Este divendres s’ha inaugurat a Vallada l’exposició La València oblidada del fotògraf valencià Joaquin Collado. La mostra, que estarà exposada a la Casa de la Cultura de la vila fins el 28 de febrer, recull un conjunt d’obres realitzades pel fotògraf a la València dels anys 70 i primeries dels ’80.
El conjunt fotogràfic està organitzat en cinc apartats: el barri xinés, els gitanos de Natzaret, el rastre, Sant Esteve i altres. En totes elles veiem una delicadesa i proximitat del fotògraf cap a les situacions i la gent fotografiada. Un retrat antropològic que ens permet viatjar i conèixer de primera mà les costums, la cultura i la societat en general la capital del Túria en la segona mitat del segle XX.
L’exposició ha estat cedida pel Museu Valencià d’Etnologia (L’ETNO) que deixa de manera temporal i gratuïta a tots els ajuntaments o entitats sense ànim de lucre les obres amb la finalitat de difondre i potenciar el patrimoni etnològic valencià.
L’acció, que forma part del programa d’exposicions itinerants de l’ETNO de la Diputació de València, té la intenció d’aproximar a tota la ciutadania la tasca que realitza L’ETNO en el camp de la cultura popular, donant a conéixer el nostre passat, tant llunyà com recent.
Joaquín Collado
Joaquín Collado va nàixer a València en 1930 i s’inicià en la fotografia de forma autodidacta en 1965. Aquest ex treballador de banca cultivava durant el seu temps lliure la seua afició de fotografiar persones, personatges i enclavaments de la ciutat. La seua mirada respecte de la vida urbana és una barreja d’immediatesa, fugacitat, cerca de l’instant òptim i enquadrament perfecte. La mostra compta amb el suport d’AGFOVAL (l’Agrupación Fotográfica Valenciana) i el Círculo Collado.
Apartats exposició
En l’apartat dedicat al barri xinés es mostren imatges captades de la quotidianitat d’aquest singular ambient dels anys 70, totes elles realitzades amb un enquadrament perfecte, on el fotògraf, dissimuladament, fotografiava les diferents escenes. D’altra banda, les instantànies relatives a l’ètnia gitana constitueixen retrats des d’una confiança que permet plasmar la mirada d’un poble que volia recordar les seues arrels. El rastre, el qual roman fotografiat quan encara aquest s’ubicava en la plaça de Nàpols i Sicília, mostra persones retratades de forma directa, una vegada més amb la confiança que el fotògraf establia amb el personatge. En l’apartat dedicat a la plaça de Sant Esteve es barregen els jocs infantils, la pobresa i l’activitat d’una joventut que jugava a ser major. L’exposició es tanca amb un apartat general sobre València, on es capten moments fugaços emmarcats dintre una composició impecable.
