Article d’opinió per: Eduardo Cuñat Forte, portaveu de la plataforma «Casc Antic Digne i Viu» , de Xàtiva.
L’any 2019 la Sindicatura de Comptes de la Comunitat valenciana, organisme dependent de Les Corts, publica un Informe sobre l’Auditoria efectuada en municipis de 20000 a 50000 habitants de la Comunitat relatiu a la gestió de l’aigua.
A la ciutat de Xàtiva els resultats són escruixidors per la realitat que ens dibuixen i inquietant el silenci mantingut pel Govern municipal davant aquesta, a pesar que els treballs de la Sindicatura han de ser, i ho són, de domini públic.
Dels 37 municipis estudiats, Xátiva és, amb diferència, el que pitjor eficiència hídrica té, un 20%.
L’aigua subministrada a la xarxa és de 5.068.758 m³, d’aquests només arriben als nostres domicilis
1.089.385 m³; en conseqüència, es perden pel camí (Canal de Bellús) pràcticament 4.000.000 m³ d’aigua d’aqüífer d’altíssima qualitat. Quatre milions de metres cúbics d’aigua de boca que no arriben al seu destí.
Per a fer-nos una idea de la dimensió del caos ecològic anual posaré un exemple gràfic, si una piscina de dimensions olímpiques conté al voltant de 2500 m³ d’aigua, estem perdent l’equivalent a 1600 piscines d’aqueixa grandària a l’any. Amb aqueixa quantitat d’aigua, proveiríem a una població de 120.000 habitants durant tot un any.
No acaba ací el caos, l’Informe calcula que tenim 68 km de canonades de fibrociment en la xarxa. Ens informa que no s’ha renovat ni un sol quilòmetre d’aquesta xarxa, ni de proveïment ni de desguassos, en finalitzar l’exercici a estudi.
Ens indica que del 2015 al 2017 el Govern municipal es va gastar 142000 euros en la xarxa en intervencions en les rebentades contínues, diners públics dilapidats (suggerisc consultar mapa https://t.co/vcl4jehwy0 )
L’Informe descobreix infraccions administratives en sanitat relacionades amb la no existència de protocols d’autocontrol i gestió del proveïment de l’aigua i d’incompliments en matèria d’informació a les autoritats sobre les anàlisis i indica que no existeix, en aqueix moment, un Pla director de la xarxa de desguassos.
El Govern municipal no va fer, com sí que van fer altres municipis, cap al·legació a aquest Informe. Aquest fet pot ser interpretat com un reconeixement d’aquesta realitat o bé, (ens costa imaginar-ho), com un exercici extrem de “meninfotismo” per part dels responsables del cicle hídric a la ciutat.
Un presumpte greu delicte ecològic comés any rere any a la nostra ciutat al qual s’uneix una enorme problemàtica de salut pública per la presència d’importants concentracions de plom i microfibres d’amiant en l’aigua d’aixeta de Xàtiva. Concentracions detectades per anàlisis encarregades per la Plataforma de veïns en tres tandes d’analítiques efectuades per laboratoris homologats de València i Barcelona. No oblidem que l’OMS declara de manera taxativa que no existeix cap concentració de plom, per xicoteta que aquesta siga, innòcua per a la salut, sobretot ateses les poblacions més vulnerables i Resolucions del Parlament europeu de 2013 ens indiquen que l’aigua de consum no ha de transcórrer per conduccions de fibrociment. A Xàtiva, el plom i l’amiant circulen lliurement per tota la xarxa.
Afegim a això el greu problema patrimonial que es deriva de les filtracions, humitats i inundacions puntuals en els nostres habitatges al llarg de dècades i com aquest Govern municipal eludeix les seues responsabilitats sobre aquest tema.
Voluntat política o fugida cap avant? Valorem, al març del 2022 la Plataforma de veïns planteja una Moció en Plenari per a establir un Pla consensuat i pluriennal de renovació integral de la xarxa de distribució d’aigües. Es pretenia un acord consensuat de tots els grups de la Corporació municipal que fora més enllà d’una Legislatura, governara qui governara, a fi d’abordar el problema d’una manera eficaç. Va ser rebutjat amb els vots del PSOE i una regidor trànsfuga, resultat de la votació 10 a 10.
