EL PROGRAMA D’ACTES A LA FIRA DE XÀTIVA

BREU HISTÒRIA DE LA FIRA DE XÀTIVA (IV)
Per: Josep Sanchis Martínez

En un principi, la Fira de Xàtiva es celebrava durant tres dies, del 15 al 17 d’agost i a banda de les transaccions comercials que es duien a terme, el programa festiu contemplava diverses corregudes de bous, una per cada dia, en la plaça de bous, construida de fusta per a l’ocasió. Les cróniques de la segona meitat del segle XIX, indiquen que les espectatives foren moltes degut la selecta qualitat de les ramaderies així com per l’aportació de l’empresari En Bernardino Martí, que oferia gran serietat i garantia.

En 1848 es van torejar 8 bous del Duc de Veraguas i 16 de Gómez i Rauri, de Colmenar Viejo tots ells ben braus de sis anys i tres-centes lliures el que menys. 69 cavalls van morir en la plaça i fets mal-bé quasi tots els picadors tret d’un d’ells, el valent Sevilla, perquè s’acobardaven fins al punt que sense la intervenció de l’autoritar de l’aguacil anomenat N’Antonio, que els arreava i multava a tothora, no s’havera aconseguit que es picaren alguns dels bous. La quadrilla de Barragán i Jiménez va estar prou fluixa. La concurrència de públic, extraordinaria el primer dia, va ser mitjana el segon i desastrosa el tercer, resultat injust i sorpresiu, la qual cosa aventurava que podria produir la mancança de nous empresaris que es vullgueren fer càrrec de les corregudes en futures ocasions.

Aquell any 1848 també va acudir durant els dies de fira una companyia de còmics ambulants per realitzar unes funcions de teatre en un local menudet habilitat al respecte. La crónica indica que eixe any la companyia va passar a ganivet a Guzmán el Bueno i a Sancho García, resultant molt dolenta la funció titolada “Borrascas del corazón”.

En 1914, durant els dies previs al mes d’agost, els plenaris celebrats per la Corporació Municipal a l’Ajuntament tractaren diversos temes de la fira, entre ells el del pavelló del Cercle Republicà que abonava 50 pessetes de taxa pel lloc que ocupava al recinte de la Fira, segons l’acord que mantenia amb la Corporació de feia anys, però per a este any 1914 abonaria la mateixa tarifa que les parades situades abans i després del Cercle, la qual cosa portaria la posterior protesta dels republicans a dit acord. També es va acordar facultar en aquella sessió del ple municipal al Sr. Regidor, Maravall, per a que encarregara a la fàbrica de gas un projecte d’enllumenat per als dies de Fira, compost de diversos aparells -els costos de consum de gas no es pagaven- els quals no podien excedir de 500 pessetes en substitució del pressupost de 800 pessetes que havia presentat esta empresa d’acord amb el President de la Comissió de Fira i que éste havia sotmés a la consideració del Consistori Municipal. La intenció de la Comissió de Fira era instal.lar llums de més potència i en abundància al Real de la Fira, havent acordat deixar d’utilitzar el material pobre i obsolet emprat els anys anteriors consistent en uns arquets que es posaven a les entrades de la zona del passeig principal.

A la secció de Notícies, del Heraldo de Játiva, apareixia publicat este text:
“Como desde hace algunos años tendremos conciertos musicales, tracas y un castillo de fuegos de artificio…”

Respecte les sales de teatre i cine de la ciutat, totes elles preparaven una programació especial per als dies de Fira on solien omplir de gom a gom gràcies a l’afluència de les nombroses persones que ens visitaven:

“Para esta Feria el Salón Setabense tiene contratados muy buenos números de varietés y el Circo Lorca también ofrecerá nuevos artistas. También el Gran Cine del Teatro Círculo Obrero abrirá sus puertas estos días feriados ofreciendo notables programas de cine y varietés. Además, como todos los años se ha instalado junto al Portal Fosc, el Gran Cine Palacio del Sol, pabellón de proyecciones ya conocido de este público y que ofrecerá con el cine, notables bailarinas y cupletistas”.

Es va donar el cas que el Teatro Circo Obrero va fallar en la seua programació de cinema, amb poca assistència de públic degut que es trobava desplaçat del centre neuràlgic de la Fira, perquè la gent no solia enfilar la costera del casc antic de la ciutat per anar fins el local, quedant-se majorment al voltant de les casetes i llocs de venda ubicats a l’albereda, des de la plaça de la Bassa fins a la Font dels XXV Xorros.

