«Només ens plantegem guanyar; el nostre lema és: guanyar. Tenim un projecte i tenim les solucions que volem aplicar»
Té experiència en la política municipal —fou regidor quatre anys (2007-2011) dins del govern d’Alfonso Rus— i en la gestió autonòmica, com a director general de l’IVAJ. Ara és regidor en l’oposició. Però vol ser alcalde; alcalde de Xàtiva. Llança un missatge de seguretat absoluta en la victòria que cap enquesta coneguda li dona, tot i que el PP creix de manera indubtable. Falta saber quant. Pot beneficiar-se de la desfeta —si n’hi ha també localment— de Ciudadanos, de què a Vox finalment no li voten tant o que el PSPV-PSOE patisca el desgast de la gestió de huit anys i es quede lluny de la majoria. Es referma en la seua decisió de no acudir a cap dels nombrosos debats entre els aspirants a l’alcaldia, però no ha deixat d’escoltar que pot ser un posicionament erroni. Confronta el seu model de «persona normal que fa vida normal» amb el d’un alcalde, Roger Cerdà, de qui diu que «només va actes públics» però que mai se’l veu comprant en una botiga, passejant o fent esport com ell, sosté. Es refereix a l’alcalde quan parla d’ell de vegades com «el senyor Cerdà» i de vegades com «Roger». L’entrevista és una traducció al valencià, ja que es va fer en castellà per preferència del candidat.
AGUSTÍ GARZÓ
—Per què eixa decisió tan dràstica i tan sorprenent de no acudir als debats entre candidats, més encara quan es tracta d’un partit d’oposició i no de govern, que és generalment qui rep els pals en eixos actes?
—Des d’un principi, decidírem que si la nostra campanya era estar al carrer, porta a porta, persona a persona, plaça a plaça, no havíem d’allunyar-nos d’eixe full de ruta. I a més teníem la derivada que ja portàvem quatre anys en el ple intentant parlar amb l’alcalde, intentant pactar i arribar a acords, i com això és impossible i en moltes ocasions ens ha mentit i ens ha enganyat, decidírem que no era el moment de segurir-li el joc i asseure’ns amb ell en cap lloc. Exos són els dos motius: el tipus de campanya que anàvem a fer, i que amb eixa persona que ens ha mentit i enganyat no anàvem a debatre res.
—Però si acudeixen a un debat i l’alcalde, segons vostés, falta a la realitat o directament diu mentides, no seria una bona oportunitat rebatir-li i evidenciar-ho amb ell al costat i davant desenes d’espectadors?
—Sí, sí, nosaltres li hem rebatut moltes vegades. Però ell té els seus mitjans, i nosaltres els nostres. I pensem que la millor manera de vendre la nostra proposta no era estar en un debat amb ell on ens mentirà, si no eixir al carrer proposant i donant-li les solucions directament als nostres veïns. Al que nosaltres no ens neguem és a estar amb la gent, carrer a carrer; plaça a plaça…
—L’enquesta del Josep de Ribera li dona un creixement. Quina anàlisi o quina valoració extrau d’aquesta enquesta, ja que ara com ara és l’única gran enquesta de referència?
—Cap. Cap en el sentit de dir que se circumscriu a un treball d’un centre educatiu, que com a treball em sembla que està molt bé i per això felicite els professors i als alumnes que han participat, però no crec que això siga al final el que succeirà. Nosaltres sabem que al Partit Popular en totes les poblacions de més de 20.000 habitants, altres enquestes ens diuen que guanyarem les eleccions.
—Al PSPV-PSOE tampoc li agradarà massa, li dona una certa reculada…
—Torne a repetir que l’enquesta del Ribera és un treball que està molt bé, però com diuen les persones que l’han confeccionada, no deixa de ser un treball d’uns alumnes de primer i segon de Batxillerat si no recorde malament. No determinarem el futur de la ciutat, entre cometes, en l’enquesta perquè torne a repetir que el Partit Popular té majoria en altres enquestes.
—I a eixes sí que els fa cas…
—Sí.
