Amor Amorós. Candidata a l’alcaldia per Xàtiva Unida

Maria Amor Amorós Giménez (Xàtiva, 1972) sap que enfronta un repte: substituir a Miquel Lorente, la figura clau d’Esquerra Unida a Xàtiva dels últims dotze anys, molts d’ells com a cap de l’oposició, dues vegades encapçalant la llista municipal i durant tot un mandat, compartint el govern municipal. Però ella tampoc no és nova. També ha exercit huit anys com a regidora. Els quatre primers (2015-19) com a responsable d’Educació del govern tripartit post-rusista. I els quatre actuals (2019-23) en l’oposició. Xàtiva Unida, que és la denominació que fan servir a Xàtiva, ha obtingut consecutivament cinc regidors. Una xifra desconeguda per a aquesta formació en altres àmbits. Hui dissabte (Casa de la Cultura, 19.00 hores) té l’oportunitat d’anar fent camí. Presenta la seua candidatura completa, feta pública aquesta setmana.

AGUSTÍ GARZÓ


—És conscient de la dificultat què comporta liderar un projecte que ha estat representat per Miquel Lorente d’una manera molt personal i molt basat en la seua figura? No hem d’oblidar que és candidat i veu cantant de la formació des de fa més de deu anys.

—En un principi… Dona un poquet de por. Però em recolze en què Xàtiva Unida és un projecte col·lectiu. I tot i que arribar fins ací és cosa de Miquel i li ho hem de reconéixer cada dia, la veritat és que és un treball col·lectiu. I jo crec que també és una manera de fer que ens l’ha ensenyat ell. Fins i tot quan estem en l’ajuntament, tot el que fem ho fem de manera compartida. Al consistori no veus a cap altre grup polític, a cap, en el qual els temes els aborden regidors sols, cadascú la seua àrea. És una cosa que em dona seguretat. Per què sé que estaré recolzada en tot moment per la resta del grup.

—Quin paper jugarà Miquel Lorente? S’ha postulat per a una llista possible autonòmica, o siga que no sembla deixar la política…

—A veure, ell això ja ho ha explicat. Té una molt bona relació amb Rosa Pérez [la consellera de Participació i Transparència] de moltíssims anys i aquesta mateixa situació, que és anar de segon en la llista de Rosa a les primàries, ja es va repetir fa quatre anys. I ell, al remat, va acabar en el lloc onze o dotze… És una llista d’un partit que, damunt, ha de confluir amb un altre en una coalició. Jo crec que, per tant, i ell ja ho ha explicat, és més aviat un suport a nivell quasi simbòlic.

—Però aleshores, deixa la política?

—No, jo tampoc estic dient això. Però ell sabrà estar i fer política des d’un altre plànol. Crec que ell ho ha deixat molt clar. Miquel vol ser útil al col·lectiu des d’una altra posició. I això és molt d’agrair, és una acció molt noble per la seua part. Al final, tots hem de saber estar en tots els llocs. I ficaria com a exemple a Vicent Marzà [conseller d’Educació i Cultura que ha deixat el càrrec per centrar-se en el seu partit, Compromís]. Tan important és el cartell electoral, el que ocupa càrrecs, com el militant que s’encarrega de la logística. I saber ocupar llocs tan diferents també ens fa més forts.

—El govern municipal del PSPV-PSOE i Ciudadanos, diu vosté, és un govern còmode. Per què? I què seria un govern incòmode?

—Jo crec que ha sigut un govern còmode des del moment en què ell, [Roger Cerdà, l’alcalde] amb els resultats damunt de la taula, haguera pogut escollir compartir el govern amb cinc regidors més, els nostres, que a més a més aportàvem la trajectòria i l’experiència del mandat anterior, o anar pel vot del sí i ja està. I crec que va triar allò més còmode, per què Ciudadanos mira com ha acabat: desfet i amb un equip de govern que ja només necessita el vot d’un dels dos regidors que tenia aquest partit per tirar endavant les propostes polítiques que ell considera. Degué pensar que és més fàcil lidiar amb una persona o amb dos només que amb cinc, que érem nosaltres… Encara que la gestió no s’ha de plantejar en eixos termes de lidiar… Però en tot cas, crec que tenia al seu abast després de les eleccions conformar un grup de treball de 15 regidors. Podem pensar que en l’anterior mandat hi han hagut coses millorables, molt bé. Per exemple, se’ns acusava de fer coses per separat… Però al remat, pense que és més productiu tindre a quinze persones treballant que no a l’actual estructura piramidal.

—Piramidal? Ens pot explicar més?

—Ara per ara, en l’Ajuntament de Xàtiva hi ha un equip de govern de deu regidor on sols tres o quatre persones com a molt estan decidint-ho tot. I per a tindre la majoria en les votacions, amb el vot fàcil que els recolza.

