· Les comissions fan servir un gran enginy i molta crítica local en la desfilada satírica
· La regidora Maria Beltran rep moltes de les al·lusions més corrosives pel seu càrrec
AGUSTÍ GARZÓ
La Cavalcada del Ninot de Xàtiva posterior a un procés electoral sempre dona joc. Així fou aquest dissabte, amb una gran quantitat d’al·lusions als comicis de maig en clau local: el pacte del PSPV-PSOE amb Xàtiva Unida, la pujada del PP fins a empatar a regidors amb els socialistes, les condicions del grup d’Amor Amorós per fer efectiu l’acord, l’ascens polític de Maria Beltrán ara ja dins de la llista dels socialistes… En uns temps en què els mitjans de comunicació es nodreixen de la nota de premsa i de l’oficialisme, sembla que són les falles l’últim reducte de la crítica al poder. Qui ens ho havia de dir… Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, i la regidora de Cultura Festiva del PSPV-PSOE, Maria Beltran, van poder comprovar de primera mà des de la tribuna de convidats la forta càrrega satírica d’una desfilada que més bé o més malament, més fluixa o més potent, sempre ofereix un bon grapat de paròdies amb una enorme agudesa. I amb un esforç de caracterització que porta mesos de treball. La Fallera Major de Xàtiva, Patricia Giner, va obrir la cavalcada i només formalitzar el trajecte inaugural va seure amb la seu cort i convidats a la tribuna de Correus acompanyada de la presidenta de la Junta Local Fallera, Celia Gorrita. A més de Cerdà i Beltrán, el PP va estar representat per tres regidors, entre ells el cap de files, Marcos Sanchis. La cavalcada va començar a les set de la vesprada i va concloure a les deu i mitja de la nit, tres hores i mitja després i amb a penes un grapat d’espectadors. Mentre que havia començat amb una més que significativa assistència de públic. Obrim fil?
Va obrir la cavalcada Ferroviària, amb un conjunt al·lusiu al seu cinquanta aniversari. Plena de referències a la seua pròpia comissió, per tant, cal assenyalar que el quadre de la gran tortà final fou impactant: un total de cinquanta fallers portaven de disfressa una porció de pastís, a la manera dels cavallets del Corpus. Si veure tanta gent amb la mateixa disfressa ja impacta, davant de la tribuna van aconseguir una composició espectacular ja que els fragments s’ajuntaren en dos cercles concèntrics per donar forma al monumental pastís d’aniversari. La falla no va deixar passar el fet que el ninot de Vernia de 1943 —recentment restaurat— no té museu, pel fet què aquest, el faller, encara és virtual.
Benlloch, per la seua banda, fou de les comissions que més clarament es referiren a la regidora Beltran. «La Maria Fallera a tots ens vol contentar, però la setmana fallera no deixa de toquejar. Cinc dies per gaudir al casal, i la música al cap de dues hores hem d’apagar. Això sí, de la Fira millor no parlar. Tot un mes amb les atraccions fent vibrar al veïnat. I als chiringuitos, un fil musical que cal replantejar». Una aposta per mitigar el soroll, aquesta última, que al parer de la comissió contrasta amb la laxitud cap a les festes religioses «ja que a la festa del patró: repicar, coets, música i sermó». El Museu Faller també fou motiu de burla en aquesta comparsa, ja que «si des de 2015 teníem un bon museu… De quin visionari fou la idea de desfer-lo i haver de refer, ara, un museu en el metavers?». En definitiva, Xàtiva tenia un museu físic real que ara està tancat i desmantellat «a l’espera d’un miracle digital. És o no és de bojos? Serà aquesta la solució?», es pregunten.