—Vist així, es planteja només que la victòria o també obri la porta a un resultat per blocs ideològics i a un possible pacte entre partits conservadors?
—Nosaltres només ens plantegem guanyar, de fet el nostre lema és: guanyar. Tenim un projecte i tenim les solucions que volem aplicar perquè hem estat no ja aquests quatre anys, sinó que portem huit anys en l’oposició i aquests últims quatre d’una manera molt intensa al carrer i en el partit treballant perquè Xàtiva millore. Els pactes que ens plantegem són amb els nostres veïns i les nostres veïnes, que són els que tots els dies ens diuen: volem que hi haja canvi a Xàtiva. Aquest és l’únic pacte que veiem.
—Però si el PP guanya les eleccions i no té majoria suficient, quin escenari contempla? Caldrà plantejar-se-ho, com a mínim, no?
—Ho veurem el dia 29… Encara que el dia 29 igual descansem [riu], i el dia 30 començarem a valorar possibilitats que es puguen donar. Però repetisc, el que ens plantegem és guanyar, que és el nostre lema i és el que ens trasllada la gent: que volen canvi. I la gent que vol canvi ens està mirant a nosaltres; és que ens ho està dient. Veurem això en el que es tradueix, però ara com ara la realitat que veiem és que Xàtiva vol canvi, i està apostant pel Partit Popular.
—La candidatura suposa una gran renovació respecte al que va ser el PP durant més de vint anys, fins al 2015…
—Home, fixa’t que de les deu primeres persones només tres som o hem sigut regidors actualment. És molta renovació. I la mitjana d’edat és molt baixa, estem parlant de gent molt jove però amb una certa experiència a nivell professional que, per això mateix, hem comptat amb ells. Venen del món empresarial, del món emprenedor… Gent que alça la persiana tots els matins; funcionaris, professionals, esportistes, gent que ve del món del turisme… Al final és una llista que ha buscat eixos sectors prioritaris i poder promocionar-los i treballar-los. La gent que genera ocupació són els nostres emprenedors, gent que sap l’important que és que l’administració siga facilitadora i que estiga al teu costat. I que no siga un problema per a aquells que volen crear ocupació. És una llista transversal i adaptada a les necessitats de la nostra ciutat, de gent que coneix la realitat de la nostra ciutat.
—Parlem de gestió. L’equip de govern i particularment l’alcalde defensa el sanejament, indubtable, de les arques públiques i la reducció del deute. Com lligen el missatge: el PSPV ha sanejat, el PSPV ha reduït el deute heretat… Ho veuen així?
—Jo crec que després de huit anys parlar de sanejament dels comptes… És que ja no els dona de si. És que això ja no es pot esgrimir [riu]. Fixa’t, del pressupost que vam tancar l’any passat, el de 2022, només es van executar en inversions pressupostades el 15%. Això, si ho traslladàrem a un examen [gargoteja sobre un croquis en un foli] i puntues de zero a deu, que executes un 15% seria que has tret un 1,5 de nota. Eixa xifra en un examen és una cosa molt deficient. L’equip de govern actual ha de respondre per l’abandó, per la conflicitivitat amb nombrosos sectors i col·lectius de la nostra ciutat, i després per no executar i no estar. No estar per a la gent que ens diu lo bruta i abandonada que està la ciutat. Però ja no sols això, és que torne a repetir: en inversions és tot una mentida.
—Hi ha dues grans obres en marxa ja, fa molt poc i quasi damunt de les eleccions. Però porten darrere molta faena prèvia: el tercer pavelló i el nou Pla de la Mesquita. Creu que és bagatge suficient? S’ha fet poc en quatre anys?
