(Recors de Josep Sanchis Martínez)
En setembre de 1969 entraven per primera vegada a l’I.N.E.M. Institut d’Ensenyament Mitjà Josep de Ribera de Xàtiva (actualmente anomenat I.E.S.) un grup d’alumnes, xics i xiques, procedents de diverses escoles de primària de l’època, bé de Xàtiva, be de la Costera, bé de les comarques veïnes.
Enguany acomplim 50 anys des que molts d’aquells estudiants finalitzaren els estudis de Batxillerat i C.O.U després de 7 anys rebent clases de diverses matèries al centre segons optaren per Ciències o per Lletres: Ciències Naturals; Dibuix; Educació Fisica i Esportiva; Filosofia; Física i Química; Formació de l’Esperit Nacional (després anomenada Formació Cívico-Social); Geografia de Espanya i Universal; Història; Idioma Modern, bé Francés bé Anglés; Llengua i Literatura Espanyola; Llengües clàssiques Llatí i Grec; Enseñanza del Hogar (les xiques); Matemàtiques; Religió; Treballs Manuals (els xics)
Eren anys on en comptades ciutats capitals de comarca, existien instal·lacions on cursar l’Educació Mitjana que és com s’anomenava el pas següent a la Primària.
La separació per sexes estava encara vigent, els xics s’agrupaven en les seues aules i les xiques en altres sense barrejar-se entre ells i elles, ni inclús en les hores de pati i descans.
Són molts els records que fluixen, en aquells i aquelles alumnes que si fa no fa van passar a l’Institut Josep de Ribera 7 anys de la seua joventut i adolescencia, uns en torn diurne i altres en nocturne generalment per als que convinaven treball i estudis. Els 4 primers cursos s’obtenia el títol de Batxillerat Elemental i amb altres 2 s’arribava al Superior, i ja amb un més s’aconseguia el COU Curs d’Orientació Universitària que va substituir a l’anterior PREU Curs Pre-Univesitari, per als alumnes que continuaven estudis a la Universitat.
Els i les alumnes que visquerem aquella experiència educativa, solem deixar anar la ment enrera de tant en tant per realizar un viatge en el temps, situant-nos allà al setembre de 1969 quan per primera vegada entravem a l’institut, vestits d’uniforme com era norma aleshores:
Les xiques amb falda amb peto, plisada color gris i camisa o niki blanc, amb rebeca en l’hivern de color blau marí, els calcetins blancs i les sabates negres.
Els xics, primerament, amb pantaló curt i després llarg color gris igualment que les xiques, amb camisa blanca, corbata a ratlles negres i vermelles –colors de la Falange- jersei als primers cursos i xaqueta després, tot de color blau marí., amb calcetins blancs i calcer negre.
Al braç del jersei i després a la butxaca de la xaqueta en els xics i al pit del vestit-falda de les xiques duiem sujecta, cosida amb uns punts de fil, una placa de llautò amb l’escut de l’Institut, que quan la mare llavava la roba corria el perill de fer malvé la resta del teixit amb les puntes del metall.
Durant els primers cursos, tots els dilluns a primera hora, en entrar a l’edifici, generalment per la porta del pati junt a la Piscina Murta, ens encaminaven a fer una formació front al mástil que hi havia junt la barana que separava del Camp de Futbol La Murta, i a les ordres del professor de Formació de l’Esperit Nacional, ens feien cantar el “Cara al Sol” tot abans de començar les classes. Un bon dia algú va tindre la feliç idea d’estirar la corda del mástil i deixar sense possibilitat de penjar cap bandera allí, sent des d’aleshores que deixarem de cantar allò de la camisa nova.
Recordem també, eixes corregudes amunt i avall per les escalinates que pujaven des dels sótanos i el bar –amb Vicente Pino (DEP) i la seua dona fent tortilles sense parar per als entrepans dels esmorçars i els dinars- i també l’estança on passavem la revisió médica amb el Dr. Justino Pérez (DEP) o a les cel·ladores Amparín Perís i Aurora, i als cel·ladors Navarro i Antonio; a la persona de manteniment Aurelio Rubio i el personal administratiu de Secretaria: Melcior Peropadre i les xiques auxiliars administratives.
Transitavem pels patis dels 2 claustres on es trobaven les aules distribuides pel seu perímetre, i de la primera planta recordem aquells passillos on s’exposaven en grans aparadors de fusta acristallats nombroses espècies animals disecades i troballes de moluscs; també recordarem ubicada en eixa planta, la capella, el Saló Verd i el saló d’actes inmens que existía aleshores amb un retrat del Generalíssím en color verdós.
