento médico, se ha habilitado una campaña de micromecenazgo para que cualquier persona o empresa pueda aportar su granito de arena.

Puedes realizar tu donación y apoyar el sueño del piloto setabense a través del siguiente enlace oficial:

👉 Apoya a Alberto Beltrán en GoFundMe (https://www.gofundme.com/f/piloto-con-diabetes-motor-de-inspiracion)

📩 Contacto para patrocinios y alianzas:

• Teléfono de contacto: 666 428 605
• Correo electrónico: oficinatecnica@hedragarden.com
• Instagram: @albertobeltrann96 – @albertobeltran_96 – @rafacaferacer96

La entrada Alberto Beltrán, la promesa de Xàtiva que busca alianzas a nivel nacional para la élite de las motos  aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Després d’aquella primera experiència, la iniciativa es consolida com una ferramenta per a acostar oportunitats laborals a les comarques, especialment a La Canal.

La jornada va reunir més de 100 participants i 12 empreses, amb ofertes d’ocupació en sectors com la indústria agroalimentària, manufacturera i logística, així com en serveis, comerç, atenció al públic i perfils administratius i tècnics. També s’han oferit llocs de treball vinculats a manteniment, producció i personal qualificat per a diferents processos industrials. L’activitat ha permés la realització d’entrevistes directes entre empreses i persones candidates en un mateix espai.

Esta acció s’emmarca en l’estratègia del Pacte per a acostar l’ocupació a La Canal, una comarca en risc de despoblament, on l’existència d’oportunitats laborals estables continua sent clau per a fixar població.

El president del Pacte Territorial, José Luis Gijón, ha assenyalat que estes jornades “acosten de manera real les oportunitats al territori i permeten el contacte directe entre empreses i persones que busquen faena, que poden veure’s cara a cara i comprovar si encaixen, si hi ha eixe match laboral que pot canviar vides”. Afig que “este model està funcionant i cal continuar treballant-lo perquè està donant resultats al territori”.

Per la seua part, el coordinador del Pacte, Andreu Bertomeu, ha valorat positivament la jornada i ha destacat que estes iniciatives “contribuïxen a millorar la situació de l’ocupació a les comarques i a consolidar la reducció de l’atur, que ha baixat més d’un 11% entre 2025 i 2026”.

La presidenta de la Mancomunitat de La Canal, Carmen Gómez, ha remarcat la importància que estes iniciatives se celebren al territori, especialment en zones en risc de despoblament, assenyalant la necessitat de continuar generant ocupació estable per a afavorir la permanència de la població a la comarca.

La entrada El Pacte Territorial tanca amb èxit la marató d’entrevistes a Chella amb més de 100 participants aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

A les portes d’una nova setmana gran, parlem amb la dona que enguany té l’honor de representar a tot el col·lectiu faller de la nostra ciutat. Marta Díaz i Martínez, Fallera Major de Xàtiva 2026, ens rep amb la serenitat de qui està complint un somni de tota la vida. En aquesta entrevista, Marta ens obri el seu cor per a parlar-nos de la seua trajectòria, de la complicitat amb la seua Cort d’Honor i de com viu, amb orgull i responsabilitat, l’emoció de ser la veu de les Falles de Xàtiva.

L’emoció del càrrec i els primers records

Quin sentiment has experimentat al considerar-te la representant de tota la comunitat fallera xativina?

Sobretot, la il·lusió que tinc per a tots els actes que estem vivint.

Què és allò que hi vas pensar, és a dir, els primers pensaments que et van vindre quan et van cridar i et van dir que series la Fallera Major de Xàtiva?

Em vaig sentir molt afortunada. Em van vindre moltes coses al cap, sobretot el dia de la presentació, i al principi no m’ho creia.

Què ens diries de la teua Cort d’Honor? Tenies clar qui t’acompanyaria en aquesta aventura?

Són quatre amigues meues amb les que tinc una molt bona relació. Hem fet un bon equip i sempre ens ho passem molt bé; em sento molt segura amb elles.

El somni d’una vida

Què significa per a tu ser FMX? És un somni complit?

Ser Fallera Major, per a mi, és ser la veu de les falles de la nostra ciutat, portar sempre el nom amb mi. És un orgull immens, ja que és una il·lusió que he tingut des de menuda; com tota fallera, somies en ostentar aquest màxim càrrec i és un somni compartit amb la meua família.

Qui és Marta? Conta alguna coseta de com eres i així que et puguen conèixer un poc millor.

Em considere una persona alegre, propera i sempre tracte de traure les coses bones. Com a curiositat, soc una persona molt perfeccionista, vull tindre-ho tot controlat. En el meu temps lliure m’agrada viatjar, anar a la platja i ballar.