—Jo crec que s’ha fet poc o res. La sensació que ens queda és que Xàtiva està abandonada, i que del Pla Edificant fixa’t que no s’ha executat res. Només ara han començat amb el Pla de la Mesquita, quan se suposa que ja es va modificar el pressupost en 2019 i es deia que era per a fer-ho ja i inaugurar-lo en breu. I la veritat és que acaba de començar, i és l’única obra. Del Pla Edificant, zero! Nosaltres li diem el Pla Fracasant. Amb tot el que va fer el Partit Popular en matèria d’instal·lacions edcuatives… I en matèria d’esports no han fet res. El pavelló l’estan fent ara, veurem quan l’acaben. Però és que una Ciutat Esportiva que se’ls va deixar nova, quasi a estrenar, en 2011, i dotze anys després no han fet res: ni els camps de gespa artificial tenen manteniment. Han sigut incapaços de gestionar aquelles infraestructures que se’ls han donat, i després no han creat cap nova. Per això tenim tan gran dèficit per als nostres esportistes i els nostres clubs. No han posat en marxa res en huit anys.
—Marcos Sanchis és molt dur amb la figura de l’alcalde. Quins defectes li veu; compta amb l’oposició, els escolta, dialoga, els té en compte…?
—Roger ens ha enganyat en nombroses ocasions. La primera va ser amb la ubicació del centre de salut al costat del Teresa Coloma. No va haver-hi manera de poder llevar-ho d’allí. Ni volia [aqueixa ubicació, pegat al col·legi] el centre educatiu, ni volia Xàtiva Unida, ni volíem nosaltres. I en contra absolutament de tots va dir que havia d’anar allí i que havia d’anar allí. És a dir que de pactar, poc. Un altre episodi, bé, hi ha hagut varios, va ser amb el centre històric. Era una moció en un pla en el qual ell ni va estar. I va ser pitjor, perquè Xelo Angulo [regidora del grup socialista] es va atrevir a dir que tot el tema de la plataforma del centre històric estava manipulat per algun partit polític. Quan una persona vol pactar, ajudar, col·laborar, resoldre un problema… Quan una persona vol això, dir el que van dir la veritat és que ajuda poc. Que una persona o dues, que potser no, puguen estar vinculades a un partit polític no pot invalidar la seua crítica. I ni l’alcalde ni Xelo Angulo poden eixiramb que no existeix el problema. Jo recorde que en eixe ple ja vaig dir que com és possible que en tres anys haja sigut incapaç d’asseure’s a parlar amb la plataforma per a tractar de veure solucions a un problema tan important per a la ciutat [com el estat de la xarxa d’aigües i les seues filtracions]. O el mateix amb el Carraixet… Per desgràcia, exemples hi ha molts. Al Carraixet se’ls va dir que el preu de l’aigua seria un preu polític i resulta que aqueix preu, quan vinga [el rebut] pagaran cinc vegades més per l’aigua que en el nucli urbà de Xàtiva. Amb el tema Bixquert, fa quatre anys es va traure de la mànega això de l’alcalde pedani i nosaltres ens posicionem en contra però perquè creiem que el que cal fer és dotar d’una partida econòmica específica a Bixquert, i bé: han passat quatre anys i ha incomplit eixa promesa de l’alcalde pedani. Com eixa, moltes. No podem pactar amb una persona que dia rere dia ens enganya. I no és que m’enganye a mi, és que es tracta de veïns. Els veïns del centre històric, els del Carraixet, els de Bixquert… A més a més, vol enfrontar-los.
—Roger Cerdà ix al carrer, se l’ha trobat?
—[Riu]. No, no.
—Ho dic perquè el PP assegura que vosté és un candidat que escolta a tots i que ix al carrer diàriament i en canvi a l’alcalde només se’l veu en actes públics…
—És que és veritat, fins i tot en una falla ho han tret… Només va d’acte públic en acte públic. Una definició que em va fer un veí de Xàtiva d’això és que a mi, eixa persona, em veia com a alcalde perquè em veia com una persona normal. Un veí normal i corrent, perquè a mi se’m veu pel carrer, compre, vaig amb els meus fills, vaig als mandaos com deia la meua àvia… Jo a l’alcalde si el veig és sempre amb cotxe, en actes, però d’una altra forma no. Jo camine, vaig en cotxe, rotlle, passege, converse, faig de tot. I no he deixat d’atendre mai a ningú pel carrer. I això que molta, però molta gent em para i em diu això o allò. I ho percebem, i em demanen: no canvies. Però ell, al carrer no ix.
