L’Arxiu del Regne de València acull l’exposició ‘Jaume I. Un viatge documental i visual’, dedicada a la figura del monarca amb motiu del 750 aniversari de la seua mort.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha visitat la mostra este dimarts acompanyada pel director general de Cultura, Ignacio Prieto, i pel director de l’arxiu, Francesc Torres Faus, així com pels responsables de l’exposició.

La mostra proposa una aproximació a Jaume I des de dos perspectives complementàries: els documents que permeten reconstruir històricament la seua actuació i les imatges i relats amb els quals s’ha representat la seua memòria al llarg dels segles.

Els documents de Jaume I

El patrimoni documental dona principi a l’exposició. L’Arxiu del Regne de València conserva deu pergamins originals del monarca, a més de còpies posteriors de documentació emanada de la Cancelleria Real.

Així mateix, la mostra incorpora quatre documents originals procedents de l’Arxiu de la Catedral de València i un pergamí de l’arxiu del reial monestir de Santa Maria del Puig.

A través d’estes fonts, el recorregut permet aproximar-se al procés històric desenrotllat a partir de la conquesta de les terres valencianes entre 1232 i 1245 i a la posterior configuració del Regne de València.

La presa de la ciutat en 1238 constituïx una de les principals fites d’este procés, que va continuar amb la progressiva definició territorial, jurídica i institucional del nou regne.

L’exposició aborda el desenrotllament dels Furs, les Corts i les primeres estructures administratives, judicials i municipals, així com les transformacions socials, demogràfiques i econòmiques que van acompanyar la nova organització territorial.

Documents com el Llibre del Repartiment i les cartes de poblament permeten aproximar-se a l’arribada de nous pobladors, la permanència de població musulmana, els conflictes i revoltes del segle XIII i els canvis produïts en l’organització del poblament i del territori.

Del personatge històric a la seua memòria

Juntament amb el monarca que apareix en la documentació concedint terres, atorgant privilegis, resolent conflictes i organitzant jurídicament el territori, l’exposició analitza la imatge que el mateix rei i les generacions posteriors van anar construint sobre la seua figura.

El Llibre dels fets constituïx un dels principals testimoniatges d’este procés de construcció de la memòria.

La mostra permet recórrer diferents representacions visuals del monarca, des del segell regi i les Cantigues de Santa Maria fins a les pintures del castell d’Alcanyís, les miniatures del Llibre dels fets i del Liber privilegiorum, la batalla del Puig representada en el retaule del Centeller de la Ploma i diferents representacions pictòriques posteriors.

Les Cantigues de Santa Maria contenen, a més, una de les escasses representacions contemporànies del monarca, al qual mostren negociant amb els mudèjars de Múrcia.

750 anys de la mort de Jaume I

L’exposició coincidix amb la commemoració en 2026 dels 750 anys de la mort de Jaume I, ocorreguda en 1276. Durant la seua visita, Marta Alonso ha assenyalat el valor dels arxius com a institucions essencials per a la conservació de les fonts que permeten conéixer i estudiar el passat.

Així mateix, ha indicat que l’exposició permet acostar-se a Jaume I des d’una doble dimensió: “El rei que conquesta i el rei que construïx; el Jaume I de la història i el Jaume I recordat”.

La mostra es podrà visitar en l’Arxiu del Regne de València fins a gener de 2027.

La entrada L’Arxiu del Regne de València recupera documents i imatges de Jaume I pel 750 aniversari de la seua mort aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 13 d’octubre de 2026.- El Castell de Xàtiva ha rebut un total de 3.858 visites durant el pont del 9 al 12 d’octubre, una xifra que confirma l’atractiu de la fortalesa com un dels principals reclams turístics de la ciutat. Les dades reflecteixen una elevada afluència de públic durant tot el pont, especialment durant el cap de setmana, quan es van superar les mil entrades diàries.

