En els voltants del cementeri de Paterna hi ha un mur amb les marques de bala dels 2.237 afussellats que, entre 1939 i 1956, van ser enterrats en una de les 60 fosses comunes del municipi. La filla i el nét d’una de les víctimes, Bautista Cualladó Doménech, avui han cavat simbòlicament la número 82, iniciant les exhumacions finançades per la Diputació de València en la seua línia per recuperar la memòria històrica i aconseguir veritat, justícia i reparació per a les víctimes dels crims del franquisme.
En un termini màxim de 6 mesos, s’exhumarà a la Fossa 82 a unes 20 víctimes afusellades entre el 25 i 27 d’octubre de 1939, originàries de Benifaió, Oliva, Alcúdia, Alginet i Carlet. El grup de l’associació científica ArqueoAntro, en nom de les agrupacions de familiars, continuarà els treballs a la Fossa 113, més complexa perquè s’espera trobar no menys de 60 cossos. “Ens dóna vergonya i molta indignació pensar que han hagut de passar 40 anys des de la mort del dictador perquè s’òbriguen les fosses amb el finançament de la corporació provincial”, s’ha lamentat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.
Pròximament, s’iniciaran els treballs d’excavació i exhumació de fosses sol·licitats per l’Ajuntament d’Ontinyent al cementeri municipal d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida, i un altre al cementeri de Paterna desenvolupat per l’Ajuntament de Chiva. Ambdós projectes també estan subvencionats per la Diputació de València, però en aquest cas els impulsors de la iniciativa són els propis Ajuntaments.
Pérez Garijo ha remarcat que “encara que el govern central haja dedicat zero euros al desenvolupament de la Llei de Memòria Històrica en els Pressupostos Generals de l’Estat, aquesta tasca l’haurien d’assumir les administracions públiques”.
Després d’uns primers estudis antropològics en el cementeri, els cossos seran traslladats a la Universitat Complutense de Madrid per a continuar la recerca. Allí, es realitzarà una anàlisi genètica per a confrontar les restes òssies amb les mostres de saliva dels familiars que s’han posat en contacte amb l’associació. D’altra banda, el temps dels treballs s’estima d’aproximadament un any. “I si és abans millor per a les famílies, perquè els parents són molt majors”, explica el director arqueològic. “En cas dels néts i besnéts el sofriment s’hereta, però no és el mateix que el dels fills”.
A la Comunitat Valenciana, en total s’han intervingut 14 fosses d’un total de 350 i s’han recuperat 46 cossos. “Però s’han fet sense pressupost, amb crowdfounding, cursos de formació…”, ha remarcat Mezquida. Segons el director arqueològic dels treballs, el percentatge de restes exhumades a la Comunitat Valenciana és “pírric” en comparació amb altres comunitats com Castella i Lleó, on l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha exhumat més de 900 cossos. Per açò, Mezquida ha agraït a la Diputació que estiga al capdavant de les polítiques de memòria, ja que “està treballant perquè hi haja més mitjans”.
La delegació de Memòria Històrica ha destinat més del 80 per cent de les seues subvencions a l’excavació de fosses i exhumació de restes de víctimes de crims del franquisme, perquè es tracta, en paraules de la diputada, d’un “objectiu prioritari” de l’equip de govern de la Diputació de València, “fermament compromès a implementar polítiques memorialistes pròpies d’un sistema democràtic”.