—Recordem aquell Pacte de Sant Domènec de 2015 en què PSPV-PSOE, Esquerra Unida i Compromís van enllestir el nou govern d’esquerres. En cas de poder establir-se de nou, què hauria de ficar-se sobre la taula per a no repetir el que passà en 2019, quan Xàtiva Unida ja no en va formar part?

—Des de Xàtiva Unida el que tenim molt clar que posarem damunt la taula és el nostre programa. Hi ha moltes coses en les quals coincidim. Si es tenen en compte les nostres prioritats programàtiques… Per exemple, a final d’any es va sotmetre a debat el pressupost de 2023. I Xàtiva Unida va votar a favor d’eixe pressupost. Amb la condició que s’incorporara el romanent de 2021, per què en la nostra formació no entenem que la nostra ciutat tinga diners però falten serveis. En aquesta legislatura s’ha prioritzat anar pagant deute, però això s’ha fet a costa de deixar sense serveis o amb menys serveis a la ciutadania. Doncs si en eixe tipus de coses ens podem d’acord… Per exemple, nosaltres volem un pla director per a intervenir en la xarxa d’abastiment d’aigua. És que a ningú que li preguntes et diria que això no és necessari! Els parcs infantils, el mateix. Estan tots amb manca de manteniment i, a més a més, en una ciutat on fa tanta calor sense ombra. Sis mesos a l’any no es poden fer servir. Són coses en les quals estem d’acord amb el grup socialista, per què no? En les coses en les quals estem d’acord no tindrem por de treballar junts.

—Van obtenir en 2015 un resultat electoral extraordinari comparat amb els àmbits estatal i autonòmic, però també amb la majora d’ajuntaments. Si el repte de 2019 era superar eixe resultat, repetir-lo tampoc estigué malament. En 2023 el repte quin seria? Quina percepció, quines dades tenen?

—Dades no en tenim. Però, efectivament, l’objectiu no ha de ser igualar sinó millorar. I millorar seria per a nosaltres també tindre capacitat de decisió. Està ja molt clar que els governs de majores s’han acabat, i el fet de ser decisius i útils per a Xàtiva és el nostre objectiu. En definitiva, volem ser necessaris.

—Es podria assumir l’alcaldia de Xàtiva amb cinc, sis regidors…?

—Clar, jo pense que sí. Depén del percentatge de tota la resta de gent, i al final és una cosa també de convéncer a la resta de minories de poder liderar un projecte. Sí, sí, crec que sí.

—És un territori explorat una coalició electoral de Xàtiva Unida amb Compromís almenys a Xàtiva?

—Abans de les eleccions, una coalició?

—Sí.

—No. No, no per a res…

—S’ha parlat d’això… El que no sé si qui ho ha parlat és una veu autoritzada.

—No, no. Nosaltres som una opció municipalista. Fa molts anys treballam. Treballem per sumar; sumar diferents sensibilitats i buscar persones que pretenen millorar Xàtiva. Nosaltres hem fet el pas valent de passar d’Esquerra Unida a Xàtiva Unida precisament per això, i ara ve la campanya, però fa quatre anys que estem al carrer contínuament, detectant el que preocupa a la gent. I que s’haja parlat d’això… [fa un gest de molta estranyesa] A mi no, no… Però per què ja va en l’ADN de Xàtiva Unida sumar a persones de diferents sensibilitats, d’un ample ventall de l’esquerra.

—Seguint amb eixa línia de formacions afins, és curiós que a Xàtiva no ha quallat mai una estructura forta ni una candidatura de Podem… La gent de Podem està amb vosaltres o està per ahí sense representació?

—Al remat, les etiquetes valen per al que valen. I jo crec que el que hem de fer és ser capaços de transmetre el nostre missatge. I som Xàtiva Unida precisament per això, per què pot votar-nos una persona de Podem, una persona de Compromís… i fins i tot una persona que haja votat a Rus en el passat. De fet, segurament més d’un ens ha votat [riu]. I això és una de les coses més bones que tenim.

—Polítiques socials. En què falla, a parer seu, aquest equip de govern del PSPV-PSOE?

—Les polítiques socials s’han incrementat molt, s’ha multiplicat per cinc. Però no a proposta de l’Ajuntament de Xàtiva, són directrius de dalt. Mònica Oltra [exvicepresidenta del Consell i exconsellera de Polítiques Inclusives] va ficar els pilars d’una nova llei de serveis socials, d’una nova manera de relacionar-se amb els ajuntaments, que són la porta d’entrada de la gent que necessita ajuda. Però tot i eixe increment, que és moltíssim, i tot i l’increment del personal, que també, en canvi es podria polir un poc la coordinació… Ara, per exemple, les valoracions de dependència ja són competència de l’ajuntament. Abans es feien des de València. Més que ser crítics amb la gestió de l’equip de govern, critiquem que de vegades s’ha volgut vendre aquesta millora com un èxit municipal. I no. Xàtiva fa el que fan tots els ajuntaments. I no sempre, per què números a banda, a peu de carrer detectes que a moltes persones eixa millora, eixe increment de les ajudes, en realitat no li ha arribat. Un exemple: des de 2006 tenim la necessitat d’un centre de dia per a persones amb diversitat funcional. Doncs la societat ha estat espentant per què és una cosa que l’equip de govern no ha liderat.

