- El llibre conté treballs sobre immobles històrics de Xàtiva i la seua àrea d’influència
- Es documenten restauracions o antics edificis perduts d’Aielo de Malferit, la Granja de la Costera, el Genovés, l’Énova, l’Alcúdia de Crespins, l’Olleria, Canals o Montesa
L’Associació d’Amics de la Costera presenta aquest dimarts el número 21 de Papers de la Costera, volum que en aquesta ocasió és un ambiciós monogràfic sobre patrimoni. La presentació la farà el professor Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i autor d’un dels articles: Senyors i senyories a l’àrea d’influència de Xàtiva al final de l’edat mitjana. La publicació, que frega les 450 planes (446), està dedicada al patrimoni civil (cases i palaus senyorials) de la comarca i algunes poblacions de l’antic terme particular de Xàtiva. Inicia el llibre el Pòrtic, amb el pròleg de Vicent Torregrossa Barberà, president de l’associació. El segueix l’apartat Història, amb l’esmentat estudi d’Antoni Furió; el treball Els usos del Buixcarró a Xàtiva i les comarques de la Costera i la Ribera durant l’antiguitat i l’edat mitjana, de Rosario Cebrián Fernández, de la Universitat Complutense de Madrid i l’estudi d’Agustí Ventura, catedràtic de Llatí i cronista de Xàtiva, Correcció de la divisió comarcal referida a la comarca de Xàtiva.
El tercer apartat és Alguns palaus senyorials de Xàtiva, on s’inclouen uns edificis ja restaurats, altres en procés avançat de restauració i uns altres per als quals Amics de la Costera reivindica una intervenció. En referència als primers trobem l’article: El Palau del marqués Montortal de Xàtiva. Intervenció. Pervivència i realitat construïda, de l’arquitecte Vicent Torregrosa Soler, així com l’estudi de l’historiador de l’Art Mariano González Baldoví La Casa Mòxica-Blasco-Parra de Xàtiva, sobre la casa situada a la plaça de l’arquebisbe Mayoral. Pel que fa als edificis esmentats del segon grup figura un actualitzat i minuciós estudi, novament de González Baldoví: La bella casa de la Caldereria 26 de Xàtiva, que analitza la que fou Casa dels Fenollet de Xàtiva i ara, a conseqüència de l’estudi, amb la possible denominació de Casa-Martí-Rostand; i un treball conjunt de l’arquitecte Pablo Camarasa i de l’exgerent de l’IVAM Sergi Serrano: La casa dels barons de Sacrolirio: antecedents històrics i procés de recuperació. A més a més, en aquest mateix apartat, pel seu interés històric, també s’ha inclòs l’estudi d’un edifici singular, una antiga alqueria situada a l’exterior de la ciutat, en plena horta de Xàtiva: L’alqueria de Pròxita. Origen, propietaris i arrendadors o mitgers, una altra col·laboració de Mariano González Baldoví. Pels seus destacats valors arquitectònics gòtics i renaixentistes, figura també l’article La casa dels Sanç de Sorió en el carrer Montcada, també de l’esmentat Pablo Camarasa.
En l’apartat Patrimoni civil de diverses poblacions de la comarca hi ha diversos textos. De Montesa, l’estudi La Casa de la Vila de Montesa, a cura de Josep Cerdà, historiador i tècnic de la Institució Alfons el Magnànim. Sobre el Genovés, l’estudi L’antic palau dels Fenollet al Genovés, obra del mestre i professor Francesc Úbeda. Moixent està representat amb El palau de Moixent, un tresor patrimonial desaparegut, de Vicente Gabriel Pascual Montell, professor de la Universitat de València, i Vicent Terol, arxiver municipal d’Ontinyent. De Vallés, El Palau dels Sanç de Vallés, de Xavier Ribes, advocat. La Casa dels Guzmán a Canals. La Casa de la Vila, a cura de José A. Polop Morales, bibliotecari de Canals, és l’estudi sobre Canals publicat en aquest monogràfic; d’Emília Mollà, professora, es publica el treball Els palaus senyorials de la Granja de la Costera i Cerdà, una forma de modular la realitat de l’espai i el temps, i de nou Emília Mollà escriu: Palau dels marquesos de Montortal i de la Calzada a Cerdà. El professor de la Universitat d’Alacant Abilio Reig-Ferrer parla del patrimoni perdut a l’Alcúdia de Crespins amb l’estudi La torre medieval de l’Alcúdia de Crespins (s. XII- 1928), i Alfons Vila, cronista de la localitat, aporta unes dades complementàries sobre la desapareguda torre dels Ordaz en l’article El Palau. I per a cloure aquest apartat, i a cura de l’esmentat Vicente Gabriel Pascual, es publica el treball Una passejada pels palaus perduts de la Costera.
El cinqué apartat és: Patrimoni civil de diverses poblacions de l’antic terme de Xàtiva, amb documentats estudis sobre Aielo de Malferit (Palau-castell de Malferit. Rehabilitació com a Ajuntament d’Aielo de Malferit: la revaloració d’un edifici del segle xv, a cura de Vicent Torregrosa Soler, arquitecte director del procés de restauració); sobre l’Énova (El Palau de Sanç. El gust del Renaixement a l’Énova, de Josep A. Gisbert i Josep Gisbert Garcia, arqueòlegs), i de l’Olleria: L’Olleria: de la Casa del Batle a la Casa de la Vila, de Josep Vicent Vidal, cronista oficial.
El sisé i darrer apartat del llibre, Crònica, es dedica a la memòria de les activitats desenvolupades al llarg de l’anterior exercici: la presentació del número 20 de Papers de la Costera, el programa d’activitats desplegades al voltant de l’Any d’Estellés, la convocatòria del Premi d’Investigació per a Joves «Al- Xātibī», les jornades Entre el Compromís de Casp i la Fi del Cisma d’Occident, i les accions desplegades envers la conservació i manteniment del patrimoni: Pla d’Habitatge per a Joves al Conjunt Històric, actuacions sobre els banys àrabs, rehabilitació de l’antiga estació del ferrocarril de Xàtiva, Salvem el Puig, Projecte Rutvic, Cementiri Civil. També es recorda la participació en la convocatòria del Premi Literari Sheikh Zayed d’Abu Dhabi, en la modalitat traducció —de l’àrab al valencià— de l’obra d’Ibn Hazm, El Collar de la Coloma.
Casa de la Cultura de Xàtiva
Dimarts 24 de març de 2026 · 19.30 hores
Entrada lliure