El diumenge 11 d’octubre va ser la jornada de major afluència, amb 1.269 entrades, seguit del dissabte 10, amb 1.153 visites. Per la seua part, el divendres 9 d’octubre es van comptabilitzar 820 entrades, mentre que el dilluns 12, últim dia del pont, es van registrar 616 visites. En conjunt, el dissabte i el diumenge van concentrar el 62,8% de les entrades del període.

Pel que fa als canals de venda, les taquilles i punts de venda presencials van registrar 2.822 entrades, el 73,1% del total, mentre que les 1.036 restants, un 26,9%, es van adquirir a través d’internet. Aquestes dades evidencien també la importància creixent dels canals digitals per a planificar les visites al principal monument de la ciutat.

Més de 1.100 persones ateses a l’Oficina de Turisme

L’elevada afluència al Castell ha tingut també el seu reflex en l’activitat de l’Oficina de Turisme de Xàtiva, que durant els quatre dies del pont ha registrat 1.109 persones ateses.

La jornada amb més persones ateses va ser el diumenge 11 d’octubre, amb 396, seguida del dissabte 10, amb 295; el divendres 9, amb 271; i el dilluns 12, amb 147. D’aquesta manera, el cap de setmana va concentrar el 62,3% de les persones registrades durant el pont.

Pel que fa a la procedència, 959 persones eren visitants nacionals, el 86,5% del total, mentre que 150 procedien de l’estranger, un 13,5%. Aquestes xifres mostren el pes del turisme de proximitat, però també la capacitat de Xàtiva per a atraure visitants internacionals.

Entre les procedències destaca especialment la Comunitat Valenciana, amb 819 persones registrades, que representen el 73,9% del total de visitants atesos. A continuació se situen Catalunya, amb 34 persones; Castella-la Manxa, amb 25; Madrid, amb 19; i Múrcia, amb 10. També s’han registrat visitants de Galícia, les Illes Balears, Canàries, Navarra i altres territoris de l’Estat.

Pel que fa als visitants estrangers, les dades de l’Oficina de Turisme reflecteixen una procedència diversa, amb representació de nombrosos països europeus i americans. Entre els principals mercats internacionals destaca el Regne Unit, amb 32 persones, que representen el 21,3% dels visitants estrangers registrats. A continuació se situen Alemanya, amb 16; França, amb 14; Canadà, amb 12; i Polònia, amb 10. També s’han registrat visitants procedents dels Països Baixos, el Brasil, els Estats Units, Colòmbia, Àustria, Mèxic, Itàlia, Argentina i altres països, una diversitat que posa de manifest la projecció de Xàtiva més enllà del turisme autonòmic i nacional.

La regidora de Turisme, Raquel Caballero, ha valorat molt positivament les dades registrades durant el pont d’octubre i ha destacat que «rebre quasi 4.000 visites al Castell en només quatre dies és una xifra molt significativa que demostra, una vegada més, la capacitat d’atracció del nostre principal monument i consolida Xàtiva com una destinació de referència per al turisme cultural i patrimonial».

Caballero ha remarcat que «el nostre objectiu és que les persones que arriben a Xàtiva troben motius per a quedar-se més temps, recórrer els nostres carrers, consumir en els establiments locals i tornar en altres ocasions. Volem que l’atractiu del Castell es traduïsca també en oportunitats per al comerç, l’hostaleria i el conjunt de l’economia local».

La entrada El Castell de Xàtiva triunfa en el pont d’octubre amb prop de 4.000 visitants aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 28 de setembre de 2026.- Xàtiva ha tancat aquest cap de setmana la seua participació en la segona edició de l’Open House València amb una elevada resposta per part del públic, que ha pogut descobrir alguns dels edificis més singulars del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Les dades registrades per l’organització confirmen l’interés despertat per aquesta iniciativa, amb més de 5.400 visites als diferents espais oberts, i una participació que ha permés apropar tant la ciutadania com visitants d’altres procedències a l’arquitectura i al patrimoni de Xàtiva.