—En aquests quatre anys tenen la sensació que polítiques de Xàtiva Unida implementades en l’anterior mandat s’han deixat de costat, s’han suprimit, s’han variat?

—La sensació, i així ho hem denunciat públicament, és que moltes de les polítiques que nosaltres vam tirar endavant la primera legislatura s’han paralitzat o s’han… A mi, per exemple, una de les que més em molesta és el tema del PMUS, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Fou aprovat per unanimitat i s’ha quedat en un calaix. El PMUS parlava de pacificar el tràfic dels voltants dels centres escolars, i es va fer una actuació, la primera, i cap més. La rotonda del Paquito Coloma, paralitzada completament. O per parlar d’un tema que portava jo, la Setmana de l’Educació. No desapareix… però es difumina molt. Els consells de participació? Cap consell es convoca o si es pot evitar convocar-los, millor. Crec que l’únic que funciona és el d’Acció Social. El Consell Escolar, les dues reunions justetes i poca cosa més. I els pocs que s’han creat de nous, com el recent de Turisme s’ha fet per acomplir amb un requisit de la conselleria, a última hora i a correcuita, sense ganes diria jo. Els pressuposts participatius, oblidats. Els mercats de la terra, tampoc. El FirAll [Fira de l’All Tendre de Xàtiva] jo crec que s’ha quedat per què… No sé, no sé el que li quedarà.

—Falla la comunicació entre el govern i la resta de forces?

—Totalment. Trobem a faltar la comunicació entre el govern i l’oposició sempre, de fet en la institució hi ha molt pocs moments de debat. I si els pocs moments es buiden de contingut… Aquests quatre anys hem estat denunciant contínuament que les comissions a penes tenen orde del dia; dos, tres punts? I els plenaris? Un dels últims plenaris no va durar ni tres quarts d’hora… Per tant, si el poc espai de debat que hi ha el buides de contingut i governes per decret, per què la majoria de coses que han tirat endavant han sigut per decret o aprovant-ho en junta de govern, on no tenim marge per a que el nostre vot siga decisiu, la veritat és que com oposició pots fer ben poc. I mira que hem intentat coses… Ells tenen clar la nostra disposició. En pandèmia els vàrem dir: ací estem, som cinc regidors, podem ajudar… Però no han fet cas.

—Filtracions i problemes amb la xarxa en el nucli antic. Diuen que la solució és complexa. Quan una cosa és complexa, requereix una resposta complexa i no una senzilla. Quina seria la resposta complexa de Xàtiva Unida a aquest greu problema?

—Eixe tema nosaltres l’hem posat damunt de la taula ja i, de fet, la contrapartida de votar a favor dels pressupostos era que s’incrementara en 300.000 euros per a redactar un pla director de renovació de la xarxa d’abastiment d’aigua; un pla director amb una cronologia específica i que fins i tot fora participat, és a dir, que el veïnat sabera quines fases hi ha, quan i com van a ser les actuacions… Sabem que això no és un projecte per a un ni per a dos anys. Igual és un projecte que pot tardar deu anys a estar plenament acabat, ja que estem parlant de renovar plenament el 100% de la xarxa. És una obra cabdal: millora la qualitat de vida dels afectats, i és una aposta mediambiental enorme ja que evita un increïble malbaratament d’aigua. És una cosa massa important per a no fer-la des del consens polític. Crec que ni el PSOE està en contra. Aleshores, per què no ho fan?

—Els xativins recorden una etapa negra de vint anys on el debat d’idees públic era impossible fer-lo complet per què sempre hi havia un partit, el del govern, el PP de Rus, que no hi acudia mai a res. No és el cas de l’actual…

—No, no, la veritat és que no…

—… espereu de nou eixe tipus d’actes, de debats públics?

—Sí, clar. Jo crec que és una manera molt bona d’explicar-li a tothom les nostres propostes i que puga comparar-les amb les del grup socialista o amb les del Partit Popular, amb les de Compromís… Pense que el debat en públic és un bon escenari perquè la gent compare…

—Ho dic també per què els plenaris no són el que es pensava fa uns anys que serien; es van fer canvis encaminats a què la gent hui acudira i no és així.