Instal•lat a la plaça Espanyoleto oferia els seus espectacles:
“El gran Circo Llorca, que anunció su despedida el pasado domingo, vista la favorable acogida de este público, no levanta el campo hasta pasada la Feria de Agosto. El pasado jueves hicieron su debut en este circo las hermanas Lecusso: Julieta, Lucia, Rosa y América, acróbatas verdaderamente notables, alcanzando un franco y merecido éxito…”

La Fira de Xàtiva de l’any 1914 començava el dissabte 15 d’agost programada inicialment fins al dijous dia 20, però en aquella època solia ser costum allargar-la fins al cap de setmana següent si l’últim dia estava aprop de diumenge:
“En tiempo de Feria. Llegamos al final de la Feria. No sabemos si esta tendrà “una continuación”. La Comisión Municipal nada ha resuelto todavía. Suponemos la acordará hasta el domingo, pero si lo hace dejando las noches sin conciertos musicales y el Real sin alumbrado extraordinario, poco habrá que agradecerle. La Feria de hogaño ha sido como la de antaño. Nosotros pudiéramos muy bien quitarnos el trabajo de redactar estas cuartillas con solo mandar a cajas hoy la crónica que escribimos el pasado año o el otro acerca de la Feria. Nada cambia aquí. Ni las camisas de los chavales de los pueblos cercanos que nos visitan…“

La nota simpàtica de la Fira de 1914 va ser la intervenció dels exploradors scouts segons deia la premsa del moment:

“El primer dia de Feria llegaron 80 exploradores de Valencia, siendo recibidos en la estación por los grupos de Játiva y el Comité Local. A las once de la mañana se verificó en la Colegial la bendición de la bandera, siendo apadrinada por la distinguida y hermosa Srta. Elena Reig y Reig y el Alcalde D. José Romero, asistiendo al acto todos los Exploradores y nutridas representaciones de las autoridades civiles, militares y judiciales. El domingo llegó el Presidente del Comité de Exploradores Valencianos, Sr. Conde de Trénor y poco después tuvo lugar en el Real de la Feria el acto de la Promesa. Fue este un acto hermoso. Los Exploradores después de la promesa realizaron varios ejercicios de gimnasia sueca y cantaron el Himno de la Asociación siendo aplaudidísimos. Antes de la Promesa el jefe de tropa de los Exploradores de esta ciudad, D. Fernando Vila, les leyó el discurso donde les expuso que este acto era el más trascendental del escultismo. Després de Fira, Manuel Barona Cherp, en un article publicat a la premsa local recordava aquest acte fent exhaltació del mateix amb terminologies d’exaltació de l’espèrit pròpies de l’època com: En el Real de la Feria los vi formados con aire marcial, con la alegria retratada en sus infantiles rostros y su tierno corazón palpitante de emoción y entusiasmo… Jurad, jurad, boys-scouts setabenses vuestra santa bandera: ella simboliza un nombre por el que debeis perder hasta la última gota de vuestra sangre: España”.

Passada la Fira, com es venia repetint, any rere any, els mitjans de comunicació escrits locals carregaven les tintes contra l’organització municipal de l’event. Un costum crític que s’ha donat en totes les èpoques i amb distints governs locals, mantenint-se inclús fins l’actualitat invariablement, potser perquè els socarrats estimen tant la seua Fira que la voldriem perfecta o també perquè cadascú té un concepte distint del que deuria ser:

“Todo está igual. Parece que fue ayer…. Igual de sucia y maloliente este año como el pasado y como el otro, se ha ofrecido Játiva a la vista de los forasteros. Y de esto hablaremos más despacio otro día. Solo el Real ha sufrido una agradable transformación. D. Ricardo Sanz, dueño de la fábrica de gas, a quien facultó la Comisión Municipal de Ferias para que hiciese una instalación a su gusto dentro de un presupuesto de 500 pesetas, ha presentado una iluminación espléndida, con aparatos nuevos y unos soportes sencillos y elegantes. El Real de la Feria ha estado todas las noches “mareante” de mujeres… Como a día loco de forasteros registramos el domingo. Y es que así como en otros pueblos la Feria es un pretexto para hacer fiestas, aquí la Feria se vive por su historia y la gente viene igual con o sin festejos”.

Abundant en el tema, el dia 27 d’agost d’aquell any el Heraldo de Játiva destacaba en un article a la seua portada la decepció viscuda dies enrere, on a més de reclamar la construcció d’una plaça de bous a Xàtiva per atendre actes taurins, plasmava allò que considerava havia estat una pobra fira oficial, d’aquesta forma:

“Si la Feria de Játiva no tuviera vida propia, hace años que los setabenses le hubieran hecho un funeral modesto, y a la hora presente seria un capítulo que dejó de escribir el bueno de Vicente Boix, al “ordenar” la historia de tan hermosa ciudad.
La Feria de Játiva como fecha esperada por la gente joven para alegrar la existencia, es un mito; como recursos con vistas a la Caja Municipal es un filón; para feriantes y ganaderos algo así como echarle medias suelas a los zapatos y para el elemento femenino una ocasión propicia para llenar de vidriado los aparadores y las alacenas.
La Feria de Játiva podría ser fiesta y lucro, reclamo y satisfacción, alegrías anheladas y oasis deliciosos en plena canícula. No es nada de eso porque el Ayuntamiento no le da la gana de que lo sea y porque los vecinos por su parte, se guardan tranquilamente su dinero y lo fían todo a las iniciativas y a la magnanimidad del Concejo. De esta suerte va decayendo poco a poco el esplendor de la antigua Feria…
En el año de gracia de 1914 la comisión correspondiente nos ha obsequiado con dos tracas, un castillo y una serenata nocturna. Esto es todo lo que dio de si la inventiva oficial y francamente ¡Valiente puñado son tres moscas!.
Los centros de recreo tampoco se mostraron rumbosos. El Casino Setabense al fin y al cabo dió unos bailecillos. En fin, un dolor”.

