La jove xativina publica el seu primer llibre el pròxim 7 de maig, on narra la seua increïble història de superació després de sobreviure a una infecció que li va canviar la vida per complet.
Hi ha dates que marquen un abans i un després, i per a Carla Maronda (Xàtiva, 1998), eixa data és el 23 de març de 2024. El que havia de ser una intervenció quirúrgica rutinària es va convertir en una lluita extrema per la supervivència a causa d’una bactèria oportunista. Ara, dos anys després d’aquell episodi que la va portar a la vora de la mort, la jove advocada llança al mercat «El día que volví a abrir los ojos» (Kailas Editorial), un relat íntim sobre la reconstrucció personal.
De l’adéu a la UCI a una nova identitat
La història de Carla és la d’un pronòstic trencat. Els metges van arribar a demanar a la seua família que s’acomiadara d’ella en la Unitat de Cures Intensives. Malgrat la gravetat, la seua resistència física i vital la va mantindre amb vida, encara que el preu va ser l’amputació de les seues quatre extremitats.
En aquest llibre de 264 pàgines, que compta amb un emotiu pròleg d’Irene Villa, Maronda no pretén presentar-se com una heroïna infal·lible. Amb una honestedat colpidora, l’autora confessa: «No soc sempre forta, però soc algú que va decidir no quedar-se quieta». L’obra desgrana el procés d’adaptació a la seua nova realitat, la recerca de pròtesis, la importància del suport psicològic i el vincle terapèutic amb el seu cavall, Bolero.
Més enllà de la supervivència: una veu per a la conscienciació
Graduada en Dret i amb una formació acadèmica brillant en l’àmbit marítim, Carla Maronda ha transformat el seu procés personal en una missió col·lectiva. Actualment, compagina la seua vessant professional amb la divulgació en xarxes socials i conferències, on treballa per visibilitzar i ajudar altres persones en situació d’amputació.
L’obra, definida com un viatge per la memòria, la identitat i la perseverança, es llançarà oficialment el pròxim 7 de maig de 2026 amb un preu de 24,90 euros. Més que una crònica mèdica, és el testimoniatge d’una dona que, davant la foscor de la UCI, va triar obrir els ulls i viure sense límits.