Mercat proposà una desfilada unitària amb la Prehistòria com a motiu únic. Tetuan, igualment amb el canvi climàtic. Raval, per la seua banda, recordava que «ens van parlar del cotxe fantàstic, que podia pel temps volar. Però continuem amb el fàstic, de no saber on aparcar. Cotxes en doble fila, proliferen per la ciutat. Mentre la policia, mira cap a un altre costat». També ironitzaren sobre aquells anteriors gestors polítics que «ens van prometre una platja que no està i un AVE que des del 2003 encara no ha arribat», per enllaçar-ho amb els d’ara, que ja fa anys que prometen «un ambulatori que arribarà quan molts estem ja a el cementeri». Per remtar amb una nova pregunta: «Tornaran o no tornaran els jutjats contra la violència de gènere? Els polítics ho sabran, a nosaltres, ens sembla que anem cap arrere».
Guiada per una llista d’èxits musicals de tots els temps i estils, la cavalcada de la falla Espanyoleto oferí bona cosa d’al·lusions a la política municipal. Entre les nombroses crítiques, una de ben curiosa: alertant del fet què hi ha pactes i acords «que són perillosos, com els dels verds i els rojos. A canvi dels vots dels rojos per reactivar la plaça de bous, els verds voten a favor del museu de Raimon…», en al·lusió sense nom al partit socialista i a Vox. Un Halloween terrorífic és la invasió de porcs senglars a Bixquert, van exposar també. Els acords entre forces d’esquerres després del 28-M i la manera de segellar-los va rebre una contundent crítica des de la falla, que assenyalava que mentre alguns «hem de preocupar-nos de si arribarem a final de mes, altres tenen la sort de poder comptar amb pujadetes de sou i amb més assessors… No sabem massa bé com ho fan, però els que treballen a l’ajuntament sempre tenen eixa sort», criticaren, amb Money, money, d’ABBA pel fil musical. Igualment, censuraren el calendari de presentacions del Gran Teatre, on és missió impossible per a la majoria de les comissions poder fer l’exaltació un dissabte. Golpe maestro, de Vetusta Morla, és el «magnífic colp que han portat a terme el PSOE i Esquerra Unida per a governar el nostre ajuntament. Mireu si son bons companys i companyes que han començat el curs polític creant l’Escola Municipal de l’Almodí on faran els deures junts i després berenaran. Això sí que és germanor!». Amb Promesas que no valen nada, de Los Piratas, criticaren el desgavell del Museu Faller inexistent o l’espai multiussos que els fallers esperen. «Plorem, plorem i plorem, però la regidora no fa res, perquè encara que li demanem, sol·licitem i supliquem, continuen sense fer-nos cas», uns versos ambientats musicalment amb La calle de la Llorería, de Rayden. I sense deixar de banda el recordatori de què la Junta Local Fallera afronta un nou procés electoral en no res.
Abú Masaifa proposà als líders del govern municipal un nou debat públic, i més concretament molta autocrítica a l’alcalde, ja que el PP quasi li va arravatar la victòria… «Roger, cladrà veure on s’ha fallat, perquè sense debat, quasi t’ha guanyat…», li digueren a l’alcalde. Ara que l’oposició, també va rebre. «Segons el PP l’economia de l’ajuntament aniria molt més bé si tornaren ells, però què no se’n recorden que les factures els eixien per les finestres?». Abú també va ironitzar amb haver de recòrrer al verificador Newtral per esbrinar qui té raó: «els qui diuen que l’Ajuntament de Xàtiva perd subvencions per a l’esport» per culpa del govern socialista o aquest mateix govern, «que acaba d’inaugurar un nou pavelló esportiu», es pregunten. «A qui hem de creure?», es preguntava dissabte la falla, que també reprotxà als seus gestors la pèrdua del jutjat específic de violència de gènere. Totes aquestes controvèrsies, però, es van substanciar d’una manera molt original amb la batalla de galls. A la manera dels enfrontaments entre rapers i com si d’un debat públic es tractara, els aspirants del PSPV-PSOE i el PP de les darreres eleccions —moderats per DJ Amor— plantejaren una pluja de retrets acompassats com els de dites batalles. «Però què estàs dient, però què estàs contant?», rimava el gall dels rojos enumerant els encerts de la seua gestió. «Fals, fals, fals… Fals, fals, fals…», contestava el dels blaus censurant els desencerts.