En total, durant el cap de setmana s’han emés 2.269 carnets, mentre que el sistema ha registrat 2.273 visitants únics i 5.230 visites totals, la qual cosa evidencia que una part important del públic va aprofitar la jornada per visitar diversos edificis. A més, s’han comptabilitzat 1.153 persones identificades com a convidades, mentre que 1.839 persones disposaven de compte en l’aplicació vinculada a l’esdeveniment. Pel que fa a la distribució temporal, el moment de major afluència es va produir al voltant del migdia, amb més de 1.400 visites registrades en la franja de les 12 hores, seguida de les 11 i les 13 hores. La jornada del dissabte 26 va concentrar aproximadament dues terceres parts de les visites, mentre que el diumenge 27 va registrar la resta.

Pel que fa al perfil del públic, la participació ha estat majoritàriament de públic general, amb un 79,9 %, seguit dels estudiants (8,6 %), arquitectes (6,9 %), interioristes (3,1 %) i entitats (1,5 %). Per franges d’edat, el grup més nombrós ha estat el de 46 a 55 anys, seguit del de 56 a 65 anys, mentre que també han tingut una presència significativa les franges de 36 a 45, 26 a 35 i majors de 65 anys. Quant al gènere, les dones han representat el 61,9 % dels visitants, els homes el 34,5 %, les persones no binàries el 0,9 % i el 2,7 % no ha especificat aquesta dada. Quant a la procedència, el 87 % dels participants són de nacionalitat espanyola, mentre que un 6,5 % correspon a altres nacionalitats europees i l’altre 6,5 % a procedència internacional.

Entre els edificis participants, la Casa Mompó ha estat l’espai més visitat, amb 1.082 visites. En segon lloc se situa la Casa Natalícia Aleixandre VIé, amb 798 visites, seguida del Palau dels Sant Ramon Bonhivern (610 visites). La Casa dels Sant Ramon ha registrat 538 visites, la Casa Fenollet, 515; el Palau de l’Ardiaca, 470; la Casa dels Joan, 358; la Casa Perpinyà, 297, i la Casa Santandreu, 262.

Aquestes dades mostren l’interés del públic per conéixer de primera mà edificis i espais que habitualment no formen part dels circuits de visita habituals, consolidant l’Open House com una oportunitat per posar en valor i divulgar el patrimoni arquitectònic de Xàtiva.

Fotos: Nastassia Tarusava

La entrada L’Open House València tanca el cap de setmana a Xàtiva amb més de 5.400 visites aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Un eco que forma parte de la memoria del pueblo

Existen sonidos que trascienden la simple vibración acústica para convertirse en una parte indissociable de la identidad de una comunidad. Sonidos que se entrelazan de manera íntima con los recuerdos compartidos, con las grandes celebraciones litúrgicas y festivas, con los momentos de inmensa alegría y también con aquellos instantes de duelo en los que el vecindario se congrega para buscar consuelo y acompañamiento en la tristeza. En el corazón histórico de Xàtiva, concretamente en la emblemática parroquia de Santos Juanes, uno de esos sones más arraigados e históricos está a punto de volver a resonar con fuerza por las calles del barrio.

La campana de este templo, original del año 1940, ha sido objeto de un minucioso proceso de restauración que ha culminado este fin de semana con su bendición oficial. De este modo, la feligresía recupera una pieza patrimonial y sentimental que, durante décadas, ha marcado el pulso cotidiano y la vida espiritual tanto de la propia iglesia como de todo su entorno vecinal.

Los orígenes de la pieza: una fundición de posguerra

Para comprender la magnitud de este hito patrimonial es necesario retrotraerse a los difíciles años de la posguerra española. La campana original fue costeada en el año 1940 gracias a la generosidad y devoción de los denominados «beneméritos consortes» don Antonio Arnau Ferrer y doña Enriqueta Penadés Garrido. Por aquel entonces, regía los destinos de la parroquia en calidad de rector don Víctor Micó Cháfer.

