El concert de la malaguenya no va superar l’hora i quart però el públic va gaudir de la festa suprema d’un repertori amb «Madrid City», «Música Ligera», «Ya es hora…»
Unes 6.000 persones acudiren al recinte i la grada estava pràcticament de gom a gom
AGUSTÍ GARZÓ
Ara que els públics musicals estan tan separats per afinitats, gustos i edat, sembla difícil trobar figures de consens intergeneracional. I una de les poques és Ana Mena, que anit va oferir un colossal concert a la Murta. Evidentment, abundava la joventut; fins i tot els adolescents. Però el concert no era com eixos concerts d’ara: exclusivament per a majors o exclusivament per a joves. Hi havia jovenets i jovenetes, mares i pares dels jovenets i de les jovenetes; algunes iaies, públic madur en la grada; xiquets de cinc, sis anys… Una actuació de la malaguenya és, ara per ara, com les de Mecano en el seu temps: amb joves i no tan joves seduïts igualment per la seua proposta musical. La festa fou completa. El públic corejava els temes icònics (per moments, semblava que quasi tots ho són) i en l’escenari, Ana Mena ho donava tot… Però no tant com per a allargar el concert un poc més del que molts esperaven. La cosa va durar una hora i quart justeta. Havia començat amb retard (a les onze i quart). I un minut abans de les dotze i mitja, les llums de la Murta es van engegar. Tot havia acabat. Poc? Igual que la resta de concerts del tour Bellodrama? Unes 6.000 persones acudiren al concert. La grada, de gom a gom menys uns pocs seients als extrems. Molta gent de Xàtiva i molta de fora. D’Ontinyent, d’Alzira, de la Llosa, de Canals, de Carcaixent, de València… D’Alcoi, com Vega i Laia. Xiquets, com Tomàs (de huit anys, amb sa mare, Raquel). Veterans, com l’entrenador de l’Olímpic, Marcos Camacho, i família. Com Guillermo Navalón, gestor del Castell de Xàtiva. O el regidor Ignacio Reig i la seua esposa. Estaria fent números mentalment mentre gaudia del recital? Ana Mena cobra 60.000 euros per actuació. Les entrades costaven 20 euros.
El recital va començar amb Me pillo por ti i la primera salutació: «Xàtiva, arriba!», seguida en segon lloc per Un beso de improvisación. El tercer tema fou Solo, al que va seguir Un millón de lunas. «Buenas noches, Xàtiva. Qué carteles —a través de cartells, els fans li demanen de tot—. Un regalazo, gracias. Estoy super feliz, super contenta. Veo caras conocidas en la primera fila… Quiero conectar con mucha gente en estas últimas noches de la gira», va dir als espectadors en la primera pausa de la nit per donar pas a un dels plats forts, Ya es hora. Després, Me enamoro. I seguidament, Quiero decirte (del duet amb Abraham Mateo, que lògicament no estava a Xàtiva anit). Fins al moment, fou la cançó rebuda amb major entusiasme de la nit. Fins al moment, recalquem, per què a continuació arribà el supertema de tots els supertemes: Música ligera. S’escoltava perfecta, amb eixa sonoritat entre moderníssima i retro d’aquesta enorme cançó que a tots agrada i que tal vegada ja té un lloc en la història del pop espanyol. Semblava que havia acabat, però la cantant la va estendre a cappella i va deixar que el públic la cantara amb ella. Un immens cor de milers de persones la va secundar.
A continuació, Ana Mena va confessar que quan feia concerts amb 18 anys i amb a penes un senzill o dos editats, no tenia més remei que fer covers (versions). Dos d’aquells han pervivit en els seus concerts actuals d’estrella del pop amb un repertori ja extens: Obsesión, de Romeo Santos (de la que va cantar apenes mitja, asseguda i acompanyada pel guitarrista) i Puedes contar conmigo, de La Oreja de Van Gogh. En aquesta última, Ana Mena va baixar de les altures i es passejà de punta a punta tot el foso cantant a pocs centímetres dels seus fans; fent-se selfies amb ells, donant-los la mà o deixant-se abraçar pels més efusius. Tot un bany de fama que s’emetia per les pantalles laterals de l’escenari.
Segona pausa (breu) de la nit: un vídeo de les raons de Bellodrama, el nom de la gira que va començar en abril de 2023 en A Coruña. A continuació, Llorando en la disco. Quina millor manera de sentir-se identificat amb una estrella de la música que saber que ella també plora per amor? Gran ovació i presentació dels músics (quatre) i ballarins (sis) el nom dels quals es projectava un per a un en les pantalles, la gegant central i les dues laterals. El concert continuà amb la que podríem dir que és la conseqüència de l’anterior: Ahora lloras tú. I més dosi de recomposició després del fracàs sentimental: Un clàsico. Per a aquesta cançó, Ana Mena va demanar al públic que engegara el flaix del mòbil. I la Murta fou un mar inabastable de llumenetes. Quan els telèfons portàtils no existien, això es feia amb els encenedors… Millor que la gent no fume. Els anys 80 estan sobrevalorats.
Un nou vídeo va permetre a Ana Mena abandonar uns minuts l’escenari. Mostrava la precocitat vocacional de la cantant, que amb tres, quatre anys ja era gravada en vídeos casolans interpretant o que va passar per uns quants platós de TV sent encara adolescent. En tornar, la recuperació amorosa d’Ana Mena ja no oferia cap dubte amb aquest himne, Se iluminaba (d’un altre duet, amb Fred Palma). Menys encara amb A un paso de la Luna («Siento que quiero quedarme aquí dentro. Aquí en tu camita durmiendo. Notando el calor de tu cuerpo…»). Va acabar aquesta cançó i va cridar ben fort: «Xàtiva!!, Xàtiva!!» Per afegir: «tengo una buena noticia i una mala… No, mala no. Menos buena». La bona és que la festa continuava. La menys bona, que era que per poc de temps: el concert tocava a la fi. Sonaren ja només Madrid City (bogeria en la pista pel temazo, temazo) i, per acabar, Las 12 (del duet amb Belinda). «¡Gracias Xàtiva, sois la ostia!», digué. Mutis pel foro, llums de la Murta com si es fera de dia de colp i música ambiental: Si antes te hubiera conocido, de Karol G (cançó triunfadora d’aquesta Fira de 2024, segons s’escolta en els xiringuitos de les falles i des de les cabines de les atraccions mecàniques, reconeguts prescriptors musicals). La gent no se’n va ni atrevir a demanar cap bis.
