Àngela Agustí s’acomiada del seu regnat amb un emotiu discurs en la Murta
El recinte esportiu es va omplir per presenciar l’espectacle «This is Michael»
AGUSTÍ GARZÓ
La Fira d’Agost de 2024 ja és història. La fira de les novetats en la distribució comercial, dels concerts massius en la Murta de La Fúmiga, Juan Magán i Ana Mena; del creixent protagonisme de la gastronomia, del retorn de les orquestres o de la festa de les paelles novament a la nit, ja s’ha acabat. I amb ella, el regnat d’Àngela Agustí Bordera. Emocionada fins a l’extrem —quina plorera davant del faristol— la Reina de la Fira d’Agost va dir referint-se a les seues dames i els acompanyants: «Estic segura de què cap de nosaltres oblidarà aquests meravellosos dies, dels que tan orgullosos estem d’haver pogut viure». L’alcalde, Roger Cerdà, per la seua banda va assegurar que «la Fira, any rere any, és un esdeveniment que ens fa sentir l’orgull de ser xativins. Sou vosaltres —digué als espectadors— qui doneu sentit a la Fira i vida a la nostra ciutat, als nostres carrers, les nostres places…», va ressaltar. «Hem aconseguit ser un punt de referència al territori valencià amb una nombrosíssima afluència a tots i cadascun dels dies de fira així com en cadascun dels actes i espectacles programats. Per això és per al que treballem cada any», va afegir Cerdà.
L’acte de cloenda, tal com s’espera d’aquesta última fita del programa d’actes, feu servir un protocol molt més curt i sobri que el d’inauguració, per raons òbvies. Però tal vegada caldria diferenciar l’escenari un poc: les fotos de l’obertura i del tancament, per exemple, tenen de fons la mateixa projecció permanent (amb una definició millorable, per cert) del Tríptic daurat de Manuel Boix, l’emblemàtic quadre que presideix el despatx d’alcaldia. Una foto, per tant, repetida. Tractant-se només d’una projecció fixa i no d’una gran estructura, no costava res fer servir un altre fons decoratiu per a la cloenda. I pel que fa a la fi de festa, un encert. No sabem si la música de Michael Jackson agrada massa al perfil majoritari d’assistents a l’acte de la Murta. Però és irrefutable que This is Michael és un espectacle grandiós amb una potència audiovisual i coreogràfica difícil de trobar per a un format com la tancà de la Fira. L’entrega del cantant, Lenny Jay, fou impressionant.
Acompanyada per les dames Paula Boluda Bonora, Sandra García Gosalbes, Andrea Cuquerella Tortosa i Ana Gironés Soriano, i pels acompanyants Jorge García Martínez, Aaron Pla Lomas, Luis Ramon Pardo, Unax Moltó Punzano i Álvaro Lloret Belda, la reina va irrompre en l’escenari per fer un discurs novament emotiu. Dedicat molt especialment a la memòria de tres dels seus quatre avis i àvies que ja no estan, però amb llàgrimes sinceres per poder dirigir-se en vida a un d’ells. «No podria acabar —va manifestar la reina— sense un agraïment a totes les persones que ens han acompanyat des d’aquell 13 de juny: als meus pares, als pares de la meua cort d’honor, que han estat sempre al nostre costat, gaudint igual que nosaltres de cada acte, en especial de cada mascletà de la nostra Fira… Gràcies a Isabel [la persona de l’Ajuntament de Xàtiva que els porta als actes i gestiona la seua agenda] que ens ha cuidat com si fórem els seus propis fills. Espere que no oblides que nosaltres sempre estarem ací. A Roger, a Maria [Beltran, regidora de Cultura Festiva], a tots els membres de l’Ajuntament que han fet possible que la Fira haja sigut tan especial per a nosaltres. I especialment a Toni, per ser un referent per a mi i fer-me gaudir de cada moment del nostre regnat. M’he sentit com una vertadera reina, m’heu regalat el vostre amor en cada somriure. Espere que tots hàgeu gaudit d’aquesta meravellosa Fira d’Agost». Àngela va acabar el seu parlament amb una cita històrica: «com va dir Violant d’Hongria: vos sabeu que Xàtiva ha estat sempre la meua ciutat estimada», per afegir «com estimats són per a mi els seus ciutadans. Moltíssimes gràcies».