Viure la festa des de dins

Què esperes d’aquestes falles? Com penses viure-les?

Espere que estes falles siguen les falles de la meua vida, que siguen uns dies inoblidables amb bon temps i que la gent gaudisca per tots els carrers de Xàtiva, i que puguem gaudir tots d’estes falles.

Com estàs vivint aquest any faller tan especial? Tens alguna anècdota que contar-nos?

Estic vivint els actes amb molta il·lusió, i serà un record molt bonic que sempre recordaré. Com a anècdota, contar que el dia de la Crida, com les previsions meteorològiques no eren bones, les dames i jo vam decidir fer un conjur: «Maria combo la plaça de la Seu». No sabem si va ser el conjur o el destí, però finalment es va poder celebrar l’acte de la Crida amb bon temps i sense pluja.

Quin de tots els actes fallers als quals has assistit t’ha agradat més? I dels que queden quin és el que estàs esperant amb moltes més ganes?

L’acte que més m’ha agradat pel moment és la Crida, perquè va superar les meues expectatives. Va ser molt emocionant; mai oblidaré la plaça plena i la bona acollida que va tindre el meu discurs entre els fallers.

Quin acte, en general, és per a tu el més emotiu?

L’acte que més espere i el més emotiu per a mi és el dia de l’Ofrena, ja que des de ben xicoteta em feia molta il·lusió portar el ram a la Verge i en tinc moltes ganes.

Indumentària i llegat

De tots els vestits que hi tens, quin és el que més t’agrada? Quin triaries per color, forma…?

Dels vestits, no sabria quin triar, ja que els he triat jo després de pensar-ho molt i tots tenen un significat especial. Però sí que és veritat que podria triar el de la Crida i el de la Presentació. El de la Presentació sempre he tingut clar que seria un blanc, i és un blanc perla; és molt especial per a mi perquè la meua àvia ens va ajudar a la meua mare i a mi a triar el color, la tela i el dibuix.

Com t’agradaria que et recordara la gent una vegada acabe el teu any com a FMX?

M’agradaria que una vegada acaben les falles em recorden com una persona que ha representat des del cor, que he sigut molt propera amb la gent i humil.

Quin missatge enviaries al món faller per aquest any?

Convide a tots a què vinguen a viure les falles intensament, que omplin els nostres carrers de llum, d’alegria i de pólvora, de música, i que continuen transmitent la nostra festa de generació en generació.

La entrada Marta Díaz i Martínez: «Ser Fallera Major de Xàtiva és sentir com el cor batega al ritme de la pólvora» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

La festa fallera no s’entendria sense la mirada dels més menuts, i enguany eixa mirada és la d’Ada Domínguez i Diego. Amb una energia que contagia i un somriure que no s’esgota, la Fallera Major Infantil de Xàtiva 2026 ens conta com està vivint aquest any tan màgic. De «bressol faller» i amant de la xaranga i la germanor, l’Ada ens demostra que, encara que siga xicoteta, la seua passió per la nostra festa és gegant. Descobrim el costat més divertit i espontani de la nostra representant infantil.

Què sents en saber que eres la representant de tots els xiquets i xiquetes de Xàtiva?

Sent molta energia i molta emoció! És un orgull ser la màxima representant infantil del món faller de la nostra ciutat.

Recordes el moment de la cridada? Amb qui estaves en eixe instant màgic?

Eixe moment sempre es quedarà en el meu cor. Estava acompanyada pels meus pares, les meues dames i alguns familiars. Va ser un dia realment màgic i ple d’emocions.

Com és Ada quan es trau el trage de fallera? Què t’agrada fer?

Soc una xiqueta que s’apunta a tot! Soc estudiosa, però també tinc molta energia. En el meu temps lliure el que més m’agrada és estar amb la meua família i amb els meus amics.

Eres «fallera de bressol», veritat? Qui et va encomanar aquesta passió?

Sí! Tota la meua família és fallera i tenen la mateixa passió que jo. L’estima per la festa me la van transmetre els meus pares, i els estic molt agraïda per haver-me donat aquest sentiment. Ells estan vivint l’any amb molta intensitat i m’acompanyen a tot arreu.

Les Falles són esgotadores… No et cansen mai les sabates de fallera?

La veritat és que no! Quan fas una cosa que t’agrada i que has esperat tot l’any, tots els mals desapareixen. Encara que… de vegades sí que estic un poc «pudenta», hahaha!

Parlem de la teua Cort d’Honor i els teus acompanyants. Com és la relació amb ells?