—Es que jo pense que un plenari i un debat són coses prou diferents… En un plenari, l’última paraula és sempre la de l’alcalde. Així que ens porta huit anys d’avantatge… [riu]. De fet, empra molt la tàctica que feia servir Rus, aquella de: s’ha acabat! I et lleva el torn de paraula. La veritat és que només ha passat un parell de vegades. Però no hauria de passar cap. En els debats és tot més equitatiu; en l’ajuntament ell [Roger Cerdà] domina els temps.

—El PP de Xàtiva té un suport molt baix des de la desfeta de Rus el 2015. Però es pot beneficiar del bon moment aspiracional que té en la política central… Podria Roger Cerdà perdre les municipals o no sumar prou pel càstig a Pedro Sánchez?

—De sempre, PSOE i PP tenen un reflex local o autonòmic segons com els vaja en l’àmbit estatal. Això és evident, per què a més a més està el vot emocional; el vot incondicional del votant que ho té decidit ho facen com ho facen els seus partits. També és cert que a escala local es vota més a les persones, i es pensa més en clau de candidatura i no en si l’encapçala un o altre… No sé, sincerament, si Marcos [Sanchis, candidat del PP] tindrà al remat major recolzament pel mal moment del PSOE en el govern central… No sé res, de veres. Jo, d’estratègia política sé molt poc [riu].

—Compromís. La seua divisió fou letal en 2019, i ara acudeixen a priori amb una única candidatura, sense la presència de cap altra de la mateixa sintonia política…

—Sempre, sempre, tindre problemes interns repercuteix en els resultats. Per a mal, clar. La gent no val al capdavant d’una institució a algú que a sa casa està a la gresca… I va ser molt evident fa quatre anys que eixa divisió en dos no els va ajudar a res. Ara? Doncs Compromís té tiró pel que fa al País Valencià, així que crec que és d’esperar que tinguen el seu corresponent suport.

—Quan algú es presenta al capdavant d’una formació amb aspiracions està en risc de ser alcalde o alcadessa. Això com es viu a nivell personalment? Seria canviar de vida…

—A mi, la vida ja m’ha canviat i molt durant els huit anys que estic en política. Per tant, crec que tindre més o menys responsabilitat no em canviaria la vida molt més. Emocionalment, si vols… Emocionalment sí que pesa el fet de pensar que en dues eleccions hem tingut uns grans resultats i ara cal no ja repetir sinó millorar-los. Però és només una por escènica. I al remat, jo sempre estaré tranquil·la per què els resultats són fruit del que la gent decideix. I si el que volen és que jo siga l’alcaldessa de Xàtiva, doncs respondré cent per cent al repte. I si no, estaré en un altre lloc. Però sempre útil, si pot ser. Jo soc una persona molt positiva i això em beneficia com a candidata. Em canviaria la vida? Ja m’ha canviat.

—Però no és el mateix! Estem parlant de ser alcaldessa. És una possibilitat.

—Home, sí. Si assumira la gran responsabilitat que suposa ser alcaldessa, evidentment deixaria de tindre la responsabilitat professional que tinc ara. Allò és molt. Doncs, sí; supose que ho compensaria, ho ajustaria… Però em quede tranquil·la per què, en tot cas, sé que el que em tocaria fer seria només durant un temps molt determinat. Jo tornaria a la meua vida actual després. Per a mi, la política no la veig com un treball ni com una cosa de molts anys.

—Coneix a fons la gestió educativa a escala local. Un ajuntament té molt a dir i vosté sap com funcionava aquesta àrea. Quin balanç fa dels quatre anys?

—Una de les qüestions que crec que ha fet que es difuminara la regidoria d’Educació ha estat el fet de deslligar el Pla Edificant [conveni entre les administracions local i autonòmica per accelerar la construcció o reforma dels centres, assumint l’ajuntament la gestió] del que era la regidoria. També és cert que, pel tipus de govern que hi ha, Lena [Baraza, regidora socialista] porta Educació, Participació, Igualtat… En porta quatre! Però sobretot, això: el fet de llevar-li eixe pla li ha minvat molt de pes polític. I sense deixar el tema de l’Edificant, crec que se l’ha deixat agonitzant. En ciutats com Ontinyent s’han fet moltíssimes més intervencions a través del pla que en Xàtiva. Ací, quan jo vaig deixar la regidoria en 2019 hi havien cinc expedients en marxa. I actualment només està construint-se el Pla de la Mesquita, i el del [IES Josep de] Ribera que està començant. De cinc expedients, en quatre anys només han gestionat dos. Està pendent La Costera; l’Attilio, tam emblemàtic, té moltes carències, començant per l’accessibilitat. I el cas del gimnàs per al Taquígraf, també s’ha quedat pel camí.

No hay comentarios

Dejar respuesta