Baix el lema Arlequins polítics, Murta-Maravall feu un espectacular desplegament de fallers: tots, uniformats amb la clàssica carassa totèmica del carnestoltes. Criticaren els arlequins polítics i, en clau estrictament local i fallera, censuraren que poder dur endavant «un acte cultural consolidat a la nostra ciutat com la Dansà i les Paelles de la nostra comissió, ha sigut tota una odissea. Papers, assegurances, informes, i més informes que costen molts diners, a més d’altres més obstacles, ja que ni taules ni cadires volen facilitar». Aquests arlequins, «que després presumeixen d’ajudar a les comissions, obliden que els fallers i falleres també som ciutadans d’aquesta ciutat».
Per la seua banda, la falla Passeig feu de la Fira de Xàtiva el centre de les seues crítiques. «Qui té més d’un xiquet, milionari haurà de ser», digueren en referència al preu de les atraccions mecàniques. Per criticar al consistori amb motiu de la ubicació de les falles i els seus chiringuitos, assenyalaren que «a les falles apartades les han posat, per molestar amb la música i al veïnat. No creguem que siga per a tant, ja que la fira és per a gaudir. En el primer chiringuito ens hem assegur i ja hem dinat; no hi ha massa varietat, però els fallers són ben honrats i els preus no els han disparat», resumiren. «No poden tenir la música alta ni fer ningun guirigall, però al de la tómbola no li l’han baixat. Pobres fallers el que han d’aguantar, sent els menys privilegiats, ja que ens queda ben clar quina és la festa d’aquesta ciutat». El Cid-Trinitat oferí una critica general sobre el nou mon digital.
Per a Sant Feliu, Xàtiva era «una bella ciutat de l’interior del Regne de València, envoltada de muralles i coronada per un castell, on vivia un rei, de nom Artur Roger. El 28 de maig del 2023 se’n va anar a les croades per a disputar una cruenta batalla. Una guerra que va guanyar canviant la rosa del seu escut per l’espasa i amb l’ajuda dels seus aliats: el mag Merlí Amorós i els seus fidels cavallers». Segons la falla, «així va aconseguir expulsar de Xàtiva als bàrbars i els autoproclamats defensors de la bandera d’Espanya. Però el rei Artur Roger —continuaren—també va comptar amb altra aliada: una espia de nom Alícia, qui amb el seu inseparable Conill Blanc es va introduir en el cau i des d’ací per baix terra, caminant quilòmetres i quilòmetres, va albirar a l’exèrcit bàrbar delatant la seua posició al rei Artur. Un exèrcit format per un Barreter boig pels bous i una malvada reina de cors acompanyada per un seguici de cartes».
Sant Jordi plantejà la seua desfilada amb un ocurrent joc de casino en el qual «Roger Cerdà s’ho jugà tot a la ruleta el passat 28 de Maig. Apostà a l’11 roig, que li donava la majoria absoluta […] amb una llista amb representants d’associacions locals què pensava anaven a donar-li un grapat de vots per renovar la majoria absoluta. Fitxà a Maria Beltran, ex de Ciudadanos, regidora de falles a l’anterior legislatura. Però Roger… pensaves que Maria era tan volguda pel col·lectiu faller com per a arrastrar tants vots de les Falles? Que els presidents li ballen l’aigua i li riguen les gracies no vol dir res», expressaren. Tot i això, «la boleta es va parar al 8 negre, molt lluny de la majoria absoluta, empatant a huit regidors amb el PP i amb només 45 vots de diferència, obligant-lo a pactar amb Xàtiva Unida, que tot i haver perdut regidors i vots. Anaven a governar Xàtiva». Però no s’acabà ahí la crítica a Maria Beltrán, «Regidora de Falles, de Fira, de Festes; de Gestió de Residus i Neteja Viària; de Parcs i Jardins… Enhorabona, Maria! Sols et desitgem que no es complisca allò de qui molt abasta poc apreta ni que tot allò que puja… baixa. Ni per suposat, allò de quan més alt es puja, més gran