Entrevista a Edu Francés, per Adrià Mancebo.
Edu Francés va estudiar fotografia documental i fotoperiodisme a l’escola Grisart de Barcelona, on va trobar allò que més li agradava. Arrel d’aquestos estudis va començar a presentar diversos projectes individuals, com un amb els cirurgians de l’hospital Lluis Alcanyís de Xàtiva o un altre sobre sastrería a Santa Eulàlia, un lloc de referènca internacional. També ha publicat per a la revista Descobrir Catalunya i ha col·laborat amb diversos diaris digitals.
A l’inici de la seua etapa com a fotògraf documental, va iniciar un projecte relacionat amb l’all tendre, un producte autòcton de Xàtiva i pel qual sempre havia mostrat molt d’interés. Amb l’anterior govern no es va posar en marxa, però amb l’arribada del canvi polític, es posa en marxa la Fira de l’All Tendre a Xàtiva i Edu troba un lloc per a exposar la seua recerca.
Com va surgir la idea de fer aquesta exposició fotogràfica?
Bé, la idea ve de llarg. Des de de l’any 2010 estic involucrat al tema de l’all tendre, fotográficament parlant, i ja vaig realitzar un treball on es mostra l’agricultura tradicional. I quan arriba el nou govern jo propose fer un treball més actual, dels nous cultius i les noves tècniques, de com cuidar-lo per a que l’usuari final tinga el millor resultat possible. I ara ja porte quasi un any treballant en aquest projecte que no comptava amb una exposició exterior en un principi, anava a ser interior. Aleshores jo vaig proposar la importància de que la fotografia estiguera al carrer i a Miquel Lorente li va entusiasmar la idea. Considere que és important que la gent estiga al carrer i es trobe l’exposició, que no vaja a buscar-la.
Perquè estàs tan involucrat al tema de l’all?
Quan vaig anar a viure a Barcelona, un bon dia vaig entrar a un supermercat a comprar i em vaig trobar allí “alls de Xàtiva”, amb un preu de 3,50€, que em va pareixer carísim. Clar, jo conec gent que treballa els alls ací al poble i sempre m’ha agradat molt visitar els camps i parlar amb els agricultors. Vaig estudiar fotoperiodisme i em va despertar les ganes de documentar, començant pel meu entorn, allò que concec. I em vaig preguntar, com és que ells sempre es queixen de vendre l’all tan barat quan a Barcelona es ven tan car? I aleshores vaig començar a involucrar-me.
Això et mou a investigar…
Si clar, és un cultiu orginari d’ací, entre cometes. Ha estat molt tapat a nivell històric. Els llibres de mercaderies fan referència a l’agricultura en general i no s’especifica aquest producte. I tampoc tenim res de documentació històrica, des de que Felip V crema la ciutat i tots els llibres es perden, fa més de 300 anys. Quan vaig anar a l’arxiu a investigar em vaig trobar amb les mans buides, tan sols hi havia un document, molt interessant, de Roberto Martinez. Allò que hi ha al tríptic és un extracte del seu text. En definitiva, l’all tendre parla de la nostra història, de les nostres arrels, així que tenim la responsabilitat de mantindre’l.
I com ajuda la teua fotografia?
Jo crec que la fotografia és un llenguatge universal i és molt més fàcil comprendre una història amb imatges que no escrita.
Totes les fotografies son teues?
Si, és un projecte meu exclusivament. He construit els panels amb uns amics, Javi Mollà i Rafa Blasco, que s’han involucrat en el projecte com si fóra seu i hem construit amb molt d’esforç 10 panels exteriors. I bé, l’exposició constarà de 20 fotos en gran tamany, d’1×0’7 metres, i estarà exposada tot el cap de setmana.
Que és allò que destaques d’aquest projecte?
A mi m’agrada comparar un poc, en aquest cas amb el projecte del 2010. Ara mateix hi han més problemes que en aquell moment, amb les aigües i les noves tècniques que s’utilitzen, com arrancar “en sec” que no contamina l’aigua, però perilla l’all per trencar-se. L’all, com tot, s’ha d’adaptar als nous temps i hem de recolçar-ho, que el poble tinca un producte local és increible.
Quins resultats esperes de l’exposició?
Espere que vinga la gent, però sobretot que conega la història, en aquest cas des de el meu punt de vista. És un document interessant, i el millor és que perdura amb el temps. A mi m’agrada documentar allò que ocorre i és aquesta la idea, despertar la curiositat amb aquest producte que és nostre i no es cuida, l’hem de mimar, fer un producte de qualitat, que arribe al consumidor llunyà i siga capaç de captar eixa qualitat. És complicat tirar tot endavant i canviar l’estil casolà de cultiu per un altre més ambiciós.
Si tot va bé, igual a l’any que ve repeteixes o ixen altres projectes…
Si, hem parlat de fer alguna coseta més, com fer un llibre. Però jo soc una persona que quan agafe un projecte, siga quin siga, m’agrada continuar-los, no sols fer el treball i desaparèixer. M’unisc personalment al projecte i intente mantenir una relació estreta amb ells.
Doncs molta sort i que t’acompanye el bon temps.
Moltes gràcies, esperem!