Als anys 20 del s. XX, existia una moda característica que assenyalava la classe social de les persones que acudien a passejar pel Reial de la Fira i a escoltar els concerts que es duien a terme al Templet de l’Albereda. Era el fet de dur les dones tocat el cap amb un barret que en alguns casos semblava estrambòtic en ser enormes i reblits de flors i pardalets, la qual cosa les identificava com de l’alta o acomodada societat xativina, mentre que les que no el duien eren de la classe social més despavorida econòmica i socialment. Per contra les dones que duien aquells barrets tenien que suportar més calor i pes que aquelles que no en portaven. Amb el pas del temps va anar desapareguen eixe costum i els caps i monyos femenins tornaren a lluir lliure’s de afegitons.

Altre costum que va estar vigent durant molts anys fins que va anar desapareguent als anys 60 van ser els versadors, que es reunien dins un ambient nocturne i silenciós aprop de la fira del Bestiar, entre olors de bonyiga, vi i aromes de flors; un porró carregat, una guitarra i uns versadors convocaven la gent al seu voltant al so dels cants en vers més genuins i tradicionals que poseeixen els valencians, despertant emocions entre els nombrossos assistents. Encara avuí algunes persones recorden els últims versadors llançant els seus cants a l’aire en les nits de fira a les portes del Bar Los Arcos.

Durant els primers anys de la dècada dels 30 del segle XX es celebraven revetles a la Glorieta José Espejo on tenien lloc, al temps de la diversió musical i el ball, diversos concursos com aquells del Ball del Farolet, o el de moure’s al ritme del Schottis, que estava de moda en aquell temps, així com altres tipus de competició, entre ells el de premiar el més espléndit Mantó de Manila dut amb elegància per alguna de les senyoretes assistents; també el Concurs del Vestit de Quatre Pessetes o en un pla més burlesc, aquell que procurava l’elecció de l’home més lleig de la nit, Mister Feo que en 1932 va recaure en un tal Sr. Angulo. Diverses empreses locals aportaven els premis que s’atorgaven, generalment objectes de regal i productes de cosmética d’aquella època, com la famosa colonia Luisa Fernanda, per a les dones. Durant els anys previs a la Guerra Civil espanyola, de 1932 a 1935 el col.lectiu faller solia organitzar aquestes revetles de la Glorieta fent al temps la presentació pública de les falleres majors de l’any següent; posteriorment, als anys 40, passaren a realizar-se en la Plaça de Bous també aprofitant un dia de fira.

Als anys 50 i 60 les parades de melons i síndries, (meló d’Alger) tan abundoses en altres temps, que s’ubicaven davant dels Hostals del Lleó i del Sol en l’Albereda, també han passat a millor vida igual que els concursos que convocava la Comissió de Fira per a premiar als llauradors que presentaven el meló de més diàmetre i de més pes, duguent-se l’honor alguns que arribaven a donar en la bàscula més de 60 kilos.

Uns anys abans i més intensament amb l’arribada de la democràcia -després de les eleccions municipals de 1979- el programa de la Fira d’Agost de Xàtiva comença a experimentar una apertura a actes com el Festival de la Cançò, incorporant-se també el Concurs de Paelles i el canvi en la vestimenta i denominació de qui s’anomenava Reina de la Fira que passa a ser Festera Major i la seua Cort, lluint vestit tradicional de costerana i monyo replegat amb pintes front al blanc i diadema al cap d’abans, el qual va tornar a imposar-se des de la fira de 1995 i perdura fins l’actualitat.

Col·lectius i associacions locals contribueixen des de fa un fum d’anys en la confecció del programa d’actes, aportant les seues activitats, be esportives, be culturals, be lúdiques que conjuntament a la incorporació de nous espais de gran capacitat com el Camp de Futbol Murta i la plaça de la Seu, a més dels espais com escènics com la Glorieta José Espejo, sumats al tradicional Real de la Fira, fan possible actualment un programa de vora 100 actes durant els sis dies de la nostra Fira.

– Imatges que s’acompanyen, procedents majorment del llibre “Un segle de Cartells. 1889-2000. Fira de Xàtiva”, editat per l’Ajuntament de Xàtiva amb motiu de la celebració del 750 Aniversari de la Fira, en l’any 2000.

(Continuarà)

Josep Sanchis Martínez

No hay comentarios

Dejar respuesta

tres × 5 =