és la caiguda». La falla li reconeixia que la jugada «t’ha eixit genial; ens has fet un autèntic pòquer de reines a tots els fallers: com a reina de cors ens has deixat sense cadires, ni tarimes quan organitzem actes a les nostres comissions […], com a reina de piques, ens has deixat tres mesos de presentacions al teatre, sense cap dels caps de setmana completament per a les falles… Normal que no trobàrem cap jurat; hem hagut que pagar-lo. Com a reina de trèvols, a penes a mes i mig de falles i no sabem encara els concursos que es convocaran des de l’ajuntament […] i com a reina de diamants, ens has deixat una obra més llarga que la de la Seu, la del museu faller al metavers que es va presentar al Fitur de 2023, i en Fitur de 2024 no s’ha sabut res d’ell…», li abocaren a la nova regidora. Al cap de l’oposició, Marcos Sanchis, del PP, li digueren que està descobrint totes les subvencions que el govern, des del seu punt de vista, està deixant perdre. Finalment, Sant Jordi llançà una dura esmena a la Junta Local Fallera per demanar a les comissions falleres tanta col·laboració econòmica per imprevistos, ja que «haurem d’instal·lar una escurabutxaques en cada casal. Esperem que algun dia canvien els papers i la JLF estiga al servici de les falles i no les falles al servici d’ells», reprovaren.
República Argentina feu servir de fil conductor les set belles arts. «No em negareu, joves socarrats, que no sentiu orgull de les vostres obres arquitectòniques locals, la Seu, El castell… I poc orgull de la plaça de bous…». I una alerta: «els valencians defeneu, naturalment, incloure el Llibret Explicatiu Faller com a màxim exponent de la literatura fallera. Vertaderes obres (a banda de gran quantitat de publicitat d’empreses locals) amb l’explicació dels monuments fallers, exaltació de les falleres majors, fotonovel·les, i interessants articles. Articles que tots llegiu fil per randa, no? O potser no ho llegiu?», es preguntaven. Sobre les presentacions i la seua llargària, algunes poden recordar Hamlet, de William Shakespeare, «que dura sis hores». Eixe temps han sentit passar molts assistents a les exaltacions, «sobretot a presentacions amb dues parts, on el temps es deté». Però el pacte entre Xàtiva Unida i el Partit Socialista és la part que més suc va oferir. «I qué en dieu de Romeu I Julieta, també de William Shakespeare. Explica la història dels amors de Romeu i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies enfrontades […] una història que recorda a cert alcalde, Romeu Cerdà , amb total necessitat de regidors per a conformar la majoria, necessitat que va esdevindre en enamorament polític de Julieta Amorós, tot i la distància ideològica de les seues famílies: el PSPV-Montagú, i els Xàtiva Unida Capulet», una crítica substanciada amb el diàleg:
—Vinga Julieta! Baixa a governar Xàtiva amb mi!
—Romeu no em fie! No eres d’esquerres!
—L’alternativa és el PP, Julieta!
—Ah, sí, sí! Abraça’m, Romeu Cerdà!
En un altre quadre d’Argentina, la falla recordà que anys enrere «Siegfried Cerdà i Odette Sunyer varen tenir un amor de legislatura, que després de quatre anys es va fer impossible pel malefici de la gent del pròpi partit d’ella, Compromís. Ella creia tenir la clau, però Ferran Minguet tenía un malefici entre mans del que mai s’han pogut salvar. Fet que inicià una època més “ciutadana” i “d’extrem centre” del vostre alcalde». També mostraren un divertit seguici de coneguts cantants per recordar els locals Raimon i Botifarra «després d’una llarga travessia, on pareixia no haver-hi cultura pròpia i es treia pit des de l’ajuntament d’actuacions de forasters i costosos artistes» com Elton John, Montserrat Caballé, Julio Iglesias o Al Bano, tots ells caracteritzats pels fallers més veterans.
