- El cantautor de Cocentaina que 48 hores abans de recital estava hospitalitzat va oferir un generós concert dins del MiL
- El Gran Teatre va acollir l’estrena absoluta del nou espectacle «Els camins que elegim»
Xàtiva 26 de maig de 2025.- AGUSTÍ GARZÓ
L’espectacle generós i superlatiu d’Andreu Valor a Xàtiva el divendres dins del MiL ben bé mereixia la cataracta d’aplaudiments i l’enorme ovació que va rebre el cantautor de Cocentaina en acabar les més de dues hores de recital. Ho mereixia pel recital, impecable tot i els mínims problemes d’acoblament d’un projecte nou, tal com el mateix artista confesà. I ho mereixia, també, per què només uns dies abans, com ja s’ha publicat i tothom sap, Valor va patir una greu indisposició. Dimecres —només 48 hores abans del concert— estava encara a l’hospital d’Alcoi sense expulsar la pedra del ronyó i sense poder assajar una mise en scène nova, una llista de concert amb cançons inèdites i amb unes dinàmiques musicals sense engreixar. I no, res ho va impedir. Valor va oferir un concert esplèndid. L’idil·li entre artista i ciutat (amb els inoblidables concerts de 2019 i 2024) es va confirmar. Una llàstima, però, que la resposta de públic no fora l’esperada. El Gran Teatre de Xàtiva presentava un bon aspecte. Però lluny del ple de gom a gom que l’ocasió mereixia. Alguna cosa haurà de reflexionar la Casa Gran. Ens consta que la difusió del festival és abundant i encertada, amb reclams com el tiktoker Cabra Fotuda fent pàtria entre aquell públic a qui només li arriba la informació d’una determinada manera. Però el Música i Lletra, tot i l’esforç descomunal de la regidoria, no acaba de connectar tan massivament com caldria i presenta unes xifres d’assistència decebedores.
El concert va començar amb Els camins que elegim, la nova cançó del nou espectacle que donarà nom, també, al futur disc a principis de 2026. Tota una declaració d’intencions del repertori de Valor, qui va dir d’aquesta nova sonoritat que serà «una proposta d’autor, però més rockereta». En acabar la primera de la nit es va dirigir ja al públic. «Ho hem salvat; hem salvat açò!», va proclamar respecte del prodigi que suposà que el recital tinguera lloc finalment. «Veig cares conegudes i també cares noves. Gràcies a la gent que repetiu, gràcies als qui debuteu. Sense vosaltres, no hi ha cançons i no n’hi ha cantants». I convidà a tots a fer seues les paraules de l’expresident uruguaià Pepe Mujica, qui va faltar dilluns: «No se cansen de ser buenos, aunque ser bueno no sirva para mucho».
Tal com va manifestar en les informacions prèvies del concert de Xàtiva, en Els camins que elegim té un enorme protagonisme la figura de la periodista i lluitadora pel valencià i la igualtat Didín Puig. Andreu Valor va explicar al llarg del recital un bon grapat d’aspectes de la vida de l’activista de Benimodo, amiga de Georges Brassens, d’Ovidi Montllor, de Sanchis Guarner…, i sobretot, de Vicent Andrés Estellés, a qui curiosament va llegir per primera vegada en París a través d’una traducció d’un llibre seu al francés. Recordà que el poeta va viure un temps a Benimodo, precisament, pels forts lligams d’amistat amb Didín, qui va faltar el 2019.
Així, el repertori de la nit va bascular entre les noves peces, que aniran fent-se conegudes a través dels concerts, tal com feia Édith Piaf provant abans les noves composicions; alguna de les cançons del ja extens repertori de Valor i, per suposat, els préstecs estellesians d’A mamar, tots els versos. Se sentiren Mural, Un nou món, Olivier, Perdona, Dorm, Entre el bé, Cendra viva, Silenci, Valencians i valencianes, Història, Tornarem, Ribera, Documentals, Bressol, Dies que vindran i, com a fermall, una potentíssima Ací em pariren que va sonar excelsa. Era el final fals, tots ho sabíem. La banda tornà a l’escenari del Gran Teatre per rematar, ara sí, amb No he desitjat mai. I no, no era el final tampoc. El tancament definitiu fou amb La partida.
A les referències a Didín Puig que vertebraven el concert, Andreu va afegir unes anècdotes viscudes en els dies d’hospitalització pel còlic a la Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi. El de Cocentaina es va atrevir, fins i tot, amb una pudorosa situació relacionada amb la visita al vàter. I per a sorpresa dels companys músics, que de veres no ho sabien, va improvisar la celebèrrima El rey i es posà a cantar seriosament que una piedra en el camino, me enseñó que mi destino… En al·lusió a la pedra que gairebé es carrega el concert, i entre les rialles de tota la platea.
No és novetat que Andreu Valor aposte per una sonoritat enriquida i un escenari potent, lluny de la senzillesa extrema que se sol atribuir al tòpic sobre el cantautor i la guitarreta (format que, per altra banda, ell també practica). Però divendres a Xàtiva, aquest increment de la, podríem dir, experimentació musical va donar com a fruit un recital amb traces de rock, blues, jazz… I l’efecte es va amplificar amb un disseny d’il·luminació que basculava entre el concert pop de gran recinte i l’intimitat càlida però enlluernadora del music-hall. Per aconseguir-ho, és clar, Andreu es va fer acompanyar d’un gran equip de so, il·luminació i escenografia i, com no, dels ja habituals (deu anys amb ell) Blai Antoni Vanyó i Héctor Tirado. Als qui s’afegí, a la bateria, l’ontinyentí Josep Bas. Tots tres, magnífics. Vanyó, amb espasmòdics moviments per remarcar l’entrega que fins i tot van cridar l’atenció d’Andreu. I Tirado, amb una nit gloriosa amb la guitarra elèctrica. Tots dos signen amb Valor també els arranjaments de les noves cançons i de gran part de l’anterior producció.
El públic va ovacionar dempeus Andreu, qui va donar les gràcies a l’organització del MiL. El festival, enguany, s’organitza directament des de la Regidoria de Cultura i no a través del cantautor Feliu Ventura. Entre els espectadors del divendre, es pogué veure en Xàtiva a l’editor Josep Gregori (Bromera) i al cantaor Pep Gimeno, Botifarra, de qui Valor es declarà amic i seguidor tot i que Pep li diu, segons Andreu, el retoret. En acabar el recital i canviar-se de roba, el cantant es va traslladar d’immediat al vestíbul del teatre per saludar personalment els espectadors, signar discos i parlar animadament amb la gent que l’esperava, amb Botifarra, amb el regidor Alfred Boluda i la tècnica de Cultura Mercé Llàcer…