—En vídeo sí que ix…
—En vídeo ix molt…
—I això a vosté no li agrada massa.
—El que ens crida l’atenció és que no s’havia fet mai un tipus de contracte per a exaltar, encara que ells diuen promoció de la ciutat, a cinc mesos de les eleccions. Un contracte que en quatre anys no s’ha fet , i quina casualitat que a quatre o cinc mesos de les eleccions es faça aquest tipus de contracte. Bé. Jo, no ho faria. Per a què una empresa, si ja m’ho faig jo, si ja tinc a un de premsa, si ja tinc a un per a no sé què… Però a quatre mesos de les eleccions? El que fa les coses al final és perquè ha sigut un mal estudiant. I així, normal que et traguen en una falla dient que estàs tot el dia fent-te vídeos. Tot el dia!
—No és una pregunta, és una afirmació: Xàtiva està bruta.
—Sí.
—Què es pot fer?
—Netejar-la.
—…
—És que és una de les primeres mesures que prendrem: li prendrem el pols a la neteja de Xàtiva. És que no paren de dir-nos-ho, aquest matí sense anar més lluny. Xàtiva mai ha estat tan bruta. Si et diuen que Xàtiva mai ha estat tan bruta és perquè en altres èpoques, la ciutat estava clarament neta, molt més neta. Cal començar a cuidar-la. Jo ara mateix no tinc el pressupost ací, però si el tinguera et diria: això anirà a neteja, això també. I evidentment caldrà posar més mitjans dels que es posen ara.
—La contracta està a punt de licitar-se. La coneixen? Detecten millores, novetats…?
—Crec que allò més important del contracte es veu que és el porta a porta en el centre històric… i això ens agradaria… Però jo no vull ser el primer en tot, no vull ser el primer a provar alguna cosa a veure com va i resulta que no, que no cal fer el porta a porta. Perquè això què significa, que hem de pujar el rebut del fem? Jo no estic d’acord amb això. Jo no vull pujar-li el rebut del fem als veïns. És que el COR… Cal recordar que el COR [Consorci de Residus], des que va entrar el senyor Cerdà, s’ha duplicat quasi [el rebut]. Duplicat. Quan se suposa que era una cosa que calia eliminar, i resulta que ha sigut president del COR durant set anys. President d’alguna cosa que ell deia que era una mentida, que de fet fins ho va denunciar. Va dir que era il·legal, que calia eliminar-ho, que no calia pagar-ho… Home, si fins i tot animava als veïns a no pagar el COR. I després en entrar ell van haver de pagar-ho i amb recàrrec. Anima que no paguen el rebut, i després té la cara de presidir-lo. I ha estat set anys i no és que no ho ha baixat, el rebut, sinó que l’ha pujat.. A més, per desgràcia, som de les poblacions del COR que pitjors rànquings tenim en recollida selectiva. Les pitjors dades. Alguna cosa mal hauran fet…
—L’equip de govern, sobre la neteja, al·lega que és una contracta molt tancada i que no és tan fàcil intervindre sobre la manera de treball d’una gestió externalitzada…
—Clar que cal estar damunt, com que no? Però si van traure un contracte fins i tor per a controlar al que controla. Jo crec que ací al final el que passa és que el govern municipal està a altres coses, i no està en controlar a les empreses que estan gestionant serveis a la nostra ciutat. És que està passant també als parcs, els parcs estan abandonats. S’està jubilant gent en la brigada i no s’està reposant… Ni en la brigada [municipal] ni en la brigada de parcs i jardins. Han deixat el carrer. Com no ixen al carrer, l’han deixat. I jo el que vull és recuperar el carrer, que hi haja gent que arregle les voreres, que hi haja més brigada. Es jubilen i no ve més gent… Fins va haver-hi un rumor que l’ajuntament volia carregar-se la brigada de parcs i jardins. Només cal veure El Palasiet, de pena. Però és tot. Quan una ciutat no va cap amunt, va cap avall.