No sols són companyes, són les meues amigues! Amb elles i amb els acompanyants anem a passar el millor any de la nostra vida. Ells mai em deixen a soles, em recolzen i fan que cada acte siga súper divertit. Som una bona colla!

Quin és l’acte que esperes amb més ganes?

Espere amb molta il·lusió la Crida, perquè és quan oficialment comencen les falles i anunciem que ja arriba la nostra festa tan esperada.

En què s’assemblen l’Ada del dia a dia i la Fallera Major Infantil?

M’assemble a la FMIX en la responsabilitat i la il·lusió de representar a Xàtiva. I a l’Ada del dia a dia perquè continue sent una xiqueta normal i somniadora que gaudeix dels seus.

El Joc de les Paraules d’Ada

Li hem dit una paraula a l’Ada i això és el primer que li ha vingut al cap:

• Mascletà: MARÇ
• Músic: XARANGA
• Foc: CREMÀ
• Falla: GERMANOR
• Flors: OFRENA
• Cort d’Honor: AMISTAT

Per acabar, quin missatge envies als xiquets i xiquetes de Xàtiva?

Que aquest any serà molt especial per a tots! M’agradaria veure-vos gaudint pels carrers amb tota l’alegria. Viurem les falles amb molta intensitat. Us espere a tots gaudint de la nostra benvolguda FESTA FALLERA!

La entrada Ada Domínguez i Diego: Pura energia i il·lusió al capdavant de les Falles infantils de Xàtiva aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Feliu Ventura presenta Tot el que hem guanyat perdent, la cançó que dona títol al seu nou disc i que n’avança el llançament, acompanyada d’un videoclip sorprenent i tendre realitzat per Tourmalet en forma de xicotet curt quasi cinematogràfic. La peça obre el camí cap al nou treball discogràfic que es publicarà el 6 de març.

Tot el que hem guanyat perdent és una mirada al retrovisor necessària abans d’avançar. La cançó recorre les pèrdues personals i col·lectives viscudes des de la quotidianitat, però també els encerts i els errors que expliquen d’on venim i fins on hem arribat. El videoclip, idea del músic i produït i guionitzat per Tourmalet, ho explica amb la història d’uns xiquets que fan una carrera de bicicletes a la Xàtiva de quan el cantant era xicotet, o en un poble qualsevol al qual tots ens hi podem imaginar. A la cançó, amb la seua veu poètica i compromesa, el músic situa les experiències íntimes dins d’un marc social més ampli, reafirmant la idea que allò que és personal és polític, un aprenentatge del feminisme negre i que, sense buscar-ho, travessa tot el nou repertori.

La cançó s’inscriu en un disc que parla de pèrdues i esperança en múltiples formes —l’amistat que es trenca, els amics que ja no hi són, el temps que la precarietat ens roba—, però que no s’instal·la en la nostàlgia, sinó tot el contrari: reivindica el pas del temps com a espai per comprendre, transformar i projectar-se cap al futur amb els altres.

Amb aquest primer avançament, Feliu Ventura obre un viatge col·lectiu on la cançó torna a ser eina de memòria, de pensament crític i d’abraçada. Tot el que hem guanyat perdent és el punt de partida d’un treball que parla de resistència, dignitat i esperança compartida, i que entén que perdre pot ser també una manera —potser necessària— de guanyar.

La entrada La victòria de l’invisible: Feliu Ventura estrena ‘Tot el que hem guanyat perdent’ aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

El setabense Mariano López firma el guion del documental Mariscal. La alegría de vivir, un retrato íntimo y artístico del diseñador valenciano Javier Mariscal. Además del guionista, otros cinco profesionales originarios de Xàtiva conforman el equipo técnico y artístico que ha hecho posible este largometraje que compite en la sección oficial de la 40ª edición de la Mostra de València. 

Este proyecto, coproducido por Estrela Audiovisual y RTVE, es el segundo largometraje documental que dirige Laura Grande, una directora valenciana muy vinculada a Xàtiva. Grande, ha contado para este trabajo con un equipo con mayoría setabense entre sus profesionales: Ignacio Estrela es el productor y montador del documental; Anna Perales, ayudante de producción; Jorge Martí y Francesc Enguix han estado al cargo del sonido directo y Edu Francés en la foto fija; además del, ya mencionado, guionista Mariano López. 

Un retrato íntimo y original 

Durante una hora y cuarto el documental recorre los momentos clave de la vida y el trabajo de Javier Mariscal quien ha cumplido 75 años. Las etapas de este artista valenciano van desde aquella España en blanco y negro al boom del diseño, pasando por los años 90, la revolución digital…  Y han estado salpicadas por profundas crisis.  