En aquel momento, la confección del bronce se encargó a los prestigiosos talleres de fundición de campanas de Juan Bautista Roses, ubicados en la localidad valenciana de Adzeneta de Albaida. Aquella obra de artesanía metalúrgica cumplió con su cometido de llamar a la oración y marcar las horas durante generaciones, sufriendo el desgaste propio del paso del tiempo hasta que la necesidad de una intervención integral se hizo imperativa.

Un retorno circular: de Adzeneta de Albaida a Xàtiva

Ochenta y seis años después de su creación original, y bajo el actual cayado del párroco don Raúl Jiménez, la campana ha regresado formalmente a la parroquia de Santos Juanes tras prolongarse los trabajos de restauración durante varios meses.

La intervención ha estado marcada por una bellísima y singular coincidencia geográfica y emocional: los trabajos de recuperación han sido llevados a cabo por los hermanos Vicent y César, naturales precisamente de Adzeneta de Albaida, el mismo municipio donde la pieza fue forjada casi un siglo atrás. Ambos expertos operarios han ejecutado la restauración en el seno de la empresa Electro Recamp, guardando además un estrecho vínculo familiar con el oficio al ser sobrinos de Vicent Tomás Calatayud, quien fuera en su día empleado de la histórica firma Campanas Manclús.

Una acogida comunitaria y festiva

El regreso de este elemento patrimonial ha estado jalonado por distintos actos parroquiales de gran calado emocional para los vecinos. Entre ellos, ha destacado de forma muy especial la celebración de unas Bodas de Oro sacerdotales y matrimoniales, un acontecimiento que ha servido como testimonio viviente de la profunda vinculación que histórica y afectivamente mantiene el barrio del Raval con su parroquia.

Los actos litúrgicos y de bendición de este fin de semana marcan el preludio de su puesta en funcionamiento definitiva. Tras su instalación en el campanario, está previsto que la histórica campana vuelva a voltear y a hacerse oír con motivo de la festividad grande de la cercana parroquia de la Merced, un templo que se encuentra asimismo confiado a la cura pastoral del mismo sacerdote. Xàtiva recupera así, por derecho propio, una voz centenaria que enlaza el pasado devoto de la ciudad con un presente vivo y dinámico.

La entrada La campana de Santos Juanes recupera su voz 86 años después aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 12de maigde 2026.- El Museu de Belles Arts de Xàtiva ha finalitzat recentment els treballs de restauració de l’obra El Sant Sopar (1806), del pintor valencià Vicente López Portaña, peça de gran rellevància que forma part de la col·lecció permanent del centre.

La intervenció ha estat realitzada per les especialistes Anna Boix Chornet i Inés Ayala Rodríguez amb l’objectiu principal de garantir l’estabilitat material de la pintura i millorar-ne la lectura visual, respectant en tot moment els seus valors històrics i artístics.

L’obra, de grans dimensions, presentava alteracions derivades del pas del temps i d’intervencions anteriors. Els treballs han inclòs la neteja de la superfície, la consolidació de la capa pictòrica, l’eliminació de materials degradats i la reintegració cromàtica de les zones afectades, seguint criteris de mínima intervenció, reversibilitat i compatibilitat dels materials utilitzats.

Gràcies a aquesta actuació, s’ha aconseguit estabilitzar la peça i recuperar-ne la coherència visual, la qual cosa permet una millor apreciació d’aquesta destacada representació dins de la pintura valenciana del segle XIX.

El regidor de Cultura, Alfred Boluda, ha explicat que «després d’un procés de restauració l’obra del “Sant Sopar” llueix de nou al Museu de Belles Arts. I ha destacat que “amb aquesta intervenció assegurem la correcta conservació de l’obra i posem en valor el treball que es fa des del museu en la custodia, protecció, manteniment i difusió del patrimoni xativí».

En aquest sentit, el passat mes de juny també va retornar al museu l’històric quadre de Felip V pintat per Josep Amorós, i que novament roman cap per avall, després de ser restaurat per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).

