El dilluns 19 de juny es compliran 310 anys de la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Dins dels actes programats, aquest dissabte, la delegació de Cultura ha organitzat una recreació històrica anomenada «La Festa dels Socarrats». Els actes començaran a les 9 h, en el claustre de Sant Domènec, amb el muntatge del campament dels aproximadament 70 Miquelets que participaran en l’espectacle, abillats amb els uniformes dels antics membres de la milícia de mercenaris o voluntaris que reclutaven les diputacions i juntes de la Corona d’Aragó.
Continuant amb aquesta festa, d’11:30 a 12:15 h, a la plaça de la Seu, hi haurà un concurs i exhibició de disparada de salves. Cap a les 12.30 h, a la Porta i plaça de Santa Tecla, al carrer Ànimes, la plaça de Sant Jordi i el carrer Sant Agustí hi haurà una recreació històrica de l’assetjament a Xàtiva de 1707. Ja per la vespra, a les 19 h, els Miquelets faran una ronda per la plaça del Mercat i a les 20 h un taller de dansa barroca, totalment gratuït, a la mateixa plaça.
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
L’extermini de Xàtiva tingué com a funció donar un càstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissió davant les forces borbòniques durant la Guerra de Successió. Tot i que és cert que hi hagué altres incendis, com Quart de Poblet o Vila-real, el que resulta innovador no sols en la Guerra de Successió, sinó en la història d’Europa, és l’intent d’esborrament no sols físic, sinó històric, jurídic i, fins i tot metafòric d’una població. El motiu pel qual es trià Xàtiva és doble:
- per un costat per la seua forta resistència davant les tropes borbòniques de D’Asfeld i
- per un altre per tractar-se de la segona ciutat del Regne de València i per tindre llavors un valor simbòlic afegit pel que representava per a tots els valencians: Castigant a Xàtiva, es castigava a tots els valencians.
Les paraules del mateix Felip V són il·lustratives:
«L’obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l’entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error.»
