- L’executiu local desmenteix que l’Ajuntament bloquege el projecte i assenyala directament a la Conselleria de Justícia per abandonar una inversió de 25 milions d’euros.
Xàtiva (09/06/2026). – L’equip de govern de l’Ajuntament de Xàtiva ha lamentat profundament les últimes declaracions llançades pel Partit Popular de la ciutat respecte al futur del Palau de Justícia. Des del govern municipal denuncien que els populars han optat per “justificar una decisió política de la Generalitat Valenciana que perjudica greument els interessos de la ciutat i de tota la comarca”, situant-se novament en contra del veïnat.
El consistori ha qualificat de “primera gran falsedat” l’afirmació dels populars que acusa l’Ajuntament de bloquejar el projecte. Segons l’executiu local, la realitat és que ha sigut la Conselleria de Justícia la que ha decidit abandonar unilateralment un projecte que ja estava plenament desenvolupat, amb els terrenys cedits, el projecte redactat, les inversions consignades en pressupost durant quatre exercicis consecutius i la llicència municipal de l’Ajuntament ja concedida.
Un projecte amb llarga trajectòria i milions compromesos
El govern municipal ha volgut recordar la cronologia del projecte per a desmuntar els arguments de l’oposició:
- L’origen (2018): L’Ajuntament de Xàtiva va adquirir el Convent de Santa Clara (Bé d’Interés Cultural) amb l’objectiu clar de destinar una part del complex a albergar la nova seu judicial.
- La cessió (2021): Es va formalitzar la cessió d’aquests terrenys a la Generalitat Valenciana, que va assumir des d’aquell moment tota la responsabilitat d’executar la infraestructura.
- La redacció (2023): La mateixa Generalitat va adjudicar la redacció de l’edifici als arquitectes Carlos Campos i Ramón Esteve. El disseny lliurat plantejava un edifici modern i integrat en el patrimoni, amb una inversió superior als 25 milions d’euros i tots els informes favorables.
- La llicència (2025): Al gener de 2025, l’Ajuntament va concedir a la Conselleria la llicència per a iniciar els treballs arqueològics i de demolició previs. En lloc d’executar-les, la Generalitat va demanar una pròrroga d’un any i, finalment, ha optat per l’abandonament.
“Resulta absolutament fals pretendre responsabilitzar l’Ajuntament d’una decisió que ha sigut adoptada exclusivament per la Conselleria de Justícia”, reben des de l’equip de govern.
Màxima col·laboració i recerca d’alternatives
Finalment, des del govern local també han titllat de falsa l’acusació que el municipi s’ha negat a col·laborar o que només ha defensat una única opció. Ben al contrari, afirmen que ha sigut el propi govern municipal qui ha posat damunt la taula totes les alternatives possibles per a facilitar que el projecte de Santa Clara continuara endavant, incloent-hi l’ampliació dels terrenys cedits inicialment.