La entrada El «Sant Sopar» de Vicent López torna al Museu de Belles Arts després d’una exitosa restauració aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

EL GENOVÉS (2026) – El mapa de la Comunitat Valenciana podria amagar un secret traçat fa segles amb regle i compàs. L’investigador independent Salvador Navarro Masip acaba de publicar “Lo que nos ocultaba el campanario de El Genovés: Una red geométrica que une lo humano y lo divino”, un llibre que promet sacsejar la visió tradicional del nostre patrimoni històric.

A través d’una combinació de geodèsia, història i cartografia digital, Navarro documenta l’existència d’una xarxa d’alineacions geomètriques entre campanars i espadanyes de les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida, estenent-se per gran part del territori valencià.

Una precisió que desafia l’atzar

La tesi central de la investigació sosté que la ubicació d’aquests temples no és casual. Segons Navarro, molts d’ells estan connectats mitjançant línies geodèsiques amb una desviació mínima del 0,03%, una xifra que fa difícil pensar en la simple coincidència.

«Quan vaig començar a traçar línies entre campanars utilitzant Google Earth Pro, vaig descobrir que molts estaven alineats amb una precisió de pocs metres en distàncies de desenes de quilòmetres», explica l’autor.

El Genovés: El «kilòmetre zero» de la xarxa

L’estudi atorga un protagonisme especial al campanar de l’església de El Genovés. L’investigador afirma que aquest punt no és un node qualsevol, sinó un centre de convergència on conflueixen múltiples alineacions que recorren la geografia valenciana. La hipòtesi suggereix que el municipi podria haver tingut un paper estratègic en l’ordenació territorial històrica que fins ara havia passat desapercebut.

Qui va moure els fils?

Navarro planteja tres possibles arquitectes d’aquesta malla invisible:

1. Els genovesos: Vinculats a la donació de l’alqueria de Xio el 1248, aportant els seus coneixements avançats en navegació.
2. L’Orde de Montesa: Que hauria utilitzat la xarxa per al control fiscal i administratiu des de la seua fundació el 1317.
3. Els Borja: La poderosa família de Xàtiva podria haver perfeccionat el sistema durant el Renaixement aplicant geodèsia d’alta precisió.

Ciència verificable a l’abast de tothom

Lluny de quedar-se en la teoria, l’obra es presenta com un exercici de ciència ciutadana. El llibre inclou un llistat detallat de coordenades GPS amb sis decimals per a tots els punts documentats.

«No vull que em creguen sota paraula; vull que qualsevol persona puga agafar les coordenades, traçar les línies i comprovar-ho per si mateixa», afirma Navarro amb contundència. Segons l’autor, no es tracta d’especulació, sinó d’una «realitat mesurable» que ara queda exposada al públic i a la comunitat científica per a la seua anàlisi.

La entrada El codi ocult de l’església de El Genovés: Salvador Navarro revela una xarxa oculta entre campanars aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 16 d’abril de 2026.-

Xàtiva celebra per al pròxim dissabte 25 d’abril el tradicional homenatge als maulets per la seua heroica defensa de la ciutat l’any 1707 durant la Guerra de Successió, davant l’avanç de les tropes borbòniques després de la Batalla d’Almansa.

La programació començarà a les 10.30 hores amb la concentració de balladors, músics i participants de la dansada a les portes de la Casa de Cultura. Tot seguit, s’iniciarà una cercavila que recorrerà el carrer Montcada fins arribar a la plaça de Sant Francesc, on es desenvoluparà l’acte central, a les 11.30 hores.

L’acte institucional inclourà diverses actuacions de dansa tradicional a càrrec del Grup de Danses Socarrel i la Colla de dolçainers i tabaleters La Socarrà. I un dels moments més destacats serà la lectura del manifest, que enguany anirà a càrrec de Xavier Serra, filòsof, professor membre de Plataforma per la Llengua. A continuació intervindrà l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà.

L’acte continuarà amb l’ofrena d’una corona de llorer al monument dels maulets, amb la participació de la Muixeranga de Xàtiva, que protagonitzarà també el castell de cloenda junt amb la Colla La Socarrà, posant el punt final a l’acte institucional.

