Per: Josep Sanchis Martínez
.- Generalment al voltant del Dia de Totsants, s’acostuma recordar als més menuts de la casa, aquells personatges mítics i fantàstics que poden creuar-se al seu camí.
.- Sovint, ha estat un costum utilitzat per pares, avis i familiars per procurar als xiquets i xiquetes tingueren cura d’allò que feien i també per aconseguir que no els donaren massa «guerra».
Alguns d’ells són els que a continuació referim:
– L’HOME DEL SAC: És un personatge brut i pollós que arriba caminant als pobles amb el seu sac enorme penjat al coll i agafa d’un grapat el primer xiquet roín que troba i s’el fica dins del sac, mig ple d’altres xiquets roïns que ha arreplegat pel camí. És tan forçut que alça el sac en pes amb una sola mà, el sacsa i se sent tots els xiquets plorant dins, confosos en un embolic de bracets i cames.
Altres versions d’aquest personatge són El Pellero de Canals (Xàtiva, La Costera); El Greixer o greixero (Castelló de Rugat, La Vall d’Albaida) i El Saginer (captaven als xiquets per extraure’ls el sagí o greix i vendre’l.
– ELS DONYETS: No mesuren més de 30 centimetres, vesteixen faixa, jupetí i un mocador al cap. Són fidels a la família que els acull; si s’els tracta amb afecte, es comporten de forma beneficiosa: mantenen la casa ordenada, cuiden als animals i realitzen les tasques domèstiques. Si no s’els tracta bé, provoquen molèsties durant la nit: mouen els mobles i els objectes de casa i maltracten als animals. Tot i això, sempre procuren que les coses estiguen de nou al seu lloc a l’albada.
– L’HOME DELS NASSOS: Té 365 nassos i li cau ú per dia, la nit de cap d’any li tornen a eixir tots de colp. Vestit amb un abric llarg i una maleta pot volar fent espirals a l’aire. Visita les cases on hi ha xiquets i amenaça d’emportar-se’ls. Els menuts, per tal que els deixe en pau, acostumen d’oferir-li una moneda. L’acceptarà i se n’anirà. A Xàtiva solia ser costum enviar els xiquets i xiquetes el dia de Cap d’Any a intentar veure’l per la plaça del Mercat o els voltants de l’Hostal del Lleó en l’Albereda. – Altra versió semblant d’aquest personatge la trobem en L’Home de les orelles (Cocentaina, a la comarca del Comptat)
– LA CUCA FERA: És un animal monstruós semblant al drac que s’arrossega per terra i habita a coves i galeries subterrànies. Segons la tradició, viu amagada tot l’any i solament es deixa vore en la processó del Corpus be en forma de drac-monstre, be de tortuga gegant amb closca i cap de cocodril. Versions de la Cuca Fera són La Tarasca a València, La Tartuga a Ontinyent o La Tortuga a Xàtiva.
– EL MORO MUSA: Personatge que s’emportava als xiquets en la foscor. Si el xiquet intuïa la seua presencia en la foscor el podia conjurar juntant els punys ben tancats amb els dits polzes molt junts i dient: “Vésten moro Mussa o moriràs com una puça”.
Està basat en la llegenda del monarca musulmà de Balànsiya (actual València), que va perdre els seus dominis després de la Conquesta del rei Jaume I durant el segle XIII.
– ELS GAMBOSINS: Menuts voladors de color negre molt brillant que xiulen i espanten la gent en nits de molt de vent. De vegades aprofiten per fer bromes com quan diguem: «anem a caçar gambosins»
– BUBOTA: Fantasma de llençol que sovint és mentida. La gent es disfresa per a fer por en un camí, una casa o al cementeri per espantar als vius. Té l’aparença de persona incorpòria i semitransparent cobert totalment per un gran llençol blanc que li tapa el cap i els braços.
– LES BRUIXES: Hi ha diverses bruixes conegudes al món valencià de la por, com són: La Bruixa Pirula; La Bruixa Curruixa; La Bruixa La Vella Pinta (en Manuel poble de la Ribera Alta i en Callosa d’En Sarrià a la Marina Baixa); solen ser lletjes i malcarades, amb el nas ganxut, berrugues per tot arreu, desdentades i de rialla macabra. S’utilitzen pels adults per tal d’espantar els xiquets i xiquetes, algunes vegades amb l’amenaça de convertir-se en el seu dinar o sopar.
(Text confeccionat amb la consulta del projecte «Els personatges i els mites de la por per als menuts» dut a terme per l’IES Lluís Vives de València (2017) i les aportacions de l’autor. – Imatges de la baralla «Va de Monstres-La Caixa de la por», d’Andana editorial)
