El festival de Xàtiva va acollir un vigorós directe de la banda de Marc Ros ben diferent a les propostes habituals de la fortalesa
AGUSTÍ GARZÓ
Nits al Castell va rebaixar dissabte la mitjana d’edat uns quants d’anys. El concert de Sidonie era terreny adobat perquè un tipus de públic més jove (35-50 anys, més un grapat de xiquets) acudira a la fortalesa. I que, en canvi, alguns dels habituals de la programació diguem-ne més assossegada ja hagueren escollit en febrer no comprar entrada. Si se li suma l’entrega del grup —com si fora l’actuació de les seues vides— el resultat no podia ser un altre: una nit vigorosa, de gent dempeus, de comunió entre artistes i espectadors que no dubtaren a ballar en la mesura de les possibilitats del recinte. En tot cas, no era la primera nit indie del Castell. Recordem les actuacions de Manel, Iván Ferreiro o Els Amics de les Arts. Un gran concert, en definitiva, que va tindre en l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, un dels espectadors més acomboiats.
Sidonie no havia actuat a Xàtiva des de 2012. Aquell any, el 19 d’agost, La Murta acollí una colossal nit indie amb Sidonie, Dorian, La Habitación Roja, els locals Euro-Trash Girl i Polonio. El recinte va registrar un gran ple en el tram final de les actuacions, amb més de cinc hores de directes.
En un primer bloc molt intens, el grup va oferir dissabte a Xàtiva El incendio, Sé, Cedé i Ovni: la segona i la quarta, del nou disc íntegrament en català, Catalan Grafitti. «Estic flipant! Quina calor! No podem arribar més alt ja: en un castell, estem en un castell», bromejà Marc Ros, líder del grup i figura ja innegociable del panorama indie estatal dels últims vint anys.
Tanta tralla donà pas a una certa treva acústica amb En mi garganta i No sé dibujar un perro, aquesta última amb un tècnic mostrant al públic succesius cartellons amb le lletra. Invitació secundada gustosament. Un día de mierda, Odiar i Maravilloso completaren aquesta segona tanda, que va conduir a El peor grupo del mundo i els primers anuncis de final de trajecte. Era massa pronte, però, i el públic sabia que quedava encara molta matèria primera per somiar.
El recital continuà amb Fascinado, de les més veteranes de la llista de concert; la indispensable Carreteras infinitas (Hoy quiero cantar. Y que mi voz reúna a toda la hermandad. No somos muchos pero nunca hay un rival, que nos pueda hacer callar…); Estáis aquí i, com a esclat final, eixa declaració d’intencions del cansanci vital que és No salgo más... (Esta noche no salgo. No salgo, porque estoy muy cansado; No salgo, esto me está matando. No salgo, me va a dar un infarto…). Setze cançons i una hora i vint-i-cinc minuts d’actuació.
Però molt abans, la nit ja havia estat guanyada. Per la música. I pels gestos. Marc Ros va fer de tot: continues referències a Xàtiva (a la calor, a Raimon…) i unes ganes boges de traspassar l’escenari. Primer, amb un recorregut pel pati de butaques que va coronar en una tornada a l’escenari als muscles d’un operari, en una acció tan peculiar com imprudent. Després, va muntar un microconcert en el corredor transversal que separa els dos blocs de platea. La resta de la banda (un d’ells, amb un outfit de tenista dels anys setanta) no es van quedar enrere. Histriònics, atlètics, sudorosos. Gran part de la festa recau en ells també. «Som-hi, Xàtiva!», escridassava Marc.
Roger Cerdà va recordar en declaracions a Diari Digital després del concert que «feia temps que no portavem a Nits un grup indie, una proposta més rockera com aquesta… Jo recorde per exemple el concert d’Iván Ferreiro, que fou també una nit tipus aquesta, on la gent acaba dempeus. Té el seu públic també en Nits al Castell aquesta proposta; hem vist que és tot un èxit», recalcà. «S’ha notat —va a fegir— que han estat molt a gust des del primer moment, i quan un artista està tan a gust això es transmet. Fins al moment, els tres concerts ens han proprocionat una edició magnífica de Nits al Castell», va resumir. «La clau de Nits al Castell, bàsicament, és aquesta: intentar que siga una programació molt eclèctica, que toque tots els pals. I que uns vinguen a un concert només, o a dos. O si volen a tots, clar, però que tinguen opció d’escollir entre el que els agrada… No oblidem que Nits és un festival de promoció turística de la ciutat, i tot i el públic local, sabem que ve gent de fora atret per una determinada proposta», va concloure.