“Esta es la historia de un hombre que conquistó el mundo y tuvo que perderlo todo para encontrarse a sí mismo.”

-Laura Grande, directora. 

Además de familiares y colaboradores de Mariscal y el propio protagonista, en el documental intervienen personajes tan relevantes de la cultura española como el artista Miquel Barceló, el director de cine Fernando Trueba, El Gran Wyoming o el dibujante Paco Roca, entre otros. Distintas voces que ayudarán a los espectadores a conocer a Javier Mariscal como persona y a sumergirse en su mundo creativo.

De la colorida imaginación de Mariscal han salido personajes y creaciones emblemáticas como la mascota de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, Cobi; o los diseños de Chico y Rita (2010), largometraje de animación que dirigió junto a Trueba con el que consiguieron, entre otros reconocimientos, el premio Goya a la mejor película de animación y una candidatura a los premios Oscar en esa misma categoría.

El proyecto ha contado con el apoyo del Instituto Valenciano de Cultura, el Ajuntament de València, la Diputació de València y Presidencia de la Generalitat Valenciana, la World Design Capital Valencia 2022; y con la participación de À Punt Mèdia, IB3, CREA SGR y Yunit. 

Última proyección en el marco de la Mostra de València

Ser una de las películas de la sección oficial de la Mostra de València es el primer reconocimiento que ha recibido este título. La premier tuvo lugar el sábado 25 con la asistencia de gran parte del equipo y el propio Javier Mariscal en los cines Babel de Valencia. La última oportunidad para ver el documental en el marco del festival de cine es el viernes 31 a las 20:00. 

La entrada Talento setabense en la Mostra de València aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

En aquesta nova obra, l’autora desplega un territori simbòlic i evocador. Los suburbios no són només un espai físic, sinó una metàfora d’allò que deixem al marge: emocions apartades i zones de l’experiència que, encara que invisibles, també sostenen la nostra realitat. L’autora fa un ús solvent d’un llenguatge simbòlic i no figuratiu, convidant qui llig a recórrer aquesta perifèria i a fer seu el significat del text.

La presentació de Los suburbios serà la vesprada del 12 de setembre a la Sala Noble de la Casa de la Cultura de Xàtiva. Pròximament es confirmaran més detalls sobre l’acte.

Sobre l’autora

Aitana Molina Francés (València, 1993) és professora de Llengua Castellana i Literatura i autora d’Enero, febrero (Loto Azul, 2024), el seu primer poemari. La seua escriptura naix de la cerca en els límits del llenguatge, on allò íntim i allò simbòlic s’entremesclen com a forma d’exploració emocional. Va estudiar Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I de Castelló, on també es va formar en escriptura creativa. Actualment compagina la docència amb l’escriptura i cursa un màster de novel·la.

La entrada L’autora xativina Aitana Molina Francés publica el seu nou poemari «Los suburbios» aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Caixa Ontinyent participarà demà, 27 de març, en el fòrum d’ocupació “JobTalent” que organitza la Universitat Politècnica de València al seu Campus d’Alcoi. Una jornada en la qual els alumnes de la UPV podran conéixer els perfils professionals que més demanden les empreses i establir el primer contacte amb el món laboral.

L’Entitat busca nous perfils, especialment per a les zones en les quals es preveu la seua expansió, la qual cosa suposa una oportunitat per a aquells amb formació en ADE, Econòmiques, Finances i comptabilitat, Dret, Doble grau en ADE/dret, enginyeria informàtica i doble grau en ADE/enginyeria informàtica. Així ho va destacar el Responsable de Recursos Humans, Lluís Tudela, en la roda de premsa de presentació del fòrum que va tindre lloc la setmana passada.

Caixa Ontinyent impulsa, i secunda des de la seua Fundació, la formació i integració laboral de jóvens fomentant iniciatives com la col·laboració amb Universitats i centres educatius perquè els seus estudiants tinguen millors oportunitats i possibilitats d’incorporació al món laboral. Així, contribuïx a una evolució de la societat en la qual la formació va acompanyada de retenció de talent per a promoure un creixement econòmic i social equilibrat i sostenible, que repercutix directament en la qualitat de vida, ja que oferint recursos fem de la nostra zona un bon lloc per a viure.

“En Caixa Ontinyent apostem per la captació de talent especialment a través del nostre programa de pràctiques formatives. De fet, una gran part del nostre personal va formar part d’este programa”, va apuntar Lluís Tudela.