La inauguració i la cloenda de la Fira són actes grandiosos amb un descomunal sobreesforç del personal municipal per poder portar-los a cap, amb imprescindibles de l’organització ja ben coneguts com Pasqual Gil, Armando Vila, Antoni Martínez Mollà, José Alarcón… S’han fet des de 2001 en la Murta, així que caminen sobre segur i, generalment, tot ix sempre bé. Però cal una repensada des del consistori per a algunes coses, tot i que només siguen detalls. No un control policial de fronteres, per suposat que no. Però el corredor frontal entre l’escenari i la primera fila és un colador. Anit es produïren escenes fins i tot còmiques amb gent passant per davant de l’espectacle, parsimoniosament, de camí al vàter i de tornada al seu seient. Pel que fa al vídeo de promoció de la Fira… Íntegrament en castellà de nou. També vindria bé un major control sobre les invitacions. Fa lleig veure tan davant de l’escenari grups de seints buits. Així mateix, la retransmissió de l’espectacle en les pantalles laterals té un important retard. La música va per davant de la imatge sempre. Finalment, i aquesta és una incomoditat molt seriosa, la distribució de les butaques. De vegades estan tan, tan juntes que en algunes files, l’espectador té les cuixes i els braços apegats als del costat.
La nit de Michael Jackson
Els concerts de tribut mai tindran la màgia de veure en viu a la figura a la qual homenatgen. Però ben prop estan… Aquest de Xàtiva —de la gira mundial This is Michael, que de Xàtiva se’n va per a tres setmanes al teatre Principal de Saragossa— és un d’ells. El d’anit a la Murta fou gairebé un concert de Michael Jackson, amb una sonoritat i una posada en escena dignes de qualsevol gran concert d’una estrella mundial del pop. Això és Lenny Jay, una estrella. Un cantant i ballarí brasiler que porta anys pel món amb un espectacle que, per moments i gràcies a l’extraordinària caracterització, fa sentir que estem davant del Rei del Pop. Al seu Instagram, va compartir la seua estada a Xàtiva (passejant per la Fira, pel nucli antic… Va dinar en el restaurant Ganesh). Seria injust no nomenar a la cantant solista que reforça el show. Oferí alguns moments d’una potència vocal que enlluernava. El concert durà més de dues hores; Lenny semblava commogut per les ovacions, els aplaudiments, l’entrega del públic… Tant, que va ignorar el primer avís per a disparar el castell de focs artificial i oferí un bis. Haguera caigut algun més, de tan a gust com es trobava. Però Pirotècnia Caballer va iniciar els focs sense esperar més, amb l’elenc encara saludant. La disparada la patrocinava Recreativos Saetabis, Inelcom i Montsant.
El públic va vibrar amb l’actuació, amb vora deu canvis de vestuari on Lenny mostrà una per una les icòniques vestimentes del cantant mort en 2008. Un grup de joveníssims fans corejava amb deliri totes les cançons asseguts a terra, des del corredor central. Un d’ells, vestit amb elements de Michael Jackson, va pujar a l’escenari per saludar i abraçar el cantant. Una festa total amb la Murta plena on pràcticament va sonar tot allò que s’espera d’una llista de concert de manual: Billy Jean, Trhiller, Dangerous, Don’t stop ‘til you get enough, Bad, Smooth criminal, I just can’t stop loving you, We are the world… Tal vegada, un concert així siga didàctic: darrere del lamentable personatge hi havia un músic colossal; un geni absolut que ningú ha superat encara. I gent no del tot familiaritzada amb la seua música, tal vegada pense diferent després d’aquesta sobredosi de formidable música.