En eixe interval de temps, algunes i alguns de nosaltres deixàren els estudis per incorporar-se al món del treball, altres canviàren de residència per motius familiars però també se’n incorporaren de noves companyes i nous companys com els seminaristes que provinent de Montcada aterraren al Seminari Menor del Col·legi Claret i d’allí, on estaven interns, venien a l’institut Josep de Ribera per estudiar el Batxillerat Superior perquè al seu centre no es donava aleshores eixe nivel d’estudis. La majoria amb el pas del temps van renunciar a la sotana: Rafael Benavent, de Quatretonda, José Antonio Gisbert, d’Oliva, Sal·lus Herrero, de Benigàmim i altres, però un d’ells, Enrique Benavent Vidal, de Quatretonda, ha estat anomenat Arquebisbe de València i qui sap si un dia el podrem veure de Papa, en Roma.
Altres companys s’han sentit atrets per la Política com: Joan Ignasi Pla, d’Atzaneta d’Albaida, que va arribar a finals dels anys 90 i primers del segle XXI a ser escollit Secretari General dels Socialistes Valencians i Diputat en Corts Generals a Madrid i també a les Corts de la Generalitat Valenciana; Pasqual Gandia Sotos, que ha estat alcalde de Bicorp durant 3 legislatures; Rafael Benavent Vidal va ser alcalde de Quatretonda, així com també Matilde Marín Palop, actual alcaldesa d’Enguera, o Pedro Aldabero López que és regidor a l’Ajuntament de Xàtiva.
Un bon grapat es decidiren per la professió de l’ensenyament i han estat a col·legis, instituts i univesitats impartint la docència, d’entre molts altres M. José Juan, Miquel Mollá, Elvira Ibáñez, Jaume Solís, Tere Juan, Josep Enric Boluda, Carles Grau… així com qui va optar per la línia de les arts plàstique com Paco Roca, José R. Blesa, Toni Grau…
Entre els que es van decantar per la Sanitat, bé com a facultatius i facultatives, estan Vicent Roselló, actual jefe mèdic de l’Hospital Lluis Alcanyís, Marita Hernández, Rafa Ibáñez,… bé com a diplomats i diplomades en Enfermeria on entre altres exerciren: Neus Nadal, Manolo Hernández, Pepita Hernández, Rosa Hernández,…
En el sector de l’emprendeduria i l’empresa, d’entre altres, han estat: Jesús Terol Molina, de Xàtiva, en hostelería, Carmelo Martínez Vila, de Canals, en espectacles i oci…
Com a funcionaris públics han prestat durant la seua vida laboral serveis a la ciutadania: Isaïes Blesa, arxiver municipal de Xàtiva; Josep A. Gisbert, d’Oliva arqueóleg a Dènia, Pepe Sanchis a la Casa de Cultura…
Quant a records i anècdotes d’allò que ens va ocorre amb els professors i professores, com a mostra, citar alguns casos:
D. Paco Bolinches i la seua tendència preferent a traure a la pissarra més a les xiques que als xics… i és que l’home tenia una debilitat pel sexe femení que… bo, millor deixem-ho ahí, que sinò ens posarà, des d’allà on estiga, una “crucecita” d’aquelles que s’anotava en la seua llibreteta de qualificacions quan volia penalitzar-nos.
Del professor de Ciències Naturals, D. Enrique Aranda, el més curiós que puc contar és que ens sugería que si algú tenia a casa algun animalet menudet comestible el duguera a la seua assignatura per a fer una classe pràctica, diseccionant-lo allí mateix per veure l’interior (granotes, coloms, anguiles…) i quan acabava la tasca ens el feia dur a la cantina, ubicada al sótano, on Vicente Pino i la seua dona li’l condimentaven per a menjar-se’l i que no es perdera res, d’ahí que li posarem per malnom “Bon Apetit”.
També recordem a Dª Victória Gómez, professora de matemàtiques que acord als seus temps de l’Espanya canyí, utilitzava un cordell per traçar circumsferències sobre la pissarra que per cert li eixien perfectes. També recordem el mocadoret per sonar-se que duia amagat al puny de la mànega, dient-nos quan no responiem com ella esperava als temes de l’assignatura: “Ai, hijito!, venga, te pongo un 0,5 y por ponerte algo”.
Si parlem d’aquell Jefe d’Estudis castellà amb bigot, Gregorio Giménez que en veure’ns una miqueta rebolicats ens requería amb la frase: “deme 2 cupones” en referència a aquells vales que ens donaven a principi de curs per controlar-nos fèrriament i que acomplirem amb “la moral i els bons costums”. Fixeu-se que allò equivalia –fil per randa- al Carnet per Punts que hui té implatada la Jefatura de Tràfic per als conductors.