La entrada Caixa Ontinyent participa en el fòrum d’ocupació “JobTalent” de la UPV al seu campus d’Alcoi aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Agustí Garzó

Menys de 48 hores abans de poder rebre un Goya, Marina Guerola (Xàtiva, 1997) atén Diari Digital per telèfon des de Madrid i gràcies a les gestions de l’agència d’actors i actrius d’Antonio Abeledo. Admet que a mesura que s’apropa la gala d’aquest dissabte, a Granada, es sent «atacada» dels nervis. Les possibles conseqüències de la nominació ja les nota: dilluns —tant si ha guanyat el Goya com si no— ja té una reunió amb una productora per a un possible projecte que, com és natural, no pot revelar encara. L’actriu xativina lluita pel guardó (Goya a la Millor Actriu Revelació) amb Zoe Bonafonte (El 47); Mariela Carabajal (La estrella azul); Laura Weissmahr (Salve, María) i Lucía Veiga (Soy Nevenka). Marina, per la seua banda, és la filla del matrimoni protagonista de Los destellos, de Pilar Palomero (Las niñas, La maternal), una pel·lícula que ha rebut unes crítiques extraordinàriament elogioses: fins i tot del temut Carlos Boyero, que ha dit que amb aquesta obre «surts del cinema tocat, commogut; els seus personatges t’acompanyen durant un temps en passejar pel carrer o en la soledat de ta casa. […] transmeten hipnosis mentre els veus i escoltes; no parlen massa dels seus problemes ni són impúdics, però tens la sensació d’haver-los conegut profundament i t’han implicat en les seues tristes circumstàncies», diu el conegut cinèfil. Los destellos conta l’apropament d’una dona (Patricia López Arnaiz) al seu exmarit, malalt terminal (Antonio de la Torre). I Marina interpreta a la filla artífex del retrobament.

– No tens experiència com a nominada, però com creus que viuràs aquestes quaranta huit hores prèvies a la gala de dissabte?

La veritat és què, fins al moment, he estat prou tranquil·la… Bé, tranquil·la, tranquil·la no totalment, però sí convencent-me perquè el moment no em supere. Però és veritat que ara que ja estem molt damunt, a les portes, estic realment atacada. Em note que estic nerviosa, que queden coses per fer… I que ara ja és tot molt intens, la veritat. Així que les hores prèvies a la gala, no me les vull ni imaginar.

– Quantes coses ha de fer una nominada, quantes obligacions? Supose que, a més a més, per lliure no vas…

No, no, clar. Per lliure no vas. És cert que s’han ajuntat diverses nominacions i vas un poc com arrossegant una cosa i una altra, i evidentment sola no pots organitzar-te bé. Vas amb una persona de la productora, una maquilladora… Et munten entrevistes… Són coses, la veritat, molt noves per a mi i reconec que és tot molt intens; passen moltes coses quasi una darrere d’una altra sense parar. Però crec que estic portant-ho bé pel que era d’esperar.

– Per què es parla tant no ja de l’aspecte físic, que també, sinó de la vestimenta en la gala dels Goya? Com vist aquella actriu, quin model porta aquesta altra; quines sabates, quin dissenyador l’ha vestida? No s’ha convertit un poc en una cosa massa frívola, on de vegades sembla que el cinema és secundari?

Mira, tot açò està sent molt nou per a mi. Jo soc una persona que no em considere molt integrada en el tema de la moda, així que… Però sí que és cert que el pas per la catifa roja s’aprofita per a mostrar la indústria de la moda, i crec que és una manera que ens ajudem els uns als altres, de donar-nos més visibilitat. I sí, és de veres: de vegades s’escolten crítiques sobre com vas o deixes d’anar… Per això jo crec que cadascú té el seu gust, les seues preferències. I s’hauria de respectar, per què al final eres tu qui porta el vestit. I és a tu a qui ha d’agradar. Si a mi m’agrada com vaig vestida, ignoraré les crítiques. De totes maneres, insistisc, és tan nou per a mi que tot açò no m’ha tocat de tan a prop encara…

– Però és que s’estan fent coses terribles. L’any passat, recorde una secció dins d’un programa de televisió dedicat només a les actrius pitjor vestides!

Sí, sí, sempre hi ha programes que es dediquen a parlar de la vida dels altres. I això, a la gent li dona morbo, en fi. No ja dir-te com vas de mal, però sí fer comentaris de quina cosa portes, quina no portes. No sé, sembla que és inevitable…

– Qué saps de la resta de nominades?