—Tornant a un tema de carrer, sens dubte un debat permanent és el de la presència de la Policia Local. En honor a la veritat, la desaparició dels agents al carrer és de l’últim govern del PP. Però el PSPV no ho ha resolt. Tornarà la Policia de Barri? Podria donar una resposta molt concreta a una qüestió tan concreta?
—Fa falta, fa falta. Necessitem més presència policial. Ho veiem als carrers, ho veiem en Bixquert. En la reguarda de Bixquert fa huit anys estava Pau [un agent] i ara diuen que han posat a un altre per a vigilar coses de medi ambient… Ací ens coneixem tots, és fals: no hi ha policies al carrer, no hi ha suficent policia.
—Per tant, és partidari de reforços?
—Clar, clar. Però si al final el treball de la Polcía Local queda fins entelat i sembla que estiguen ací només per a posar multes, i no. Si hi haguera més, podrien fer més coses. Però no poden perquè no hi ha suficient personal. Nosaltres [el govern del PP anterior a 2015] sí que vàrem apostar; incrementàrem policies, vàrem fer la nova seu policial que calia traure fora [de l’edifici de la Casa de la Ciutat] perquè allí ja no podien estar…
—Un candidat a l’alcadía de Xàtiva i d’un partit amb opcions de ser el més votat ha d’estar disposat al fet que potser li canvie la vida en breu. S’ha fet eixe plantejament?
—Sí.
—I com ho veu?
—Com veiem tan clara la possibilitat de guanyar i governar, evidentment a casa la família, els meus fills, la meua dona, ja saben que, que… Que, sí, que pot passar això, que m’hauran de compartir amb els veïns i que ja no estaré només per a ells.
—O siga, que té assumit que es pot quedar-se sense vacances aquest estiu…
—Possiblement. O en tot cas, poques. L’any passat ja no vaig tindre perquè vaig haver d’estudiar oposicions, així que enguany amb el govern municipal ens tocarà estar ací. Jo amb la meua dona porte tota la vida, i amb els meus fills… Mira si ho tenen assumit que la xicoteta, quan veu a Carlos Mazón [candidat del PP a la Genealitat] en la tele diu: papà, mira, el teu amic. És a dir que estan vivint la política des de molt xicotets. Sí, està assumit.
—Pose’s en situació: és proclamat alcalde. Que faria el primer dia, la primera hora en el despatx? O per simbòlic o perquè fa falta, què seria absolutament lo primer?
—Doncs jo sí que… perquè a més és una cosa que ens ho estan traslladant moltíssims veïns… El primer que faria és convocar als veïns del centre històric i asseure’ns; a més precisament per això: per eixe simbolisme, ja que el senyor Cerdà en els últims tres anys ha sigut incapaç d’asseure’s amb ells. Així que allò primer seria convocar-los, asseure’ns i donar una solució al tema de la xarxa d’aigua potable.
—I de seguida, organitzar la Fira…
—Clar, però veurem què ens deixen organitzar…
—Ho dic perquè després de l’últim govern de Rus, el nou alcalde, Roger Cerdà, va haver de muntar la Fira, que és un mos molt gros, des de zero. El PP no va deixar fet res.
—Bé, jo crec en la professionalitat dels funcionaris, dels tècnics municipals de la Fira i ho treballarem bé perquè molta feina jo sé que ja l’estan fent ara. El que sí que vull deixar clar és que en la zona de Juan Francés [l’ampliació per a les grans plataformes mecàniques] no va a haver-hi atraccions. Perquè és lògic: els veïns ens han dit que no volen, que no hi ha un control efectiu del soroll. Però és que també els firers diuen que no volen anar allà; que està lluny, que pega molt el sol, que hi ha moltes hores de sol i no els compensa. Així que, si els firers no volen i els veïns no volen. tampoc.. No ho posarem allí, això ho tinc claríssim.
—Per tant, ja té algun espai alternatiu no?
—[Dubta]. Eh, eh… Ho reubicarem… Bé, ara no tinc ací un plànol… Però bé, el que es va posar allà són quatre atraccions que veurem on encaixen, o com reubiquem el tema. El que no faré, com va fer Roger, és paraetes enmig del Reial de la Fira. El Reial no es toca.
