Pérez Garijo ret homenatge a 16 persones de la comarca de la Costera víctimes de l’Holocaust

– La consellera de Qualitat Democràtica ha lliurat a familiars i representants de les corporacions de Canals, Llanera de Ranes, Moixent, Vallada i Xàtiva els ‘Taulells de la Memòria’
– Pérez Garijo ha afirmat que amb l´acte de hui «portem lliurats 339 taulells amb els noms i cognoms dels valencians i valencianes que van patir aquell horror»

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de l’alcaldessa de Canals, Mai Castells, ha homenatjat 16 persones de la comarca de la Costera, víctimes de l’Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.

Pérez Garijo ha lliurat a representants dels ajuntaments de les localitats de Canals, Llanera de Ranes, Moixent, Vallada i Xàtiva els ‘Taulells de la Memòria’ corresponents al projecte ‘Construint Memòria’, que se situaran en llocs visibles d’aquests municipis. La cerimònia també ha comptat amb la presència del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis, familiars de les víctimes i entitats memorialistes.

Pérez Garijo ha afirmat que amb l´acte de hui «portem lliurats 339 taulells amb els noms i cognoms dels valencians i valencianes que van patir aquell horror; un homenatge que fem 76 anys després de l´alliberament d´uns camps d´on la majoria no va poder eixir mai».

La consellera de Qualitat Democràtica ha lamentat «haver d’esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement en què cap de les víctimes ha pogut ser present». En aquest sentit, s’ha referit a Francisco Aura, «últim supervivent que va morir fa tres anys, un mes abans de fer els 100 anys».

Durant la seua intervenció, Pérez Garijo ha pronunciat el nom de les 16 víctimes homenatjades de les comarques de la Costera «de les quals només 3 van poder tornar a gaudir de la llibertat i les altres 13 van morir en aquell infern», ha lamentat.

Pérez Garijo ha afirmat que el règim nazi «no eren simples camps de concentració, eren camps d’extermini», i ha afegit que «només així s’explica aquesta taxa de mortalitat».

«Aquesta indústria de la mort -ha continuat la consellera- es va estendre a milers de dependències, com Mauthausen, on van anar a parar la majoria de víctimes espanyoles i valencianes».

Pérez Garijo ha manifestat que el règim nazi «va representar el terror total» i els camps de concentració i extermini «van ser la culminació d´un sistema basat en l´explotació i l´eliminació de grups humans sencers».

Justícia i reparació

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que «després de massa anys de silenci forçós i oblit premeditat hui fem justícia» no només a 16 víctimes sinó a 16 persones que «van lluitar per la llibertat».

Es tracta de valencians i valencianes que «pagaren amb la seua vida o amb anys de martiri el compromís assumit anys abans de no permetre que la tirania, l’explotació i el terror es foren els amos del món».

Pérez Garijo ha manifestat que «no es tracta de fer exercicis de nostàlgia sinó de posar en valor uns testimonis de coherència, fins al cost de la pròpia vida, que es projecten cap al present i el futur».

Per això, «hui fem justícia a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida», a la qual cosa la consellera ha afegit que «gràcies a la seua lluita per la llibertat, hui nosaltres podem ser lliures i no podem oblidar-ho mai».

Aquest dilluns s’ha retut homenatge a Antonio Moreno Ballester, Francisco Pérez Colomer, Arcadio Sancho Sanchís i Vicente Soriano Giménez de Canals; Bernabé Esteve Chafer i Joaquín Sánchez Francés, de Llanera de Ranes; Rosendo Gramage Martínez i Daniel Pla Carreras, de Moixent; Rafael Barberá, de Vallada; Ramón Amat Carol, Ricardo Chafer Daroca, Vicente Colomer Vila, Josep Francés Vidal, Antoni Martínez Ballester, Josep Martínez Ramón i Rafael Perelló Tormo, de Xàtiva.

No hay comentarios

Dejar respuesta

veinte − siete =