He vist quasi totes les pel·lícules de les nominades, però sincerament totes, totes no per què no em dona la vida. Ja vàrem coincidir en una sessió de fotos de joves actrius abans de saber que estàvem nominades, i per tant ja ens coneixíem. I estem amb un cert contacte: tu com ho portes, tu com estàs… No sé com haurà sigut en altres ocasions, supose que igual, però de les nominades amb mi enguany puc dir que no ho portem de la manera supercompetitiva que podria pensar-se. La indústria et porta ahí, a competir. Però nosaltres no ho sentim d’eixa manera. Estar nominades per a un premi com aquest és importantíssim, jo m’alegre moltíssim per elles i elles també per mi. I no tenim cap sentiment de competició, ni de pugna. El nostre treball ja està fet.

– Et sents partícip d’un gran moment cinematogràfic on les dones directores estan molt en voga: Pilar Palomero, Alauda Ruiz de Azúa, Icíar Bollaín, Carla Simón…?

No sé si em sent partícip o no d’alguna cosa així ni si hem arribat ja a un punt definitiu… Crec que encara falta molt per a una igualtat plena. Però sí que és cert que cada vegada més apareixen directores i que hem arribat ja a xifres del 50% de nominades en molts apartats de premis, en festivals. Anem avançant, sense dubte. Però queda molt de recorregut. Tot i que jo pense en una pel·lícula en termes artístics i no tant en si el director és home o dona…

– Però amb dones directores s’aborden més els punts de vista diguem-ne femenins: la maternitat, els reptes de la dona treballadora…

Sí, sí, en eixe aspecte sí que és clar que estem davant d’un moment molt important.

– Quan vindràs a Xàtiva una vegada acabe la cerimònia, tant si guanyes com si no? El dilluns, el dimarts?

Qué va, qué va… Sincerament, no t’ho puc dir. Però no serà tan prompte, no, per què dilluns que ve ja estic amb un nou projecte, i fins al coll de feina… Però abans de ficar-me a rodar, baixaré a Xàtiva per suposat.

– Has dit rodar, això vol dir que el dilluns ja estàs amb una nova pel·lícula?

No. És preproducció encara.

– Amb quin director o directora, es pot dir ja?

No, no puc dir res encara. No puc, de veres… [riu].

Val, val ho entenc.

– Aquesta pregunta crec que no te l’esperes… Quant pagues de lloguer d’un pis a Madrid?

Uah! Afortunadament per a mi, i veient el que paguen els meus amics, jo estic pagant no res. Però per una habitació, i no en el centre ni molt menys, ja s’està pagant 500 euros o més. He dit una habitació, eh. No un pis.

– I un pis complet?

Impossible per a certes economies… Un pis per tu soles i que només tinga zones comunes i una sola habitació, no és que estiga demanant molt més, no el trobes per menys de 1.200, 1.300 euros… Un pis per a tu soles en Madrid amb un treball normalet suposa que et vole la nòmina d’un mes. Jo, per suposat, compartisc pis per què, ara per ara, no veig poder independitzar-me.

– Finalment: estic segur que si guanyes el Goya, ens concediràs novament una entrevista més endavant i només pugues.

Clar que sí, home!

La entrada L’actriu de Xàtiva Marina Guerola afronta les hores prèvies al possible Goya a la Millor Actriu Revelació aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Paco González
Abans de començar l’entrevista m’agradaria traslladar el meu més sentit condol a totes les persones i familiars afectats per la DANA. La tràgica pèrdua de vides, llars i treballs s’ha gravat a foc en la societat valenciana, i més si cap en col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat. Hem estat treballant des del primer minut per a oferir el nostre suport tant a la Conselleria d’Assumptes Socials com a totes les entitats afectades i des d’ací vull enviar-los una forta abraçada i seguim a la seua disposició per al que faça falta.

Després d’uns mesos en el càrrec, ja que va ser triada al juny de 2024, i des de la seua experiència anterior, quina és la situació general del sector?

El sistema públic valencià de serveis socials, a través de l’acció concertada, ha tingut un avanç important. Encara que és veritat que hem progressat molt, encara cal reconéixer que dista molt de ser l’òptim; és a dir, encara és necessari que continue millorant i hi ha coses pendents encara per treballar, per optimitzar i per avançar. Per exemple, és molt important, i això encara és un repte, aconseguir que l’administració realment cobrisca el 100% del cost dels nostres serveis. Les nostres entitats estem oferint els nostres serveis allí on l’administració no arriba. De fet, els centres i serveis que gestionem formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, per tant, han d’estar coberts les despeses al 100%; no podem ser centres deficitaris perquè, sinó, a la llarga farà que no puguem sobreviure. I això no ens interessa a ningú: ni a les entitats, ni a les persones, ni a les famílies. Però tampoc a l’Administració.

Si no ho cobreix la Generalitat, com es cobreix eixe dèficit?

