El músic alcoià Alfons Olmo ofereix un excel·lent concert al Gran Teatre de Xàtiva
AGUSTÍ GARZÓ
Alfons Olmo (VerdCel) va oferir divendres a Xàtiva dins del MiL un concert vigorós, compromés i coherent, un concert gairebé conceptual on les arrels, la terra, la manera de formar part d’un territori van guiar un contingut fet de dues aportacions: ReSàmara i Petricor, penúltim i últim treball respectivament. De Petricor (el petricor és l’olor que fa la terra quan plou) es van sentir gairebé totes. Mitja lluna i estel, Corriolet, D’Oliveres oceans, El penjoll, Illes orientals d’al-Àndalus, El riu, On naix la blanca llum… L’actuació va començar amb la potent Veniu ací. Tal com havia informat el mateix autor, VerdCel acudiria a Xàtiva amb una formació al complet i amb dues convidades. Mireira Vives cantà una peça, i Noèlia Llorens, Titana, en cantà fins a tres. Sens dubte, Titana és una altra de les veus més arrelades que un pot escoltar ara per ara i és inevitable emparentar la seua potència amb la de Botifarra. Uns subtils números de dansa contemporània acompanyaren algunes de les interpretacions. Olmo, com és habitual, va adoptar eixa actitud corporal connectada amb la música que per moments fa recordar Franco Battiato. L’autor va oferir una completa explicació prèvia abans de cada cançó.
Lletres de Josep Piera, d’Estellés, de Carlos Cano… D’Olmo, que és poeta a banda de músic. El repertori verdcelià és líric. Però també combatiu. I en alguns moments de la nit Alfons no deixà de banda, ni de bon tros, el greu moment de retrocés que pateix el territori. Així, va demanar que «Mazón i tota la seua colla» se’n vagen del govern. I va lamentar els avanços de la ultradreta. Els espectadors van aplaudir aquest posicionament i es van produir crits de «Mazón, dimissió» pràcticament en bloc. Pel que fa al contingut més social, la intensitat va pujar en decibels amb les belles alhora que punyents El fum de les torxes (sobre la famosa revolta alcoiana contra els excessos de la indústria) i Les teixidores de Montaverner, un al·legat en favor de la dona treballadora i contra l’explotació.
Alfons havia deixat caure en les informacions prèvies al concert que seria estrany que sonara alguna de les versions de Raimon del disc Petjades, ara rescatades en concerts coincidents en el temps amb els de Petricor. Però tot i que el del Música i Lletra era un espectacle compacte i tancat al voltant de Petricor, feu l’obsequi: va oferir no sols una cançó de Raimon en els bisos, sinó que va cantar Al vent. I aquesta, tot i ser la peça totèmica del de Xàtiva, no forma part ni del disc de 2010 ni dels concerts actuals. Així que la generositat artística s’ha de valorar. Per què, a més a més, Olmo la va oferir amb una nova sonoritat i acompanyada per unes ràfegues de tambor que li donaven un espectacular to èpic. Amb aquest Al vent de propina, VerdCel es sumava al grapat de músics que quan venen al MiL regalen a Xàtiva, per pròpia iniciativa, una versió de la mítica cançó: recordem els casos de Paco Ibáñez, el 2019, o de Salvador Sobral l’any passat, entre d’altres.
Confessió de cronista, finalment: incomoda moltíssim formar part d’una platea mig buida. I malauradament, l’excepcional concert de VerdCel a Xàtiva tingué lloc en aquest context. Evidentment, la Regidoria de Cultura fa un esforç descomunal —ho repetim, i cal aplaudir-ho— en la promoció del festival. I l’èxit o el fracàs d’una proposta cultural com el MiL en general o en com el concert de verdCel en concret, no hauria de mesurar-se en seients plens o buits. Però sembla que molts xativins no acaben de respondre a eixe esforç. I un espectacle com el de verdCel es mereixia un Gran Teatre ple.
 va oferir divendres a Xàtiva dins del MiL un concert vigorós, compromés i coherent, un concert){kind=link}