Per finalitzar la jornada tindrà lloc l’actuació del Monstre Petorro, una proposta de teatre familiar que està molt present en l’agenda cultural valenciana i que combina música, narració, màgia i humor per a oferir una experiència dinàmica i participativa. L’obra conta la història d’un jove monstre que aspira a ser temible, però que acaba protagonitzant situacions tan inesperades com divertides. Dirigit a públic familiar, l’espectacle fomenta la participació activa de xiquets i adults, convertint-se en una proposta cultural pensada per a gaudir conjuntament. L’obra tindrà lloc, quan finalitze l’acte institucional, al pati de la Casa de Cultura (accés per l’Albereda) i serà gratuït.

Aquest any, la programació s’amplia a tot el cap de setmana i el diumenge 26 a les 12.00 hores davant del Gran Teatre hi haurà l’actuació de danses «De castell a castell» a càrrec de l’Escola de Danses de Xàtiva i del Grup de Danses i Cançons de Castalla.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Xàtiva, Alfred Boluda, ha explicat: «No es tracta d’un homenatge nostàlgi, perquè la lluita d’ahir encara està ben present, com per exemple amb les agressions contra la nostra llengua». I ha afegit: «Per això recordem el passat per exigir un present i un futur més lliure, més just i més valencià».

La entrada Cultura i memòria s’uneixen a Xàtiva en l’acte commemoratiu del 25 d’Abril aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

A continuació, detallem tots els horaris i serveis especials per a gaudir del patrimoni xativí aquestes vacances.

Horaris especials del Castell de Xàtiva i l’Espai Borja

El Castell de Xàtiva, el monument més visitat de la ciutat, oferirà una obertura excepcional per facilitar l’accés a tots els turistes:

• Castell de Xàtiva: Obert tots els dies en horari ininterromput de 10:00 a 20:00 hores.
• Espai Borja: * Dies 2, 4 i 11 d’abril: d’11:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 hores.
  • Dies 3, 5, 6, 12 i 13 d’abril: d’11:00 a 14:00 hores.

Museus de Xàtiva i Oficina de Turisme

Tant el museu de l’Almodí com el de Belles Arts (Casa de l’Ensenyança) adapten la seua activitat:

• Museus municipals: Els dies 2, 4 i 11 d’abril obriran de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 hores. La resta de festius (3, 5, 6, 12 i 13) l’horari serà de matí (10:00 a 14:00 h).
• Oficina de Turisme: El dijous 2 d’abril estarà disponible de 10:00 a 17:00 h. El dissabte 11 d’abril obrirà de matí i vesprada, mentre que la resta de jornades mantindrà l’horari de 10:00 a 14:00 h.
• Sant Domènec i la Seu: També s’habiliten torns de matí i vesprada els dies de major demanda per a garantir la visita a aquests conjunts monumentals.

Mobilitat i accés al Castell: Bus llançadora i Trenet

Per tal de millorar la mobilitat i controlar l’accés al cim de la muntanya, s’han establit restriccions al trànsit privat:

• Tancament de carretera: Els dies 3, 4, 5, 6, 12 i 13 d’abril no es podrà pujar al Castell en cotxe particular.
• Transport públic: S’habilitarà un servei especial de bus llançadora i el tradicional trenet turístic.
• Dissabte 11 d’abril: La carretera romandrà oberta i estarà disponible el servei habitual de trenet de cap de setmana.

«Setmana Santa i Pasqua són moments clau per a Xàtiva. Volem oferir una ciutat preparada amb millor accessibilitat i una oferta de qualitat», ha destacat la regidora de Turisme, Raquel Caballero.

La entrada Xàtiva amplia els horaris del Castell i museus per a la Setmana Santa i Pasqua 2026 aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Xàtiva, 24 de març de 2026.- Xàtiva acull els dies 27 i 28 de març una nova edició de les Jornades d’Educació i Memòria «La memòria democràtica a les nostres comarques», una iniciativa que posa el focus en l’anàlisi i la divulgació del passat recent des de l’àmbit educatiu i territorial.

