Cal una inversió de 350.000 euros per recuperar plenament l’ermita gòtica de Xàtiva
Un centenar de persones participen en la romeria cívica convocada per quatre associacions culturals i l’ajuntament xativí
Xàtiva 6 de maig de 2025.- AGUSTÍ GARZÓ
Ni l’enderroc de finals dels anys vuitanta ni l’obra completa i definitiva que veurem en 2026 o 2027 si tot va bé. L’ermita gòtica del Puig (s. XIV) presenta un aspecte esperançador, robust. Ningú dubta que està fora de perill, que eixa era la intenció del moviment encetat fa tres dècades. Però han passat massa anys amb l’obra l’actual paralitzada o amb avanços molt lents. I una ajuda de la Diputació de València sembla que, ara sí, rematarà les intervencions. Nou fases d’obres, periodes de paràlisi molt preocupants i, per fi, arriba una represa que tot indica que tindrà lloc enguany o l’any que ve i que culminarà amb la recuperació plena del temple, circumstància que ha revifat l’esperança. I per fer força, per foragitar l’oblit i que no es tracte només d’un altre anunci, la plataforma cívica Salvem el Puig! va promoure diumenge l’edició número trenta de l’ascensió al cim de Xàtiva, que reprenent una anterior tradició religiosa es va recuperar el 1996. Un centenar de persones va prendre part, amb l’acompanyament de la colla la Socarrada. En l’esplanada de l’ermita tingué lloc una dansà. Es va repartir mona i mistela. I hi hagué canyes amb un llacet commemoratiu per a facilitar l’ascens.
Pere Revert, en nom de les associacions convocants, va llegir el manifest d’enguany. «Han passat trenta anys. Tres dècades que ens mostren el camí recorregut. Avui l’històric edifici, de titularitat pública des de 2019, no ho oblidem, és un Bé de Rellevància Local: s’ha consolidat, ja no està en risc per les pluges, s’ha recuperat l’aljub i s’ha quedat un pati-mirador que domina els paisatges dels quatre punts cardinals. L’atri, la nau, el presbiteri, la sagristia i sala de clavaria estan preservats», recordà, sense deixar de banda que queden «una sèrie de tasques pendents: tornar-li a la nau tota la pulcritud possible, i la neteja i arranjament de les antigues estances ermitanes per fer una lectura arquitectònica clara i didàctica. S’han de condicionar també alguns trams finals del camí per tal d’estalviar perills i col·locar les portes reixades d’accés. I tot açò sembla que serà possible —segons el manifest— amb l’imminent finançament del projecte d’intervenció de la fase definitiva de restauració del Puig, ja redactat i, segons les nostres informacions, consignat en els pressupostos municipals de 2025».
El document del qual parla la plataforma és la redacció d’un projecte d’intervenció, la dècima fase de les obres, que haurà de recolzar la Diputació de València amb una ajuda directa del 100% del cost, i que segons va manifestar recentment el regidor d’Obres de Xàtiva, Ignasi reig, rondarà els 350.000 euros. L’ajuda de la diputació no està encara garantida: es feu una manifestació pública en 2024 per part de la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix; de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i del president de l’Associació d’Amics de la Costera, Vicent Torregrossa, anunciant aquestes inversions. Però sense dates, consignació ni terminis ferms. Tot i això, la plataforma considera que «assolit eixe requisit, confiem en el fet que l’administració municipal aconseguisca la subvenció necessària en la convocatòria d’ajudes que pròximament farà públiques la Diputació Provincial. Les nostres esperances estan fonamentades», segons va insistir Revert. La consignació municipal en 2025 per a la redacció del projecte és de 20.000 euros, segons ha confirmat el regidor Reig a Diari Digital.
En record de Ramon Ortolà
L’edició de la romeria al Puig d’enguany estava dedicada a la memòria del professor i polític xativí Ramon Ortolà, qui va faltar el passat 27 de març als 77 anys. En unes paraules prèvies al manifest, les entitats convocants van indicar: «volem tindre un record de gratitud a la memòria de Ramon Ortolà Mestre, qui des del naixement de la plataforma es va implicar en la salvació d’aquest monument bé com a ciutadà o com a diputat provincial. La seua voluntat de preservar els testimonis del nostre passat sumats a la de tants altres ciutadans ha estat clau per arribar al moment present», van recalcar diumenge. Com a candidat socialista a l’alcadia de Xàtiva en dues ocasions i durant els seus anys de regidor, Ortolà sempre va reclamar ajudes per al Puig. I en la seua etapa de diputat pel Partit Judicial de Xàtiva (1999-2007) la seua intercessió fou clau en alguns moments per a obtenir les aportacions de la corporació provincial, presidida aleshores per Fernando Giner, del PP.
Finalment, el manifest recordà que «no són, els nostres, els primers romiatges: se n’han fet de forma intermitent al llarg dels temps. Els pelegrins d’altres èpoques experimentaven idèntics sentiments als nostres: admiració per la natura, gaudi de la història, delectança per un art encimbellat en una muntanya màgica, contemplació de l’antiga Saetabis, bella dama recolzada a les faldes d’un alcàsser, evocació de mites i llegendes… […] No cal insistir en els motius de preservar els monuments del passat. O potser sí, donats els temps que corren d’utilitarisme immediat i materialisme preponderant. Però si de cas algú pregunta per què fer-ho: Vosaltres sou la resposta!».
La romeria d’enguany ha estat promoguda per l’Ajuntament de Xàtiva, l’Associació d’Amics de la Costera-Institut d’Estudis Comarcals, el Centre Excursionista de Xàtiva, l’Associació Cultural 9 d’Octubre del Genovés, i l’Associació Cultural la Sénia de Lloc Nou d’En Fenollet. També van participar l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà i alguns membres de la corporació municipal.