Selgas va capbussar-se en el costat obscur per enllaçar l’elecció del Castell de Xàtiva per una filmació relacionada amb Star Wars amb altres manifestacions igualment obscures, com l’encertadíssima al·lusió a la recent condemna a l’exalcalde pel cas dels zombis de la Diputació. Amb el Thriller de Michael Jackson. «Ací tenim un grup de zombis, coneguts d’Alfonso Rus, que van ser contractats amb fons públics i pels que s’ha condemnat a l’antic alcalde de la nostra ciutat a cinc anys de presó, donant a tot el país una imatge de corrupció relacionada amb el nom de Xàtiva». Un altre dels quadres de la desfilada esmentava la llarga crisi del comerç local, amb una ciutat que perd aquella potència comercial de la qual podia presumir fa només unes poques dècades. Per altra banda, un al·legat feminista i en defensa del paper de les dones va conduir la desfilada de Corts Valencianes emprant l’estètica de la famosa pel·lícula de 2023 Barbie. Amb poques referències locals, només una d’elles fou una cosa molt concreta sobre Xàtiva: «El futbol és l’esport estrella com molt ben bé sabeu, però nosaltres a Xàtiva tenim grans dones esportistes per tot arreu. I així ho reflecteix l’esperat nou pavelló esportiu: Pilar Larriba. Contrarestant la desigualtat existent, per fi, un lloc públic amb nom femení ens arriba».
De nou, Maria Beltran i el seu pas de Ciudadanos al grup de no adscrits. I d’ahí, al PSPV-PSOE. I de nou, també, el pacte entre Roger Cerdà i Amor Amorós, segons recordava dissabte la falla Juan Ramón Jiménez. «Com Alícia que arriba a un món meravellós, així va començar la legislatura, amb l’acord de PSOE i Xàtiva Unida per a governar sense cap problema. Tot molt bonic i documentat, que les fotos no falten mai. Un gran pacte han signat, incloent-hi a més a més regidors que cobren un pastó ja que tenen exclusiva dedicació. Sembla que estalviar no li va bé a aquest govern». Segons la comissió, «els tràmits administratius continúen sent una dificultat, i la cita prèvia a l’ajuntament ha vingut per a quedar-se i un altre dia hauràs de tornar… En un món meravellós, això ja no hauria de passar!», criticaren. «I ací ve l’amiga d’Alicia, la benvolguda Blancaneus, assetjada per la conciència de pensar si les coses les va a fer bé. Però on estan tots els seus amics els nanets? Només dos l’acompanyen perque els altres tenen molta feina que fer. Arbres que tallar, que segons un expert estaven en bones condicions i no anaven a caure ja. Herbes per tot arreu, en els camins cap a Bixquert i en les sendes del castell. Tambe molta feina tenen si els nostres monuments han de condicionar, perquè molts d’ells molta runa han acumulat». La falla assenyala que després de les eleccions «només ens ha quedat un partit, el PP soles s’ha quedat per a fer oposició. Ciudadanos i Compromís, ni rastre del què han sigut, i Vox que té representació… no fa una gran oposició», descriuen. Per recordar que El PP, en tota la campanya «a cap debat va acudir, i tots el criticaven per aquella decissió. Però ben bé es va comprovar que no necessitava acudir, ja que el doble de representació va aconseguir i el PSOE va estar ben a prop de sucumbir».