Les jornades arrancaran el divendres 27 de març a les 16.00 hores amb l’obertura institucional. A continuació, a les 16.30 hores, el catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Castella-La Manxa, Sisinio Pérez Garzón, oferirà la conferència «Memoria democrática e historia crítica: los desafíos para su enseñanza». I per concloure el dia, a les 18.00 hores, tindrà lloc la taula redona «Violència i hegemonia en la Transició valenciana: l’estratègia anticatalanista», amb la participació de Vicent Flor i Borja Ribera.

El dissabte 28 de març la programació començarà a les 9.30 hores amb la ponència «Los laboralistas y el resurgir del nuevo movimiento obrero», a càrrec de l’advocat laboralista i testimoni directe Héctor Maravall. Després d’una pausa, a les 11.00 hores, Javier Tébar, qui és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor d’Història Contemporània i del Món Actual a la Universitat de Barcelona, abordarà la ponència «Treball, protesta i democràcia: les vagues de 1976 com a motor de canvi polític a Espanya». A les 12.15 hores està prevista una taula de testimonis sobre la lluita sindical, veïnal i política del tardofranquisme i la Transició a Xàtiva que comptarà amb la participació de Lolita Benet Pérez, Tere Marco Hernández i Mercè Climent Vivancos.

Entre els actes destacats del cap de setmana es troba també l’homenatge a les víctimes del franquisme, que se celebrarà davant l’escultura «En defensa de la vida»a les 13.15 hores, com a espai de record i reconeixement institucional.

Les jornades es completaran amb una visita guiada a l’exposició Equipo Crónica.

La entrada Xàtiva recupera la seua història amb unes jornades dedicades a l’educació i la memòria democràtica aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.

Les votacions ja estan obertes en la web oficial de la marca: https://www.ferrerorocher.com/es/es/xp/navidaddeoro/ i es desenvoluparan en diferents fases:

Fase 1 (3 al 23 de novembre): votació entre els 17 pobles participants.
Fase 2 (24 al 30 de novembre): es comunicaran els 5 pobles que passen de fase.
Fase 3 (1 al 7 de desembre): s’anunciaran els 3 pobles finalistes.
Fase 4 (8 al 14 de desembre): es coneixeran els 2 pobles que disputaran la gran final. Final (15 de desembre): es proclamarà el poble guanyador, que rebrà la il·luminació de Ferrero Rocher el 18 de desembre.

Amb el lema “Un llegat històric senyorial envoltat d’art, fantasia i paisatge sonor”, Albaida mostrarà al món la bellesa del seu patrimoni, l’encant dels seus carrers i la singularitat del seu toc manual de campanes, un símbol viu de la seua identitat cultural.

L’Ajuntament d’Albaida es mostra orgullós i agraït per haver sigut triat per a representar a tota la Comunitat Valenciana en aquesta iniciativa tan especial. Segons ha destacat l’alcalde Juan Carlos Roses, “és una oportunitat única per a donar a conéixer l’ànima del nostre poble i el treball de tot un teixit associatiu que manté visca la cultura, la festa i la tradició”.

Aquesta mateixa vesprada, dimarts, es reunirà el Consell Municipal de Cultura i Festes d’Albaida, un òrgan molt actiu que agrupa més de cinquanta col·lectius vinculats a la cultura i la festa local. Entre altres temes, el Consell abordarà la participació d’Albaida en la campanya de Ferrero Rocher i coordinarà un pla de suport i accions conjuntes per a impulsar la difusió i el suport ciutadà a aquesta il·lusionant candidatura. Durant les pròximes setmanes es duran a terme diverses accions de difusió i activitats locals per a animar a la ciutadania a participar i votar per Albaida, sumant forces per a fer que el nostre poble brille més que mai.

La entrada Albaida, la candidata valenciana en la nova edició de “Juntos Brillamos Más” de Ferrero Rocher aparece primero en Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva.