Els regants, responen al comunicat dels ajuntaments de Canals i l’Alcúdia assegurant que “estem per a facilitar un acord, cedint un dels sondejos per a solucionar el problema, però necessitem una mínima contraprestació”
La polèmica pel cabal del riu Sants, que travessa Canals i l’Alcúdia de Crespins, continua. Després del comunicat emés pels dos ajuntaments, en el qual criticaven als regants per “dificultar” el manteniment del cabal ecològic i pel projecte per a la instal·lació d’un dipòsit que els dos consistoris no veuen amb bons ulls i no signen el permís d’obres, ara la comunitat de regants del riu Sants ha respost amb un altre comunicat en el qual nega les acusacions dels dos ajuntaments.
Comunicat dels regants del riu dels Sants, de les séquia de ranes i séquia de la Vila
Davant el comunicat de conjunt dels ajuntaments de Canals i Alcúdia de Crespins sobre la situació del riu dels Sants, els regants volem puntualitzar i aclareix algunes opinions i inexactituds que apareixen en ell.
Primer, quant a les reunions per a arribar a acords: des del 8 d’agost de 20224 que ens reunim en la confederació Hidrogràfica del Xùquer a València, en presència de la Comissària d’aigües, no ens hem reunit, i els regants hem estat insistint des de la reunió de novembre de 2023 per a buscar una solució, i sempre se’ns ha contestat amb evasives, demorant-les i ajornant-les.
En la reunió amb la Comissària d’aigües de la CHX, els regants aportem un document amb diverses clausures per a negociar sobre l’explotació del riu dels Sants. En aquest document se cita el projecte de modernització en la seua tercera fase, que bàsicament consisteix en una conducció des del naixement per fora del riu enterrada amb molt poc impacte ambiental, una xicoteta bassa de regulació en capçalera (40 metres) i una instal·lació fotovoltaica. Per això, les comunitats de regants tenen en propietat, des de fa més de 20 anys unes parcel·les rusticas (pruneres i oliveres) per a poder ampliar, com ara es planteja, les seues instal·lacions, més de 17000 metres quadrats.
Aquest projecte està visat, aprovat i finançat íntegrament per la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana (diversos milions d’euros), i passats tots els filtres d’impacte ambiental adequat a la legislació vigent del moment en el qual es va presentar, i que l’ajuntament de Canals va paralitzar en el seu moment mitjançant escrit a la Conselleria d’Agricultura i no concedint la llicència d’obra.
En aquesta mateixa reunió, els ajuntaments d’Alcúdia i Canals no van aportar cap documentació per escrit (només propostes verbals), amb la qual cosa no va poder arribar-se a cap acord. Davant aquesta situació, la Comissària d’aigües va instar els ajuntaments que elaboraren un document similar al dels regants per a poder acostar postures. Literalment va dir, “facen un o deu esborranys, reunisquen-se amb els regants i arriben a un acord.” També els va instar que aportaren en la seua proposta un projecte amb: objectius, justificació, terminis d’execució etc. I aquesta és l’hora en què no hem sigut convocats a cap reunió, només sabem el que publiquen en la premsa.
Quant a que: “els regants entorpim el cabal ecològic” i no volem aportar aigua al riu no és veritat. No volem en aquestes condicions, sense arribar a cap mena d’acord, ni tampoc vol la CHX, que és l’organisme responsable de Conca. El riu dels Sants no té cabal ecològic quan no sorgeix el naixement i així li ho va fer saber el Comissari d’aigües als ajuntaments. I en cas de sorgir, no seria cabal ecològic, sinó la totalitat del cabal, ja que les preses de les comunitats de regants actuals (Vila i Ranes) estan al final del recorregut del riu a Canals. Només haurien de respectar-ho les comunitats aigües amunt, (Setenes, Horts i Canyamars) que en l’actualitat no reguen del riu dels Sants.
Els regants, i que servisca com a exemple, estem abocant un cabal de 4000 litres/minut d’aigua de pou al riu Canyoles en la zona de Vallés, per a mantindre la flora i fauna de la zona. Igualment, en el riu Albaida per a mantindre la seua connexió amb el Xúquer, estan abocant entre 300 a 400 Litres/segon, regant de pous amb un cost econòmic elevadíssim i amb una gran dificultat en dedicació en hores de treball de reg en haver de regar amb menor cabal.
Quant a les concessions, tot són conjectures sense cap base. Si els ajuntaments assumeixen el sondeig que els cedim, no tenen cap problema. LA CHX no va posar cap pega a transmetre’ls la part proporcional de la nostra concessió corresponent a eixe pou.
En el comunicat cita que “volem construir un gran dipòsit en el naixement”. Tots els projectes d’enginyeria des del punt de vista tècnic, precisen d’una bassa de capçalera que regule l’extracció. Aquest “gran dipòsit” només té 40 metres sobre una superfície en propietat de més de 17000 metres quadrats. Qualsevol piscina municipal té 50 metres, és més gran que “el nostre gran dipòsit”. Però clar, és per als regants, cal exagerar.
També se cita en el comunicat que els ajuntaments es comprometen a realitzar un projecte per al riu. Els regants ja hem proposat tres projectes. El primer l’any 1989, amb un cost elevat per a aquell moment (14 milions de pessetes sol el projecte), amb unes propostes molt innovadores per a aquell moment. Contractem enginyers, biòlegs, titulats en ciències ambientals de la UPV, i va ser rebutjat.
Després l’any 2000, un altre projecte de modernització al qual es va oposar l’ajuntament de Canals mitjançant escrit, en les al·legacions en contra del qual incloïa les propostes del nostre projecte de 1989, ironies de la història. Així que, per a redactar un projecte, presentar-lo, aprovar-lo i finançar-lo es requereixen anys, és més un procés a llarg termini. Aquesta és la situació real en la qual es troben els ajuntaments, d’ací ve que només sestiguen realitzant actuacions puntuals i pals de cecs sense cap coherència per a aparentar davant la seua ciutadania que estan fent alguna cosa.
En conclusió, els regants estem per facilitar un acord, cedint un dels sondejos perquè immediatament se solucione el problema, però necessitem una mínima contraprestació.