Perquè com sempre hem funcionat. Totes som entitats sense ànim de lucre i has de recórrer a buscar finançament d’altres parts: bé siguen altres administracions, ajudes a través de programes, bé siguen rifes, loteries, gales, actes benèfics…. Però clar, això no ha de ser així. Està molt bé que eixes coses vengen, però només per a activitats o despeses afegides i no ens podem estancar. Per a créixer cal invertir i necessitem ingressos, i és important que l’Administració done suport al 100% de les despeses de funcionament, per exemple, el transport; encara que ha millorat, continua sent molt insuficient.

Com es concreta aquest finançament insuficient?

L’accés de les persones ateses als nostres centres no és fàcil realitzar-lo en transport públic, fins i tot en molts casos és inviable (més d’un 90%) i necessitem realitzar transport privat. El cost d’eixe transport a les entitats ens suposa una despesa molt important que no està cobert pel finançament que ens dona la conselleria. Un exemple molt clar: les comarques rurals, on el transport públic no existeix i es necessita fer rutes privades a totes les localitats, per a arreplegar als usuaris, amb distàncies quilomètriques molt llargues. Un altre cas és el de les cadires de rodes: per cada cadira de rodes lleves tres o quatre places en una furgoneta o un microbús, que de 25 places se’t queda en nou, o sis, o quatre… a més de ser necessària la figura de l’auxiliar. Tot això encareix molt el servei de transport.

Centrant-nos en FEADCV. Quina és la seua representativitat en el sector? A quantes entitats agrupa i quin nombre d’usuaris, o persones ateses, i familiars aglutina?

FEADCV agrupa 40 entitats sòcies, però representa a més de 130 associacions del sector, perquè els afecten totes les negociacions, decisions i acords de la patronal. Representem a més de 300 serveis d’atenció a la discapacitat intel·lectual i salut mental: centres de dia, centres ocupacionals, centres d’atenció precoç, centres residencials, habitatges, col·legis específics i la gestió de programes que duen a terme moltes de les entitats.

Els programes que es gestionen a través de les nostres entitats també mereixen de dotar-los de la rellevància que tenen, perquè proporcionen serveis a moltes persones amb discapacitat, i cal proporcionar-los la seguretat econòmica per a la seua viabilitat i manteniment.

En quines línies de treball esteu centrats ara mateix des de la federació FEADCV?

Com a federació, els nostres objectius sempre els hem marcats en tres línies o eixos: les persones amb discapacitat, les entitats a les quals representem i la negociació amb l’administració. Són les tres línies de treball en les quals FEADCV com a patronal estableix la seua estratègia. Respecte a la primera, les persones amb discapacitat, evidentment, són la nostra referència i el nostre punt de partida és que les nostres entitats puguen prestar-los els suports necessaris per a dur a terme els seus millors projectes de vida.

Respecte al segon eix, quasi el 99% de les entitats a les quals representem està format per associacions, per les pròpies famílies. Totes sense ànim de lucre i/o d’utilitat pública. Venim d’un moviment associatiu familiar dels anys 60-80. I el nostre objectiu principal és la sostenibilitat d’aquestes associacions; és a dir, és fonamental ser viables econòmicament, que els centres i serveis que ofereixen les nostres entitats tinguen la suficient garantia econòmica de poder atendre totes les necessitats. És clar que representem, ara com ara, al voltant del 80% de les places públiques per a persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana i les nostres entitats no poden desaparéixer. Deixaríem sense atenció a milers de persones amb discapacitat, la qual cosa suposaria a les famílies l’haver de deixar els seus treballs per a poder atendre’ls.

D’ací la importància de la col·laboració i l’entesa amb la Generalitat…

És molt important treballar estretament amb l’Administració. Necessitem que l’Administració se sent amb nosaltres. Som els que estem a peu de carrer amb els centres, amb els problemes, amb la realitat. Ja hem iniciat alguna reunió per a, per exemple, millorar els pròxims concerts.

Quina és la situació dels concerts amb la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge després del canvi de Govern en 2023?

No m’agrada parlar d’anterior i actual, perquè crec que cada administració funciona d’acord amb els seus principis i a les seues polítiques. Nosaltres el que hem de fer és treballar, de la forma que siga. No podem dir ni valorar si una és millor o pitjor, sinó que el nostre objectiu és que se’ns escolte. Sí que és cert que a nivell de finançament de costos la nostra experiència és important, i sí que és veritat que la valoració que FEADCV, com a patronal, faça, defense, argumente i transmeta a l’administració sobre quin finançament necessitem per a cobrir els costos és crucial.