Recordem entranyablement els professors i profesores de l’època, que ens impartien les assignaturesen en cada curs, on calia triar francés o anglés en idioma modern i també la línia de Ciències o Lletres, segons la intenci d’enfocar cadascú la seua vida profesional. Els de Ciències donaven als últims cursos Matemàtiques i Fisica i els de Lletres Grec i Llatí.
Dª Jimena Lacalle, Llengua i Literatura
Dª Consuelo García, Literatura
D. Miguel Morro, Física
D. Luis Pola, Química
D. Enrique Aranda, Ciències Naturals
D. Luis B. Pardo, Ciencies Naturals
D. Antonio Delgado, Religió
D. Joaquin Núñez Morant, Religió
D. José Roig, Religió
Dª Teresa López, Formació de l’Esperit Nacional
Dª Conchita Matéu, Ensenyança Hogar
D. Manuel Sanchis Pardo, Formació de l’Esperit Nacional
D. Pedro Anrubia, Formació de l’Esperit Nacional
D. Rafael Pérez Contel, Director i profesor de Dibuix
Dª Amelia Zarapico, professora de Dibuix i Treballs Manuals
D. Francisco Bolinches Mahiques, Dibuix i Treballs Manuals
Dª Ana González, Idioma modern: francés
D. Salvador Pérez Marzal, Idioma modern: francés
Dª Victòria Gómez, Matemàtiques
D. Juan Iñíguez, Matemàtiques
D. Mario Gomis, Matemàtiques
D. Gregorio Giménez,
D. Bienvenido Puerto, Grec
Dª Alicia Guzmán, Idioma modern: Francés
Dª Leonor Sanz, Història
Dª Josefina Casanova, Literatura
D. José Tormo Miralles, Filosofia
D. Rafael Vila, Filosofia
Dª Nieves Granero, Geografia
Dª Araceli Oliva, Geogràfia
Dª Lola Novella Ventura, Música
Dª Vicenta Llanderal, Educació Física i Esportiva
D. Àngel Vila, Educació Fisica i Esportiva
D. José Fitó Navalón, Educació Física i Esportiva
D. Paco Artal, Educació Fisica i Esportiva (el seu fill és entrenador del Club Natació Xàtiva)
D. Luís Martí Cuerpo, Educació Física i Esportiva
D. César …
D. Vicente …
Alguns dels professors i profesores, els teniem batejats amb malnoms, com ara:
– “Panxeta” D. Antonio Delgado (DEP),
– “Peperoig” D. José Roig
– “La Viqui” Victòria Gómez
– “Faenes” D. Rafael Blasco (DEP)
– “Bon apetit” D. Enrique Aranda (DEP);
– “El Pera” D. Pedro Anrubia
– “Pepiu” D. José Tormo Miralles (DEP);
– “Ximo el retor”, D. Joaquin Núñez Morant;
– “El Bienve” Bienvenido Puerto
– “La Cavallot” Dª Alicia Guzmán;
– “La Muerte” Dª Consuelo García
– “Tip” D. Luís Martí Cuerpo
Tot en un tó carinyós i desenfadat, malgrat les males notes que algú puguera rebre, tenint-los en gran estima perquè allò que hem arribat a ser ha estat, en bona part, gràcies als coneixements i a l’espèrit d’esforç i treball que elles i ells ens transmeteren.
Moltes gràcies al professorat, als absents i als presents, d’aquella promoció de 1969 a 1976.
Dels alumnes també hi havia algun que altre batejat amb un malnom:
– José Ibáñez Ortiz “El Fari”
– Buenaventura Martínez “Pechuga”
– Pepe Sanchis “El Dele”
– Mª Dolores Collado “La Nena”
Recordem alguns dels companys i companyes de la promoció que ja ho hi són entre nosaltes, D.E.P.:
Raul Bertomeu Cardós, de Moixent
Anna Cambra Bueno, de Xàtiva
Paco Cirujeda, de Xàtiva
Mª Dolores Collado “La Nena”, de Xàtiva
Diego Díaz Mondejar
Evarist Fillol Fayos, de Canals
Rafa Julbe Torres, de Xàtiva
Rafael Llopis, de Canals
Francisco José Martínez “Fran”, de Gavarda
Buenaventura Martínez Sala “Petxuga”, de Xàtiva
Juan José Matéu Perales, de Novetlé
Júlia Mesado Giménez, de Xàtiva
Maria Mollá Albero, de Xàtiva
Manuel Mollá Villaescusa
Isidre Montell Jordá, de Xàtiva
Teo Pallás Sanchis, d’Enova i Xàtiva
Mª José Pérez Albert, de Xàtiva
Susana Pérez Peiró, de Canals
Yolanda Sala Alacot, de Xàtiva
Bernardino Sanchis Sanchis
Carmen Vila Perales, de Vallada