Dins de La nostra roma particular, la falla Sant Jaume va oferir algunes sàtires ben particulars. En clara al·lusió, tot i que sense nomenar el Castell, digueren que «les nits del nostre circ romà […] són limitades. I sense una reverència a l’alt mandat, sense butaca et quedaràs. Per a què tots ens entenga’m: les entrades a ditet, ells repartiran». La Fira i les Falles van contraposar el seu model d’elecció dins de la desfilada. De la Reina es pregunten «com és l’elecció? Hi ha convivència? Exposen al poble les candidates? Sabem alguna cosa d’elles? La resposta a totes aquestes preguntes seria no!». A diferència de l’elecció de les falleres majors, «on tot és públic i més transparent». I més de la Fira i de la regidora Beltran, qui curiosament fou la Fallera Major de Sant Jaume en 2023. «No podríem continuar parlant de la Fira sense mencionar a la nostra Cleòpatra, que en les paelles com a esclaus ens han tractat, ja que si les vols disfrutar una insolació has d’agafar. No deixant de costat —afegiren— les nostres actuacions musicals, que sols al seu faraó li han d’agradar. I la nostra plebs, amb això s’ha de conformar». Sobre la manca de grans espais a la ciutat, afegiren: «Perquè no siga tot un clam, una empenteta en nom de la nostra comissió et volem donar: un fòrum amb gran extensió que a tots els ciutadans ens puga emparar i que les adversitats meteorològiques no ens puguen tombar».
La falla del Carme va escollir com a fil conductor l’omnipresent intel·ligència artificial, amb alguna que altra al·lusió local molt càustica. Com, per exemple, la falta d’ocupació i l’oferta pública de l’Ajuntament de Xàtiva. «Mentre alguns es preocupen per la pèrdua d’ocupacions tradicionals, uns altres somien amb noves oportunitats laborals. Com les 104 places d’oferta pública, moltes ja amb nom», asseguraren. «Mirant al futur, la IA podria resoldre problemes globals, com previndré canvis climàtics o distribuir recursos de manera més eficient, encara que ens preguntem si podria ajudar a trobar una solució per a la precària i obsoleta xarxa d’aigua municipal. Al remat, la intel·ligència artificial ja està fent parlar molt a Xàtiva. Potser prompte veiem polítics locals amb assessors virtuals que els recorden respectar els valors fonamentals, i qui sap, tal vegada fins i tot ens pot gestionar millor el trànsit!».
Molina-Claret va tancar la cavalcada amb un gran desplegament del qual caldria destacar, per originalíssim, el de les jardineres del tram de Porta de Sant Francesc. De nou com si foren cavallets del Corpus, els fallers anaven vestits de jardinera. «Unes jardineres varen col·locar perquè els cotxes no pogueren estacionar, i l’únic que fan és pel cul donar. Arriba Setmana Santa i el santet no pot ni passar. I no parlem ja del Corpus, que arriba la Moma i, ara, no pot ni ballar. Però… el miracle apareix quan arriba l’homenatge als maulets. Collons, on estan les jardineres? Que no volen que els molesten?». Aquesta crítica fou acompanyada d’una escenificació molt graciosa on les jardineres mòbils tancaven el pas o el dificultaven a les esmentades manifestacions culturals de carrer. Novament, el tema de les fugides d’aigua es feu present en la seua crítica. «En submarins haurem d’anar, si l’avinguda del País Valencià vols travessar. Quan plou un poc més del compte, el veïnat comença a tremolar. Ja que solucions no ens han de donar, el vestit de bus haurem de comprar. I no parlem ja del nucli antic, que amb tanta fuga d’aigua, les cases s’acabaran enfonsant.». Finalment, per caricaturitzar l’acord entre Xàtiva Unida i el PSPV-PSOE la falla va presentar El Show de la Señora Rogelia y sus Muñecos, un espectacle polític on «Roge-Lia està molt pagà; els seus muñecos molt ben mantinguts estan. I tan bé, 250.000 euros a l’any que s’estan embutxacant. Dona, així és normal que a la política es vulguen dedicar. I ací tenim a Marcos Sanchis escalfant per la banda. Vaja escalfant, que possiblement estarà a punt d’eixir…!», li digueren al polític popular. Pel que fa a les falles, «d’aquesta pastora fins a la gorreta [a la presidenta de la JLF li diuen Celia Gorrita] hem d’acabar. Només fa que imposar, i com a borrecs, els presidents acaten sense rechistar. Proposta que ella fa, tots ells peguen cabotà. Beeeeeeeeee».
Fotos:Sandra Tormo Maroto
