Xàtiva es va convertir en el bressol, la memòria i el futur de l’esquerra valenciana en acollir l’acte central de celebració de les quatre dècades d’història d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). L’esdeveniment va congrega més de mig miler de militants, representants d’entitats socials, sindicats i associacions, en una trobada amb un profund significat polític que posa en valor el treball realitzat des de l’àmbit local i el municipalisme.
La tria de la capital de la Costera per a esta efemèride no ha sigut casual. Com va destacar durant el discurs inaugural la portaveu de Xàtiva Unida, Amor Amorós, acollir este aniversari és un reconeixement directe a la militància local i a la trajectòria del col·lectiu a la ciutat: «Per molts anys, en valencià no significa sols celebrar el present sinó projectar un futur amb més il·lusió i més ganes de construir», va assenyalar.
Homenatge a la trajectòria i presència de referents polítics
L’acte va servir per a rendir tribut a quatre dècades de compromís social, defensa dels serveis públics i transformació política. Durant la jornada es va homenatjar figures històriques de l’organització com Marga Sanz, Albert Taberner, Rosa Pérez o Joan Ribó, reconeixent el seu paper fonamental en la construcció d’este projecte col·lectiu.
A més, la trobada va comptar amb la presència de destacats referents de l’esquerra i el valencianisme actual, com Mònica Oltra, Àgueda Micó, Nahuel Fernández o Alberto Ibáñez. La convocatòria cobra una rellevància especial en un moment clau del panorama polític, posterior a l’anunci d’una nova confluència valenciana de cara als pròxims comicis del 29 de novembre, obrint un espai de diàleg sobre com articular una alternativa compartida des de la pluralitat.
El municipalisme com a motor de futur
Per a Xàtiva Unida, que la ciutat haja sigut el centre d’esta commemoració reforça el seu paper com a referent per als projectes progressistes i situa el treball municipalista en el cor del debat polític valencià. Des de l’organització s’ha emfatitzat que les transformacions socials es construeixen als carrers, als barris i als ajuntaments, al costat de la ciutadania.
Quaranta anys després de la seua naixença, el repte de la formació passa per connectar la memòria amb els horitzons de futur per a fer front al neoliberalisme, aprenent de les experiències passades i consolidant espais de cooperació. Com es va remarcar en la cloenda, plantejar estes preguntes des de la capital de la Costera reafirma la capacitat de la ciutat i de la seua gent de mantindre’s com a protagonistes en la reconstrucció política del País Valencià, fent honor a l’esperit de renéixer tan propi dels socarrats.
