La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo, de Vicent Torregrosa Barberà,el número 180 de la col·lecció Estudis Universitaris. El disseny de la col·lecció correspon a Fèlix Bella i el de la coberta a Juan Nava.
Unir els ideals socialistes i els de la renovació pedagògica
El llibre analitza la relació entre l’obrerisme i la renovació educativa a Xàtiva, un dels dos nuclis originaris del socialisme valencià. De fet, Pablo Iglesias, el fundador del PSOE, va visitar la capital de La Costera el 1888.
Juan Bautista Puig (1862-1910) va ser un socialista, acabaria com a regidor del PSOE de Saragossa, que va tractar de lligar els ideals socialistes i els de la nova pedagogia que encarnava la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos. El llibre analitza, a partir d’aquest estudi de cas de l’evolució personal i política de Puig, la transformació del camp docent i de l’ensenyament públic a finals del segle XIX i principis del segle XX. Puig, que va exercir la docència a L’Alcúdia, Novelda i Saragossa, on a més de regidor en la capital d’Aragó, va esdevenir president de l’Associació de Mestres de la província de Saragossa i director de l’escola de la Beneficència de Saragossa, on hi va morir als quaranta-huit anys d’edat.
Puig va mostrar un gran interés per la innovació didàctica. De fet, el llibre també incorpora moltes imatges i il·lustracions, pàgines d’un llibre de geometria i agrimensura i, també, de l’excepcional mètode de cal·ligrafia (que consta de 22 quadernets), publicats per l’editorial Dalmau-Carles, com a exemplificació de la important tasca de publicacions de material docent i escolar de Juan B. Puig Crespo.
Vicent Torregrosa Barberà, mestre, llicenciat en filosofia i ciències de l’educació i doctor per la Universitat de València. Des de 1974, ha desenvolupat responsabilitats docents i de gestió i d’investigació en diferents àmbits: docència i direcció del CP Bruschetti (1982-1987), Inspector d’Educació (1987-1996), professor de l’IES Dr. Simarro i docència, investigació i gestió en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació (ECHE) de la Universitat de València. Els seus treballs de recerca se centren en l’organització escolar i la política educativa de l’Espanya Contemporània i la història de l’educació valenciana del XVIII al XXI, tema sobre la qual realitzà la seua tesi doctoral, Política escolar a Xàtiva (1707-1833). Del reformisme il·lustrat al model educatiu liberal. És autor de diversos articles i d’obres com: Il·lustració i educació a Xàtiva, finalista en la modalitat d’Assaig i Investigació dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 1985, Clericalisme i laicisme escolar a Xàtiva (1885-1917), Premi Carles Sarthou d’Assaig i Investigació 2004, Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià. Breu aproximació històrica (1975-1995), Formar elits. Estatutos del Seminario patriótico de San Felipe, República, Guerra Civil i Educació. Xàtiva, 1931-1939, i guionista del documental Espais de Pau en temps de guerra.
