S’extrauran motles de l’estructura original per tal de reconstruir-la
L’Ajuntament de Xàtiva substituirà una de les pèrgoles dels Jardins del Palasiet, degut a la seua afecció per aluminosi. Aquest matí l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i el regidor de Serveis Públics Ricardo Martínez s’han desplaçat fins a la instal·lació per tal de comprovar de primera mà l’estat de l’estructura.
L’aluminosi és una patologia de les construccions en les quals s’ha utilitzat ciment aluminós, consistent en una reacció química que disminuïx la resistència del ciment i rovella les armadures de la construcció.
La zona ha quedat tancada i s’ha demanat un pressupost per tal de procedir a la substitució d’aquesta pèrgola ubicada a l’interior dels jardins del Palasiet, en una zona àmpliament transitada pels turistes i pels veïns i veïnes de la ciutat. Les tasques de reparació consistiran en l’extracció de motles de les bigues originals per tal de reconstruir-les novament eliminant l’afecció que pateixen, i a més a més es conservaran les plantes enfiladisses existents en la pèrgola.
«L’altra pèrgola dels Jardins ja va ser reparada fa un temps per la mateixa afecció, i ara anem a procedir a la reparació estructural d’aquesta pèrgola», ha indicat el regidor Ricardo Martínez, qui ha explicat que «es desmuntarà la part superior per poder copiar les peces i respectar la seua forma original».
El Palasiet és un jardí d’estil modernista ubicat a la zona oest de la ciutat, construït a finals del segle XIX com a espai complementari a l’habitatge dels propietaris. El conjunt constitueix una finca de recreació del gust de la burgesia de l’època. La finca va ser manada construir per la família Selgas-Marín, qui la va encomanar a l’arquitecte Pascual Bravo.
Després de diversos períodes de decadència i abandonament, l’Ajuntament de Xàtiva la va adquirir per a ús públic i va efectuar un procés de restauració del patrimoni. L’espai va reobrir les portes en març de 2007.
Cal destacar que els Jardins del Palasiet són un espai en el qual no es realitza cap tractament amb productes químics sinó que el control biològic es realitza mitjançant depredadors naturals de les plagues, amb un procediment anomenat «de lluita biològica». Aquest control ve realitzant-se des de fa més d’una dècada i suposa un camp d’experimentació i d’estudi per poder comprovar els resultats d’aquests tipus d’experiències, comptant amb una població estable d’insectes durant tot l’any. L’Ajuntament de Xàtiva està estudiant l’aplicació d’aquesta tècnica en altres espais verds de la ciutat.