Bé, i que sense les entitats, centres i places de FEADCV, el sistema no funcionaria…

Però poder cobrir tots els costos és important. L’administració trau una convocatòria de concerts públics, de pública concurrència i competitiva, però abans d’eixa convocatòria ha de conéixer i contemplar les despeses de finançament necessaris per al personal, per a les despeses generals, el transport i les despeses d’obligat compliment, com són contractes de manteniment, auditories,… És a dir, totes les despeses que nosaltres coneixem a la perfecció, perquè estem a peu de carrer i hem de comunicar això a l’administració.

Quin és el dèficit que existeix en el finançament de les entitats?

Hi ha un dèficit important en el tema de despeses generals.

Sense incloure, ni tan sols, les despeses de transport.

No, transport a part. En despeses generals hi ha un dèficit important, doncs perquè portem funcionant amb mòduls de referència molt antics. Des del 2018 que es va estancar el mòdul fins a 2022. Sí que és cert que en el 2023 es va pujar el 5,7 de l’IPC i en el 2024 s’ha pujat el 3,1 de l’IPC, però si ens anem al dèficit acumulat des del 2018 al 2024, l’augment de l’IPC és molt major. Llavors, com a despeses generals, la qual cosa una factura de llum costava en 2018 i el que costa en el 2024, l’augment és considerable. No ho podem cobrir amb el finançament. I com la llum, podem parlar de l’alimentació: tots sabem el que ha pujat l’oli, la llet, el pa… Tot.

Llavors, les entitats tenen despeses a preus de 2024 i un finançament quasi als preus de 2018.

Tenim despeses de 2024 i finançament quasi a preus de 2018, perquè de 2018 a 2022 no es va pujar res. Hem de començar a treballar al més prompte possible en el pròxim concert. I que la convocatòria d’un concert a un altre siga el menys lesiva possible.  Volem que s’actualitzen els mòduls en 2025, perquè les despeses pugen i no podem congelar els mòduls de finançament.

Es dona per fet que la convocatòria de concerts serà lesiva? Flama molt l’atenció.

A veure, no és que ho assumim, és que l’experiència última, és a dir, el pas dels concerts del 2000 que va acabar en 2022 a aquests del 2022-2026 va ser així. Va tardar molt a eixir la convocatòria, va tardar molt a resoldre’s i les entitats patim molt perquè no teníem cap resolució en la qual se’ns deia que se’ns concedia tant d’import econòmic per al sosteniment dels nostres centres. Sense eixa resolució els bancs no concedeixen crèdit. Però ni el propi IVF, sense una resolució, pot donar-te una línia de crèdit a la qual acollir-te. No és que tinguem clar que seran lesius, és que l’experiència anterior del pas d’un concert a un altre ha sigut molt nociva per a les nostres entitats. Això va suposar que entitats estigueren sense poder pagar als professionals durant mesos. I a més és un peix que es mossega la cua: tu no tens diners i no pots pagar als professionals, o proveïdors. , però has d’estar al corrent en les obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda per a poder optar als concerts. Patim molt en 2022 per a poder fer front a aquesta situació.

És a dir, que en 2022 vam estar prop del tancament de milers de places.

Sí, va haver-hi centres que van estar a la vora del col·lapse. I bo, molts professionals sense cobrar i el que això suposa per a les famílies que tenen hipoteques, préstecs, xiquets i xiquetes que atendre.

Perquè els ciutadans sàpien com funciona el sector, quant temps de demora hi ha de mitjana per a aconseguir una plaça en cada tipus de centre?

Bé, perquè no descobrisc res si dic que les llistes d’espera són interminables. Fan falta places en tots els recursos: residències, centres ocupacionals, de dia, habitatges i centres d’atenció precoç. Diàriament, ens criden per a veure si tenim places lliures. És molt dur que et diguen les famílies, que et compten les seues situacions i que no puguem donar-los respostes. És cert que hi ha casos greus que potser en cinc mesos han de donar resposta urgent per situacions de molta necessitat. I hi ha altres casos que no tenen tanta urgència i les famílies estan ací esperant set, huit, fins i tot deu anys esperant plaça.

Les persones que atenem en els nostres recursos romanen amb nosaltres fins que, per diferents causes, requerisquen del trasllat a una altra mena de recurs (serveis específics, majors, …), però això són casos comptats pel que generem poques places vacants. Tanmateix, moltes persones acaben cada any la seua etapa d’escolarització i és complicat que troben plaça en els nostres serveis. Aquest és un dels grans problemes als quals devem, juntament amb l’administració, intentar buscar solució.

La entrada Carmen Ibarra: “Per a les associacions sense ànim de lucre de la discapacitat és fonamental ser viables econòmicament” aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.