Xàtiva aprova un préstec d’1,5 milions € per a inversions del Pla Xàtiva Creix

Els diners finançaran fins a 11 obres com ara la reparació del Canal de Bellús, el desviament de la séquia Murta o la via verda Xàtiva-Carcaixent

El plenari ordinari de l’Ajuntament de Xàtiva, celebrat aquest matí, ha aprovat la contractació d’un préstec d’un milió i mig d’euros per a inversions en millora d’infraestructures i serveis públics de la ciutat, contemplades en Pla Director d’Infraestructures Xàtiva Creix. En compliment de la gestió pressupostaria prevista per a 2019, i tal com està senyalat en el pressupost aprovat en desembre de 2018, el plenari ha procedit ha l’aprovació del préstec d’inversions 2019, per un total de 1.462.000 euros, amb els vots a favor de PSPV-PSOE, EU, C’s i les tres regidores del grup de no adscrites, que formen part del govern municipal, i l’abstenció del Grup Popular.

Aquest préstec ha estat adjudicat al Banc de Sabadell, entitat que ha realitzat l’oferta econòmica mes avantatjosa. Aquesta injecció econòmica servirà per a finançar total o parcialment un total d’11 projectes com ara la rehabilitació de la casa del carrer Engay (60.000 €), la reparació del canal de Bellús (47.000 €), els projectes derivats dels pressupostos participatius (300.000 €), l’aportació municipal per a la construcció de la via verda Xàtiva-Carcaixent (100.000 €) i part del cost del desviament de la séquia Murta al seu pas per Xàtiva (230.000 €).

El regidor d’Hisenda, Ignacio Reig, ha demanat el suport del plenari «per a poder dotar econòmicament aquestos projectes i tirar-los endavant. Ara caldrà executar-los amb la màxima celeritat i amb el màxim rigor pressupostari».

S’aprova l’inici d’accions penals contra els responsables dels sobrecostos de la Ciutat de l’Esport

D’altra banda, el plenari ha aprovat per unanimitat la modificació de crèdits per a la incorporació dels 1’8 milions € del préstec per a pagar els sobrecostos de les obres de la Ciutat de l’Esport i la proposta de l’alcalde Roger Cerdà d’iniciar accions de caràcter penal derivades de l’execució del contracte d’obra pública d’aquesta infraestructura esportiva, contra els responsables senyalats, en principi i presumptament, l’empresa contractista Acciona, la direcció facultativa Idom Ingeniería i l’arquitecte municipal, Antonio Vela, suspès d’ocupació i sou per l’Ajuntament.

El portaveu socialista Ignacio Reig ha comparat la situació de la Ciutat de l’Esport amb la de la plaça de bous, qualificant-les com a «exemple de grans projectes sense rendibilitat social que primen els beneficis de les grans constructores per damunt dels dels veïns».

El portaveu d’EU, Miquel Lorente, ha usat termes com «malbaratament» i «gestió nefasta, una més generada pel PP». Lorente ha dit que «fins a 2021 estarem pagant la truita gegant de la inauguració de Rus, número u de la candidatura de l’actual Grup Popular. Ens haguera agradat escoltar les argumentacions dels coresponsables», en al·lusió a la bancada popular. Per la seua banda, Miquel Alcocel, ha qüestionat la sentència del Tribunal Suprem que obliga a l’Ajuntament al pagament dels sobrecostos i ha posat en dubte el paper dels tècnics que supervisaren el procés de les obres, criticant «el gran corporativisme dels tècnics de pedigrí».

Al seu torn, Cristina Súñer ha acusat a la portaveu popular Mº José Pla de ser coresponsable de la situació, ja que «va votar a favor» en els distints passos administratius durant l’execució de les obres. Súñer ha carregat contra els populars acusant-los de que «van ser incapaços d’obrir expedient a l’arquitecte municipal i es negaren a auditar la plaça de bous», cas que la regidora també ha comparat amb l’actual situació de la Ciutat de l’Esport.

Així mateix, la portaveu popular Mº José Pla també s’ha mostrat a favor d’esclarir els fets i «exigir responsabilitats». Segons Pla, «no cap dubte que alguna cosa es va fer molt malament». Finalment, el portaveu de Ciudadanos, Juan Giner, ha lamentat «una sentència desfavorable més. Menuda legislatura portem!». Giner, després de senyalar que és la ciutadania qui paga les conseqüències de la mala gestió, ha expressat el seu desig de que «hagem aprés la lliçó i que d’ací a uns anys no hagem de pagar sentències de coses mal fetes per l’equip de govern».

No hay comentarios

Dejar respuesta